Quique Bassat \u00e9s pediatre i epidemi\u00f2leg de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d. Est\u00e0 especialitzat en medicina tropical i ha treballat a Mo\u00e7ambic, sobretot en \u00e0rees rurals, desenvolupant nous medicaments per a tractar la mal\u00e0ria. Considera que malgrat les iniciatives per garantir l\u2019equitat en l\u2019acc\u00e9s a les vacunes contra la Covid-19, els mecanismes en marxa no s\u00f3n \u00abprou robustos\u00bb. \u00abAmb aquesta vacuna, i m\u00e9s sabent que la pand\u00e8mia est\u00e0 afectant m\u00e9s als pa\u00efsos rics, era evident que tindr\u00edem aquests problemes d\u2019equitat. Per\u00f2 fins que no estigui vacunada tamb\u00e9 la poblaci\u00f3 dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres no podrem donar per controlada la pand\u00e8mia a escala global\u00bb, explica l\u2019epidemi\u00f2leg, qui destaca tamb\u00e9 els condicionants socials de la pand\u00e8mia. \u00abAquest virus no est\u00e0 afectant de la mateixa manera a les poblacions m\u00e9s riques i a les m\u00e9s pobres, internacionalment i localment. Aix\u00f2 s’ha vist molt clarament als Estats Units, on la Covid ha colpejat de manera molt m\u00e9s forta la poblaci\u00f3 negra de classe social baixa que la poblaci\u00f3 blanca\u00bb, argumenta.<\/p>\n
Com veu la situaci\u00f3 actual en relaci\u00f3 a la pand\u00e8mia pel coronavirus? Anem cap a una quarta onada?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, segur que s\u00ed. La pregunta no \u00e9s si anem cap a una quarta onada, sin\u00f3 quan comen\u00e7ar\u00e0 i de quina magnitud. Ho estem veient als pa\u00efsos ve\u00efns, que ja est\u00e0 passant, i a la resta de comunitats aut\u00f2nomes on, o b\u00e9 hi ha un estancament de la millora que ten\u00edem les darreres setmanes, o b\u00e9, fins i tot, en alguns territoris hi ha un augment dels casos. \u00c9s clar que anem de cap a una quarta onada, tenint en compte, sobretot, que venen un parell de setmanes dif\u00edcils, on hi haur\u00e0 molt moviment i molta flexibilitat, quan encara no tocaria.<\/p>\n S’haurien d’haver imposat mesures m\u00e9s restrictives per Setmana Santa, doncs?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, fa setmanes que ho venim diem. Est\u00e0vem tenint unes bones dades, per\u00f2 no es poden comen\u00e7ar a relaxar les mesures quan encara estem amb una incid\u00e8ncia alta, amb un risc de rebrot superior a 150, perqu\u00e8 \u00e9s massa d’hora. Aix\u00f2 ho haur\u00edem hagut d’aprendre de les onades pr\u00e8vies, on v\u00e0rem voler c\u00f3rrer sempre una mica massa. Altres pa\u00efsos no han fet cas a la Setmana Santa i estan enfortint les seves mesures, com Alemanya, que tamb\u00e9 ho va fer per Nadal. Haur\u00edem d’afrontar la situaci\u00f3 i no assumir que ja veurem qu\u00e8 fem despr\u00e9s de les vacances.<\/p>\n En general, sembla que els nens no tenen gaire afectaci\u00f3 de Covid-19 ni tampoc transmeten massa el virus.<\/strong><\/p>\n No, i en aix\u00f2 crec que som capdavanters europeus en haver fet b\u00e9 les coses. Que les escoles s’han de mantenir obertes s’ha tingut clar des del principi. Hem sigut coherents i no hem fet passes enrere basades en la pressi\u00f3 social. Despr\u00e9s de Nadal, va haver-hi altre cop moltes veus que deien que les escoles s’havien de tancar, per\u00f2 nosaltres sempre hem defensat, i les evid\u00e8ncies ho demostren, que els nens s\u00f3n poc transmissors de la Covid. Per tant, si a les escoles se segueixen les mesures, es mantenen una s\u00e8rie de protocols destinats