Penso que estem en un punt clau. Les xifres de contagis van augmentant i tenim indicadors molt directes, com \u00e9s el de la pres\u00e8ncia de persones ingressades a UCI i hospitalitzacions, que tamb\u00e9 van en augment, alhora que la velocitat en el proc\u00e9s de vacunaci\u00f3 no avan\u00e7a a la velocitat que ho hauria de fer. \u00c9s clau augmentar el ritme de les vacunacions. El problema greu, per\u00f2, \u00e9s que la producci\u00f3 i distribuci\u00f3 de les vacunes a escala mundial s\u00f3n limitades, i per tant, crec que en aquest punt \u00e9s important\u00edssim l’alliberament de les patents, que s\u00f3n les que ens limiten aquesta distribuci\u00f3. Ara \u00e9s el moment de fer-ho. Si no, no podrem augmentar la velocitat de la vacunaci\u00f3. I com a problema de salut p\u00fablica que \u00e9s la pand\u00e8mia de la Covid-19, cal vacunar a tota la poblaci\u00f3 del mon ; perqu\u00e8 si no estem tots vacunats, la malaltia se seguir\u00e0 estenent . No n’hi ha prou en vacunar els pa\u00efsos del nord, tamb\u00e9 cal vacunar als pa\u00efsos de l’hemisferi sud. Per a situacions excepcionals, calen mesures excepcionals.<\/p>\n
En el moment actual cal ser molt emp\u00e0tic amb la poblaci\u00f3. Vivim una situaci\u00f3 de fatiga pand\u00e8mica, an\u00edmicament complicada i, per tant, cal comunicar amb coher\u00e8ncia i pedagogia i cal que les mesures que es posen sobre la taula siguin adequades i ben explicades.<\/p>\n
S\u00f3n adequades les restriccions actuals?<\/strong><\/p>\n Fa pocs dies ens vam reunir amb la consellera Alba Verg\u00e9s i la consellera Meritxell Bu d\u00f3 i els hi vam dir que nosaltres creiem que a Barcelona cal confinament metropolit\u00e0 i no comarcal. No posem en q\u00fcesti\u00f3 el fet que calguin mesures, coneixem la situaci\u00f3 actual. El que s\u00ed que posem en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la tipologia de la restricci\u00f3 perimetral per comarques. Barcelona \u00e9s una de les ciutats m\u00e9s denses d’Europa i, per evitar aglomeracions, veur\u00edem molt m\u00e9s adequada una restricci\u00f3 d’un per\u00edmetre m\u00e9s ampli, \u00e9s a dir, un confinament de l’\u00e0rea metropolitana.<\/p>\n Com han afectat les retallades dels darrers anys en la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia? Com cal refor\u00e7ar el sistema sanitari?<\/strong><\/p>\n Aquesta pand\u00e8mia ens ha ensenyat moltes coses. Ha fet visibles problem\u00e0tiques que ja hi eren, i les ha mostrat amb m\u00e9s for\u00e7a. Tamb\u00e9 n’ha fet apar\u00e8ixer de noves. Tenim un sistema sanitari que va partir unes fort\u00edssimes retallades l’any 2011, i encara a dia d\u2019avui no s\u2019han recuperat en la seva totalitat el nombre de professionals d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, o llits d\u2019hospital. Un altre tema \u00e9s que destinem a la salut p\u00fablica nom\u00e9s un 2% del total del pressupost en salut. La pand\u00e8mia ens ha demostrat que la prevenci\u00f3, \u00e9s a dir, la part pr\u00e8via al tractament de la malaltia, \u00e9s clau, i ens ha ensenyat que cal refor\u00e7ar molt determinades \u00e0rees del sistema sociosanitari. Un exemple \u00e9s el que va passar durant la primera onada amb les resid\u00e8ncies. Tenim clarament un model residencial fallit, al qual ja se sabia abans de la pand\u00e8mia i no es va abordar, que se li ha de donar la volta com un mitj\u00f3. Ara cal que s\u2019abordi sobretot des d\u2019all\u00e0 on hi ha la compet\u00e8ncia per fer-ho.