{"id":26510,"date":"2021-03-31T06:30:44","date_gmt":"2021-03-31T04:30:44","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26510"},"modified":"2021-03-31T06:30:44","modified_gmt":"2021-03-31T04:30:44","slug":"la-cirurgia-cardiaca-infantil-es-com-una-lluita-al-davant-tens-un-cor-que-et-posa-a-prova-en-tot-moment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/03\/31\/la-cirurgia-cardiaca-infantil-es-com-una-lluita-al-davant-tens-un-cor-que-et-posa-a-prova-en-tot-moment\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Manuel Caffarena: \u00abLa cirurgia card\u00edaca infantil \u00e9s com una lluita, al davant tens un cor que et posa a prova en tot moment\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>Em retrobo amb el doctor Caffarena vint anys despr\u00e9s que el vei\u00e9s un \u00fanic cop. Va ser despr\u00e9s de les quatre o cinc hores d\u2019intervenci\u00f3 a cor obert del meu fill Mart\u00ed, per dir-nos que tot havia anat b\u00e9. El Mart\u00ed va n\u00e9ixer amb el que es coneix com un canal auroventricular complet, una patologia freq\u00fcent entre els nadons amb s\u00edndrome de Down, i, segons ens havien dit els cardi\u00f2legs, si no s\u2019operava abans de fer l\u2019any no viuria m\u00e9s enll\u00e0 dels 14 o 15. Per circumst\u00e0ncies diverses la cosa es va anar endarrerint i finalment va entrar al quir\u00f2fan amb vuit mesos. Una d\u2019aquestes circumst\u00e0ncies \u00e9s que un d\u2019aquests cardi\u00f2legs de Sant Joan de D\u00e9u ens va aconsellar que ens esper\u00e9ssim que la intervenci\u00f3 la pogu\u00e9s fer aquell metge de l\u2019Hospital La Fe de Val\u00e8ncia que passava un cop al mes per Barcelona a fer unes quantes operacions complicades. Si el fill fos seu, no s&#8217;ho pensaria, ens va dir. Jos\u00e9 Manuel Caffarena tenia aleshores 37 anys, una edat molt jove per un cirurgi\u00e0 especialitzat en el cor dels nadons, per\u00f2 la fama ja el precedia. I vam fer cas. El vam esperar.<\/p>\n<p>Durant aquests dos decennis, el meu fill ha tingut revisi\u00f3 del cor pr\u00e0cticament cada any. I cada vegada, despr\u00e9s de mirar-se\u2019l amunt i avall amb l\u2019ec\u00f2graf, el cardi\u00f2leg de torn ha deixat caure el mateix comentari: \u201cAquest cor va quedar molt b\u00e9\u201d. Per aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil que un pare oblidi el nom del doctor que va salvar la vida del seu fill (i la seva!). I per aix\u00f2 he demanat una entrevista sense tenir gaire idea del que vull preguntar. Perqu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s una entrevista, sin\u00f3 un agra\u00efment. \u00c9s una excusa per dir-li que tenia ra\u00f3, que tot va anar molt b\u00e9. I que tots els bons moments que m\u2019han donat aquests darrers vint anys no ho haurien estat si no s&#8217;hagu\u00e9s creuat a les nostres vides el 4 d\u2019abril de 2001.<\/p>\n<p>Fa uns anys que Caffarena es va instal\u00b7lar definitivament a Barcelona, i ara dirigeix tota l\u2019\u00e0rea del cor de l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u. Per\u00f2 segueix operant cada dia. Li porto l\u2019informe de l\u2019operaci\u00f3, que \u00f2bviament no recorda. I li pregunto a quants nadons m\u00e9s ha operat. S\u2019ho rumia. Diu que es va decantar per aquesta especialitat el 1992, i que ara m\u00e9s aviat operen 5-6 cors per setmana (sempre parla en plural), per\u00f2 que durant uns deu anys en podien arribar a fer 10, que vol dir 400 anuals. Segueix amb el c\u00e0lcul mental i arriba a l\u2019estimaci\u00f3 que per les seves mans (i del seu equip) han passat els cors diminuts d\u2019uns 6.500 beb\u00e8s, que s\u00f3n molts m\u00e9s dels gols que ha marcat Messi a la seva vida. I jo em pregunto per dins com ho podr\u00edem fer totes aquestes fam\u00edlies per aixecar-li un monument. Per\u00f2 far\u00e9 com que l\u2019entrevisto.