a detectar r\u00e0pidament els casos i a\u00efllar-los i s’estudien els contactes d’aquests casos, la possibilitat de causar brots entre els infants \u00e9s molt baixa. En tot moment hem vist que les escoles no han sigut amplificadors de la transmissi\u00f3, sin\u00f3, al contrari, han sigut una manera de contenir-la. Molts pa\u00efsos europeus han tornat a tancar les escoles basant-se en la precauci\u00f3, per\u00f2 no s’ha demostrat que els nens tinguin un rol important com a vector de contagi. A m\u00e9s, hi ha unes conseq\u00fc\u00e8ncies importants en el tancament de les escoles -i que no s\u00f3n menors en absolut-, en termes de salut mental, d’aprenentatge… Sumat a tot aix\u00f2 que les mesures de confinament domiciliari i escolaritzaci\u00f3 en l\u00ednia perjudiquen sobretot als infants que s\u00f3n d’un estrat social m\u00e9s baix, de manera que empitjoren encara m\u00e9s les inequitats en salut.<\/p>\n Pel que fa a les vacunes, com valora el ritme de vacunaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n No s’est\u00e0 fent a un ritme adequat. Estem en xifres de poblaci\u00f3 vacunada molt m\u00e9s baixes del que hav\u00edem previst que assolir\u00edem a hores d’ara. El principal problema que tenim \u00e9s el nombre de vacunes disponibles, ja que n’hem rebut tamb\u00e9 moltes menys de les previstes. Esperem que el mes d’abril sigui el turning point<\/em>, el moment clar en qu\u00e8 canvi\u00efn les din\u00e0miques i s’acceleri definitivament la vacunaci\u00f3. Si aix\u00f2 no passa, si no es produeix una acceleraci\u00f3 significativa, tenim un problema. Que hi hagi gent de 95 anys que avui encara no estigui vacunada no \u00e9s acceptable de cap manera. L’altra cosa que no m’agrada \u00e9s que no hi ha hagut massa transpar\u00e8ncia i claredat en el calendari de vacunaci\u00f3. La comunicaci\u00f3 d’aquesta planificaci\u00f3 hauria d’haver estat molt m\u00e9s clara. Si barreges la falta de comunicaci\u00f3 amb la falta de vacunes, la gesti\u00f3 resultant \u00e9s del tot problem\u00e0tica, sobretot quan veus que en moltes comunitats una quarta part de les vacunes rebudes no s’ha administrat encara. Hem distribu\u00eft el 75 % de les vacunes que tenim, s\u00ed, per\u00f2 no n’hem distribu\u00eft el 25%. I aix\u00f2 s\u00f3n moltes vides salvables.<\/p>\n A aquest ritme, quan creu que estarem vacunats tots o que hi haur\u00e0 immunitzaci\u00f3 de grup?<\/strong><\/p>\n En el moment que arribem al fam\u00f3s 70% de la poblaci\u00f3 vacunada. De seguida que tens un percentatge alt de la poblaci\u00f3 adulta vacunada, i aix\u00f2 s’ha vist a Israel i s’est\u00e0 comen\u00e7ant a veure al Regne Unit, l’impacte en la transmissi\u00f3 de la malaltia \u00e9s important i molt r\u00e0pid. En el fons, \u00e9s una mica igual que es produeixin reinfeccions si aquestes no porten o deriven en una malaltia greu. Per\u00f2 si no accelerem molt la vacunaci\u00f3 durant el mes d’abril, a l’estiu no arribarem ni de bon tros al percentatge de poblaci\u00f3 vacunada esperat. Aix\u00f2 requereix tenir moltes vacunes disponibles i una l\u00f2gica de distribuci\u00f3 molt \u00e0gil.<\/p>\n El p\u00e0nic creat amb tota la pol\u00e8mica sobre la vacuna d’AstraZeneca danya la confian\u00e7a en les vacunes?