{"id":26615,"date":"2021-04-08T06:20:01","date_gmt":"2021-04-08T04:20:01","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26615"},"modified":"2021-04-08T06:20:01","modified_gmt":"2021-04-08T04:20:01","slug":"el-patiment-dels-sanitaris-una-reparacio-necessaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/04\/08\/el-patiment-dels-sanitaris-una-reparacio-necessaria\/","title":{"rendered":"El patiment dels sanitaris, una reparaci\u00f3 necess\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

Que els i les professionals sanitaris estan fent un sobreesfor\u00e7 durant aquest any de pand\u00e8mia \u00e9s una realitat \u00e0mpliament reconeguda. Un sobreesfor\u00e7 que s’associa a un patiment sostingut del qual se n’ha visibilitzat nom\u00e9s una part i algunes causes. Cert patiment va amb l’ofici de ser metge, com b\u00e9 s’ha exposat a la literatura, entre d’altres, per Camus (La peste<\/em>), Winckler (Las confesiones del Doctor Sachs<\/em>) o Berger (Un hombre afortunado<\/em>). Tamb\u00e9 amb tots els oficis que tenen a veure amb tenir cura de persones.<\/p>\n

L’observaci\u00f3 del patiment, el testimoniatge de la malaltia i de la mort, sobretot quan les possibilitats d’evitar-los s\u00f3n minses, enfronten amb q\u00fcestions profundes de l’\u00e9sser hum\u00e0: el sentit del dolor, la inevitabilitat de la mort, el valor de la comunitat, la solidaritat, o la compassi\u00f3… S\u00f3n viv\u00e8ncies que calen de mica en mica i es tradueixen en emocions, sentiments i cognicions. Quan l’allau \u00e9s intens i continuat pot esdevenir insuportable, punt al qual han arribat molts sanitaris en aquesta pand\u00e8mia.<\/p>\n

En l’entrada \u00abEl nostre patiment<\/a>\u00bb del F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP), infermeres i metgesses parlen en primera persona de les seves experi\u00e8ncies i impressions durant la pand\u00e8mia. Refereixen haver sentit incertesa, por, inseguretat, frustraci\u00f3, impot\u00e8ncia, culpa, tristesa, esgotament, des\u00e0nim, r\u00e0bia, indignaci\u00f3, angoixa, col\u00b7lapse, bloqueig mental, desesperaci\u00f3, p\u00e8rdua, a\u00efllament, separaci\u00f3… que s’han anat acumulant en els seus cossos i les seves ments. Durant molts mesos, han dominat les emocions negatives o desvinculat\u00f2ries (segons les anomena JL Tiz\u00f3n a Salud emocional en tiempos de crisis<\/em>, Herder) que han conviscut amb d’altres de car\u00e0cter positiu o vinculatori que han sustentat i protegit d’un patiment encara m\u00e9s desestructurador. El sentit del deure, del professionalisme o de la cura han mantingut els i les professionals dempeus durant aquest temps que sembla inacabable, com ho han fet les manifestacions de suport i estima dels pacients.<\/p>\n

Les companyes del FoCAP parlen tamb\u00e9 d’un altre tipus de patiment, l’ocasionat per raons estructurals i institucionals. L’escassetat de mitjans i de personal amb qu\u00e8 s’han enfrontat a la pand\u00e8mia s’ha vist agreujada per les agressions repetides que des de les organitzacions s’han dirigit a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria (AP): ignorar la import\u00e0ncia del seu paper en la contenci\u00f3 de la pand\u00e8mia, tancar CAP i consultoris, posar el focus de la gesti\u00f3 i de la comunicaci\u00f3 en els hospitals, els constants canvis en les instruccions, la reorganitzaci\u00f3 assistencial… De manera que, a m\u00e9s a m\u00e9s d’atendre malalts i pand\u00e8mia, van haver de reivindicar, resistir, o fins i tot desobeir, per poder fer la seva feina.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’un any, les coses no han canviat massa, i els explicables errors inicials s’han convertit en norma. Continua faltant personal, no es recupera la visita presencial, es posen en marxa \u00abvacun\u00f2droms\u00bb fora dels CAP o es construeixen m\u00e9s hospitals quan molts consultoris locals continuen tancats.<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 mencionen la import\u00e0ncia de la ideologia i els valors que han inspirat les respostes de les institucions. Els protocols no han deixat espai per poder plantejar dilemes, els automatismes s’han imposat a la reflexi\u00f3, la tecnologia ha rellevat la confian\u00e7a i el vincle. Diuen: \u00abQue es prioritzi la visita telef\u00f2nica i que costi tant recuperar la presencialitat no \u00e9s casual. Respon a una escala determinada de valors i a les dificultats per recon\u00e8ixer el patiment de l’altre\u00bb. Dilemes, reflexi\u00f3, confian\u00e7a, vincle, persones… S\u00f3n paraules i conceptes estranys en l’actual pensament neoliberal, m\u00e9s vinculat als algorismes i a les solucions tecnol\u00f2giques.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’un any, les coses no han canviat massa, i els explicables errors inicials s’han convertit en norma. Continua faltant personal, no es recupera la visita presencial, es posen en marxa \u00abvacun\u00f2droms\u00bb fora dels CAP o es construeixen m\u00e9s hospitals quan molts consultoris locals continuen tancats. La coincid\u00e8ncia en valorar com a dolenta la gesti\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s tan \u00e0mplia, que fins i tot Amnistia Internacional<\/a> la qualifica de \u00absegona pand\u00e8mia\u00bb en una investigaci\u00f3 que ha dut a terme en tres comunitats aut\u00f2nomes, entre les quals es troba Catalunya.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 fa mal, molt mal, perqu\u00e8 es q\u00fcestionen fonaments de la professionalitat i devalua el treball de milers de persones que s’hi deixen la pell massa vegades, literalment. El dany emocional no es reconeix adequadament i ja s’ha comen\u00e7at a anomenar i mesurar des d’una mirada biologicista i medicalitzadora. Es parla de \u00abtrastorn mental\u00bb dels sanitaris, i amb l’\u00fas d’aquestes paraules i aquest concepte, s’est\u00e0 assenyalant el cam\u00ed del possible abordatge i tractament. Q\u00fcestionaris i escales s\u00f3n poc \u00fatils per penetrar en el m\u00f3n de les emocions, que es veu traslladat -trastocat- al m\u00f3n dels s\u00edmptomes i els diagn\u00f2stics. Ansietat, depressi\u00f3, insomni, o estr\u00e8s posttraum\u00e0tic no poden descriure sense un cert reduccionisme un patiment emocional que \u00e9s molt m\u00e9s ampli, m\u00e9s ric sem\u00e0nticament i simb\u00f2licament. El fet de posar l’etiqueta de trastorn o de malaltia a un patiment no sols l’amaga, sin\u00f3 que tamb\u00e9 responsabilitza la persona d’uns s\u00edmptomes i sentiments que s\u00f3n normals, la desposseeix de capacitats i la revictimitza. En posar l’atenci\u00f3 en l’alteraci\u00f3 personal s’obvien les causes sist\u00e8miques que provoquen el malestar. En la mateixa l\u00ednia, i com \u00e9s habitual, els mitjans de comunicaci\u00f3 amplien el missatge: \u00abLa meitat dels sanitaris tenen s\u00edmptomes de trastorn mental per la Covid<\/a>\u00bb, quan seria molt m\u00e9s ajustat a la realitat recollir que la sobrec\u00e0rrega i la mala gesti\u00f3 causen patiment.<\/p>\n

