Sandra Reus Bort es va graduar en Infermeria l’any 2019 a Manresa. Des de llavors treballa a l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u de Manresa. La seva feina \u00e9s en una unitat d’Hospitalitzaci\u00f3 i en la Unitat de Cures Intensives. Tamb\u00e9 ha cursat el Postgrau en Infermeria Quir\u00fargica, Anest\u00e8sia i Reanimaci\u00f3.<\/p>\n
Quina \u00e9s la teva feina a l’hospital?<\/strong><\/p>\n Des que va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia he estat majorit\u00e0riament treballant a l’UCI de l’Hospital de Manresa. La feina d’una infermera d’UCI requereix el maneig d’un ampli ventall de t\u00e8cniques i cures, des del monitoratge continu de les constants vitals, el maneig de l’aparellatge i col\u00b7locaci\u00f3 de vies centrals fins a altres t\u00e8cniques m\u00e9s b\u00e0siques, com serien les de suplir les necessitats que l’estat cr\u00edtic del malalt no permet que duguin a terme ells sols: rentar-se, menjar, orinar i, fins i tot, moure’s del llit, entre moltes d’altres.<\/p>\n En els diferents torns cada infermera es responsabilitza dels seus malalts. El nombre de malalts al teu c\u00e0rrec dep\u00e8n de la r\u00e0tio infermera-pacient que hi hagi en cada unitat, en el nostre cas portem dos malalts cr\u00edtics cadascuna. Aix\u00f2 inclou l’administraci\u00f3 de medicaci\u00f3, el monitoratge, les cures espec\u00edfiques en cada pacient (si estan intubats, si porten traqueotomia, si porten alt flux…), els canvis posturals, la vigil\u00e0ncia de la pell…<\/p>\n Com vas viure l’esclat de la pand\u00e8mia a l’Hospital de Manresa?<\/strong><\/p>\n Al principi ning\u00fa creia que aquell ‘virus xin\u00e8s’ pogu\u00e9s arribar al nostre pa\u00eds i col\u00b7lapsar els hospitals, per\u00f2 a poc a poc, v\u00e0rem anar veient com s’acostava i comen\u00e7aven a augmentar els casos i arribaven els primers al nostre hospital. El cap de setmana abans del confinament jo lliurava, despr\u00e9s d’haver-ne treballat uns quants de seguits, i hav\u00edem decidit anar a passar-lo a la platja amb una companya. Tot i que quan van tancar les escoles v\u00e0rem decidir d’ajornar-lo, aquell mateix dia em van trucar de l’hospital per treballar tamb\u00e9 el cap de setmana. Divendres a la tarda m’acomiadava de la meva fam\u00edlia sense saber quin dia podria tornar a veure’ls i amb un nus a la gola i amb por del que em trobaria quan arrib\u00e9s.<\/p>\n Aquesta por com et va situar vers les persones infectades?<\/strong><\/p>\n La primera vegada que vaig entrar en una habitaci\u00f3 amb un malalt de Covid-19 vaig entrar amb por, intentant ser conscient de quines coses de l’habitaci\u00f3 tocava i intentar no tocar-me res que no an\u00e9s protegit per tal de no infectar-me. Intentant entrar el m\u00ednim de vegades possibles a les habitacions i fer-ho el m\u00ednim temps possible per reduir el temps d’exposici\u00f3. Aix\u00f2, per una infermera \u00e9s no treballar b\u00e9, sembla que no dediques prou temps a l’atenci\u00f3 del pacient. Estem parlant de persones que es passen les 24\u202fhores del dia tancats en una habitaci\u00f3, trobant-se malament i sense veure a ning\u00fa m\u00e9s que unes persones que entren vestides d’astronauta. El pitjor van ser els dies a la Unitat de Semicr\u00edtics, on ten\u00edem als malalts que es posaven greus i necessitaven ter\u00e0pia d’alt flux, persones que estan molt delicades i que, en molts casos, necessiten ser intubats. Pod\u00edem arribar a intubar de dues a tres persones cada torn. Aix\u00f2 mentre hi havia respiradors, despr\u00e9s hav\u00edem d’aguantar fins que n’hi hagu\u00e9s algun de lliure. Va ser realment devastador.<\/p>\n S’han fet restriccions pensades per les grans ciutats i en llocs amb gran aglomeraci\u00f3 de gent, per\u00f2 i els pobles amb tan pocs habitants? Estem parlant de municipis amb molt poca densitat de poblaci\u00f3 i on les dades epidemiol\u00f2giques de la primera onada van ser molt bones.