<\/strong><\/p>\n Segur. La darrera enquesta sobre la confian\u00e7a en les vacunes deia que m\u00e9s de la meitat de les persones no confiaven en la seguretat de la vacuna d’AstraZeneca. Per\u00f2, evidentment, la vacuna funciona i \u00e9s segura. Una altra cosa \u00e9s que hem magnificat els efectes adversos que s’han detectat, sense saber certament si hi ha una relaci\u00f3 causa-conseq\u00fc\u00e8ncia, que \u00e9s feina de la farmacovigil\u00e0ncia. Hem magnificat un problema que, quant a nombre, \u00e9s molt petit. Tenir una trentena de casos de trombosis despr\u00e9s de 17 milions de vacunes administrades \u00e9s un percentatge \u00ednfim. Les dones que prenen anticonceptius orals tenen un risc d’una persona de cada 10.000 a tenir aquesta afectaci\u00f3, i no s’han deixat mai de distribuir els anticonceptius orals. Per tant, \u00e9s un risc molt baix i no hi ha absolutament cap evid\u00e8ncia d’una relaci\u00f3 causa-conseq\u00fc\u00e8ncia. Aix\u00f2, en el fons, tradueix la hist\u00e8ria col\u00b7lectiva en decisions pol\u00edtiques, i no t\u00e8cniques. Que alguns pa\u00efsos decideixin interrompre la vacunaci\u00f3 \u00e9s leg\u00edtim, evidentment. En aquest cas hi ha hagut molt mimetisme: si el pa\u00eds ve\u00ed ho fa, jo tamb\u00e9, per si de cas. Per\u00f2 que despr\u00e9s de l’avaluaci\u00f3 de l’Ag\u00e8ncia Europea del Medicament i de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, que ha avalat l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica de la vacuna, hi hagi pa\u00efsos que segueixin prohibint la seva administraci\u00f3 \u00e9s un gest merament pol\u00edtic.<\/p>\n Quin impacte ha tingut la pand\u00e8mia en els pa\u00efsos africans?<\/strong><\/p>\n Evidentment l’impacte no \u00e9s menor, per\u00f2 si mires les xifres reportades oficialment sembla que la situaci\u00f3 a l’\u00c0frica \u00e9s molt menys greu que la situaci\u00f3, per exemple, als pa\u00efsos europeus. Hi ha un infradiagn\u00f2stic important, aix\u00f2 \u00e9s cert, tot i que els pa\u00efsos africans fan grans esfor\u00e7os per diagnosticar casos. Hi ha algun factor que \u00e9s clarament diferent de l’\u00c0frica, que \u00e9s l’expressi\u00f3 cl\u00ednica de les infeccions. Si es fa un estudi epidemiol\u00f2gic, en molts dels pa\u00efsos africans s’observa que la proporci\u00f3 de la poblaci\u00f3 que s’ha contagiat no \u00e9s molt diferent del que ha passat a Europa. Aix\u00f2 vol dir que el virus circula lliurement i est\u00e0 afectant molta gent, per\u00f2, en canvi, la repercussi\u00f3 cl\u00ednica d’aquestes infeccions \u00e9s molt diferent. A l’\u00c0frica, que t\u00e9 un 17% de la poblaci\u00f3 mundial, nom\u00e9s hi ha un 4% de la mortalitat mundial per Covid, i nom\u00e9s un 3,5% dels casos de Covid cl\u00ednic.<\/p>\n El que podria explicar aquestes difer\u00e8ncies \u00e9s, segurament, una combinaci\u00f3 de factors. Per una banda, hi ha una poblaci\u00f3 molt m\u00e9s jove, i sabem que els joves expressen la malaltia de manera menys greu que la poblaci\u00f3 general. La pir\u00e0mide poblacional a l’\u00c0frica \u00e9s totalment invertida a la pir\u00e0mide d’Europa o dels Estats Units: la majoria de poblaci\u00f3 africana \u00e9s jove, mentre que a Europa o als EUA hi ha una poblaci\u00f3 molt m\u00e8s envellida. Per altra banda, a l’\u00c0frica hi ha menys obesitat, menys malaltia cr\u00f2nica… que s\u00f3n factors de risc de desenvolupar malaltia greu. Hi deu haver tamb\u00e9 algun factor m\u00e9s que expliqui que la pand\u00e8mia no hagi tingut una evoluci\u00f3 dram\u00e0tica a l’\u00c0frica, com tots els que hi treballem esper\u00e0vem. Hem d’estar contents que no hagi sigut aix\u00ed i hem de donar valor als esfor\u00e7os que s’han fet des dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres, que estan m\u00e9s habituats a les epid\u00e8mies i, evidentment, s\u00f3n m\u00e9s \u00e0gils a l’hora de reaccionar que nosaltres. Tot i aix\u00f2, jo m’esperava una hecatombe. Hi ha coses que no s’expliquen del tot amb nom\u00e9s la difer\u00e8ncia poblacional, hi ha d’haver algun factor m\u00e9s desconegut.