A institucions, pol\u00edtics i gestors els costa recon\u00e8ixer, con\u00e8ixer, comprendre i acollir el patiment dels i les professionals. De la mateixa manera que no reconeixen els errors ni en demanen disculpes, acci\u00f3 que seria reparadora i molt m\u00e9s \u00abcurativa\u00bb que els f\u00e0rmacs o els regalets que el CatSalut ofereix. No podem demanar al coronavirus que repari el mal que est\u00e0 fent, per\u00f2 s\u00ed que ho podem demanar a totes aquelles persones i institucions pol\u00edtiques i dels diferents poders que amb les seves accions estan provocant dany. Des de la prepot\u00e8ncia no es contempla el deure de reparaci\u00f3 vers la societat o les sanit\u00e0ries. Per\u00f2 es pot fer si es vol. El mateix JL Tiz\u00f3n ofereix en el llibre citat m\u00e9s amunt un llistat de mesures reparadores que poden portar a terme les administracions. Mesures no des de la \u00absalut mental\u00bb, sin\u00f3 des de la perspectiva social i psicosocial, de protecci\u00f3 i atenci\u00f3 emocional, de foment de la solidaritat, del suport mutu i de les xarxes de relaci\u00f3, espais de contenci\u00f3 emocional en els centres, espais de reflexi\u00f3. I si \u00e9s necessari, contemplar accions de cura i atenci\u00f3 personal, com pot ser oferir dies de descans remunerat.<\/p>\n

Un dels ensenyaments de la pand\u00e8mia ha estat la vulnerabilitat a qu\u00e8 estem exposats i la necessitat que tots hem tingut de ser cuidats. Tamb\u00e9 la import\u00e0ncia que t\u00e9 l’AP en la contenci\u00f3 de la infecci\u00f3, en l’atenci\u00f3 a les persones malaltes o en risc d’estar-ho, en el rescat de les resid\u00e8ncies, en els nous dispositius com els \u00abhotels de pand\u00e8mia\u00bb o en activitats d’abast poblacional com la vacunaci\u00f3. Tot, en unes condicions molt prec\u00e0ries, per\u00f2 sempre des de la responsabilitat i l’actitud de cura. L’alt grau de patiment esgota les forces per seguir treballant i per seguir aguantant el menyspreu i la manca de recursos, fet que est\u00e0 revertint en la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Reparar vol dir recon\u00e8ixer el valor de la feina i de l’entrega i posar les mesures necess\u00e0ries per poder fer-la b\u00e9. Prestigiar socialment l’AP i el seu paper durant, abans i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia. Tamb\u00e9, esmenar els errors per no repetir-los, retornar a professionals i poblaci\u00f3 els serveis tancats i un aspecte essencial sense el qual no es pot tenir cura plenament, que \u00e9s retornar la relaci\u00f3 personal, la presencialitat i la confian\u00e7a. Elements que el tel\u00e8fon i la tecnologia mai podran suplir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que els i les professionals sanitaris estan fent un sobreesfor\u00e7 durant aquest any de pand\u00e8mia \u00e9s una realitat \u00e0mpliament reconeguda. Un sobreesfor\u00e7 que s’associa a un patiment sostingut del qual se n’ha visibilitzat nom\u00e9s una part i algunes causes. Cert patiment va amb l’ofici de ser metge, com b\u00e9 s’ha exposat a la literatura, entre […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":26616,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[116],"class_list":["post-26615","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-atencio-primaria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26615"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26615\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}