La pand\u00e8mia de Covid-19 no \u00e9s l’\u00fanica malaltia epid\u00e8mica de gran abast a la qual ens estem enfrontant a hores d’ara. El VIH -virus d’immunodefici\u00e8ncia humana- porta d\u00e8cades present a tot el m\u00f3n i, tant pel seu nivell d’incid\u00e8ncia com per la seva capacitat de transmissi\u00f3, tamb\u00e9 parlar\u00edem d’una pand\u00e8mia.<\/p>\n
Les dades ho demostren: el 2019 hi havia al voltant de 38 milions de persones a tot el m\u00f3n amb VIH, segons ONUSIDA<\/a>. Des que es van detectar els primers casos a principis de la d\u00e8cada dels 80, uns 35 milions de persones han mort per malalties relacionades amb la sida -la patologia que el virus pot arribar a desencadenar-.<\/p>\n En els anys 90, l’antrop\u00f2leg metge nord-americ\u00e0 Merrill Singer va observar que en molts d’aquests pacients coexistien tres amenaces interconnectades<\/a>: l’ab\u00fas de subst\u00e0ncies, la viol\u00e8ncia i la sida<\/a>. Aix\u00ed va ser com va n\u00e9ixer el terme \u00absind\u00e8mia\u00bb.<\/p>\n Una sind\u00e8mia \u00e9s una sinergia d’epid\u00e8mies que ocorren de forma simult\u00e0nia en temps i espai, interaccionen i tenen mecanismes causals comuns.<\/p>\n – Carme Borrell, experta en salut p\u00fablica de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona<\/p><\/blockquote>\n \u00abVa sorgir del meu treball amb els consumidors de drogues intravenoses durant els primers anys de la pand\u00e8mia de la sida\u00bb, recorda a SINC Singer, que \u00e9s professor del departament d’Antropologia i investigador del Centre per a la Salut, la Intervenci\u00f3 i la Prevenci\u00f3 de la Universitat de Connecticut (EUA).<\/p>\n L’antrop\u00f2leg va plantejar en aquest moment que, per fer front a la malaltia de la sida, havien de tenir-se en compte i abordar alhora les variables socials que l’acompanyaven en determinats casos, com era la viol\u00e8ncia i la drogoaddicci\u00f3.<\/p>\n M\u00e9s de dues d\u00e8cades despr\u00e9s, encara que el concepte segueixi sent bastant desconegut per a la poblaci\u00f3 general, el fan servir amb freq\u00fc\u00e8ncia antrop\u00f2legs, soci\u00f2legs i tamb\u00e9 epidemi\u00f2legs i metges experts en salut p\u00fablica. \u00abUna sind\u00e8mia \u00e9s una sinergia d’epid\u00e8mies que ocorren de forma simult\u00e0nia en temps i espai, interaccionen i tenen mecanismes causals comuns\u00bb, aclareix a SINC Carme Borrell, experta en salut p\u00fablica de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona.<\/p>\n Amb la Covid-19 estar\u00edem davant d’una sind\u00e8mia? \u00c9s el que va proposar a la revista The Lancet<\/em><\/a> el seu redactor en cap, Richard Horton, metge de formaci\u00f3 i membre de diversos grups d’experts<\/a> de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Segons la seva opini\u00f3, per contenir la infecci\u00f3 cal tamb\u00e9 atacar les anomenades malalties no transmissibles<\/a> que conviuen amb ella, \u00e9s a dir, l’obesitat, la hipertensi\u00f3, els problemes cardiovasculars o el c\u00e0ncer.<\/p>\n La conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s important de veure la Covid-19 com una sind\u00e8mia \u00e9s subratllar els seus or\u00edgens socials.<\/p>\n – Richard Horton, expert de l’OMS<\/p><\/blockquote>\n I no nom\u00e9s aix\u00f2. \u00abLa conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s important de veure la Covid-19 com una sind\u00e8mia \u00e9s subratllar els seus or\u00edgens socials\u00bb, ressalta Horton en el seu article. En el cas espanyol, com han mostrat les estad\u00edstiques<\/a> del Centre Nacional d’Epidemiologia publicades a Eurosurveillance<\/em>, les persones m\u00e9s vulnerables al contagi a la primera onada van ser els majors i el personal sanitari, en estar en primera l\u00ednia davant el virus.