\u00abLa pand\u00e8mia ha sigut un test d’estr\u00e8s per l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, l’\u00e0mbit m\u00e9s desemparat del sistema sanitari\u00bb. Aix\u00ed defineix el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria (CAMFiC), Antoni Sis\u00f3, el que ha suposat la crisi sanit\u00e0ria pel primer nivell assistencial. \u00abL’atenci\u00f3 prim\u00e0ria es va transformar completament. Els professionals es van haver d’adaptar a la nova realitat, comen\u00e7ant pels canvis en les agendes, els rols, els horaris, els protocols… tamb\u00e9 els espais, que s’han hagut d’adaptar per poder generar circuits diferenciats, Covid i no Covid\u00bb, assenyala el metge de fam\u00edlia.<\/p>\n
\u00abVam capgirar l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria com un mitj\u00f3 i vam demostrar la nostra capacitat d’adaptaci\u00f3 i flexibilitat en un moment molt cr\u00edtic\u00bb, sost\u00e9, per la seva banda, la presidenta de l’Associaci\u00f3 d’Infermeria Familiar i Comunit\u00e0ria de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugu\u00e9s, qui defensa que la pand\u00e8mia ha visibilitzat m\u00e9s l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i ha fet palesa la seva import\u00e0ncia dins el sistema de salut. Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 defensa que la crisi sanit\u00e0ria ha fet aflorar les mancances que t\u00e9 l’atenci\u00f3 prim\u00e0ira en quant a recursos i estructures. \u00abHem vist clarament que tenim uns centres obsolets i petits i que falten moltes mans, especialment infermeres\u00bb, destaca la infermera d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n
La falta de recursos humans t\u00e9 un gran impacte en la sobrec\u00e0rrega de feina, que alhora tensa els professionals. \u00abS’est\u00e0 atenent a la poblaci\u00f3 i fent el control de la pand\u00e8mia amb els recursos de sempre\u00bb, destaca Nani Vall-llossera, metgessa de fam\u00edlia del CAP del Bon Pastor i membre del F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP). \u00abNom\u00e9s hem millorat des del punt de vista dels administratius, el refor\u00e7 dels quals ha sigut imprescindible, per\u00f2 continua sent insuficient\u00bb.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’un any de pand\u00e8mia, assenyala Vall-llossera, hi ha molt \u00abcansament emocional i frustraci\u00f3, perqu\u00e8 no sembla que s’estiguin posant solucions perqu\u00e8 l’horitz\u00f3 sigui treballar en unes millors condicions\u00bb. \u00abSaber que quan arribes a la consulta tens cada dia una llista de m\u00e9s de 40 pacients angoixa molt. I m\u00e9s quan saps que la poblaci\u00f3 est\u00e0 patint tant. Nosaltres acollim el patiment de la poblaci\u00f3 i posem el millor de nosaltres per emfatitzar amb la seva situaci\u00f3 i decidir adequadament el que s’ha de fer en cada moment. Per\u00f2 tenir tantes visites di\u00e0ries afecta la teva capacitat d’empatia i de resoluci\u00f3 dels problemes de salut dels pacients\u00bb, destaca.<\/p>\n
Segons explica la metgessa de fam\u00edlia, aquesta \u00abllista interminable de pacients\u00bb tamb\u00e9 dificulta que el professional sigui proactiu amb els pacients que no t\u00e9 a la llista. \u00abNo tenim capacitat per trucar aquell pacient que no hem vist en tota la pand\u00e8mia ni de pensar m\u00e9s enll\u00e0 de la llista que tenim, que \u00e9s el que se’ns ha prioritzat resoldre\u00bb, explica. \u00abNo pot ser que aquesta situaci\u00f3, de visitar 40 o 50 pacients al dia, sigui telef\u00f2nicament com presencialment, es cronifiqui. I \u00e9s la sensaci\u00f3 que tenim: que la situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia s’ha cronificat i que no hi ha prevista cap mesura per treure’ns d’aquesta situaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s molt angoixant i decebedor\u00bb, apunta. En la mateixa l\u00ednia, Brugu\u00e9s apunta que s’han doblat moltes jornades laborals per cobrir el d\u00e8ficit de personal, i que aix\u00f2 fa que els professionals estiguin esgotats<\/a>. \u00abHi ha hagut moments molt cr\u00edtics. Ens hem adaptat i multiplicat les nostres tasques, per\u00f2 hem viscut moments molt durs\u00bb.