<\/p>\n Certament, una pand\u00e8mia com aquesta \u00e9s molt complexa de gestionar, d\u2019entrada no ens hem de cansar de donar gr\u00e0cies als professionals que ha lidiat amb aquesta situaci\u00f3 sense precedents i tamb\u00e9 vull destacar dos aspectes sobre com ha funcionat la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia. D’una banda, hem apr\u00e8s que anticipar-se en un proc\u00e9s com aquest \u00e9s clau, i en molts aspectes no hi ha hagut prou anticipaci\u00f3. Per altra banda, les mancances estructurals de les quals parl\u00e0vem, derivades de les retallades i del mateix model sanitari, no han ajudat en l’abordatge de la pand\u00e8mia. Cal replantejar molts aspectes del nostre sistema sanitari. Per\u00f2 aix\u00f2 no ho dic des de la cr\u00edtica; ho dic des d’una visi\u00f3 constructiva. Hem de prendre nota de qu\u00e8 ha fallat i fer nous canvis en profunditat en el sistema. Ara tenim una finestra d’oportunitat per fer aquests canvis, i cal aprofitar-la. Com a societat, no podem permetre’ns no aprofitar aquesta d’oportunitat.<\/p>\n Tenim un model molt hospitaloc\u00e8ntric i, tot i que els hospitals fan una feina important\u00edssima, cal dimensionar b\u00e9 el sistema, posant m\u00e9s l’accent en altres parts del sistema sanitari, com l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la salut mental, i en les cures, els serveis d\u2019atenci\u00f3 a la persona. I hi ha serveis privatitzats com la rehabilitaci\u00f3 que pr\u00e0cticament no s\u2019avaluen i que serien molt m\u00e9s eficients si s\u2019integressin en la gesti\u00f3 p\u00fablica i als CAP.<\/p>\n La pand\u00e8mia ens ha demostrat que la prevenci\u00f3 \u00e9s clau i ens ha ensenyat que cal refor\u00e7ar molt determinades \u00e0rees del sistema sanitari, com la salut p\u00fablica i l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/p><\/blockquote>\n Qu\u00e8 pot fer l’Ajuntament per potenciar el sistema sanitari, tenint en compte les compet\u00e8ncies limitades que t\u00e9 al respecte?<\/strong><\/p>\n Pot fer i fa moltes coses. Com a Ajuntament hem intentat acompanyar l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que creiem que ha de ser el cor del sistema. La prim\u00e0ria t\u00e9 unes grans limitacions de professionals i espais. Des de l’Ajuntament, hem ajudat a suplir la necessitat provisional d’espais fer les ampliacions necess\u00e0ries dels CAP per poder mantenir circuits nets i bruts A m\u00e9s, vam posar a disposici\u00f3 45 espais de suport per fer la vacunaci\u00f3 de la grip, i ara tamb\u00e9 la de la Covid. Tamb\u00e9 hem posat a disposici\u00f3 solars per poder construir un nombre no menor dels centres que cal ampliar. En aquest sentit, hem pogut ajudar a dimensionar millor la prim\u00e0ria pel que fa, sobretot, a l’espai f\u00edsic. A la primera onada, vam oferir grans equipaments esportius per fer-hi ampliacions hospital\u00e0ries, que van permetre fer cr\u00e9ixer el sistema amb 550 llits, que no s\u00f3n pocs. Nosaltres tenim la capacitat tamb\u00e9 d’incidir en el Consorci Sanitari de Barcelona, tot i que la Generalitat hi t\u00e9 la majoria i determina el pressupost dels contractes del CatSalut, i all\u00e0 insistim que cal augmentar el pressupost de la prim\u00e0ria fins a arribar a un 25% del total del pressupost de salut. Per\u00f2 no nom\u00e9s \u00e9s un problema pressupostari. Quan em refereixo que cal replantejar-se algunes q\u00fcestions, em refereixo tamb\u00e9 al mateix model que tenim. Intentem incidir en tenir una mirada m\u00e9s oberta, d’un sistema m\u00e9s accessible, p\u00fablic i universal i amb una avaluaci\u00f3 m\u00e9s rigorosa de totes les l\u00ednies<\/p>\n Quines altres accions han dut a terme?