<\/p>\n Els pitjors problemes s\u00f3n l’impacte indirecte de la Covid derivat de les restriccions, que han fet que molta gent no pugui anar als hospitals, no tingui acc\u00e9s al sistema de salut o mori a causa d’altres malalties habituals, com la mal\u00e0ria o la tuberculosi.<\/p><\/blockquote>\n Si s’hagu\u00e9s produ\u00eft aquesta hecatombe, com hagu\u00e9s afectat a l\u2019\u00c0frica? Els pa\u00efsos en vies desenvolupament no tenen sistemes sanitaris tan forts pel que fa a les infraestructures hospital\u00e0ries, el personal, l’acc\u00e9s als medicaments…<\/strong><\/p>\n Absolutament. Et poso l’exemple de Mo\u00e7ambic, que \u00e9s el que millor conec. Hi ha uns 2.000 metges per 30 milions d’habitants, no hi ha respiradors disponibles, m\u00e9s enll\u00e0 dels que hi ha als tres hospitals centrals del pa\u00eds, no hi ha pr\u00e0cticament oxigen… si et poses tan greu com els pacients que tenim aqu\u00ed, que necessiten respiraci\u00f3 mec\u00e0nica i estar unes setmanes a l’UCI, all\u00e0 no sobrevius, perqu\u00e8 no hi ha capacitat de respondre a aquestes necessitats m\u00e8diques. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que la saturaci\u00f3 del sistema de salut all\u00e0 \u00e9s molt m\u00e9s r\u00e0pida, amb uns pocs casos ja s’ha saturat el sistema. Fa unes setmanes, durant el mes de gener, van comen\u00e7ar a augmentar bastant els contagis a l’\u00c0frica, coincidint amb la tornada de les vacances d’estiu i amb la circulaci\u00f3 de les variants sud-africanes. En aquell moment vam pensar que potser era l’inici d’un empitjorament greu. De moment aix\u00f2 no s’ha confirmat i l’alta transmissi\u00f3 s’ha calmat.<\/p>\n Quines poden les seq\u00fceles col\u00b7laterals de la Covid a l’\u00c0frica?<\/strong><\/p>\n Els pitjors problemes s\u00f3n l’impacte indirecte de la Covid derivat de les restriccions imposades de forma r\u00e0pida per intentar aturar la transmissi\u00f3 de la infecci\u00f3, que han fet que molta gent no pugui anar als hospitals, no tingui acc\u00e9s al sistema de salut i, en molts casos, mori a causa d’altres malalties habituals all\u00e0 com la mal\u00e0ria, la tuberculosi o les pneum\u00f2nies bacterianes. Aix\u00f2 ho estem veient. Tamb\u00e9 se li suma l’impacte en les dones embarassades pel fet de no poder visitar-se abans del part ni tenir un bon seguiment de l’embar\u00e0s i que a molts infants no se’ls hagi administrat les primeres vacunes en n\u00e9ixer. Totes aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies no nom\u00e9s les veiem ara, sin\u00f3 que les veurem en els pr\u00f2xims mesos. Hi ha un altre aspecte important, que \u00e9s que els nens africans han estat un any sense anar a l’escola, la gran majoria de les escoles han tancat i aix\u00f2 t\u00e9 repercussions en l’educaci\u00f3 dels infants per\u00f2 tamb\u00e9 en la seva alimentaci\u00f3. A les escoles els nens reben un menjar gratu\u00eft cada dia, de manera que el tancament de les escoles tindr\u00e0 serioses repercussions sobre la salut nutricional dels nens.