{"id":26556,"date":"2021-04-01T06:30:33","date_gmt":"2021-04-01T04:30:33","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26556"},"modified":"2021-04-01T06:30:33","modified_gmt":"2021-04-01T04:30:33","slug":"amor-rere-la-finestra-en-temps-de-covid","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/04\/01\/amor-rere-la-finestra-en-temps-de-covid\/","title":{"rendered":"Amor rere la finestra (en temps de Covid)"},"content":{"rendered":"

S\u00f3n tres quarts d\u2019una i en Xavier ja hi \u00e9s. Assegut a una cadira, que li ha donat una treballadora de la resid\u00e8ncia nom\u00e9s veure\u2019l arribar, observa a la Carmen a trav\u00e9s de la finestra del centre, situat al barri del Camp de l\u2019Arpa de Barcelona. Ella s\u2019ha quedat adormida i, ell la mira, amb un somriure. \u00abSi puc, vinc cada dia. M\u2019hi estic un parell d\u2019hores, parlant amb ella\u00bb, diu en Xavier. Ell t\u00e9 90 anys, i ella en t\u00e9 92. Es van casar fa 66 anys, i en portaven tres de festeig, i mai fins ara havien estat tant temps separats -excepte quan ell se\u2019n va anar de gira per Europa, per\u00f2 d\u2019aix\u00f2 ja en parlarem m\u00e9s endavant-.<\/p>\n

En Xavier recorda perfectament el que va passar ara fa tot just un any. \u00abJo estava dins la resid\u00e8ncia, fent-li companyia, quan va venir la directora i em va dir: \u2018Vost\u00e8 vagi-se\u2019n quan vulgui, no cal que marxi ara. Per\u00f2 ha de saber que, de moment, no podr\u00e0 tornar a entrar a la resid\u00e8ncia. A partir d\u2019avui, tanquem\u2019. Acabaven de venir treballadors de la Generalitat\u00bb, explica. \u00abAquestes paraules em van entristir molt. Despr\u00e9s de tants anys junts… \u00e9s tota una vida\u00bb.<\/p>\n

Amb l\u2019arribada de la pand\u00e8mia de la Covid, la resid\u00e8ncia va posar a disposici\u00f3 dels usuaris unes tauletes perqu\u00e8 es poguessin comunicar amb la fam\u00edlia, amb l\u2019ajuda d\u2019una treballadora. \u00abEm trucaven i em passaven amb la Carmen. Aix\u00f2 ho f\u00e8iem pr\u00e0cticament cada dia\u00bb. Per\u00f2 de seguida que va poder tornar a sortir de casa, en Xavier va decidir anar-la a veure a la resid\u00e8ncia, encara que ho fes a trav\u00e9s d\u2019un vidre. \u00abLa trobava a faltar\u00bb, diu.<\/p>\n

\"\"<\/a>
En Xavier, assegut, parlant amb la Carmen a trav\u00e9s de la finestra de la resid\u00e8ncia | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Des de la segona onada, la resid\u00e8ncia li permet fer-li una visita un cop a la setmana de 20 minuts, amb dist\u00e0ncia i supervisats per una treballadora. A m\u00e9s, fa un parell de setmanes que tamb\u00e9 li permeten sortir amb ella a fer un passeig un cop a la setmana. Aix\u00f2 s\u00ed, sempre que no hi vagi sol. Els acompanya l\u2019Enriqueta, una cuidadora que ajuda al Xavier en la neteja i la cura de la llar i que, sovint, tamb\u00e9 ve a veure la Carmen a trav\u00e9s de la finestra de la resid\u00e8ncia. \u00abFa m\u00e9s de 25 anys que est\u00e0 amb nosaltres, \u00e9s m\u00e9s que de la fam\u00edlia\u00bb, assenyala.<\/p>\n

La pand\u00e8mia a la resid\u00e8ncia<\/h3>\n

La Carmen va ingressar a la resid\u00e8ncia fa poc m\u00e9s de tres anys. Fa nou anys va patir un ictus i en Xavier la duia a un centre de dia. \u00abLa deixava al mat\u00ed i l\u2019anava a buscar a la tarda. Per\u00f2 va tenir diverses caigudes, va estar ingressada… i els metges em van dir que el millor seria ingressar-la en una resid\u00e8ncia. Tant les p\u00fabliques com les privades tenien molta llista d\u2019espera, per\u00f2 finalment vaig trobar aquesta, que \u00e9s privada\u00bb, explica.<\/p>\n

\u00abEl dia que la vaig deixar aqu\u00ed va ser dur\u00edssim\u00bb, diu. El tranquil\u00b7litza, per\u00f2, el fet que sigui una resid\u00e8ncia petita -nom\u00e9s hi viuen 25 residents-, que fa que l\u2019atenci\u00f3 sigui m\u00e9s personalitzada. \u00abAqu\u00ed \u00e9s la Carmen. En altres resid\u00e8ncies, on hi ha un centenar de persones, seria la de l\u2019habitaci\u00f3 82\u00bb.<\/p>\n

En Xavier explica que, des que la Carmen va patir l\u2019ictus, li han quedat seq\u00fceles. A m\u00e9s, tamb\u00e9 ha desenvolupat Alzheimer. \u00abAra ja no camina ni enraona. Ha anat degenerant. Fa uns anys, podies tenir una conversa amb ella, per\u00f2 ara ja no. Per\u00f2 em reconeix, i tamb\u00e9 reconeix els fills i els nets\u00bb, diu. Tenen dos fills, una noia que viu a Saragossa i un noi, que viu a Girona. \u00abQuan poden fan una escapada i v\u00e9nen a veure\u2019ns, per\u00f2 amb la pand\u00e8mia ha sigut tot m\u00e9s dif\u00edcil\u00bb.<\/p>\n