<\/strong><\/p>\n Des de l’Ajuntament de Barcelona, encara que no tenim moltes compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de salut, estem aprofitant totes les escletxes que ens permet la normativa i les nostres compet\u00e8ncies i la carta municipal. Treballem en la promoci\u00f3 i prevenci\u00f3 de la salut a trav\u00e9s de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona. Aqu\u00ed, per exemple, hem treballat nombrosos aspectes de salut comunit\u00e0ria en vint-i-cinc dels barris de menor nivell socioecon\u00f2mic . Tamb\u00e9 hem fet una passa molt important pel que fa a la salut bucodental, creant un dentista municipal per a persones vulnerables, que ha at\u00e8s m\u00e9s de 15.000 visites de persones sense recursos. Cal tenir en compte que m\u00e9s d\u2019un 12% de la poblaci\u00f3 no va mai al dentista per raons econ\u00f2miques, perqu\u00e8 no s’ho pot permetre. Creiem que la salut bucodental hauria de ser una salut de primera i per a tothom, i hauria d’estar recollida, al 100%, en la nostra cartera de serveis. Vam presentar al Parlament una llei en aquest sentit que permetria avan\u00e7ar en aquest aspecte. Mentrestant, hem obert aquest primer dentista per a persones vulnerables, i tamb\u00e9 un segon per infants, i estem treballant en un dentista per tothom.<\/p>\n Tenim una crisi de salut mental? Com es pret\u00e9n potenciar els serveis de suport psicol\u00f2gic a la ciutadania?<\/strong><\/p>\n Completament. Despr\u00e9s d’una crisi sanit\u00e0ria com aquesta apareix una crisi social, una crisi econ\u00f2mica, i tamb\u00e9 una crisi de benestar emocional o de salut mental, que tamb\u00e9 \u00e9s molt important i que tot just ara comen\u00e7a a emergir. La pand\u00e8mia ens ensenya tamb\u00e9 el nostre model sanitari no est\u00e0 preparat per abordar una situaci\u00f3 de salut mental com aquesta.<\/p>\n Barcelona \u00e9s la primera ciutat en tot l’Estat que t\u00e9 un pla de salut mental, que l\u2019hem constru\u00eft i l\u2019estem treballant amb tots els agents de la ciutat , juntament amb altres administracions, i hem avan\u00e7at en aquesta mirada de la salut mental comunit\u00e0ria. Uns exemple o model d’aquesta orientaci\u00f3 comunit\u00e0ria s\u00f3n els Konsulta’m, que s\u00f3n serveis gratu\u00efts per a joves entre 12 i 22 anys als quals se’ls ofereix acompanyament psicol\u00f2gic, sense cita pr\u00e8via. S\u00f3n serveis que hem instaurat en la comunitat, que hem posat en centres de joves, amb la m\u00e0xima proximitat. El Pla de salut mental s\u2019ha refor\u00e7at durant la crisi Covid amb mesures de xoc i extraordin\u00e0ries conscients de la crisi de benestar emocional que estava suposant. Durant la pand\u00e8mia hem doblat el nombre de punts a la ciutat fins a completar una xarxa de 11 punts. Aquest any hem augmentat, respecte de l’any anterior, en un 138% la pres\u00e8ncia de joves en aquests espais. Tamb\u00e9 hem posat en marxa a Barcelona un tel\u00e8fon de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi (900 925 555)<\/p>\n En els seus informes, l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona parla de les desigualtats socials, econ\u00f2miques i de g\u00e8nere amb relaci\u00f3 a les dues primeres onades de la pand\u00e8mia. Com ho valora?<\/strong><\/p>\n \u00c9s clar que la crisi sanit\u00e0ria ha accentuat les desigualtats que ja existien, aqu\u00ed i arreu. On un viu i com hi viu \u00e9s clau; el codi postal t\u00e9 molt m\u00e9s pes que el codi gen\u00e8tic. Viure en una ciutat amuntegada, contaminada, duent una mala alimentaci\u00f3… impacta en la salut. Durant la pand\u00e8mia, hem pogut observar que hi ha m\u00e9s contagis en aquelles zones amb pitjors indicadors socioecon\u00f2mics, i aix\u00f2 s’explica b\u00e0sicament per tres causes. En primer lloc, no \u00e9s el mateix confinar-se en un pis de 150 metres quadrats amb terrassa que en un pis de 30 o de 50 metres quadrats. Aquest \u00e9s un dels principals elements que fa que en una zona determinada hi hagi m\u00e9s contagis que en una altra. Un segon element \u00e9s que en zones amb pitjors indicadors socioecon\u00f2mics, moltes de les persones que hi viuen treballen normalment en feines que no permeten fer teletreball i, per tant, estan m\u00e9s exposats al virus. La tercera causa \u00e9s que sabem que les persones amb pitjors indicadors socioecon\u00f2mics tamb\u00e9 tenen m\u00e9s patologies cr\u00f2niques a causa de la seva mateixa situaci\u00f3 vital i, per tant, tenen m\u00e9s risc de patir afectacions m\u00e9s greus amb relaci\u00f3 a la Covid.