<\/p>\n<p><strong>Com arriba a dedicar-se a aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n<p>Primer \u00e9s per vocaci\u00f3, que em va inculcar el meu pare. Ell va ser un dels pioners en la cirurgia de cor d\u2019aquest pa\u00eds. Parlem del Madrid dels anys seixanta, i ell va estar en un dels centres on va comen\u00e7ar tot aix\u00f2. Un va ser a Barcelona, amb el doctor Massana, i un altre a Madrid, amb els doctors R\u00e1bago, Ortiguera i el meu pare. Ells van desenvolupar l\u2019especialitat al pa\u00eds i a poc a poc la van anar expandint. Parlem d\u2019adults, la cirurgia del nen en aquells dies era pr\u00e0cticament prohibitiva. \u00c9s a dir, que la meva inf\u00e0ncia \u00e9s veure al meu pare amb els seus llibres, la seva biblioteca a casa, les pel\u00b7l\u00edcules que portava en format V8, i aix\u00ed \u00e9s com em vaig anar enamorant d\u2019aquesta feina. Fins avui.<\/p>\n<p><strong>El seu pare portava pel\u00b7l\u00edcules a casa\u2026 de les seves operacions?<\/strong><\/p>\n<p>Clar, per repassar el que havien fet. I m\u2019apassionava veure-les. Em fascinaven tant com els dibuixos animats dels Picapiedra.<\/p>\n<p><strong>Per\u00f2 vost\u00e8 es va decantar pel m\u00e9s dif\u00edcil encara\u2026<\/strong><\/p>\n<p>En l\u2019especialitat et formes en cirurgia cardiovascular general, per\u00f2 quan vaig acabar la formaci\u00f3 em vaig adonar que en el m\u00f3n de les cardiopaties cong\u00e8nites hi havia molt m\u00e9s a explorar, m\u00e9s reptes. Ja hi havia molta gent que es dedicava a l\u2019adult i aquesta cirurgia havia progressat molt m\u00e9s r\u00e0pid que la pedi\u00e0trica, \u00e9s a dir, que em va apassionar pel que suposava de repte i per la creativitat de la cirurgia, com es podien fer tantes coses sobre un cor tan petit\u00f3 i com hi havia tants defectes estructurals tan diferents i complexos. I aix\u00ed va ser quan, poc despr\u00e9s d\u2019acabar la meva formaci\u00f3, vaig decidir dedicar-me plenament als infants.<\/p>\n<p><strong>La comunicaci\u00f3 amb pares joves que veuen que perilla la vida del seu fill petit ha de ser complicada.<\/strong><\/p>\n<p>Aquest \u00e9s un mat\u00eds molt important de la nostra especialitat. En qualsevol cirurgia del cor existeix el risc que el pacient pugui morir. \u00c9s evident que el motor ha de tornar a funcionar despr\u00e9s, i que si no ho fa les coses es posen molt lletges. Una caracter\u00edstica molt important del nostre treball \u00e9s que nosaltres no podem informar directament el pacient, perqu\u00e8 \u00e9s un nen i no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019assimilar el que els dir\u00e0s, i per tant has d\u2019informar els pares. Per\u00f2 aquesta sensaci\u00f3 de no estar informant directament el pacient \u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 cal saber exactament a cada moment ajustar molt b\u00e9 la informaci\u00f3 per guanyar-te la confian\u00e7a dels pares, que s\u00f3n els que al final decidiran si el teu fill s\u2019operar\u00e0 aqu\u00ed o all\u00e0. D\u2019altra banda, acostumen a ser pares molt joves, i no \u00e9s el mateix estar informant una persona amb una certa edat i m\u00e9s formada que a pap\u00e0s que estan encara en xoc, perqu\u00e8 els acaba de n\u00e9ixer un beb\u00e8 amb un problema de cor greu. El fet que un nen s\u2019hagi d\u2019operar de cor i es pugui perdre \u00e9s molt dif\u00edcil d\u2019assumir.<\/p>\n<p><strong>Ho passes molt malament, ho s\u00e9.