De cop, deixa de parlar. \u00abAi, hola, t\u2019has despertat!\u00bb. La Carmen se\u2019l mira, somrient, i en Xavier li parla i li llen\u00e7a petons. \u00abSempre faig ganyotes, soc molt pallasso\u00bb, diu l\u2019home.<\/p>\n

\"\"<\/a>
En Xavier i la Carmen es donen la m\u00e0 a trav\u00e9s del vidre | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Amb la pand\u00e8mia, assenyala, ha empitjorat la salut de la Carmen. \u00abAbans de la pand\u00e8mia, jo l\u2019anava a veure i est\u00e0vem junts a la sala o a l\u2019habitaci\u00f3. Li vaig portar un \u00e0lbum de fotos de la fam\u00edlia, i cada dia li ensenyava, perqu\u00e8 els record\u00e9s. Per\u00f2 ara ja no ho puc fer. Aqu\u00ed els intenten motivar, amb din\u00e0miques per activar la seva ment, per\u00f2 ho fan col\u00b7lectivament. Ella necessita una altra cosa\u00bb, sost\u00e9 en Xavier.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s trist, per\u00f2 ho hem d\u2019acceptar. Va venir tot de cop, i la cosa ha anat aix\u00ed\u00bb, reconeix, resignat. \u00abAbans entrava per la porta i em rebia amb molta alegria. M\u2019entristeix una mica veure com ha anat empitjorant, per\u00f2 quan vinc aqu\u00ed procuro estar sempre b\u00e9 i content. Tinc els meus moments, per\u00f2 s\u2019ha de fer el cor fort. Oi que s\u00ed?\u00bb, diu, dirigint-se a ella.<\/p>\n

Ell explica que, durant aquests mesos de pand\u00e8mia, no ha passat por. \u00abHe seguit molt les recomanacions. Si em toca, doncs ja em tocar\u00e0. Per\u00f2 por no n\u2019he passat. No surto gaireb\u00e9 de casa, nom\u00e9s pel necessari: per anar al supermercat, a la farm\u00e0cia, al metge, quan em toca, i per veure-la a ella\u00bb, assenyala. Tampoc el seu dia a dia ha canviat massa, tot i que s\u00ed que reconeix que ara fa menys activitat i es mou poc. \u00abM\u2019he tornat bastant mandr\u00f3s\u00bb (riu).<\/p>\n

\"\"<\/a>
En Xavier ensenya unes fotografies de quan la Carmen era jove que duu a la cartera | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Osca, el punt de partida<\/h3>\n

En Xavier va fer la carrera de m\u00fasica al Conservatori del Liceu, i era trompetista. El 1955 va anar amb la seva orquestra de Barcelona a tocar a la Festa Major d’Osca, i all\u00e0 va ser on va con\u00e8ixer la Carmen, origin\u00e0ria d\u2019Arag\u00f3. \u00abJo la vaig fitxar. Va ser com un flechazo\u00bb, diu. Un cop va tornar a Barcelona, van estar sis mesos intercanviant-se cartes, fins que ella va venir a viure a Catalunya, ja que hi tenia fam\u00edlia. \u00abEren altres temps. En aquell per\u00edode li vaig fer una carta al meu sogre demanant-li perm\u00eds per sortir amb la seva filla. Aleshores jo tenia 25 anys\u00bb.<\/p>\n

La carrera d’en Xavier com a trompetista va ser curta, ja que el 1962 va penjar la trompeta per no tornar-la a tocar mai m\u00e9s, i es va dedicar a la publicitat, mentre que la Carmen treballava en una f\u00e0brica de mitges. Per\u00f2 durant la seva traject\u00f2ria musical va tocar amb artistes de renom internacional, com Luis Aguil\u00e9, N\u00faria Feliu o Los 3 Sudamericanos, i va fer, fins i tot, una gira de sis anys per Europa. \u00abDurant aquells anys, amb la Carme ens v\u00e8iem intermitentment. Jo venia quan podia i ella tamb\u00e9 va venir a l’estranger una temporada\u00bb.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquell per\u00edode separats, han estat sempre junts. Fins que la pand\u00e8mia els va tornar a separar durant uns mesos. Aquests mesos l\u2019han fet pensar molt, al Xavier. \u00abCom que tens moltes hores per pensar, penses en la fam\u00edlia, en els que se n’han anat… en els que segueixen aqu\u00ed, aguantant. A vegades tamb\u00e9 penso en els sanitaris, en com deuen estar vivint aquesta situaci\u00f3. Jo sortia cada nit al balc\u00f3 a aplaudir-los\u00bb.<\/p>\n

La pand\u00e8mia tamb\u00e9 li ha fet pensar m\u00e9s en la mort. \u00abSempre evitem pensar-hi, per\u00f2 un dia o altre ha d’arribar. Ho tenim ben segur. Jo hi penso a vegades, i tamb\u00e9 penso en ella. Jo la vull cuidar fins al final. Si m’hagu\u00e9s tocat a mi, ella hauria fet el mateix\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
| Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n tres quarts d\u2019una i en Xavier ja hi \u00e9s. Assegut a una cadira, que li ha donat una treballadora de la resid\u00e8ncia nom\u00e9s veure\u2019l arribar, observa a la Carmen a trav\u00e9s de la finestra del centre, situat al barri del Camp de l\u2019Arpa de Barcelona. Ella s\u2019ha quedat adormida i, ell la mira, amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":26561,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2330,139],"class_list":["post-26556","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-pandemia-de-la-covid-19","tag-residencies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26556","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26556"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26556\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26556"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26556"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}