<\/p>\n El que tot aix\u00f2 evidencia \u00e9s que veiem m\u00e9s desigualtats i que la pand\u00e8mia no ha afectat per igual a totes les zones de la ciutat. D\u2019altra banda, malgrat el g\u00e8nere ha estat molt invisibilitzat en aquesta pand\u00e8mia, cal recordar que les dones s\u00f3n les responsables de les cures, tant en el treball fora de casa ja que s\u00f3n la majoria de professionals sanit\u00e0ries i socials, com en la cura de les persones de la llar. Per aquest fet tenen un risc d\u2019infectar-se important. Ara b\u00e9, els homes, quan emmalalteixen, tenen la malaltia en forma m\u00e9s greu, amb m\u00e9s probabilitats de ser hospitalitzats o morts. Aix\u00f2 est\u00e0 relacionat amb les patologies cr\u00f2niques que s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en els homes com per exemple les malalties respirat\u00f2ries que estan relacionades amb la Covid-19.<\/p>\n Quins s\u00f3n els barris que m\u00e9s preocupen?<\/strong><\/p>\n En aquest moment, el nombre m\u00e9s gran de contagis el tenim a Nou Barris, per\u00f2 la situaci\u00f3 ha anat oscil\u00b7lant; tamb\u00e9 hem tingut una gran incid\u00e8ncia a Ciutat Vella i en algunes zones del barri de Sants. \u00c9s molt important que treballem amb dades a la m\u00e0. Malgrat en aquesta pand\u00e8mia sovint hi ha hagut un ball de dades, el web de l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona ha ofert dades di\u00e0ries i tamb\u00e9 per edat, sexe, barri i nivell socioecon\u00f2mic <\/a>que ens han ajudat a prendre decisions lligades al control de la malaltia i tamb\u00e9 a les conseq\u00fc\u00e8ncies de les mateixes.<\/p>\n Quan es fan pol\u00edtiques d’ocupaci\u00f3, d’habitatge o de millora de l’espai urb\u00e0, es treballa sobre els determinants socials i les inequitats sanit\u00e0ries. Tamb\u00e9 quan es fa possible que les persones amb menys recursos puguin anar al dentista o al psic\u00f2leg<\/p><\/blockquote>\n En termes generals, com es poden abordar des del nivell municipal els determinants socials de la salut i les inequitats sanit\u00e0ries?<\/strong><\/p>\n Quan un Ajuntament fa pol\u00edtiques d’ocupaci\u00f3 treballa sobre els determinants socials de la salut, ja que les dades indiquen que les persones amb m\u00e9s de dos anys d’atur tenen tres vegades m\u00e9s de risc de patir un problema de salut mental. Tamb\u00e9 quan fem pol\u00edtiques d’habitatge o de millora de l’espai urb\u00e0 treballem per abordar els determinants socials. En els \u00faltims quatre anys, hem fet una aposta molt important per l’habitatge p\u00fablic, construint-ne m\u00e9s que durant els darrers vint anys, fet que tindr\u00e0 un impacte sobre la salut dels ve\u00efns i ve\u00efnes de la ciutat. Durant la pand\u00e8mia, hem generat 700 places per a persones sense llar, sumades a les 2.200 que ja tenia la ciutat, en comparaci\u00f3 amb les 180 que hi ha a la resta de Catalunya. Hi ha temes que han de ser pa\u00eds, i aquest n’\u00e9s un.<\/p>\n Quan es fa possible com Ajuntament que les persones amb menys recursos puguin anar al dentista o fem m\u00e9s accessible el suport psicol\u00f2gic tamb\u00e9 estem treballant per l’equitat sanit\u00e0ria. Des de l’Ajuntament, tenim tamb\u00e9 un fons d’ajut per aquelles persones que no es poden pagar els f\u00e0rmacs. Creiem que s’ha d’eliminar el copagament per rendes baixes, ja que moltes fam\u00edlies no se’l poden permetre. Potenciar la salut comunit\u00e0ria tamb\u00e9 \u00e9s una manera molt clara de treballar per l’equitat sanit\u00e0ria, entre d\u2019altres.