{"id":26646,"date":"2021-04-09T06:30:44","date_gmt":"2021-04-09T04:30:44","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26646"},"modified":"2021-04-09T06:30:44","modified_gmt":"2021-04-09T04:30:44","slug":"que-hi-ha-de-nou-sobre-la-covid-persistent-i-altres-sequeles-del-coronavirus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/04\/09\/que-hi-ha-de-nou-sobre-la-covid-persistent-i-altres-sequeles-del-coronavirus\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 hi ha de nou sobre la Covid persistent i altres seq\u00fceles del coronavirus"},"content":{"rendered":"

\u00abLa mort no \u00e9s l’\u00fanic que importa. Tamb\u00e9 hem de tenir en compte les vides canviades\u00bb. Aix\u00f2 era el que deia en un article<\/a> a la revista The Atlantic <\/em>Nisreen Alwan, una investigadora en salut p\u00fablica de la Universitat de Southampton.<\/p>\n

Alwan es referia a la Covid persistent que ella mateixa estava patint, la prolongaci\u00f3 de s\u00edmptomes en el temps despr\u00e9s de superar aparentment la infecci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 podria aplicar-se a les seq\u00fceles f\u00edsiques que podrien quedar despr\u00e9s de la malaltia, especialment en els casos m\u00e9s greus. Seq\u00fceles com fibrosi del pulm\u00f3, danys neurol\u00f2gics o de cor.<\/p>\n

Un any despr\u00e9s de la declaraci\u00f3 de pand\u00e8mia, queden moltes coses per estudiar i resoldre sobre les seq\u00fceles del coronavirus i de la Covid persistent.<\/p><\/blockquote>\n

Des de l’inici de la pand\u00e8mia s’han publicat nombrosos estudis<\/a> sobre les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies del virus, donant la impressi\u00f3 de vegades d’estar davant d’un \u00abmonstre de mil caps<\/a>\u00ab. Era aix\u00ed realment o est\u00e0vem davant d’un virus nou, potencialment molt greu, per\u00f2 una mica distorsionat pels milions de casos simultanis i una atenci\u00f3 inusitada?<\/p>\n

\u00ab\u00c9s dif\u00edcil trobar un equilibri\u00bb, deia<\/a> el vir\u00f2leg Efra\u00efm Rivera-Serrano. \u00abNo \u00e9s un virus zombi apocal\u00edptic que sigui tan diferent de tota la resta i que de cop i volta pugui fer-li totes aquestes coses a el cos. Per\u00f2 tampoc vols trivialitzar el que est\u00e0 succeint\u00bb.<\/p>\n

Un any despr\u00e9s, resulta una mica m\u00e9s senzill bussejar entre el soroll. Tot i que encara queden moltes coses per estudiar i resoldre, aix\u00f2 \u00e9s el que anem sabent sobre el que pot passar despr\u00e9s de superar la Covid.<\/p>\n

Seq\u00fceles: el temps est\u00e0 jugant a favor<\/h3>\n

Les seq\u00fceles s’entenen com un dany en un \u00f2rgan conseq\u00fc\u00e8ncia de la infecci\u00f3 i que es pot objectivar mitjan\u00e7ant una prova diagn\u00f2stica.<\/p>\n

\u00abLa terminologia \u00e9s una mica confusa -reconeix Salud Santos, cap de Servei de Pneumologia i responsable de la unitat postcovid a l’Hospital de Bellvitge, a Barcelona-. Quan parlem de seq\u00fceles solem entendre-les com una cosa permanent, per\u00f2 en aquest cas no tenen per qu\u00e8 ser-ho. Molts dels danys que queden en les primeres setmanes semblen millorar amb el temps\u00bb.<\/p>\n

Quan parlem de seq\u00fceles solem entendre-les com una cosa permanent, per\u00f2 en aquest cas no tenen per qu\u00e8 ser-ho: molts dels danys semblen millorar amb el temps. -Salud Santos, cap de Pneumologia i responsable d’unitat post-covid a l’Hospital de Bellvitge<\/p><\/blockquote>\n

