X\u00e8nia Isern Domingo va ser adjunta al Servei d’anestesiologia Reanimaci\u00f3 i terap\u00e8utica del dolor de l’Hospital de Berga fins a l’any 2018, en qu\u00e8 assumeix les funcions de Cap de Servei d’Anest\u00e8sia i coordinadora de l’\u00e0rea quir\u00fargica, c\u00e0rrec que ostenta actualment.<\/p>\n
Com vau viure a l’hospital la primera onada?<\/strong><\/p>\n La primera onada al Bergued\u00e0 va ser molt dura. Vam ser una de les comarques amb m\u00e9s mortalitat, perqu\u00e8 es tracta d’una comarca molt envellida i, a m\u00e9s, la Covid va afectar moltes de les persones de la resid\u00e8ncia geri\u00e0trica de Bag\u00e0, que ens correspon per zona. En el moment \u00e0lgid de la primera onada, vam arribar a tenir 62 pacients ingressats per Covid en un hospital que, abans de la pand\u00e8mia, comptava amb 92 llits d’hospitalitzaci\u00f3. Aix\u00f2 va obligar a totes les i els metges de l’hospital a agafar rols diferents dels habituals. Nosaltres, els anestesi\u00f2legs, vam sortir del quir\u00f2fan, perqu\u00e8 es va aturar l’activitat quir\u00fargica programada i nom\u00e9s es feia urg\u00e8ncies, i vam ser els encarregats de portar aquells pacients Covid en situaci\u00f3 m\u00e9s cr\u00edtica.<\/p>\n L’hospital, com la majoria dels hospitals de Catalunya i de la resta del m\u00f3n, no estava preparat per atendre l’allau de pacients que vam tenir. A m\u00e9s, els protocols del CatSalut eren molt canviants i hav\u00edem d’anar adaptant l’hospital a les diferents directrius que, a vegades, canviaven v\u00e0ries vegades en un mateix dia. Per sort, els professionals de l’hospital es van bolcar per complet a aquesta transformaci\u00f3 i vam ser capa\u00e7os de crear circuits nets i bruts, amb l’ajuda de Metges sense fronteres. Vam crear una petita unitat de semicr\u00edtics, de la qual no dispos\u00e0vem pr\u00e8viament, on poder mantenir pacients en una situaci\u00f3 m\u00e9s cr\u00edtica fins que s’aconseguia un trasllat a UCI. Tamb\u00e9 es van improvisar sistemes d’alt flux dels quals no dispos\u00e0vem abans, i tants d’altres canvis que ens van facilitar la nostra feina i augmentar la seguretat dels i les professionals.<\/p>\n El teixit social del Bergued\u00e0 es va bolcar completament amb l’hospital, vam rebre donacions de tota mena: bates, gorres, mascaretes FFP2 i FFP3, ulleres, respiradors port\u00e0tils, etc. Aix\u00f2 va fer que no ens falt\u00e9s mai protecci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n Com va afectar aix\u00f2 als i a les professionals, i a l’entorn social?<\/strong><\/p>\n En les primeres dues setmanes de pand\u00e8mia, es van infectar forces professionals. Vam ser un hospital amb un percentatge alt de treballadores i treballadors infectats. De fet, durant una setmana, vam quedar nom\u00e9s dos anestesi\u00f2legs a l’hospital, perqu\u00e8 la resta eren de baixa. El teixit social del Bergued\u00e0 es va bolcar completament amb l’hospital, vam rebre donacions de tota mena: bates, gorres, mascaretes FFP2 i FFP3, ulleres, respiradors port\u00e0tils, etc. Aix\u00f2 va fer que no ens falt\u00e9s mai protecci\u00f3, tot i que en algun moment vam estar al l\u00edmit, encara que no tingu\u00e9ssim uns EPI tant \u00abbonics\u00bb com els que s’utilitzen a altres hospitals. Una altra ajuda externa que vam rebre va ser de molts i moltes estudiants de medicina, MIR i estudiants d’infermeria que van venir a donar un cop de m\u00e0 i es van implicar al 100% amb l’hospital. Crec que mai els hi podrem agrair tot el que van fer per nosaltres.<\/p>\n Ha canviat aix\u00f2 en les posteriors onades?