<\/strong><\/p>\n<p>Per la qual cosa, a m\u00e9s de la dificultat que t\u00e9 el nostre treball en el quir\u00f2fan, hi ha una part sensible que \u00e9s molt m\u00e9s forta. Per aix\u00f2 a la gent que comen\u00e7a a formar-se en aquesta especialitat jo sempre els dic dues coses. La primera, dedicaci\u00f3 absoluta o gaireb\u00e9 absoluta a aquesta professi\u00f3, perqu\u00e8 estan jugant amb vides de persones, i per tant no valen mitges tintes. Dedicaci\u00f3 absoluta que l\u00f2gicament ha d\u2019anar acompanyada d\u2019una vocaci\u00f3. I, en segon lloc, qualitats. Moltes s\u2019han de tenir i les altres es van adquirint. Per\u00f2 qualsevol no pot fer amb destresa aquesta professi\u00f3. Fa falta que s\u2019ajuntin una s\u00e8rie de circumst\u00e0ncies per treure un cirurgi\u00e0 que realment resolgui els problemes i treballi amb uns resultats efectius. En aquesta especialitat els mals resultats se\u2019t mengen.<\/p>\n<p><strong>A qu\u00e8 es refereix?<\/strong><\/p>\n<p>Doncs que has de fer el teu treball amb efici\u00e8ncia i uns resultats \u00f2ptims, disminuint els temps perqu\u00e8 f\u00edsicament puguis aguantar. Perqu\u00e8 imagina\u2019t el que suposa si els nens que operes no van b\u00e9, es compliquen a l\u2019UCI, entren en fallada card\u00edaca, algun pot ser que mori, uns altres els has de reoperar perqu\u00e8 han quedat amb defectes importants\u2026 Aix\u00f2 \u00e9s insuportable, no ho pot aguantar ning\u00fa. Aix\u00f2 \u00e9s una c\u00e0rrega assistencial i a m\u00e9s hospital\u00e0ria que al final t\u2019has d\u2019apartar. Per aix\u00f2 als cirurgians que comencen els dic sempre el mateix: dedicaci\u00f3 pr\u00e0cticament absoluta a la teva vida durant els pr\u00f2xims 20-25 anys, vocaci\u00f3 i qualitats. Les qualitats segurament les tens perqu\u00e8 has arribat fins aqu\u00ed, per\u00f2 cal desenvolupar-les a base de molt d\u2019esfor\u00e7, treball, comprom\u00eds i estudi. Com a cap d\u2019aquest equip, jo no em puc permetre el luxe de posar la vida de cap nen en mans d\u2019una persona que jo consideri que pot posar-la en perill. Hi ha uns esglaons en el proc\u00e9s de formaci\u00f3 que cal anar passant i aix\u00f2 ens toca controlar-ho als cirurgians s\u00e8nior, perqu\u00e8 els joves es puguin formar, per\u00f2 sense risc per als pacients.<\/p>\n<p><strong>\u00c9s a dir que dedicaci\u00f3 absoluta i qualitats. Per\u00f2 aix\u00f2 de les qualitats no m\u2019ha quedat massa clar qu\u00e8 vol dir.<\/strong><\/p>\n<p>Per qu\u00e8 els pintors pinten o els tenistes juguen al tenis? Segur que s\u2019han preparat molt, per\u00f2 despr\u00e9s hi ha una cosa innata en un pintor o en un m\u00fasic, oi? Doncs en un cirurgi\u00e0 exactament igual. En un cirurgi\u00e0 card\u00edac infantil tamb\u00e9 hi ha una cosa innata. Hi ha quelcom que es porta dins i en algunes persones agafa m\u00e9s expressi\u00f3 que en altres. De vegades he tingut amb mi a gent formant-se amb una gran vocaci\u00f3 i una gran dedicaci\u00f3, per\u00f2 potser li faltaven una mica aquestes qualitats per als reptes i exig\u00e8ncies que t\u00e9 la nostra cirurgia, i llavors has de fer-los veure que no han d\u2019intentar arribar a passes m\u00e9s complicades sin\u00f3 quedar-se en el nivell on estiguin a gust i la vida del pacient estigui assegurada.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<figure id=\"attachment_26512\" aria-describedby=\"caption-attachment-26512\" style=\"width: 2560px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/03\/caffa2-scaled.