<\/p>\n La gran c\u00e0rrega de feina derivada de la situaci\u00f3 pand\u00e8mica, ha provocat que els professionals tinguin dificultats per seguir la seva tasca habitual de seguiment dels pacients cr\u00f2nics. \u00abEn aquest seguiment al pacient cr\u00f2nic detectes signes d’alerta que eviten que la seva salut no vagi a pitjor. Aquesta activitat no l’hem pogut fer com voldr\u00edem. Tot el que era immediat i urgent estava cobert, per\u00f2 tot el que es podia demorar no ho hem pogut fer, i aix\u00f2 passar\u00e0 factura en detecci\u00f3 de patologies, com el c\u00e0ncer, i tamb\u00e9 en els programes de prevenci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut\u00bb, explica la presidenta de l’AIFiCC. Aix\u00f2 provoca, segons Vall-llossera, que els professionals hagin de fer \u00abmalabarismes\u00bb per atendre tota aquesta complexitat. \u00abPer\u00f2, evidentment, tot i fer molts esfor\u00e7os i deixar-nos la pell, no arribem a tot\u00bb, afirma.<\/p>\n Segons una an\u00e0lisi pendent de publicaci\u00f3 del Consorci d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), del qual Antoni Sis\u00f3 n’\u00e9s el director de recerca, si es comparen les xifres del 2020 amb les dels tres anys anteriors, hi ha hagut una reducci\u00f3 d’entre el 35 i el 50% del diagn\u00f2stic d’una gran quantitat de malalties. \u00abEl 2020 es van detectar respecte als anys anteriors un 22% menys de c\u00e0ncers de mama, un 27% menys de c\u00e0ncers de pr\u00f2stata, un 45% menys de melanomes, un 60% menys de c\u00e0ncers de rony\u00f3 i un 45% menys de c\u00e0ncer de tiroides. En canvi, es van detectar un 42% m\u00e9s de c\u00e0ncers de pulm\u00f3, perqu\u00e8 hem fet m\u00e9s radiografies de t\u00f2rax a causa de la Covid\u00bb, explica Antoni Sis\u00f3.<\/p>\n Les consultes telef\u00f2niques que s’han instaurat amb l’arribada de la pand\u00e8mia, per tal de minimitzar els despla\u00e7aments i les visites presencials innecess\u00e0ries dels pacients, ha arribat per quedar-se. I, en efecte, en algunes ocasions, com comunicar els resultats d’una anal\u00edtica de seguiment o fer una baixa m\u00e8dica, la teleassist\u00e8ncia pot ser molt \u00fatil i fer guanyar en efici\u00e8ncia. Tanmateix, amb les trucades telef\u00f2niques tamb\u00e9 es perden moltes coses pel cam\u00ed. \u00ab\u00c9s molt m\u00e9s dif\u00edcil captar matisos i, sovint, es presta a m\u00e9s malentesos. I, \u00f2bviament, suposa una gran barrera per a les persones grans, amb problemes de salut mental o per a les persones migrades\u00bb, sost\u00e9 Vall-llossera.<\/p>\n \u00abEl valor de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s que es crea un vincle amb el pacient. Si jo arribo al centre de salut i em visito amb qualsevol professional, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria ha perdut tot el seu valor. El que t\u00e9 sentit \u00e9s que el professional genera una relaci\u00f3 terap\u00e8utica amb el pacient, perqu\u00e8 el vincle genera confian\u00e7a, i la confian\u00e7a ajuda a que els processos vagin millor, i tamb\u00e9 que el professional diagnostiqui millor\u00bb, destaca Vall-llossera. \u00abAquest vincle \u00e9s evident que no es genera de la mateixa manera per tel\u00e8fon. A les consultes, segons quin clima es crea, els pacients t’expliquen coses. Hi ha hagut situacions de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere que he pogut con\u00e8ixer perqu\u00e8 a la consulta s’ha donat aquesta situaci\u00f3 de comoditat i confian\u00e7a\u00bb, explica la metgessa.