<\/p>\n A m\u00e9s, un model de dispersi\u00f3 de la malaltia<\/a> publicat a Nature<\/em> a partir de dades dels Estats Units va mostrar que les taxes d’infecci\u00f3 m\u00e9s altes tenien lloc entre els grups \u00e8tnics i socioecon\u00f2mics m\u00e9s desfavorits, ja que no havien pogut reduir la seva mobilitat com la resta de la poblaci\u00f3. El model concorda amb el que han mostrat nombrosos estudis previs<\/a>.<\/p>\n Les taxes d’infecci\u00f3 de Covid-19 m\u00e9s altes d’EUA tenen lloc entre grups \u00e8tnics i socioecon\u00f2mics m\u00e9s desfavorits, segons un model de dispersi\u00f3 de la malaltia publicat a Nature.<\/em><\/p><\/blockquote>\n Per tots aquests factors, segons el redactor en cap de The Lancet<\/em>, una soluci\u00f3 purament biom\u00e8dica per a la Covid-19 fracassar\u00e0. \u00abLlevat que els governs elaborin pol\u00edtiques i programes per revertir les profundes disparitats, les nostres societats mai estaran veritablement segures contra la Covid-19\u00bb, subratlla.<\/p>\n El concepte de sind\u00e8mia vinculat a la Covid-19 \u00e9s for\u00e7a com\u00fa a Am\u00e8rica Llatina<\/a>. Una recerca al Twitter ens remet a nombrosos webinars i confer\u00e8ncies sobre la mat\u00e8ria amb experts d’aquesta regi\u00f3. El coneix molt b\u00e9 Luis Felipe L\u00f3pez-Calba<\/a>, subsecretari general de l’ONU i director regional per a Am\u00e8rica Llatina i el Carib.<\/p>\n Com explica a SINC, en aquesta zona, marcada per alguns dels nivells m\u00e9s alts de desigualtat del m\u00f3n, la interacci\u00f3 d’aquests desequilibris<\/a> amb les malalties i les condicions de salut \u00e9s \u00abpreocupant\u00bb.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de la covid-19, malalties com la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars o el c\u00e0ncer estan associades a factors de risc que tenen a veure amb les circumst\u00e0ncies socials de cada persona. Parlem del consum d’alcohol, de tabac, la manca d’activitat f\u00edsica o la contaminaci\u00f3 entre la qual alg\u00fa viu o treballa.<\/p>\n \u00c9s una cosa que ha quedat tamb\u00e9 de manifest durant el confinament, amb persones amuntegades en pisos petits davant de fam\u00edlies benestants que viuen en grans pisos o xalets, on l’a\u00efllament \u00e9s molt m\u00e9s suportable i les possibilitats de contagiar si un membre de la fam\u00edlia est\u00e0 afectat s\u00f3n menors.<\/p>\n \u00abLa desigualtat socioecon\u00f2mica est\u00e0 relacionada amb les condicions de vida i treball, ja que les classes m\u00e9s desfavorides tenen, per exemple, menys oportunitats de treballar a dist\u00e0ncia, de tenir un habitatge que permeti fer a\u00efllament o quarantenes i, a m\u00e9s, tamb\u00e9 pateixen m\u00e9s malalties cr\u00f2niques\u00bb, enumera Borrell.<\/p>\n La diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars o el c\u00e0ncer estan associades a factors de risc que depenen de les circumst\u00e0ncies socials.<\/p><\/blockquote>\n Encara que des de l’OMS no han utilitzat el terme sind\u00e8mia per referir-se a aquesta crisi sanit\u00e0ria, \u00abel director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha estat molt clar en assenyalar que hi ha molts factors adversos que interactuen amb la Covid-19 i que empitjoren els efectes de la pand\u00e8mia\u00bb, puntualitza L\u00f3pez-Calba.