Tot i que la Covid greu pot afectar molts \u00f2rgans, \u00ables seq\u00fceles m\u00e9s importants s\u00f3n les pulmonars\u00bb, afirma Santos. \u00abEls pacients que no necessiten ingressar en un hospital \u00e9s molt poc probable que tinguin algun problema, per\u00f2 els m\u00e9s greus s\u00ed que poden desenvolupar alteracions, per exemple fibrosi de pulm\u00f3\u00bb. Aquestes cicatrius s\u00f3n una de les complicacions que es tracten en la unitat post Covid, tant amb f\u00e0rmacs com amb rehabilitaci\u00f3.<\/p>\n

Molts dels malalts greus que han estat hospitalitzats triguen a recuperar-se. Part de la debilitat que mostren despr\u00e9s de rebre l’alta es refereix a l’anomenada s\u00edndrome post-UCI, conseq\u00fc\u00e8ncia d’haver passat setmanes en un llit de cures intensives, per\u00f2 no \u00e9s l’\u00fanica causa: \u00abRealment la Covid severa produeix pneum\u00f2nies m\u00e9s greus que altres virus respiratoris als quals estem acostumats\u00bb, reconeix Santos.<\/p>\n

Part de la debilitat que mostren els malalts greus que han estat hospitalitzats es refereix a l’anomenada s\u00edndrome post-UCI.<\/p><\/blockquote>\n

Ara b\u00e9, quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies a llarg termini? Quants acaben recuperant el funcionament dels seus pulmons de forma completa? Alguns de les primeres dades van ser alarmants: un dels estudis inicials<\/a> va trobar que el 98% dels pacients hospitalitzats seguia tenint alguna alteraci\u00f3 en la imatge pulmonar un mes despr\u00e9s de la diagnosi.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, els n\u00fameros milloren molt amb el temps, encara que puguin canviar segons la gravetat dels pacients. Per exemple, un estudi<\/a> va trobar que un mes despr\u00e9s de l’alta el 65% t\u00e9 imatges pulmonars normals. Un altre<\/a>, tres mesos despr\u00e9s de l’alta, el va reduir al 30%. La bona not\u00edcia? El 75% tenien ja una funci\u00f3 respirat\u00f2ria normal.<\/p>\n

\u00abEl funcionament del pulm\u00f3 millora abans que les proves d’imatge\u00bb, confirma Jos\u00e9 Ram\u00f3n Blanco, metge adjunt de el Departament de Malalties Infeccioses de l’Hospital Sant Pere a Logronyo i director del Centre d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de La Rioja (CIBIR). \u00abEl que estem veient \u00e9s que la majoria dels pacients millora i es recupera amb el temps. Dos mesos despr\u00e9s de l’inici de la pand\u00e8mia, la conversa seria molt diferent. Sembla que, en aquest sentit, el temps est\u00e0 jugant al nostre favor\u00bb.<\/p>\n

Molt soroll m\u00e9s enll\u00e0 del pulm\u00f3<\/h3>\n

A l’octubre de 2020, les alarmants conclusions d’una prepublicaci\u00f3<\/a> van saltar a molts titulars, afirmant que un 70% dels joves contagiats tenien algun \u00f2rgan danyat quatre mesos despr\u00e9s de la diagnosi. El treball va incloure 200 persones i una infinitat d’irregularitats: un ter\u00e7 no havien tingut un diagn\u00f2stic per PCR o anticossos, pr\u00e0cticament gaireb\u00e9 el 100% seguien tenint s\u00edmptomes als quatre mesos, no hi havia persones sanes per comparar ni proves pr\u00e8vies que acarar. Cinc mesos despr\u00e9s segueix sense publicar-se en cap revista cient\u00edfica.<\/p>\n