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-26512 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/03\/caffa2-scaled.jpg\" alt=\"\" width=\"2560\" height=\"1748\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-26512\" class=\"wp-caption-text\">Foto: VS<\/figcaption><\/figure>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Ha de ser de les poques professions on la plenitud s\u2019aconsegueix molt gran. A Espanya hem tingut presidents amb quaranta i pocs anys, i en governs auton\u00f2mics de trenta i poc. Aix\u00f2 en medicina ha de ser impensable\u2026<\/strong><\/p>\n<p>Absolutament. En cirurgia pedi\u00e0trica, que engloba des del nounat \u2013fins i tot fem alguns tractaments intra-\u00fater\u2013 fins a la resta de la vida del pacient, en tot aquest per\u00edode hem d\u2019estar actuant nosaltres, i per arribar a una qualificaci\u00f3 com a cirurgi\u00e0 card\u00edac de cardiopaties cong\u00e8nites com a m\u00ednim cal passar cinc o sis anys d\u2019especialitat, i cinc anys m\u00e9s d\u2019especialitzaci\u00f3 en cirurgia card\u00edaca infantil, per tenir una acreditaci\u00f3 i poder operar nens del cor. Estem parlant d\u2019una formaci\u00f3 que, si incloem la carrera de Medicina, \u00e9s d\u2019un m\u00ednim de 15-16 anys. Aix\u00f2 \u00e9s el que necessita un cirurgi\u00e0 card\u00edac infantil per operar amb desimboltura i de manera aut\u00f2noma. Aqu\u00ed \u00e9s o caixa o faixa. Els errors es paguen.<\/p>\n<p><strong>Alguna mala not\u00edcia li haur\u00e0 tocat donar en tots aquests anys.<\/strong><\/p>\n<p>Clar, \u00e9s que si no tindria una vareta m\u00e0gica. Per\u00f2 s\u00ed que podem reportar que en aquest centre les xifres de mortalitat oscil\u00b7len entre el 0,5% i l\u20191,5% anual, que s\u00f3n uns resultats equiparables als millors centres del m\u00f3n, i aix\u00f2 a Sant Joan de D\u00e9u ho tenim des de fa molts anys. I per aix\u00f2 aquesta instituci\u00f3 t\u00e9 el prestigi que t\u00e9 en l\u2019\u00e0rea del cor i el camp de les cardiopaties cong\u00e8nites, i per aix\u00f2 rebem pacients de tota Espanya i tamb\u00e9 internacionals.<\/p>\n<blockquote><p>Als cirurgians que comencen els dic sempre el mateix: dedicaci\u00f3 pr\u00e0cticament absoluta a la teva vida durant els pr\u00f2xims 20-25 anys, vocaci\u00f3 i qualitats<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Vaig llegir fa anys que va intervenir a un nounat de molt pocs mesos amb \u00e8xit\u2026<\/strong><\/p>\n<p>N\u2019hem intervingut ja a uns quants. De vegades s\u2019ajunta la cardiopatia cong\u00e8nita, estructural i complexa, que precisa un tractament nom\u00e9s n\u00e9ixer, amb un beb\u00e8 que neix prematur, \u00e9s a dir, que la gestaci\u00f3 no est\u00e0 acabada, i a m\u00e9s amb baix pes. I de sobte et trobes a la incubadora de l\u2019UCI neonatal amb un beb\u00e8 que pesa 1 quilo 100, que t\u00e9 36 setmanes de gestaci\u00f3 i que a m\u00e9s t\u00e9 una cardiopatia molt complexa. I que si no es fa alguna cosa no sobreviur\u00e0. I hi ha vegades que hem hagut de treballar en aquestes condicions, la qual cosa \u00e9s filar encara m\u00e9s prim de la dificultat. Per\u00f2 hem tingut bons resultats.<\/p>\n<p><strong>Si ho recordo b\u00e9, la intervenci\u00f3 del meu fill tenia un risc del 20 o el 30% de mortalitat. Avui ja no tenen risc aquestes intervencions?