{"id":26653,"date":"2021-04-09T06:20:14","date_gmt":"2021-04-09T04:20:14","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26653"},"modified":"2021-04-09T06:20:14","modified_gmt":"2021-04-09T04:20:14","slug":"allo-que-va-passar-a-juneda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/04\/09\/allo-que-va-passar-a-juneda\/","title":{"rendered":"All\u00f2 que pot passar a Juneda"},"content":{"rendered":"

M’agradaria no haver d’explicar aquesta hist\u00f2ria. Va passar a Juneda, Borges Blanques, Torregrossa i Arbeca, quatre municipis grans en hist\u00f2ria i en vellesa, de la comarca de les Garrigues, regats per les s\u00e9quies del Canal d’Urgell, on hi viuen un total de 13.700 persones.<\/p>\n

Recordo haver estat a Juneda ja fa anys, acompanyat per companys del poble. V\u00e0rem fer una excursi\u00f3 pel Parc de la Banqueta, 8 quil\u00f2metres de parc pel cam\u00ed seguint el canal, sota arbres majestuosos. Els seus salts d’aigua, les m\u00e0quines hist\u00f2riques per aprofitar l’energia de l’aigua… Juneda \u00e9s un poblet que vivia de l’agricultura. Per\u00f2 ja fa anys \u00e9s cobejat per interessos industrials (d’aquests moderns, de \u00abnoves tecnologies\u00bb) que han crescut, a causa de la mala gesti\u00f3 i la corrupci\u00f3 en la pol\u00edtica dels residus i les males pol\u00edtiques agr\u00e0ries i ramaderes intensives i industrials a Catalunya, menyspreant la salut i el b\u00e9 com\u00fa de la ciutadania.<\/p>\n

Primer es va produir l’aparici\u00f3 a v\u00e0ries persones d’uns bonys (quists i p\u00fastules) i mol\u00e8sties a la pell. Despr\u00e9s de visitar-se als serveis d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria varen ser finalment diagnosticats de cloracn\u00e9, que \u00e9s una afectaci\u00f3 de les gl\u00e0ndules piloseb\u00e0cies de la pell produ\u00efda per algun producte qu\u00edmic com les dioxines. Recordem que el 2004 l’expresident d’Ucra\u00efna, Viktor Yustucheiko, va ser enverinat per aquesta subst\u00e0ncia.<\/p>\n

Despr\u00e9s varen continuar apareixent altres patologies i efectes: mal de cap i cansament, dolors abdominals en les dones, diagnosticades d’endometriosi, augment d’avortaments espontanis i malformacions en els fetus. Tamb\u00e9 a mitj\u00e0 termini es va produir un augment molt significatiu de c\u00e0ncers, sobretot de mama i de fetge, i la poblaci\u00f3 es moria abans de moltes patologies agreujades.<\/p>\n

Investigades les causes pel Departament de Salut de la Generalitat amb l’an\u00e0lisi dels aliments, l’aigua i l’atmosfera, es va trobar a la sang de la poblaci\u00f3 una contaminaci\u00f3 greu, ja descrita feia anys en la poblaci\u00f3 de Catalunya pel Dr. Miquel Porta en el llibre ‘Nuestra contaminaci\u00f3n interna<\/em>‘. En aquest estudi epidemiol\u00f2gic es van analitzar 19 compostos org\u00e0nics persistents en sang de la poblaci\u00f3 adulta de Catalunya, i es va trobar una mitjana per persona d’11 compostos (de 3 a 19). Es van trobar m\u00e9s concentracions en gent gran, dones (per tenir m\u00e9s teixit gras), obesos i classes socials m\u00e9s desafavorides (segurament pel tipus d’alimentaci\u00f3). La via d’entrada al cos hum\u00e0 va ser en un 95% la ingesta d’aliments contaminats. En la nostra hist\u00f2ria es van trobar aquestes xifres agreujades en concentracions de dioxines, sent els m\u00e9s afectats els conreus, les granges de bestiar i les persones d’aquest territori.<\/p>\n

Les dioxines s\u00f3n contaminants ambientals del grup de compostos org\u00e0nics persistents (COP). S\u00f3n subst\u00e0ncies qu\u00edmiques que tenen un gran potencial t\u00f2xic (s\u00f3n tamb\u00e9 disruptors endocrins) i un cop penetren en l’organisme a trav\u00e9s de la cadena aliment\u00e0ria, persisteixen en ell entre 7 i 11 anys. En aquest grup s’inclouen m\u00e9s de 500 compostos.<\/p>\n

\u00c9s coneguda i descrita l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica que les dioxines, igual que altres compostos org\u00e0nics persistents, s\u00f3n produ\u00efdes per la combusti\u00f3 de mat\u00e8ria org\u00e0nica. Aix\u00ed va comen\u00e7ar la recerca del possible focus d’abocaments en el medi d’aquest t\u00f2xic i, en aquest territori, es va trobar almenys una empresa de tractament de purins que havia passat de cremar gas natural a cremar residus urbans i altres, molt rics, com se sap, amb mat\u00e8ria org\u00e0nica i altres materials (combusti\u00f3 de 40.000 Tm a l’any).<\/p>\n

Aquests t\u00f2xics van passar al medi i, d’aqu\u00ed, als animals i a les persones per via digestiva. Aix\u00f2 va passar desapercebut, perqu\u00e8 la xarxa de control dels nivells de contaminaci\u00f3 mesura \u00f2xids de nitrogen (NOx) i part\u00edcules en suspensi\u00f3 (PM10), produ\u00efts sobretot per la combusti\u00f3 de derivats del petroli, per\u00f2 no mesura ni es controlen altres contaminants molt t\u00f2xics, per\u00f2 menys freq\u00fcents.<\/p>\n

Aqu\u00ed podem recordar altres episodis d’intoxicaci\u00f3 massiva per dioxines coneguts:<\/p>\n