<\/p>\n El mateix opina Alba Brugu\u00e9s, qui destaca que cal trobar l’equilibri entre la presencialitat i la teleassist\u00e8ncia, adaptant-se a les necessitats del pacient. \u00abPer exemple, en el cas d’una persona jove que fa una consulta molt concreta i que necessita rapidesa, potser la presencialitat no li aporta cap valor afegit, mentre que una altra persona s\u00ed que se’n pot beneficiar\u00bb, afirma la infermera, qui posa \u00e8mfasi en que la gran virtut de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s que el professional coneix molt b\u00e9 els pacients. \u00abAquest coneixement fa que cada professional pugui adaptar la seva manera de treballar o dirigir-se al pacient d’una manera o altra en funci\u00f3 del que li pot beneficiar m\u00e9s en cada moment de la seva vida\u00bb.<\/p>\n Vall-llossera considera que cal recuperar els valors de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria que s’han perdut amb la pand\u00e8mia. \u00abHem de recuperar l’accessibilitat, la longitudinalitat, la integralitat. Hem de recuperar la visi\u00f3 comunit\u00e0ria i tota la presencialitat que sigui possible, utilitzant les eines telem\u00e0tiques que hem vist que poden ser \u00fatils en determinades ocasions\u00bb. Tamb\u00e9 destaca que la pand\u00e8mia ha fet \u00absaltar pels aires\u00bb la capacitat dels equips de tenir una visi\u00f3 comunit\u00e0ria i que cal \u00abrecuperar altres espais de salut als barris i la capacitat des del sistema sanitari d’adre\u00e7ar les persones a altres recursos de salut que no s\u00f3n sanitaris\u00bb. \u00abA vegades, els pacients ens consulten per un malestar emocional que t\u00e9 molt a veure amb el fet que ja no puguin anar al centre c\u00edvic on solien anar abans de la pand\u00e8mia o al casal de la gent gran a trobar-se amb els seus amics. Aix\u00f2 durant els tres mesos de confinament es va aguantar prou b\u00e9, per\u00f2 fa m\u00e9s d’un any que estem en aquesta situaci\u00f3 de pand\u00e8mia i la gent s’ha quedat sense els recursos de salut que tenia abans\u00bb.<\/p>\n L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria s’est\u00e0 fent c\u00e0rrec de la vacunaci\u00f3 contra la Covid als majors de 80 anys i dependents, aix\u00ed com als seus cuidadors principals, per\u00f2 la vacunaci\u00f3 als altres grups de poblaci\u00f3 s’est\u00e0 fent en altres espais, com universitats o poliesportius. El Departament de Salut, a m\u00e9s, va comunicar que, quan hi hagi m\u00e9s vacunes disponibles, s’habilitarien grans espais per a fer una campanya de vacunaci\u00f3 massiva<\/a>, els coneguts com a ‘vacun\u00f2droms’.<\/p>\n En un posicionament conjunt<\/a>, el F\u00f2rum Catal\u00e0 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP), Rebel\u00b7li\u00f3 Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria (CAMFiC) i l’Associaci\u00f3 d’Infermeria Familiar i Comunit\u00e0ria de Catalunya (AIFiCC) manifestaven la seva posici\u00f3 contr\u00e0ria a l’externalitzaci\u00f3 de la vacunaci\u00f3 fora dels CAPs, fet que consideraven \u00abdiscriminatori i ineficient\u00bb.<\/p>\n \u00abNovament suposa una despesa de recursos (espais, personal per organitzar-ho, infermeres i administratius per portar-ho a terme) que no serveixen per refor\u00e7ar la credibilitat al voltant del discurs d’enfortiment de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i salut comunit\u00e0ria\u00bb, deien en aquest manifest les organitzacions signants.<\/p>\n \u00abS’est\u00e0 cometent novament l’error de no aprofitar aquesta xarxa impressionant que el sistema sanitari t\u00e9 a cada barri i poble i que coneix a les persones, que \u00e9s l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. No t\u00e9 sentit. El que t\u00e9 sentit \u00e9s refor\u00e7ar la xarxa que tens al territori\u00bb, reivindica Vall-llossera. Segons la metgessa de fam\u00edlia, les contradiccions en el proc\u00e9s de vacunaci\u00f3 s\u00f3n constants i hi ha hagut una \u00abmala pol\u00edtica comunicativa\u00bb des de l’inici de la campanya. \u00abEns van assabentar pels nostres pacients que el departament estava enviant missatges SMS a les persones d’entre 60 i 65 anys per vacunar-se\u00bb, explica.