El SARS-CoV-2 \u00e9s capa\u00e7 d’infectar c\u00e8l\u00b7lules diferents a les del pulm\u00f3. Aix\u00f2, juntament amb la inflamaci\u00f3 que provoca en ocasions, pot en certs casos donar lloc a danys en llocs com el sistema nervi\u00f3s o el cor, entre d’altres. No obstant aix\u00f2, semblen estar lluny del que es va dir al principi.<\/p>\n

Tot i que les xifres m\u00e9s exactes sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la malaltia del coronavirus trigaran a con\u00e8ixer-se, semblen estar lluny de les alarmants conclusions que es deien en principi<\/p><\/blockquote>\n

A l’estiu de l’any passat es comentava que m\u00e9s de la meitat dels contagiats desenvolupava s\u00edmptomes neurol\u00f2gics. En canvi, la lletra petita<\/a> deia que en la seva gran majoria eren mals de cap i p\u00e8rdua d’olfacte, \u00abque, encara que puguin trigar un temps a recuperar-se, ho fan en la immensa majoria dels casos\u00bb, assegura Jos\u00e9 Ram\u00f3n Blanco.<\/p>\n

Es va dir tamb\u00e9 que els infectats podrien tenir m\u00e9s probabilitats de patir deteriorament cognitiu, malaltia de Parkinson o d’Alzheimer amb el temps.<\/p>\n

Les declaracions es basaven en la idea que alguns virus poden augmentar aquest risc<\/a>, per\u00f2 \u00abno hi ha evid\u00e8ncia per a sostenir aquesta idea, \u00e9s parlar sobre hip\u00f2tesis\u00bb, matisa Blanco. Segons aquest plantejament, alguns tipus de grip s’han relacionat amb el Parkinson, i virus de tipus herpes gaireb\u00e9 omnipresents en la poblaci\u00f3 amb l’Alzheimer. Si fos cert, el m\u00f3n ja era abans un lloc perill\u00f3s.<\/p>\n

Els ictus o infarts cerebrals van ser tamb\u00e9 un motiu d’alarma perqu\u00e8 semblaven poder afectar gent jove i sense factors de risc aparent. Una revisi\u00f3 d’estudis<\/a> va trobar que la Covid s\u00ed que augmentava el risc pel desenvolupament de co\u00e0guls, per\u00f2 en gent ja hospitalitzada. Un altre estudi<\/a> realitzat a l’Hospital Vall d’Hebron a Barcelona no va veure, per\u00f2, que el risc fos significatiu. I els casos que podien atribuir-se a la Covid es donaven en pacients particularment greus.<\/p>\n

Que un virus provoqui una inflamaci\u00f3 no vol dir que tingui conseq\u00fc\u00e8ncies: molts virus provoquen miocarditis que majorit\u00e0riament passen desapercebudes i desapareixen, inclosos els de la grip o altres estomacals.<\/p><\/blockquote>\n

D’altra banda, encara que el virus pot provocar danys card\u00edacs<\/a> en els pacients amb pitjor pron\u00f2stic -i fins i tot augmentar el risc cardiovascular setmanes despr\u00e9s de ser donats d’alta, com s’ha comunicat-,<\/a> la por va cr\u00e9ixer quan es va publicar<\/a> que fins al 60% de els contagiats, independentment de la seva edat i gravetat, presentaven alteracions al cor t\u00edpiques de miocarditis (una inflamaci\u00f3) quan se’ls feien proves d’imatge. El treball va ser criticat i van haver de corregir dades<\/a>, per\u00f2 els autors van mantenir les seves conclusions.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, que un virus provoqui una inflamaci\u00f3 no vol dir ni molt menys que aquesta tingui conseq\u00fc\u00e8ncies. \u00abNo hem vist problemes rellevants per aix\u00f2 en els hospitals\u00bb, reconeix Blanco. Molts virus provoquen miocarditis que passen desapercebudes i desapareixen, inclosos els de la grip o altres intestinals, com els de tipus Coxsackie B. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que nom\u00e9s es fan proves d’imatge quan donen s\u00edmptomes, que \u00e9s el que es recomana<\/a>. En realitat, ning\u00fa sap fins a quin punt pot ser com\u00fa en la poblaci\u00f3.<\/a><\/p>\n