<\/p>\n Durant la pand\u00e8mia, l’Ajuntament de Barcelona ha activat 300 informadors que han anat a peu de carrer en aquells barris on preocupava m\u00e9s el nombre de contagis. Entre els mesos de mar\u00e7 i abril vam activar un Programa Municipal de Suport a les Quarantenes, que ha perm\u00e8s a les persones que estan soles i hagin d’a\u00efllar-se fer-los-hi arribar una cistella amb aliments, llen\u00e7ar els seus residus o treure a passejar la seva mascota. Hem acompanyat aquestes persones amb una s\u00e8rie de serveis. Per exemple, si en un pis de 30 o 50 metres quadrats hi viuen sis persones i una d’elles s’ha d’a\u00efllar, cal garantir que aquesta persona pugui fer l’a\u00efllament en un hotel salut , o portar el que necessita a casa seva per evitar el contagi de la seva fam\u00edlia o convivents.<\/p>\n En paral\u00b7lel a les crisis sanit\u00e0ria i social hi ha la clim\u00e0tica. El medi ambient i la contaminaci\u00f3 van millorar durant el confinament, per\u00f2 ja hem tornat a la situaci\u00f3 anterior. Quines iniciatives t\u00e9 previst l’Ajuntament? La pand\u00e8mia pot ser una finestra d’oportunitat?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, sens dubte la pand\u00e8mia \u00e9s una finestra d’oportunitat en aquest sentit. Durant els mesos de confinament, , tenim dades que ens mostren que la contaminaci\u00f3 de l\u2019aire es va reduir a menys de la meitat. Per exemple, el NO2 va passar de 37,8 \u03bcg\/m3 abans de la pand\u00e8mia a 16,8 \u03bcg\/m3<\/a> durant l\u2019estat d\u2019alarma. Els ve\u00efns et deien que una de les poques coses positives era veure una ciutat amb un aire net i sense soroll. Cal recordar que aconsegu\u00edssim mantenir els nivells de contaminaci\u00f3 que l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut considera acceptables per la salut , evitar\u00edem 1000 morts a la ciutat de Barcelona cada any. \u00c9s una xifra molt important. La contaminaci\u00f3 tamb\u00e9 fa augmentar els casos d’asma i altres malalties respirat\u00f2ries i de c\u00e0ncers. Nom\u00e9s per aix\u00f2, val la pena abordar amb contund\u00e8ncia aquesta problem\u00e0tica. Nosaltres hem engegat moltes iniciatives. Per exemple, hem impulsat la zona de baixes emissions, la ‘Superilla Barcelona’, hem augmentat molt\u00edssim els carrils bici i tamb\u00e9 hem engegat el pla ‘Protegim les escoles’. D’aquesta manera, l\u2019any 2023 al voltant de 200 escoles tindran alguna actuaci\u00f3 per protegir i pacificar aquests espais, perqu\u00e8 un dels grups de poblaci\u00f3 on m\u00e9s preocupa l’exposici\u00f3 a la contaminaci\u00f3 s\u00f3n els infants.<\/p>\n Durant la pand\u00e8mia, hem impulsat la iniciativa ‘Obrim Carrers’, tallant diversos carrers perqu\u00e8 la ciutadania pugui gaudir amb tranquil\u00b7litat d’aquests espais. Tamb\u00e9 hem posat noves tarifes al transport, perqu\u00e8 quan fem un abordatge per reduir el nombre de cotxes \u00e9s fonamental potenciar el transport p\u00fablic. Aquesta s\u00f3n mesures que han vingut per quedar-se. La crisi ambiental ja la ten\u00edem amb molta contund\u00e8ncia abans d’aquesta crisi sanit\u00e0ria i hem de seguir treballant per fer-hi front. Barcelona ha de ser una ciutat m\u00e9s saludable.<\/p>\n Els serveis socials assistencials estan desbordats? Hi ha el nombre de treballadors socials necessaris?<\/strong><\/p>\n Segurament mai es fa prou, per\u00f2 totes aquelles persones que han sol\u00b7licitat acompanyament a serveis socials n’han tingut. Malgrat que amb la pand\u00e8mia hi ha hagut un escut social hist\u00f2ric, que no hav\u00edem tingut el 2008, amb mesures com l’ingr\u00e9s m\u00ednim vital, els ERTO i un total de 46,6 milions d’euros en ajuts atorgats des de serveis socials, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi social i econ\u00f2mica s’han fet paleses. Un 32% de les persones ateses als serveis socials durant la pand\u00e8mia -de les quals un 64% s\u00f3n dones- no hi havien anat mai. Els serveis socials han fet una feina excepcional, perqu\u00e8 la crisi social i econ\u00f2mica que vivim \u00e9s d’una gran magnitud. Pel que fa a l’augment de les plantilles, ho estem treballant amb la Generalitat, que \u00e9s l’administraci\u00f3 responsable del contracte programa . Insistim amb contund\u00e8ncia en qu\u00e8 cal augmentar les r\u00e0tios de treballadors dels serveis socials, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 ho requereix.