<\/p><\/blockquote>\n Vius a un poble petit i treballes a Manresa, com ha estat el dia a dia de la feina, de la vida, en aquest darrer any?<\/strong><\/p>\n Vaig estar un mes sense pujar a casa meva, em quedava en un pis que compartia amb una companya que tamb\u00e9 treballava en una UCI Covid. El primer dia que vaig pujar ho vaig fer quedant-me a la casa rural que tenen els meus pares i sense tenir contacte f\u00edsic amb la fam\u00edlia. A poc a poc, vaig comen\u00e7ar a anar-hi m\u00e9s sovint i tenir contacte amb ells. Durant l’estiu vaig estar fent el trajecte Ger-Manresa-Ger per anar a treballar cada dia. Feia bastants quil\u00f2metres, per\u00f2 l’estona de trajecte era nom\u00e9s d’una hora.\u00a0 Em va costar m\u00e9s fer-ho quan treballava de nits, ja que anava a casa nom\u00e9s a dormir i me’n tornava a treballar, per\u00f2 al fer bon temps i conduir sempre de dia es feia m\u00e9s am\u00e8. A la tardor vaig tornar a buscar un pis de lloguer, ja que en comen\u00e7ar a fer m\u00e9s mal temps i treballar molts dies seguits era millor quedar-me a Manresa els dies de feina.<\/p>\n Viure i treballar en dos llocs tan diferents m’ha ajudat molt a l’hora de desconnectar de la feina. Un poble tan petit com Ger i tan rodejat de natura et permet donar-te el plaer d’oblidar durant uns instants la cruesa dels temps en els quals vivim. La vida en un poble \u00e9s molt diferent que la vida, per exemple, a Manresa. Quan estic a Manresa i surto al carrer porto la mascareta a totes hores i em trobo a m\u00e9s gent. En canvi, puc sortir a passejar pel poble i no trobar a ning\u00fa. Per coses com aquesta \u00e9s que s’han posat tamb\u00e9 en dubte l’equitat de les restriccions i la centralitzaci\u00f3 que han tingut aquestes. S’han fet restriccions pensades per les grans ciutats i en llocs amb gran aglomeraci\u00f3 de gent, per\u00f2 i els pobles amb tan pocs habitants? Estem parlant de municipis amb molt poca densitat de poblaci\u00f3 i on les dades epidemiol\u00f2giques de la primera onada van ser molt bones. Penso que s’hauria hagut de vigilar una mica m\u00e9s en aquest aspecte i intentar fer uns confinaments m\u00e9s selectius abans.<\/p>\n L’alta mortalitat que va haver-hi a Manresa a la primera onada com et va canviar la relaci\u00f3 amb els pacients?<\/strong><\/p>\n Durant la primera onada v\u00e0rem tenir moltes p\u00e8rdues a l’UCI. Persones que hav\u00edem estat cuidant durant dies i dies, que havien estat lluitant molt, per\u00f2 que no van aconseguir sortir-se’n. Durant la primera onada els pacients s’intubaven a l’\u00e0rea de Semicr\u00edtics i es baixaven intubats a l’UCI. Un dels moments m\u00e9s durs de la feina \u00e9s quan s’ha d’intubar als malalts. Primerament el metge els explica qu\u00e8 farem i com ho farem i se’ls deixa la possibilitat de trucar als familiars i acomiadar-se sempre que la situaci\u00f3 del malalt ho permeti.<\/p>\n Crec que mai m’acostumar\u00e9 a aquest moment, adormir-los i donar-los \u00e0nims: \u00abtot anir\u00e0 b\u00e9, ens veiem al despertar\u00bb. Unes paraules que tu tamb\u00e9 et repeteixes per intentar-te conv\u00e8ncer. Quan has tractat amb els pacients mentre han estat desperts crees vincles amb ells i despr\u00e9s es fa m\u00e9s dif\u00edcil si les coses no van b\u00e9. Per aix\u00f2, per cru que sembli dir-ho es fa m\u00e9s f\u00e0cil si quan arriben a la unitat ja estan adormits i sedats. Tot i aix\u00f2, mai es pot caure en la despersonalitzaci\u00f3. Estem tractant amb persones que, tot i estar adormides, tenen unes necessitats que s’han de suplir, i s’han de tractar amb tot el respecte.