El real no \u00e9s nom\u00e9s all\u00f2 en el que reparem, moltes coses succeeixen a l’ombra. L’atenci\u00f3 que ha despertat el nou coronavirus ha portat moltes a la llum, distorsionant en ocasions els contorns. \u00abAix\u00f2 no vol dir treure-li import\u00e0ncia, per\u00f2 cal posar-ho en context\u00bb, assegura Blanco.<\/p>\n

La Covid persistent: un problema per definir<\/h3>\n

Si les seq\u00fceles impliquen que hi ha algun \u00f2rgan danyat i que es pot observar, la Covid persistent t\u00e9 a veure amb alguna cosa diferent: es refereix a la pres\u00e8ncia de s\u00edmptomes sense dany aparent i que alguns pacients refereixen patir temps despr\u00e9s d’haver superat la infecci\u00f3 aguda.<\/p>\n

Com amb les seq\u00fceles, les primeres dades van ser molt alarmants: un estudi fet a It\u00e0lia<\/a> a principis de la pand\u00e8mia va mostrar que la meitat dels pacients seguien presentant problemes com fatiga als dos mesos. No obstant aix\u00f2, es tractava de persones hospitalitzades, on la gravetat de la malaltia i l’ingr\u00e9s prolongat fan m\u00e9s lenta la recuperaci\u00f3.<\/p>\n

La Covid persistent es refereix a la pres\u00e8ncia de s\u00edmptomes sense dany aparent i que alguns pacients pateixen despr\u00e9s de superar la infecci\u00f3 aguda.<\/p><\/blockquote>\n

Poc temps despr\u00e9s van apar\u00e8ixer altres, alguns d’ells molt comentats. Una enquesta<\/a> internacional organitzada per pacients va publicar que fins al 90% dels contagiats, independentment de la seva gravetat, presentaven s\u00edmptomes 40 dies despr\u00e9s de la infecci\u00f3.<\/p>\n

El problema \u00e9s que les dades no podien interpretar-se aix\u00ed. En realitat, l’enquesta estava adre\u00e7ada a aquelles persones que tenien dificultats per recuperar-se (el que inflava els percentatges), nom\u00e9s una de cada quatre havia tingut un test positiu i alguns dels s\u00edmptomes eren molt lleus. \u00c9s dif\u00edcil considerar com a s\u00edmptoma espec\u00edfic una major ansietat quan s’estava en confinament per una pand\u00e8mia.<\/p>\n

No tenim definicions clares del que passa amb la Covid persistent, per\u00f2 \u00e9s una cosa evident i real. Joves que corrien maratons ara han de pensar-se si podran caminar 300 metres. -Jos\u00e9 Ram\u00f3n Blanco, metge de Malalties Infeccioses de l’Hospital San Pedro (Logronyo) i director del Centre d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e9dica de la Rioja<\/p><\/blockquote>\n

Probablement, el millor i m\u00e9s representatiu estudi fins a la data s’ha publicat recentment a la revista Nature Medicine<\/em><\/a>. A trav\u00e9s de registres de milers de pacients en una app<\/em> des del moment de la diagnosi, es va estimar que un 13% segueix experimentant s\u00edmptomes despr\u00e9s d’un mes. El percentatge baixa al 4,5% als dos mesos i al 2% als tres.<\/p>\n

\u00abA causa del disseny de l’estudi, les proporcions reals podrien ser una mica m\u00e9s grans, per\u00f2 en conjunt no creiem que canvi\u00efn molt\u00bb, comenta a SINC Clare Steves, investigadora del King College de Londres i una de les responsables de l’estudi. L’edat, la gravetat o la pres\u00e8ncia de m\u00e9s s\u00edmptomes a l’inici augmenten les possibilitats de patir-lo, tot i que joves i i amb quadres m\u00e9s lleus no estan exempts de risc, amb m\u00e9s probabilitats en cas de ser dona.<\/p>\n