<\/p>\n Quan aplaudim normalment ho fem als serveis sanitaris, per\u00f2 els serveis socials tamb\u00e9 han fet una feina excepcional. Els aplaudiments s’haurien de fer extensius a les treballadores dels serveis socials, a les treballadores de la neteja i de la llar, a aquelles persones que han tingut cura d’alg\u00fa perqu\u00e8 una altra persona pugui anar a treballar. Tamb\u00e9 a les iniciatives ve\u00efnals que han arribat all\u00e0 on els ve\u00efns no arribaven a anar a serveis socials. Els aplaudiments s’haurien de fer extensius a les cures, en el sentit ampli.<\/p>\n Una de les lli\u00e7ons m\u00e9s importants que podem extreure de la pand\u00e8mia \u00e9s la import\u00e0ncia que t\u00e9 el treball de les cures, que cada vegada en tindr\u00e0 m\u00e9s, en una societat que envelleix a marxes for\u00e7ades.<\/p><\/blockquote>\n S’han revalorat les cures amb la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, molt. Les cures, en general, sempre han sigut invisibles. Ara s’han evidenciat molt m\u00e9s, tot i que encara falta molta visibilitzaci\u00f3. Cal que la societat reconegui les cures, remunerades i no remunerades, les cures en maj\u00fascules. En relaci\u00f3 a les cures renumerades cal dir que durant el confinament i la pand\u00e8mia a l final, quan tothom estava tancat a casa, qui sostenia els serveis eren els treballadors de les cures, en el sentit ampli. Les treballadores que ajuden a una persona gran o amb depend\u00e8ncia, per exemple, eren l’\u00fanica persona que aquesta persona veia durant setmanes. Per tant, feien una funci\u00f3 que anava molt m\u00e9s enll\u00e0 de les tasques que tenen marcades, eren la seva finestra al m\u00f3n. Les cures que han fet en el sentit emocional han sigut extraordin\u00e0ries. I han sigut feines sempre molt invisibles. Crec que una de les lli\u00e7ons m\u00e9s importants que podem extreure de la pand\u00e8mia \u00e9s la import\u00e0ncia que t\u00e9 el treball de les cures, que cada vegada en tindr\u00e0 m\u00e9s, en una societat que envelleix a marxes for\u00e7ades. A m\u00e9s, curem sempre, al llarg de tota la vida,no nom\u00e9s en les edats avan\u00e7ades . \u00c9s molt important posar les cures en valor, i aix\u00f2 vol dir acompanyar-les b\u00e9, tant des de la societat com des de les administracions.<\/p>\n A la ciutat tenim l’espai ‘Barcelona Cuida’, que \u00e9s un centre destinat a les persones cuidadores familiars o informals de: persones amb depend\u00e8ncia, diversitat funcional, trastorn o malaltia, infants i joves, gent gran; treballadores de la llar i les cures; professionals de les entitats i de serveis de l\u2019Administraci\u00f3; i persones receptores de cures que volen planificar l\u2019atenci\u00f3 que desitgen rebre en moments de p\u00e8rdua d’autonomia i proc\u00e9s d\u2019envelliment. Servei que acompanya a aquelles persones a nivell emocional, laboral i jur\u00eddic.<\/p>\n Seguint en aquesta l\u00ednia, parlem del Servei d’Atenci\u00f3 Domicili\u00e0ria (SAD). L’Ajuntament de Barcelona va anunciar la seva municipalitzaci\u00f3 el maig del 2019. Quins impediments van trobar? Quines iniciatives han dut a terme per millorar el servei?