<\/p>\n A mitjans de febrer hi va haver un nou rebrot del virus de l’Ebola a Guinea i Congo, enmig d’aquesta pand\u00e8mia. Com est\u00e0 la situaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Aquest rebrot s’ha produ\u00eft en dos pa\u00efsos molt separats. Guinea, per una banda, va ser un dels primers pa\u00efsos on va incidir la important epid\u00e8mia del 2014 i no hi havia hagut casos des de llavors. Al Congo, en canvi, han seguit havent-hi casos espor\u00e0dics cada any. El que espanta d’aquesta epid\u00e8mia s\u00f3n les reactivacions d’infeccions pr\u00e8vies. El virus de l’Ebola, d’alguna manera, ha quedat adormit en el cos de supervivents d’anteriors episodis, s’ha reactivat i ha reiniciat noves cadenes de transmissi\u00f3. Aix\u00f2 ens ubica en una situaci\u00f3 diferent respecte del que coneix\u00edem fins ara. Cr\u00e8iem que els brots d’Ebola depenien sobretot de noves infeccions espor\u00e0diques. Les reactivacions del virus en supervivents canvien el paradigma d’aquesta malaltia, i aix\u00f2 ens hauria de preocupar. De moment, per\u00f2, la situaci\u00f3 no ha explotat i est\u00e0 bastant controlada. Tenim una vacuna que s’est\u00e0 administrant, que funciona bastant b\u00e9 i que s’ha fet servir per contenir la transmissi\u00f3 durant els darrers anys. La resposta a la vacuna ha sigut un\u00e0nime i positiva. Es va desenvolupar en tan sols cinc anys, mentre que la vacuna de la mal\u00e0ria fa 40 anys que s’investiga i encara no s’ha desplegat oficialment. Tanmateix, \u00e9s una malaltia a observar amb preocupaci\u00f3.<\/p>\n Fins que no estigui vacunada tamb\u00e9 la poblaci\u00f3 dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres no podrem donar per controlada la pand\u00e8mia a escala global. Un estudi de la Universitat Johns Hopkins va concloure que un 25 % de la poblaci\u00f3 mundial no tindr\u00e0 acc\u00e9s a una vacuna contra la Covid fins al 2022<\/a>. Com valora aquesta inequitat sanit\u00e0ria? Sembla clarament que els pa\u00efsos rics estan monopolitzant les vacunes.<\/strong><\/p>\n Evidentment, es van posar mecanismes en marxa per intentar evitar aix\u00f2, per\u00f2 sab\u00edem que acabaria passant. Els mecanismes en marxa no s\u00f3n prou robustos per garantir l’equitat en l’acc\u00e9s a les vacunes. Per desgr\u00e0cia, \u00e9s un fenomen que s’ha anat repetint en diferents vacunes. Els pa\u00efsos m\u00e9s pobres sempre s’acaben posant a la cua en els beneficis en termes d’intervencions de salut. Amb aquesta vacuna, i m\u00e9s sabent que la pand\u00e8mia est\u00e0 afectant m\u00e9s als pa\u00efsos rics, era evident que tindr\u00edem aquests problemes. Per\u00f2 fins que no estigui vacunada tamb\u00e9 la poblaci\u00f3 dels pa\u00efsos m\u00e9s pobres no podrem donar per controlada la pand\u00e8mia a escala global, sempre tindrem forats per on seguir\u00e0 entrant i circulant el virus.<\/p>\n Creu que funcionar\u00e0 el programa COVAX<\/a>, que busca la col\u00b7laboraci\u00f3 dels pa\u00efsos per un acc\u00e9s equitatiu de les vacunes contra la Covid?<\/strong><\/p>\n Jo soc optimista, perqu\u00e8 almenys existeix aquesta iniciativa. Fins ara, en altres malalties, no havia existit un programa semblant. Em sembla molt positiu que aix\u00f2 es discut\u00eds i es tingu\u00e9s en compte. Una altra cosa \u00e9s que haurem de vigilar de prop quant de b\u00e9 est\u00e0 funcionant i si s’est\u00e0 assolint el que s’havia proposat. Si estan havent-hi problemes per obtenir les vacunes en aquests pa\u00efsos on hem pagat molts diners per tenir-les, no em vull ni imaginar els problemes que hi haur\u00e0 en el moment que aquestes vacunes estiguin disponibles pels pa\u00efsos m\u00e9s pobres.<\/p>\n El que estem vivint \u00e9s una sind\u00e8mia, com alguns diuen, en el sentit de subratllar tamb\u00e9 els aspectes socials i els determinants la salut?