<\/strong><\/p>\n<p>El teu fill va n\u00e9ixer amb una cardiopatia que \u00e9s freq\u00fcent en la trisomia 21, i \u00e9s que hi ha un defecte dels coixinets del cor, el cor no se septa b\u00e9 i es produeix el que es diu comunment un canal auriculo-ventricular complet, que comporta tamb\u00e9 la formaci\u00f3 d\u2019una sola v\u00e0lvula entre les aur\u00edcules i els ventricles. En el 2001 era una cardiopatia complexa que al nostre pa\u00eds tenia una mortalitat no menyspreable. Avui dia, evidentment, la situaci\u00f3 ha millorat, ja no sols per la nostra experi\u00e8ncia i habilitat quir\u00fargica i els mitjans que tenim en el quir\u00f2fan, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha millorat l\u2019anest\u00e8sia, els intensius, la perfusi\u00f3\u2026 tot el que es mou al voltant d\u2019una operaci\u00f3 de cor, i aix\u00f2 ha fet que els resultats millorin. Si llavors, en aquella \u00e8poca, un canal AV complet podria tenir una mortalitat del 15-20%, ara podem estar parlant d\u2019un 2-3%, o fins i tot en centres d\u2019experi\u00e8ncia per sota de l\u20191%. \u00c9s a dir, que el panorama en 20 anys ha canviat de forma molt important.<\/p>\n<p>Jo sempre li dic a la gent que s\u2019est\u00e0 formant que un cirurgi\u00e0 card\u00edac infantil no est\u00e0 definitivament format i fet fins que no domina b\u00e9 la cirurgia del canal auroventricular complet, perqu\u00e8 \u00e9s un defecte estructural del cor que comporta tots els seus elements: aur\u00edcules, ventricles, v\u00e0lvules, tracte de sortida\u2026 \u00c9s una cardiopatia que distingeix al cirurgi\u00e0 card\u00edac que ja est\u00e0 preparat i format, i que es mou b\u00e9 dins d\u2019aquest cor i no es deixa dominar.<\/p>\n<p><strong>No es deixa dominar?<\/strong><\/p>\n<p>De vegades la cirurgia card\u00edaca infantil \u00e9s com una lluita, al davant tens un cor que intentar\u00e0 posar-te a prova en tot moment; \u00e9s a dir, tu comences a operar fins al final, i ell intentar\u00e0 veure per on t\u2019enxampa, per on veu els teus punts febles, i a mesura que vas tenint experi\u00e8ncia i formaci\u00f3 tots aquests defectes que vas veient \u2013perqu\u00e8 no hi ha dos canals iguals\u2013, totes aquestes anomalies que et vas trobant, les vas entenent millor i saps millor com tractar-les.<\/p>\n<p><strong>Per\u00f2 amb l\u2019edat suposo que aquesta precisi\u00f3 va a menys\u2026 Si m\u00e9s no \u00e9s el que es veu a les pel\u00b7l\u00edcules de metges.<\/strong><\/p>\n<p>Clar que s\u00ed. Des que comencem la formaci\u00f3 fins a la nostra jubilaci\u00f3 \u00e9s com una campana de Gauss: comences pujant, guanyes experi\u00e8ncia, habilitat quir\u00fargica, qualitats, i arriba un moment que els teus coneixements i qualitats les has desenvolupat al m\u00e0xim, per la qual cosa la campana s\u2019aplana, i all\u00e0 hi est\u00e0s molt temps, i despr\u00e9s arriba un moment de l\u2019impacte inexorable de l\u2019edat: la teva experi\u00e8ncia segueix, els teus coneixements segueixen, per\u00f2 la teva destresa manual, la teva resist\u00e8ncia en el quir\u00f2fan, la teva habilitat quir\u00fargica l\u00f2gicament van disminuint, i \u00e9s a partir dels 65 anys quan jo dic que un cirurgi\u00e0 card\u00edac infantil ja ha de deixar passar al que en t\u00e9 50 que \u00e9s al seu costat, que segur que l\u2019ha format i l\u2019ha preparat i ja est\u00e0 fet. Jo diria que entre els 50 i els 60 \u00e9s quan aconseguim el m\u00e0xim nivell.<\/p>\n<p><strong>Ha parlat de la resist\u00e8ncia en el quir\u00f2fan. Es refereix a la condici\u00f3 f\u00edsica perqu\u00e8 les operacions s\u00f3n llargues?<\/strong><\/p>\n<p>No s\u00f3n nom\u00e9s llargues, sin\u00f3 tamb\u00e9 estressants. Cal prendre decisions molt r\u00e0pidament, en un segon has de prendre la decisi\u00f3 de si obres per aqu\u00ed o per all\u00e0, i si t\u2019equivoques ho pots pagar car. I s\u00ed, moltes tenen durades molt llargues. De vegades fem reintervencions, i s\u00f3n intervencions que comencen a les 8.30 i acaben a les 5 de la tarda. Has de tenir resist\u00e8ncia a tots els nivells. F\u00edsica i mental. I estar preparat per estar de vegades set i vuit hores. Aix\u00f2 ho pots fer un dia, per\u00f2 l\u2019endem\u00e0, si ja tens 65 anys, et costar\u00e0 estar una altra vegada vuit hores en el quir\u00f2fan. Per aix\u00f2 dic que hi ha una determinada edat en la qual evidentment el coneixement i l\u2019experi\u00e8ncia s\u00f3n molt importants, per\u00f2 tal vegada l\u2019habilitat i la resist\u00e8ncia a l\u2019estr\u00e8s ja va baixant.