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, els experts recalquen que quan parlem de la sind\u00e8mia de la Covid-19 no es pot generalitzar ja que, com hem vist, dep\u00e8n de les persones que la pateixin, la zona en la qual visquin o els seus condicionants socioecon\u00f2mics, entre altres q\u00fcestions.<\/p>\n \u00abLes sind\u00e8mies no ocorren a escala mundial, ja que les malalties que les componen i els factors socials varien segons el lloc\u00bb, al\u00b7lega Singer. Per aix\u00f2 mateix, el que hi ha \u00e9s \u00abuna pand\u00e8mia mundial de Covid-19 amb sind\u00e8mies diferents segons la regi\u00f3 o el pa\u00eds\u00bb, afegeix.<\/p>\n Un any abans d’aquesta crisi sanit\u00e0ria, al gener de 2019, la revista The Lancet<\/em> va publicar l’informe<\/a> d’una nodrida comissi\u00f3 d’experts sobre tres fen\u00f2mens estretament relacionats: l’obesitat, la desnutrici\u00f3 i el canvi clim\u00e0tic. Segons els autors, estar\u00edem davant d’una tr\u00edada de pand\u00e8mies. Per qu\u00e8 ho \u00e9s la crisi clim\u00e0tica? Pels seus efectes sobre la salut dels \u00e9ssers humans i sobre els sistemes naturals dels quals aquests depenen. Per als investigadors, aquestes tres pand\u00e8mies formarien una sind\u00e8mia.<\/p>\n \u00abL’informe destacava que la malnutrici\u00f3, que inclou l’obesitat, la desnutrici\u00f3 i els riscos diet\u00e8tics de les malalties no transmissibles, \u00e9s ja la major causa de p\u00e8rdua de salut en el m\u00f3n\u00bb, afirma Borrell.<\/p>\n Pel que fa al canvi clim\u00e0tic, per l’experta en salut p\u00fablica no hi ha dubte que impacta en la salut de poblaci\u00f3, per exemple, produint inseguretat aliment\u00e0ria i desnutrici\u00f3, tamb\u00e9 en augmentar la mortalitat per onades de calor o a l’incrementar la incid\u00e8ncia d’algunes malalties. \u00abNo podem perdre de vista que aquesta sind\u00e8mia afecta en major grau als pa\u00efsos de menor renda i a les poblacions m\u00e9s pobres\u00bb, adverteix.<\/p>\n A Estats Units els epidemi\u00f2legs tamb\u00e9 utilitzen aquest terme per referir-se a la crisi de sobredosi d’opioides<\/a>, com la morfina o la hero\u00efna. Segons dades de l’OMS, cada any moren a tot el m\u00f3n 69.000 persones per aquest tipus de sobredosi i si parlem de la depend\u00e8ncia que generen, afectaria unes 15 milions de persones.<\/p>\n Els casos amb VIH estan entre els perfils de major risc de patir aquestes sobredosi. El psiquiatre Alexander Tsai<\/a> est\u00e0 especialitzat en pacients portadors d’aquest virus i en estudiar si pateixen un altre tipus de malalties, com la tuberculosi<\/a>.<\/p>\n Per entendre per qu\u00e8 estem davant d’una sind\u00e8mia, l’expert, que \u00e9s psiquiatra de l’Hospital General de Massachusetts (Estats Units), recorda que el VIH augmenta la probabilitat<\/a> que alg\u00fa s’infecti amb tuberculosi. Aquesta malaltia, al seu torn, incrementa el risc que alg\u00fa mori per VIH.<\/p>\n Hauria l’OMS usar el terme de sind\u00e8mia per la pand\u00e8mia de Covid-19? Els experts discrepen: nom\u00e9s podria usar-se en alguns casos, i han d’usar-paraules comprensibles per tota la poblaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n \u00abLes dues epid\u00e8mies tenen impactes sin\u00e8rgics sobre la mort i si un programa de salut p\u00fablica intenta reprimir l’epid\u00e8mia de tuberculosi sense abordar tamb\u00e9 l’epid\u00e8mia de VIH i el context social, el VIH seguir\u00e0 incrementant el nombre de persones amb tuberculosi\u00bb, indica a SINC .<\/p>\n Si unim les dues epid\u00e8mies en una sind\u00e8mia arribarem a la conclusi\u00f3 que les dues s’han d’abordar de forma conjunta i nom\u00e9s seran eficaces les mesures de salut p\u00fablica que contemplin tots dos fen\u00f2mens connectats.