<\/strong><\/p>\n No estic segur sobre la necessitat d’etiquetar totes les coses, per\u00f2 s\u00ed que estic absolutament d’acord en que aquest virus no est\u00e0 afectant de la mateixa manera a les poblacions m\u00e9s riques i les m\u00e9s pobres, internacionalment i localment. Aix\u00f2 s’ha vist molt clarament als Estats Units, on la Covid ha colpejat de manera molt m\u00e9s forta la poblaci\u00f3 negra de classe social baixa que la poblaci\u00f3 blanca de classe social alta. No nom\u00e9s \u00e9s una pand\u00e8mia a escala global, que est\u00e0 afectant els pa\u00efsos de manera diferent, sin\u00f3 que tamb\u00e9 est\u00e0 afectant de manera diferent a les classes socials dins de cada pa\u00eds.<\/p>\n La pand\u00e8mia tamb\u00e9 ha mostrat les debilitats del sistema sanitari. Com s’ha de potenciar el sistema sanitari?<\/strong><\/p>\n La salut p\u00fablica era un \u00e0mbit molt oblidat, i crec que aquesta lli\u00e7\u00f3 l’haurem apr\u00e8s. Tamb\u00e9 en relaci\u00f3 a l’\u00e0mbit de la prevenci\u00f3 i al de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Una de les coses que ha evidenciat la pand\u00e8mia \u00e9s la fragilitat de la nostra atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Sempre ens pos\u00e0vem medalles sobre l’excel\u00b7l\u00e8ncia del nostre sistema, per\u00f2 l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria est\u00e0 molt oblidada en termes de finan\u00e7ament i suport i s’ha vist absolutament desbordada davant d’aquesta situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia. I malgrat estar saturada, ha respost. Un altre aspecte a potenciar a partir d’ara \u00e9s el de la prevenci\u00f3 i la vigil\u00e0ncia d’epid\u00e8mies. Els Estats Units, per exemple, amb l’administraci\u00f3 de Trump, havia desmantellat el sistema de vigil\u00e0ncia d’epid\u00e8mies, un sistema que havia posat en marxa l’administraci\u00f3 d’Obama. Aqu\u00ed ni tan sols ten\u00edem un sistema semblant, i ara crec que ha quedat molt clar que necessitem un sistema de salut p\u00fablica fort: necessitem unes estructures que vigilin la circulaci\u00f3 de microorganismes i d’infeccions. El modelatge matem\u00e0tic \u00e9s absolutament necessari i veure la feinada que est\u00e0 fent el grup BIOCOMSC de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya<\/a> demostra que les dades en temps real s\u00f3n necess\u00e0ries si vols poder canviar les coses. Espero que aix\u00f2 quedi tamb\u00e9, i que s’enforteixin els grups que treballen fent vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica.<\/p>\n Els efectes del canvi clim\u00e0tic s\u00f3n molt pitjors que els efectes de la pand\u00e8mia, i no som capa\u00e7os de transmetre aquesta informaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n Com podrem prevenir o evitar futures pand\u00e8mies?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, hi ha aquest concepte de ‘One Health’, que implica que no ens hem de preocupar nom\u00e9s de la salut dels \u00e9ssers humans, sin\u00f3 de la dels animals i del planeta. Evidentment, els efectes del canvi clim\u00e0tic s\u00f3n molt pitjors que els efectes de la pand\u00e8mia, i no som capa\u00e7os de transmetre aquesta informaci\u00f3 i de fer entendre que hem de cuidar el nostre planeta i redre\u00e7ar l’impacte del canvi clim\u00e0tic en els ecosistemes. Som, per desgr\u00e0cia, uns animals de mem\u00f2ria molt curta. L’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica ha passat a segon pla, mentre que hauria de ser la primera prioritat mundial en termes de salut en les pr\u00f2ximes d\u00e8cades. Em sembla molt encertat que es posi en relleu la import\u00e0ncia de prevenir, d’escoltar la ci\u00e8ncia i l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica i prendre mesures a temps i no sempre darrere del problema que s’est\u00e0 instaurant.