<\/p>\n<p><strong>Si no est\u00e0s b\u00e9 f\u00edsicament tampoc pots pensar amb claredat.<\/strong><\/p>\n<p>Efectivament. Fixa\u2019t en el contrast amb la pol\u00edtica. Una persona que no ha treballat mai en res o no ha tingut mai cap c\u00e0rrec de responsabilitat pot arribar a ser ministre, per\u00f2 aqu\u00ed parlem de vides humanes. Seria impensable. Aqu\u00ed s\u2019imposen els teus resultats. I m\u00e9s en aquesta especialitat. Perqu\u00e8 un mal resultat pot ser que al pacient s\u2019hagi de reoperar, o que es quedi amb una lesi\u00f3 cerebral, o que es quedi amb un cor fos que s\u2019hagi de trasplantar dins de cinc anys, per\u00f2 \u00e9s que un mal resultat tamb\u00e9 pot ser que el pacient no surti del quir\u00f2fan, i aix\u00f2 \u00e9s insuportable per un centre. Per aix\u00f2, un cirurgi\u00e0 card\u00edac, o \u00e9s bo i ho fa b\u00e9, o no pot continuar. Hi ha pol\u00edtics que poden estar anys i anys fent barbaritats i no passa res.<\/p>\n<p><strong>Mai vaig entendre una cosa: si li van reconstruir les cavitats internes a un cor de vuit mesos, per qu\u00e8 segueix sense problemes si ara \u00e9s molt m\u00e9s gran?<\/strong><\/p>\n<p>El material sint\u00e8tic prot\u00e8tic que es col\u00b7loca per tancar els defectes intracard\u00edacs l\u00f2gicament no creix, aquest material \u00e9s all\u00e0 i t\u00e9 la mateixa grand\u00e0ria ara que tenia en el moment quan es va col\u00b7locar. Per\u00f2 la resta del cor, els seus teixits aut\u00f2legs s\u00ed que van creixent. Si ara vei\u00e9ssim aquest cor i llev\u00e9ssim el pegat que nosaltres hi vam col\u00b7locar, quedaria un defecte a les aur\u00edcules que seria nom\u00e9s d\u2019una cinquena part, quan en aquell moment podia suposar les dues terceres parts. Perqu\u00e8 la resta del cor s\u00ed que ha anat creixent i aquest forat s\u2019ha fet proporcionalment molt m\u00e9s petit respecte a la grand\u00e0ria del cor. Per\u00f2 clar, aix\u00f2 passa perqu\u00e8 ja est\u00e0 tancat, en el cas que no estigu\u00e9s tancat la proporci\u00f3 no canvia i per aix\u00f2 els pacients acaben desenvolupant insufici\u00e8ncia card\u00edaca, hipertensi\u00f3 pulmonar i moren. Un pacient amb un canal AV com\u00fa complet sense tractament, en el millor dels casos podria viure fins que acab\u00e9s desenvolupant una s\u00edndrome d\u2019Eisenmenger, una hipertensi\u00f3 pulmonar retractaria irreversible que acaba provocant una insufici\u00e8ncia card\u00edaca i la mort. Pot variar, per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 dels 14-15 anys no sobreviuria, \u00e9s impossible.<\/p>\n<p><strong>Aix\u00ed ens ho van explicar llavors. No hi havia m\u00e9s opci\u00f3 que operar.<\/strong><\/p>\n<p>La veritat \u00e9s que aquest hospital ha desenvolupat una capacitat brutal al voltant d\u2019aquesta especialitat, s\u2019ha bolcat en ella i hi ha destinat un munt de recursos, tant a nivell quir\u00fargic com cardiol\u00f2gic; tenim uns quir\u00f2fans, unes sales d\u2019hemodin\u00e0mica, uns c\u00f2rtex, uns laboratoris, una sala de radiologia, una de diagn\u00f2stic per la imatge\u2026 de primer nivell tot. I tot aix\u00f2 acompanyat d\u2019una estructura de metges, de material hum\u00e0, d\u2019alt\u00edssim nivell. I, \u00e9s just dir-ho, l\u2019aposta tan forta que ha fet Sant Joan de D\u00e9u \u00e9s el que el converteix en un dels centres m\u00e9s importants d\u2019Espanya i d\u2019Europa en aquesta especialitat. \u00c9s m\u00e8rit de l\u2019hospital i del gerent el fet d\u2019haver vist la possibilitat d\u2019incentivar determinades \u00e0rees que necessiten uns recursos especials per al final aconseguir uns resultats tamb\u00e9 especials.