D’entre les desenes de s\u00edmptomes descrits, un destaca en tots els estudis: la sensaci\u00f3 de fatiga, de vegades extrema. \u00abEl problema \u00e9s que no tenim definicions clares del que est\u00e0 passant\u00bb, reconeix Blanco. \u00abPer\u00f2 quan veiem molts d’aquests casos t’adones que \u00e9s una cosa evident i real. Joves que corrien maratons ara han de pensar-se si podran caminar 300 metres per baixar les escombraries\u00bb.<\/p>\n

Tot i que els percentatges siguin menors de qu\u00e8 es va parlar al principi, l’acumulaci\u00f3 de milions de contagis implica que moltes persones s’estan trobant amb problemes per recuperar-se. A m\u00e9s, el perfil dels s\u00edmptomes ha despertat la preocupaci\u00f3 que alguns d’aquests casos evolucionin a una s\u00edndrome de fatiga cr\u00f2nica.<\/p>\n

\u00abCrec que cal enviar un missatge de tranquil\u00b7litat\u00bb, opina Jordi Casademont, director del Servei de Medicina Interna i responsable de la Unitat Funcional de Fibromi\u00e0lgia i S\u00edndrome de Fatiga Cr\u00f2nica a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. A part que caldria fer un diagn\u00f2stic espec\u00edfic que les enquestes no permeten, \u00abt\u00e8cnicament es necessiten sis mesos d’evoluci\u00f3 per poder comen\u00e7ar a considerar-ho. La immensa majoria de les persones es recuperen abans, i aix\u00f2 \u00e9s el que han de pensar\u00bb, explica.<\/p>\n

La s\u00edndrome postviral<\/h3>\n

\u00abLa s\u00edndrome postviral \u00e9s conegut, es produeix en ocasions quan t\u00e9 lloc una resposta immunit\u00e0ria potent\u00bb, assegura Casademont. Encara que amb diferents freq\u00fc\u00e8ncies, \u00abpr\u00e0cticament qualsevol proc\u00e9s infecci\u00f3s pot donar una s\u00edndrome postviral\u00bb, afegeix Blanco. \u00abEl problema \u00e9s que no sabem a qui els succeir\u00e0\u00bb.<\/p>\n

Tampoc es coneixen b\u00e9 els mecanismes. En el cas de la Covid s’han proposat diversos. \u00abEl m\u00e9s probable \u00e9s que es degui a un estat d’inflamaci\u00f3 prolongada\u00bb, explica Blanco, tot i que \u00abpodria haver-hi casos de reaccions autoimmunes\u00bb, entre altres hip\u00f2tesis. \u00abProbablement estiguem anomenant amb el mateix nom a processos diferents\u00bb, considera.<\/p>\n

S’han proposat diversos mecanismes que expliquin la s\u00edndrome postviral del coronavirus. El m\u00e9s probable \u00e9s que sigui un estat d’inflamaci\u00f3 prolongada, amb alguns casos de reaccions autoimmunes.<\/p><\/blockquote>\n

Un dels virus que amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia produeix aquesta s\u00edndrome \u00e9s el virus d’Epstein Barr o de la mononucleosi (la malaltia del pet\u00f3). I, encara que no demostrada<\/a>, una teoria<\/a> \u00e9s que una part dels casos de fatiga cr\u00f2nica podria produir-se despr\u00e9s certes infeccions particularment simptom\u00e0tiques, entre elles la mononucleosi.<\/p>\n

\u00abLa fatiga cr\u00f2nica es considera una s\u00edndrome de sensibilitzaci\u00f3 central i sol donar-se davant d’una situaci\u00f3 d’estr\u00e8s, que pot ser de molts tipus. Tamb\u00e9 biol\u00f2gic, com el resultant d’una infecci\u00f3 -explica Casademont-. Per\u00f2 en general es tracta d’una cosa molt multifactorial\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, encara que no hi hagi cap marcador objectiu que l’acrediti, \u00abels pacients no l’inventen. Les proves mostren que en els seus cervells les \u00e0rees relacionades estan m\u00e9s actives\u00bb, assegura.
\nUna major edat o gravetat a l’inici augmenten les possibilitats de patir Covid persistent, amb m\u00e9s probabilitats en cas de ser dona.<\/p>\n