<\/strong><\/p>\n El SAD \u00e9s el segon contracte m\u00e9s important que t\u00e9 l’Ajuntament, despr\u00e9s del de la neteja. Estem parlant d’unes 5.000 treballadores. En aquell moment la proposta la vam fer. Tenim 4 lots que s\u00f3n gestionats per diferents empreses i nosaltres vam proposar que una d’elles fos una encomana a una entitat p\u00fablica. Tanmateix, els serveis jur\u00eddics de l’Ajuntament no van considerar que hi havia garanties jur\u00eddiques tenint en compte els canvis legislatius i normatius per fer-ho, malgrat que la voluntat pol\u00edtica hi era. La nostra proposta continua sobre la taula, perqu\u00e8 sense una garantia jur\u00eddica no la podem tirar endavant. Ara, el que hem fet \u00e9s activar un ‘lot control’, una eina nova que no ten\u00edem abans. Aquesta eina far\u00e0 que els gestors del servei hagin de complir unes condicions, i si no ho fan, nosaltres tindrem capacitat per sancionar-los. Per tant, farem inspeccions per veure com funciona el servei i recollirem les demandes i queixes de les treballadores i els usuaris. En un servei tan important com aquest, hem de poder garantir que s’estigui duent a terme totes aquestes q\u00fcestions claus per millorar les condicions de les treballadores i usuaris que han fixat el plec de licitaci\u00f3<\/p>\n El SAD \u00e9s un sector altament precaritzat i feminitzat. El conveni salarial \u00e9s en l’\u00e0mbit catal\u00e0 i, en aquest sentit, tenim les mans lligades. El nou conveni suposa un augment salarial d’un 14% en els pr\u00f2xims quatre anys. Vam ser el primer Ajuntament a recon\u00e8ixer el primer conveni col\u00b7lectiu catal\u00e0 entenent que era un marc imprescindible per la introducci\u00f3 de millores laborals. Aix\u00f2 ho hem incorporat a la nova licitaci\u00f3. Tamb\u00e9 hi apareixen nous perfils, com el del terapeuta ocupacional, que es requereix en determinats casos m\u00e9s complexes. Una de les q\u00fcestions que hem establert d’obligat compliment \u00e9s que es puguin fer jornades completes i que les treballadores tinguin una major formaci\u00f3. A m\u00e9s, hem establert que s\u2019avanci cap a un nou model organitzatiu del servei, on 10 o 15 treballadores atenguin un m\u00e0xim de 60 usuaris. Els gestors han de complir aquestes indicacions. Si no \u00e9s aix\u00ed, obrirem un expedient sancionador i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, retirarem el lot al gestor. Hem treballat molt per poder abordar millor aquest servei i aquest lot control ens ha d’ajudar que aix\u00f2 sigui aix\u00ed.<\/p>\n Hem de treballar a marxes for\u00e7ades en quin model d’envelliment digne volem pel nostre pa\u00eds i la nostra ciutat. La resid\u00e8ncia \u00e9s un model que \u00e9s v\u00e0lid per persones amb graus de depend\u00e8ncia alts, per\u00f2 per la resta hem de trobar un model m\u00e9s adequat.<\/p><\/blockquote>\n La pand\u00e8mia ha evidenciat que el model actual a les resid\u00e8ncies no funciona correctament. Malgrat que l’Ajuntament no t\u00e9 compet\u00e8ncies en aquest \u00e0mbit, quins aspectes creuen qu\u00e8 cal millorar? Com garantir un envelliment digne?<\/strong><\/p>\n Ja ten\u00edem indicadors que el model residencial actual no \u00e9s un bon model per a garantir un envelliment digne de tota la poblaci\u00f3, en una ciutat que el 2030 tindr\u00e0 gaireb\u00e9 un 30% de persones majors de 65 anys. Hem de treballar a marxes for\u00e7ades en quin model d’envelliment digne volem pel nostre pa\u00eds i la nostra ciutat. La resid\u00e8ncia \u00e9s un model que \u00e9s v\u00e0lid per aquelles persones amb graus de depend\u00e8ncia alts, per\u00f2 per la resta de persones hem de trobar un model m\u00e9s adequat. Aix\u00ed com hem d’avaluar com s’ha gestionat la crisi sanit\u00e0ria des del sistema p\u00fablic catal\u00e0, s’ha d’avaluar com s’ha gestionat la crisi de les resid\u00e8ncies. I aqu\u00ed hem de fer una reflexi\u00f3 sobre quin model volem, \u00e9s de vital import\u00e0ncia. Per aix\u00f2, hem demanat a la Generalitat constituir un espai mixt per poder abordar aquest tema. Hem de caminar de manera coordinada i organitzada per construir un model d’envelliment digne. Per fer que aquestes persones, que s’han deixat la pell durant tota la seva vida per construir aquest pais, tinguin un final de vida digne.