<\/p>\n<blockquote><p>Als pol\u00edtics els diria que valorin molt als especialistes i als sanitaris que tenen en aquest pa\u00eds, i que els tinguin com a refer\u00e8ncia del que haurien de ser ells: responsabilitat, dedicaci\u00f3, vocaci\u00f3, preparaci\u00f3, formaci\u00f3\u2026<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Alg\u00fa criticar\u00e0 que la gesti\u00f3 \u00e9s privada\u2026<\/strong><\/p>\n<p>Jo no puc estar m\u00e9s allunyat d\u2019aquesta teoria. Nosaltres som un hospital concertat, i els recursos que s\u2019utilitzen pel concert aconsegueixen descongestionar els altres hospitals p\u00fablics perqu\u00e8 tamb\u00e9 en aquests hospitals hi hagi m\u00e9s recursos. I aquest hospital el que fa \u00e9s potenciar una especialitat per sobre de les possibilitats que potser pot tenir la sanitat p\u00fablica, ja que tamb\u00e9 destina uns recursos propis, molt especials, a desenvolupar aquesta especialitat al m\u00e0xim, i per tant jo crec que s\u00f3n coses que es complementen i que es potencien m\u00fatuament. Si al final tenim un concert aqu\u00ed i es paga un forfet per tenir un pacient en aquest hospital, el fet de tenir una gesti\u00f3 privada al final aconsegueix que el cost sigui molt baix, perqu\u00e8 aqu\u00ed es treballa molt l\u2019efici\u00e8ncia, mentre que en un hospital p\u00fablic es treballa la qualitat per\u00f2 no tant l\u2019efici\u00e8ncia. Amb la qual cosa al final per l\u2019administraci\u00f3 \u00e9s un estalvi concertar amb nosaltres, perqu\u00e8 un pacient operat aqu\u00ed li surt barat.<\/p>\n<p><strong>On m\u00e9s es fa cirurgia card\u00edaca infantil a Catalunya?<\/strong><\/p>\n<p>En aquest hospital i a l\u2019Hospital Vall d\u2019Hebron. No hi ha m\u00e9s. I per aix\u00f2 dic que no \u00e9s una privatitzaci\u00f3 de la sanitat i que aquest hospital t\u00e9 un rol tan important que se l\u2019hauria de portar a collib\u00e8, perqu\u00e8 aporta prestigi a la sanitat catalana i espanyola el fet que hagi aconseguit les cotes de qualitat assistencial que t\u00e9. No sols en la cirurgia card\u00edaca pedi\u00e0trica, sin\u00f3 tamb\u00e9 en altres especialitats tan complexes i dif\u00edcils com poden ser la neuroci\u00e8ncia pedi\u00e0trica o l\u2019oncologia pedi\u00e0trica, entre altres. El que fa aix\u00f2 \u00e9s enriquir la sanitat, \u00e9s igual que sigui p\u00fablica o que sigui privada, i tots els catalans ens haur\u00edem de sentir orgullosos de tenir un hospital com aquest, que \u00e9s una veritable refer\u00e8ncia nacional i internacional.<\/p>\n<figure id=\"attachment_26513\" aria-describedby=\"caption-attachment-26513\" style=\"width: 2560px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/03\/caffa3-scaled.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-26513 size-full\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/03\/caffa3-scaled.jpg\" alt=\"\" width=\"2560\" height=\"1766\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-26513\" class=\"wp-caption-text\">Foto: VS<\/figcaption><\/figure>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>La Covid els ha afectat?