<\/strong><\/p>\n La segona i tercera onada han estat molt diferents. Hem tingut pacients ingressats, per\u00f2 res a veure amb la primera onada. Hem tingut pacients greus, per\u00f2 la derivaci\u00f3 a les unitats de cr\u00edtics han estat m\u00e9s \u00e0gils. Nosaltres, com a hospital, ens hem equipat millor i tamb\u00e9 coneixem millor la malaltia i la manera com tractar-la.<\/p>\n \u00c9s diferent la vida amb la pand\u00e8mia al m\u00f3n rural?<\/strong><\/p>\n Evidentment que s\u00ed. El confinament als pobles ha estat m\u00e9s \u00abf\u00e0cil\u00bb que en les grans ciutats, ja que aqu\u00ed la majoria de gent disposa de jard\u00ed o terrassa, i aix\u00f2 fa que el fet d’estar a casa s’hagi pogut portar millor. En l’\u00e0mbit professional tamb\u00e9 \u00e9s molt diferent. La implicaci\u00f3 emocional \u00e9s molt m\u00e9s alta, ja que molts dels i de les pacients que hem tingut eren familiars d’alguna amistat o coneguts nostres i, quan les coses no anaven b\u00e9, aix\u00f2 va anar deixant empremta. A m\u00e9s, en els hospitals comarcals les plantilles de professionals s\u00f3n m\u00e9s redu\u00efdes i aix\u00f2 fa que una baixa, sigui per malaltia o per qualsevol altre motiu, es noti molt m\u00e9s.<\/p>\n Com \u00e9s el teu dia a dia, en el context de pand\u00e8mia, amb les i els pacients? Ha canviat?<\/strong><\/p>\n El gran canvi viscut en el nostre cas \u00e9s que hem passat a fer molta feina de forma virtual. La majoria de les visites preoperat\u00f2ries, que abans eren presencials, ara es fan telef\u00f2nicament. El mateix passa amb la majoria de visites de seguiment a la unitat del dolor que, una vegada diagnosticat el pacient, es fan telef\u00f2nicament, a menys que no hi hagi algun s\u00edmptoma nou. L’altra cosa que ens ha canviat molt a l’hora de treballar \u00e9s el fet que a quir\u00f2fan no entra cap pacient de forma programada que no tingui una PCR negativa de menys de 72 hores, o b\u00e9 anticossos de la malaltia. Aix\u00f2 fa que la programaci\u00f3 de quir\u00f2fan hagi de ser molt m\u00e9s est\u00e0tica i que ens veiem abocades a suspensions de cirurgia a \u00faltima hora, amb el que aix\u00f2 comporta per l’organitzaci\u00f3 del pacient i de l’hospital.<\/p>\n Com hospital rural tenim la necessitat d’aconseguir professionals amb inter\u00e8s per desenvolupar la seva feina en aquest entorn, i aix\u00f2 costa d’aconseguir.<\/p><\/blockquote>\n Com ha estat la relaci\u00f3 amb els familiars que no han pogut visitar les persones malaltes?<\/strong><\/p>\n La relaci\u00f3 amb les fam\u00edlies ha estat molt dura. Moltes vegades don\u00e0vem males not\u00edcies per tel\u00e8fon a persones que no coneix\u00edem ni els hi veiem la cara. Especialment durant la primera onada, que no es permetia l’acc\u00e9s a ning\u00fa sense autoritzaci\u00f3. A la planta Covid encara ara les visites estan prohibides. En les altres plantes l’hospital sempre s’ha procurat que, en major o menor grau i segons l’evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia dins i fora de l’hospital, aquells pacients que es troben al final de la vida, grans dependents, menors o parteres poguessin tenir visites, ni que nom\u00e9s fos en determinades franges hor\u00e0ries.<\/p>\n Qu\u00e8 creus que hauria de millorar?<\/strong><\/p>\n Suposo que com tot el personal sanitari demanem un par\u00e8ntesi, per a recuperar-nos emocionalment i f\u00edsicament, ja que portem molt de cansament acumulat. I, a la vegada, aquest par\u00e8ntesi ens ha de servir per a poder plantejar com afrontem la recuperaci\u00f3 de la nostra feina habitual, sense oblidar que la Covid conviur\u00e0 amb nosaltres durant for\u00e7a temps.<\/p>\n A m\u00e9s, com hospital rural tenim la necessitat d’aconseguir professionals amb inter\u00e8s per desenvolupar la seva feina en aquest entorn, i aix\u00f2 costa d’aconseguir, ja que els grans hospitals de l’\u00e0rea metropolitana tamb\u00e9 estan oferint moltes places.<\/p>\n