<\/p>\n Per afrontar la pand\u00e8mia de Covid-19, hauria l’OMS d’utilitzar el terme de sind\u00e8mia i referir-se a la conflu\u00e8ncia de diverses malalties i contextos socials interconnectats? Els experts consultats discrepen.<\/p>\n Segons el parer de Tsai, nom\u00e9s podria utilitzar-se en alguns casos, quan ens referim a la relaci\u00f3 de la malaltia amb altres epid\u00e8mies com l’obesitat, ja que totes dues \u00abafecten de manera desproporcionada a les minories racialitzades i a les persones de baix nivell socioecon\u00f2mic\u00bb. Com han demostrat diversos estudis<\/a>, el risc de mortalitat en alg\u00fa amb obesitat que t\u00e9 el SARS-CoV-2 \u00e9s m\u00e9s gran respecte a una persona que no pateix sobrep\u00e8s.<\/p>\n Per la seva banda, Borrell considera que han d’usar-se paraules que siguin comprensibles per tota la poblaci\u00f3. \u00abUtilitzar la paraula sind\u00e8mia actualment no \u00e9s molt adequat. En tot cas, es pot emprar a nivell t\u00e8cnic i esperar que el terme estigui m\u00e9s utilitzat i acceptat per utilitzar-lo de manera habitual\u00bb, planteja.<\/p>\n Qu\u00e8 passaria si la immunitat despr\u00e9s de patir Covid-19 o l’aconseguida gr\u00e0cies a les vacunes nom\u00e9s dur\u00e9s un any? \u00c9s el que es van preguntar dos investigadors de la Universitat Col\u00fambia (EUA). La resposta, com recull un article publicat a la revista Science<\/em><\/a>, podria ser l’aparici\u00f3 de brots anuals de la malaltia si el virus arrib\u00e9s a tornar-se end\u00e8mic i, en aquest cas, amb la medicina tampoc n’hi hauria prou per evitar-ho.<\/p>\n \u00abHi ha moltes caracter\u00edstiques que influeixen en qu\u00e8 un virus es torni end\u00e8mic: la transmissibilitat, la durada de la infecci\u00f3 en un hoste, si pot causar infeccions repetides o els esfor\u00e7os de control\u00bb, detalla a SINC Jeffrey Shaman<\/a>, investigador del departament de Ci\u00e8ncies de la Salut Ambiental de l’Escola de Salut P\u00fablica Mailman (EUA) i autor principal del treball.<\/p>\n Pel que fa a les zones del m\u00f3n en qu\u00e8 el SARS-CoV-2 podria arribar a ser end\u00e8mic, segons el cient\u00edfic podrien ser aquelles on sigui m\u00e9s dif\u00edcil distribuir la vacuna o on hi hagi rebuig<\/a> a la inoculaci\u00f3 perqu\u00e8 dificultaria la immunitat col\u00b7lectiva.<\/p>\n L’altre gran problema seria la reinfecci\u00f3. \u00abSi les persones estan subjectes a m\u00faltiples infeccions al llarg de la seva vida i si les vacunes no indueixen una immunitat duradora, el virus persistir\u00e0 com ho fan la grip i els refredats comuns\u00bb, sost\u00e9 el cient\u00edfic.<\/p>\n Un altre factor que podria influir en la seva recurr\u00e8ncia seria el clima, tot i que en aquesta pand\u00e8mia el virus s’ha propagat tant a l’hivern com a l’estiu. Segons Sharman, si \u00e9s end\u00e8mic, l’estacionalitat determinar\u00e0 l’\u00e8poca de l’any en qu\u00e8 el virus ser\u00e0 m\u00e9s prevalent, encara que aix\u00f2 succeir\u00e0 en una fase postpand\u00e8mica. \u00abEl SARS-CoV-2 sembla ser un virus d’hivern fora dels tr\u00f2pics, \u00e9s a dir, m\u00e9s transmissible en condicions de fred sec\u00bb, mant\u00e9.<\/p>\nLa connexi\u00f3 amb els factors socials<\/h3>\n
El confinament no \u00e9s igual per a tots<\/h3>\n
La tr\u00edada d’obesitat, nutrici\u00f3 i canvi clim\u00e0tic<\/h3>\n
Mesures de salut p\u00fablica m\u00e9s eficaces<\/h3>\n
Un virus end\u00e8mic si la immunitat \u00e9s insuficient<\/h3>\n