<\/strong><\/p>\n<p>No directament, per\u00f2 ens ha afectat. Afortunadament el virus ha respectat la poblaci\u00f3 pedi\u00e0trica i, sorprenentment, els nens amb defectes cong\u00e8nits s\u00f3n igual de resistents a la Covid que qualsevol altre nen normal. I hem tingut nens que han donat positiu i eren completament asimptom\u00e0tics, com la resta de la poblaci\u00f3 pedi\u00e0trica en general. No obstant aix\u00f2, s\u00ed que ens ha afectat des del punt de vista de l\u2019ocupaci\u00f3 hospital\u00e0ria, perqu\u00e8 hem hagut de dedicar llits d\u2019intensius a portar pacients quan les UCI estaven plenes en altres hospitals, i a causa d\u2019aix\u00f2 nosaltres hem hagut de baixar la nostra activitat, perqu\u00e8 tots els pacients que operem van despr\u00e9s a les UCI, i calia deixar els llits lliures per pacients amb aplicaci\u00f3 greu de Covid.<\/p>\n<p><strong>\u00c9s a dir, que les UCI s\u2019han usat per adults que venien d\u2019altres hospitals?<\/strong><\/p>\n<p>Aix\u00ed \u00e9s. La conselleria va dir que aqu\u00ed calia guardar un sector de llits per adults que no ens c\u00e0piguen en altres hospitals. En l\u2019\u00e8poca aguda aqu\u00ed hem tingut tots els llits plens, i encara n\u2019hi havia cinc o sis fa unes setmanes.<\/p>\n<p><strong>Amb la qual cosa aix\u00f2 haur\u00e0 obligat a posposar intervencions.<\/strong><\/p>\n<p>Clar, encara que al final l\u2019any passat l\u2019activitat en cirurgia card\u00edaca infantil nom\u00e9s va baixar un 20%. La qual cosa, tenint en compte l\u2019afectaci\u00f3 tan brutal que hi va haver, crec que \u00e9s una baixada relativament petita, i que vam poder mantenir relativament b\u00e9 l\u2019activitat sobretot gr\u00e0cies al fet que \u00e9s un hospital purament pedi\u00e0tric. En els altres hospitals l\u2019activitat quir\u00fargica card\u00edaca infantil va baixar del 40 al 50%.<\/p>\n<p><strong>Si hi ha algun missatge que vulgui enviar a les administracions, aquest \u00e9s un bon moment.<\/strong><\/p>\n<p>Doncs s\u00ed que vull apuntar una cosa. Afortunadament, el nostre estatus professional ha millorat molt amb la pand\u00e8mia. Crec que el m\u00f3n sanitari ara t\u00e9 un respecte i una consideraci\u00f3 que abans no tenia, per\u00f2 el que jo els diria als pol\u00edtics \u00e9s que valorin molt, molt, molt als especialistes i als sanitaris que tenen en aquest pa\u00eds, i que els tinguin com una refer\u00e8ncia del que haurien de ser ells. Responsabilitat, dedicaci\u00f3, vocaci\u00f3, preparaci\u00f3, formaci\u00f3\u2026 Aquests valors en la pol\u00edtica jo moltes vegades no els veig. I no vull dir que no hi hagi grans pol\u00edtics, que n\u2019hi ha, per\u00f2 en general sembla que no van als interessos de tots, sin\u00f3 als seus interessos personals, important-los poc el mal que de vegades fan a la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Em retrobo amb el doctor Caffarena vint anys despr\u00e9s que el vei\u00e9s un \u00fanic cop. Va ser despr\u00e9s de les quatre o cinc hores d\u2019intervenci\u00f3 a cor obert del meu fill Mart\u00ed, per dir-nos que tot havia anat b\u00e9. El Mart\u00ed va n\u00e9ixer amb el que es coneix com un canal auroventricular complet, una patologia [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":26511,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,14],"tags":[243,2332,1075,1059,1427,1121],"class_list":["post-26510","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","category-salut-bcn","tag-cardiologia","tag-cardiopaties","tag-cirurgia-cardiaca","tag-hospital-sant-joan-de-deu","tag-nadons-prematurs","tag-salut-infantil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26510","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26510"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26510\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}