La vacunaci\u00f3 contra la Covid-19 cada vegada s’assembla m\u00e9s a una tragicom\u00e8dia, no tant com els cl\u00e0ssics drames grecs que li van donar el nom, sin\u00f3, m\u00e9s aviat, a les versions del renaixement, com \u00abEl pastor fidel\u00bb de Giovanni Batista Guarini, que Hendel version\u00e0 en forma d’\u00f2pera o, potser, a les m\u00e9s modernes de Beckett o de Pinter. En tractar-se d’una q\u00fcesti\u00f3 prou greu per a la ciutadania que, quan creia que les seves dubtoses esperances en una soluci\u00f3 comprensible de la pand\u00e8mia -intensament estimulades des de diverses localitzacions- estaven a l’abast de la m\u00e0, ara resulta que per motius no massa ben explicats, bona part de la poblaci\u00f3 no acaba de saber quan podr\u00e0 gaudir-ne.<\/p>\n
Les vicissituds de la pol\u00edtica vacunal, des de l’estrat\u00e8gia per a l’adquisici\u00f3 de les vacunes, fins a la seva distribuci\u00f3 quantitativa i qualitativa segons els diversos col\u00b7lectius candidats, per posar tres exemples il\u00b7lustratius, han merescut una constant atenci\u00f3 cr\u00edtica dels mitjans de comunicaci\u00f3 i experts.<\/p>\n
D’en\u00e7\u00e0 de m\u00e9s de tres mesos des de les primeres vacunacions regulars, encara hi ha m\u00e9s interrogants que certeses: Que si els incompliments contractuals dels fabricants quant al subministrament; que si la suspensi\u00f3 temporal de la vacuna d’Astrazeneca a causa d’uns hipot\u00e8tics efectes adversos no confirmats, que si la polititzaci\u00f3 dels mecanismes d’autoritzaci\u00f3 de les vacunes provinents de R\u00fassia i la Xina i la resist\u00e8ncia dels governs occidentals a intervenir temporalment les patents de fabricaci\u00f3, etc. Tot aix\u00f2 fa pensar que les coses no s’han fet b\u00e9.<\/p>\n
Encara que les causes d’aquestes possibles errades s\u00f3n d’origen molt divers, totes conflueixen en una certa incapacitat dels organismes governamentals per dissenyar una estrat\u00e8gia vacunal que contempli diferents escenaris de disponibilitat i administraci\u00f3 de les vacunes.<\/p>\n
Pocs mesos abans de l’inici de les vacunacions ja se sabia que -gaireb\u00e9 amb seguretat- durant el primer trimestre de 2021 disposar\u00edem d’una vacuna efectiva i segura amb una sola dosi. Doncs b\u00e9, avui en dia, cap dels governs -ni l’estatal, ni els auton\u00f2mics- ha explicat amb claredat l’impacte i els canvis que hauria de suposar aquest fet en l’estrat\u00e8gia vacunal.<\/p>\n
Els problemes apuntats s’agreugen amb el temps i, a comen\u00e7ament del mes d’abril, encara no sabem quina din\u00e0mica vacunal se seguir\u00e0 el pr\u00f2xim trimestre, sobretot pel que fa a la prioritzaci\u00f3 dels grups etaris i amb factors de risc afegits i, el que potser \u00e9s m\u00e9s greu, s’incrementa la confusi\u00f3 de la ciutadania quan es prenen iniciatives com l’enviament indiscriminat de missatges a col\u00b7lectius poblacionals convidant-los a demanar cita per vacunar-se.<\/p>\n
Encara que les vacunes no fossin una soluci\u00f3 definitiva, ni que la immunitat col\u00b7lectiva comporti l’erradicaci\u00f3 del virus Covid-19, sembla que all\u00e0 on la proporci\u00f3 de persones vacunades \u00e9s m\u00e9s gran -amb qualsevol de les vacunes autoritzades- la morbiditat i la letalitat disminueixen amb efectes tangibles sobre la demanda sanit\u00e0ria. Un resultat que, ni que sigui provisional, justifica el disseny i la pr\u00e0ctica d’una estrat\u00e8gia vacunal capa\u00e7 d’assolir de la forma m\u00e9s r\u00e0pida possible una elevada cobertura d’immunitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3. Doncs b\u00e9, el ritme de la vacunaci\u00f3 continua sent massa lent i no s’ha prioritzat l’estrat\u00e8gia d’administraci\u00f3 d’una sola dosi vacunal com una forma d’accelerar-la, tal com han fet en el Regne Unit.<\/p>\n