<\/p>\n Durant els primers mesos no es podien rebre visites per part de les fam\u00edlies, per tant, \u00e9rem nosaltres qui hav\u00edem de fer tamb\u00e9 el seu paper. A poc a poc, es van anar canviant els protocols i es va comen\u00e7ar a deixar entrar als familiars, per\u00f2 nom\u00e9s en casos a\u00efllats com en els processos de final de vida. Per les fam\u00edlies, poder veure als familiars i acomiadar-se d’ells \u00e9s una part molt important per l’afrontaci\u00f3 del dol. El moment de la visita dels familiars tamb\u00e9 \u00e9s un dels moments m\u00e9s durs en els que ens trobem. Els expliquem qu\u00e8 es trobaran quan entrin a l’habitaci\u00f3 i els acompanyem, donant-los suport.<\/p>\n Crec que mai m’acostumar\u00e9 a aquest moment, adormir-los i donar-los \u00e0nims: \u00abtot anir\u00e0 b\u00e9, ens veiem al despertar\u00bb. Unes paraules que tu tamb\u00e9 et repeteixes per intentar-te conv\u00e8ncer.<\/p><\/blockquote>\n Has tingut relaci\u00f3 amb els i les familiars de les persones malaltes?<\/strong><\/p>\n Per part d’infermeria es t\u00e9 poca relaci\u00f3 amb els familiars. Qui truca cada dia per donar informaci\u00f3 s\u00f3n els metges referents de cada malalt i nosaltres hi parlem algunes vegades, quan ells ens truquen per demanar informaci\u00f3. Tamb\u00e9 s’han anat incorporant les videotrucades. Disposem d’un tel\u00e8fon m\u00f2bil a la unitat amb el que truquem als familiars i aix\u00ed poden veure’s i parlar. \u00c9s un dels moments que m\u00e9s ens emocionen, quan pots despertar a un malalt i extubar-lo i pot parlar amb la seva fam\u00edlia despr\u00e9s de dies de no veure’s.<\/p>\n Per altra banda, com ja he explicat, tamb\u00e9 estem amb les fam\u00edlies quan han de venir a acomiadar-se. \u00c9s molt dur, ja que moltes vegades et pots sentir identificat amb ells. Nois i noies de la meva edat que han d’acomiadar-se dels seus pares, de l’edat dels meus.<\/p>\n Com heu organitzat la feina de cara a poder donar atenci\u00f3 a tots els pacients, no nom\u00e9s malalts de Covid?<\/strong><\/p>\n A hores d’ara tenim dues UCI, les UCI Covid, que estan ubicades a la zona d’UCI i Semicr\u00edtics, i la zona de no Covid, que s’ha habilitat en una planta d’hospitalitzaci\u00f3. Tot aix\u00f2 ens ha suposat molt d’esfor\u00e7 per poder intentar que una planta d’hospitalitzaci\u00f3 pugui tenir les mateixes prestacions i aparellatge que una UCI i poder disposar de tot el material. Tamb\u00e9 s’ha hagut de refor\u00e7ar cada torn amb m\u00e9s personal d’infermeria per poder mantenir la r\u00e0tio infermera-pacient. Aix\u00f2 ha comportat que, a part de fer moltes m\u00e9s hores de les que es farien en una situaci\u00f3 de normalitat, s’hagi hagut de formar professionals d’altres unitats per a poder treballar a l’UCI i hagin hagut de deixar les seves places per poder venir a treballar a la nostra unitat.<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el que destacaries de tot aquest temps?<\/strong><\/p>\n D’aquesta pand\u00e8mia no nom\u00e9s m’emporto males experi\u00e8ncies i situacions que em quedaran gravades sempre m\u00e9s. Tamb\u00e9 m’emporto la gran experi\u00e8ncia que he pogut adquirir en la feina i, sobretot, el sentiment d’equip que s’ha generat. Moltes vegades passes m\u00e9s hores amb els companys de feina que amb la fam\u00edlia i \u00e9s necessari tenir un bon ambient de treball i el sentiment de suport, sentir que els teus companys i companyes t’ajuden quan tu creus que no podr\u00e0s amb tot. Sentir que som un gran equip i que, tot i les circumst\u00e0ncies, sempre hi ha motius per somriure i per celebrar, que quan ens ajuntem i anem tots a una no hi ha res que ens pari. No tots els dies s\u00f3n bons i moltes vegades la feina \u00e9s complicada i es fa dif\u00edcil poder avan\u00e7ar, per aix\u00f2 \u00e9s important trobar una feina que t’ompli i et faci sentir realitzada, sigui la que sigui, per poder donar-ho tot cada dia. En el nostre cas, aquesta feina \u00e9s ajudar a les persones que ho necessiten i acompanyar-les en el seu proc\u00e9s.<\/p>\n