<\/p>\n Totes les enquestes i bar\u00f2metres ens diuen que la gent, en general, vol envellir a casa seva. Aix\u00f2 no tothom ho podr\u00e0 fer, a causa de la seva situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia o complexitat, per\u00f2 una gran majoria ho ha de poder fer. \u00c9s important establir quin control i paper ha de tenir la Generalitat en les resid\u00e8ncies. Fins ara, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no entrava dins les resid\u00e8ncies i, de moment, aquest canvi ha vingut per quedar-se. Cal entendre que les persones que entren en una resid\u00e8ncia no deixen de ser usuaris de la prim\u00e0ria.<\/p>\n A Barcelona hem impulsat iniciatives com els habitatges amb serveis, que s\u00f3n habitatges p\u00fablics on les persones grans que van a viure paguen un lloguer molt baix, tenen uns espais comunitaris dins el bloc de pisos i disposen de serveis de l’institut municipal de serveis socials, ja sigui m\u00e9s en la part emocional com la motriu. Aquest \u00e9s un model on la gent gran no envelleix sola, sin\u00f3 que ho fa acompanyada d’altres persones. Tenim m\u00e9s de 1.300 persones que viuen en serveis com aquests i, a finals de mandat, en tindrem 500 m\u00e9s. \u00c9s un model que, \u00f2bviament, no resol tota la problem\u00e0tica que hi ha amb les resid\u00e8ncies, per\u00f2 \u00e9s una iniciativa important. Igual que ho \u00e9s tamb\u00e9 el SAD o l’atenci\u00f3 domicili\u00e0ria que fan els centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria o les resid\u00e8ncies, per aquelles persones amb un grau de depend\u00e8ncia elevat.<\/p>\n A Barcelona hi ha molta gent gran que viu sola. Com ha afectat la pand\u00e8mia a aquestes persones? Quines iniciatives s’han dut a terme des de l’Ajuntament per atendre-les?<\/strong><\/p>\n La gent gran ha patit horrors amb aquesta pand\u00e8mia. Hi ha moltes persones grans a la ciutat que viuen soles, i nosaltres, des de l’Ajuntament, hem intentat estar a prop d’elles i acompanyar-les. A Barcelona hi ha 100.000 persones que utilitzen el servei de teleassist\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 n’hi ha 70.000 que no tenen cap servei municipal ni cap mena de vincle (persones d\u2019entre 70-84 anys). A aquestes 70.000 persones les estem trucant totes, una a una, per preguntar-los-hi com estan i explicar-los-hi tots els serveis p\u00fablics que hi ha. Hem d’arribar a tots els racons de la ciutat, perqu\u00e8 tenir un servei municipal fa que tinguin xarxa. Per aix\u00f2, \u00e9s essencial detectar les necessitats que tenen les persones grans i, en aquest sentit, aquestes trucades ens ajuden molt a fer-ne una radiografia actualitzada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Gemma Tarafa Orpinell es va llicenciar en biologia per la Universitat de Barcelona i es va doctorar en Biologia Molecular tamb\u00e9 per la mateixa universitat. Les seves publicacions s’han centrat en temes de salut i desigualtat i, al llarg de la seva traject\u00f2ria, ha treballat com a investigadora postdoctoral a la Universitat Yale, a l’Institut […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":26707,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2176],"class_list":["post-26703","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26703","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26703"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26703\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26703"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26703"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26703"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/04\/TARAFA3-1200.jpg\")
<\/a><\/a><\/a>