<\/p>\n L’acci\u00f3 humana \u00e9s en part causant d’aquestes malalties.<\/strong><\/p>\n S\u00ed. La desforestaci\u00f3, per exemple, fa que entrem en contacte amb animals amb els quals abans no hi ten\u00edem contacte, de manera que si tenen malalties transmissibles estem obrint la porta a noves infeccions. Aix\u00f2 \u00e9s directament conseq\u00fc\u00e8ncia de l’acci\u00f3 humana. De la mateixa manera, el canvi clim\u00e0tic comporta canvis de temperatura i l’escalfament del planeta i aix\u00f2 fa que algunes malalties que ja no es transmetien en alguns llocs, perqu\u00e8 el clima no els era favorable, ara siguin potencialment transmissibles. Est\u00e0 clar que clar trobar una soluci\u00f3 a aix\u00f2.<\/p>\n Aleshores, qu\u00e8 ens espera m\u00e9s enll\u00e0 de la Covid-19? Quins reptes se’ns plantegen de cara el futur en relaci\u00f3 a la salut global?<\/strong><\/p>\n Les malalties infeccioses han tornat ara a adquirir el protagonisme que sempre havien tingut i que s’havia oblidat o apartat d’alguna manera. Els que hi treballem sempre hem intentat explicar que s\u00f3n un problema molt important, per\u00f2 els pa\u00efsos rics havien perdut la percepci\u00f3 de risc davant les malalties infeccioses, perqu\u00e8 no els afectaven i perqu\u00e8 tenien eines per lluitar contra elles. Durant el darrer any, un \u00fanic virus ens ha canviat aquesta percepci\u00f3 i espero que ara es doni el protagonisme que mereixen les malalties infeccioses i que h\u00e0guem apr\u00e8s que som molt vulnerables i molt fr\u00e0gils davant el poder de la natura. M\u00e9s enll\u00e0 de les malalties infeccioses, cal posar l’accent en els problemes m\u00e9s grans que tenim com a esp\u00e8cie que comporten un gran risc, com el fenomen del canvi clim\u00e0tic. Espero que aquests greus problemes s’avalu\u00efn en la justa mesura i que aquest capitalisme desbocat que fomenta els canvis que estem veient en la salut del planeta sigui capa\u00e7 de donar-se compte que, si seguim aix\u00ed, no anem b\u00e9 i que s’han de canviar les coses ara, i no dem\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quique Bassat \u00e9s pediatre i epidemi\u00f2leg de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d. Est\u00e0 especialitzat en medicina tropical i ha treballat a Mo\u00e7ambic, sobretot en \u00e0rees rurals, desenvolupant nous medicaments per a tractar la mal\u00e0ria. Considera que malgrat les iniciatives per garantir l\u2019equitat en l\u2019acc\u00e9s a les vacunes […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":26493,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,7],"tags":[2330],"class_list":["post-26492","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-politica-i-gestio","tag-pandemia-de-la-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26492","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26492"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26492\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26492"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26492"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26492"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p><\/blockquote>\n