Ajudar, tractar i investigar<\/h3>\n

Si la s\u00edndrome postviral \u00e9s important, \u00abl’abordatge ha de ser f\u00edsic, psicol\u00f2gic i fins i tot social\u00bb, assegura Blanco. \u00abCal evitar l’estigma i les connotacions que se li associen. I recordar que la gran majoria dels casos es recuperaran\u00bb. Casademont considera que el percentatge que arribar\u00e0 a desenvolupar una s\u00edndrome de fatiga cr\u00f2nica ser\u00e0 molt redu\u00eft, de manera que \u00abhan de pensar que no passar\u00e0, han d’evitar caure en un cercle vici\u00f3s\u00bb.<\/p>\n

M\u00e9s que unitats especialitzades, el que aquests pacients necessiten \u00e9s que se’ls dediqui temps en atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Per\u00f2, quin metge d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria t\u00e9 aquest temps? -Jordi Casademont<\/p><\/blockquote>\n

En cas que cronifiqu\u00e9s, Casademont considera que \u00aben general poden ser ajudats en atenci\u00f3 prim\u00e0ria. M\u00e9s que unitats especialitzades, el que aquests pacients necessiten \u00e9s que se’ls dediqui temps. Per\u00f2, quin metge d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria t\u00e9 aquest temps?\u00bb. Blanco reclama: \u00abNecessitem una estructura d’atenci\u00f3 a aquests pacients i tamb\u00e9 per a la investigaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

L’acumulaci\u00f3 de casos en directe, l’atenci\u00f3 i els diners poden facilitar els estudis. Estats Units acaba d’anunciar un projecte<\/a> finan\u00e7at amb m\u00e9s de mil milions de d\u00f2lars per estudiar durant quatre anys les conseq\u00fc\u00e8ncies de la Covid. Entre els seus prop\u00f2sits est\u00e0 estudiar l’evoluci\u00f3 de m\u00e9s de 40.000 contagiats.<\/p>\n

Casademont, per\u00f2, no espera grans revelacions pel que fa a la fatiga cr\u00f2nica. \u00abNo \u00e9s cert que no s’hagi estudiat la seva relaci\u00f3 amb els virus. S’ha fet, i molt. Per\u00f2 influeixen tants factors que mai han aparegut resultats clars\u00bb. Pel que fa a la s\u00edndrome postviral, Blanco \u00e9s m\u00e9s optimista: \u00abAlguns resultats fins i tot podrien ser extrapolables i donar-nos respostes a problemes que no les tenien fins ara\u00bb.<\/p>\n

Un any despr\u00e9s, anem veient amb una mica m\u00e9s de claredat qu\u00e8 passa despr\u00e9s de superar la Covid, per\u00f2 queda encara bastant per desentranyar. Molts estudis en marxa ajudaran a clarificar-ho. \u00ab\u00c9s impossible comprendre completament les conseq\u00fc\u00e8ncies a llarg termini d’una malaltia que no existia fa un any\u00bb, deia en un article<\/a> l’especialista en malalties infeccioses Steven Deeks. \u00abPortar\u00e0 temps, per\u00f2 estem fent tot el possible\u00bb.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abLa mort no \u00e9s l’\u00fanic que importa. Tamb\u00e9 hem de tenir en compte les vides canviades\u00bb. Aix\u00f2 era el que deia en un article a la revista The Atlantic Nisreen Alwan, una investigadora en salut p\u00fablica de la Universitat de Southampton. Alwan es referia a la Covid persistent que ella mateixa estava patint, la prolongaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":26647,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[2179,2176,2335],"class_list":["post-26646","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-covid-persistent","tag-covid-19","tag-sequeles-covid"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26646","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26646"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26646\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26646"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26646"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26646"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}