<\/p>\n En la mateixa l\u00ednia s’expressa Alba Brugu\u00e9s, qui considera l’externalitzaci\u00f3 de la vacunaci\u00f3 fora dels CAPs un \u00abcontrasentit\u00bb. \u00abNom\u00e9s ho justifico en la situaci\u00f3 que arribessin una gran quantitat de vacunes Pzifer, que arriben dilluns i s’han d’administrar abans de divendres. La resta de situacions no les entenc\u00bb, destaca. Tamb\u00e9 afegeix que fent un c\u00e0lcul de la poblaci\u00f3 assignada en cada \u00e0rea b\u00e0sica, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria podria vacunar perfectament a tota la poblaci\u00f3 a qui li toqui administrar-se la vacuna. \u00abFins i tot, podr\u00edem obrir els centres els caps de setmana per fer vacunacions, de manera que els usuaris no s’haurien de despla\u00e7ar a centres lluny del seu domicili o poblaci\u00f3\u00bb, remarca.<\/p>\n El passat mes de setembre, el Govern de la Generalitat anunciava les bases d’un nou pla d’enfortiment i transformaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria amb l’objectiu de potenciar-la m\u00e9s enll\u00e0 de l’impacte que genera la Covid-19, amb una inversi\u00f3 de 300 milions d’euros -125 milions anuals fins al 2022-. Des d’un principi, aquest pla va generar oposici\u00f3 en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. \u00abBenvinguts siguin aquests diners, que poden suposar un alleujament de la greu situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troba l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, per\u00f2 ni de lluny serviran per fer-ne l’eix vertebrador del sistema. El problema de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s estructural, no d’aquests \u00faltims mesos\u00bb, manifestaven en un article publicat en aquest diari<\/a> Francesca Zapater, Josep Mart\u00ed i Maria Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez de Sanmamed.<\/p>\n Mesos despr\u00e9s de l’anunci d’aquest pla, la percepci\u00f3 per part dels professionals de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no ha millorat. \u00abEl Pla d’enfortiment de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no ha sigut suficient. Posar m\u00f2duls prefabricats al costat dels CAP no \u00e9s una resposta davant la necessitat de modernitzaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. No pot ser que muntem cinc nous hospitals i, en canvi, a l’hora d’enfortir l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria hi posem m\u00f2duls prefabricats que no tenen aigua corrent. Calen nous centres i nous equipaments\u00bb, destaca el president de la CAMFiC, Antoni Sis\u00f3.<\/p>\n El que s\u00ed que s’ha valorat positivament ha sigut la inclusi\u00f3 de la figura dels gestors Covid als CAP i del coordinador Covid a les escoles. Tamb\u00e9 es valora la contractaci\u00f3 de m\u00e9s administratius sanitaris, per\u00f2, tot i aix\u00f2, els entrevistats consideren que el pla de Salut \u00e9s insuficient. \u00abSembla que la prim\u00e0ria sigui la ‘germana pobre’ del sistema sanitari. Benvingudes siguin m\u00e9s mans, per\u00f2 el que s’ha fet \u00e9s un peda\u00e7 que no soluciona massa la situaci\u00f3 que vivim. El d\u00e8ficit de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no s’acabar\u00e0 fins que tinguem un pressupost adequat a les necessitats del sistema. Moltes persones han participat en fer propostes de millora, per\u00f2 les idees s’han quedat sobre el paper i s’han tradu\u00eft poc a la realitat\u00bb, manifesta Brugu\u00e9s.<\/p>\nL’atenci\u00f3 als pacients cr\u00f2nics, perjudicada per la pand\u00e8mia<\/h3>\n
L’atenci\u00f3 telef\u00f2nica, o la p\u00e8rdua de \u00abl’acte terap\u00e8utic\u00bb amb el pacient<\/h3>\n
La vacunaci\u00f3 i els ‘vacun\u00f2droms’<\/h3>\n
El Pla d’enfortiment de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, insuficient<\/h3>\n