{"id":26730,"date":"2021-04-19T06:30:31","date_gmt":"2021-04-19T04:30:31","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26730"},"modified":"2021-04-19T06:30:31","modified_gmt":"2021-04-19T04:30:31","slug":"perque-serveixen-els-virus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/04\/19\/perque-serveixen-els-virus\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 serveixen els virus?"},"content":{"rendered":"

No hem d’analitzar la naturalesa des d’un punt de vista antropoc\u00e8ntric<\/a>. \u00c9s m\u00e9s, en moltes ocasions no tenim els coneixements suficients<\/a> per a valorar el paper que exerceixen determinats elements (vius o inanimats) en un ecosistema.<\/p>\n

Per\u00f2, certament, els virus tenen \u00abmala fama\u00bb. En general, quan pensem en els microorganismes, el primer que ens ve al cap s\u00f3n malalties. Despr\u00e9s, poc a poc anem recordant aspectes beneficiosos. Per exemple, producci\u00f3 d’antibi\u00f2tics (alguns floridures i bacteris), aliments com el iogurt (bacteris) o begudes com la cervesa (llevats).<\/p>\n

I els virus, perqu\u00e8 serveixen? Sembla que \u00fanicament per causar malalties… O no? Tenim virus al nostre organisme tot i que no estiguem malalts? No \u00e9s possible comentar en un \u00fanic article tot el que els virus aporten a la nostra vida. Per\u00f2 vegem alguns exemples.<\/p>\n

Tractament del c\u00e0ncer i altres patologies<\/h3>\n

El retinoblastoma \u00e9s un tipus de c\u00e0ncer ocular que afecta principalment a nens. Pot causar ceguesa i, si no respon al tractament, cal extirpar els ulls perqu\u00e8 no s’estengui a tot el cos. Un adenovirus modificat gen\u00e8ticament s’ha utilitzat amb \u00e8xit per al tractament d’aquesta malaltia<\/a>. Ataca i elimina a les c\u00e8l\u00b7lules cancer\u00edgenes sense afectar les sanes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha assaigs per utilitzar virus modificats en el tractament d’altres tipus de tumors: melanomes, glioblastomes. Fins i tot per tractar el c\u00e0ncer de coll d’\u00fater<\/a>, causat per un altre virus.<\/p>\n

Entre les malalties cr\u00f2niques, s’investiga l’\u00fas de bacteri\u00f2fags (virus que ataquen bacteris) per al tractament de la fibrosi qu\u00edstica i la colitis ulcerosa<\/a>.<\/p>\n

Alguns estudis<\/a> demostren que les persones sanes tenen una composici\u00f3 de fags en el seu intest\u00ed diferent que les persones amb colitis ulcerosa o malaltia de Crohn, dos trastorns intestinals greus.<\/p>\n

Aix\u00f2 tamb\u00e9 podria estar relacionat amb l’efic\u00e0cia del trasplantament de femtes. La pres\u00e8ncia d’un virus ent\u00e8ric sembla compensar la funci\u00f3 ben\u00e8fica de microbioma intestinal en ratolins<\/a>.<\/p>\n

Fins i tot hi ha un virus, anomenat GBV-C, que contribueix a millorar el pron\u00f2stic dels malalts de SIDA<\/a>. Les persones que tenen aquest virus, relacionat amb el de l’hepatitis, per\u00f2 que no produeix cap malaltia, no estan lliures de SIDA. Ara b\u00e9, tenen menys s\u00edmptomes i la mortalitat en aquest grup \u00e9s menor.<\/p>\n

Alternativa als antibi\u00f2tics per tractar infeccions<\/h3>\n

La fagoter\u00e0pia<\/a> \u00e9s l’\u00fas de bacteri\u00f2fags per tractar infeccions greus. \u00c9s una alternativa a l’\u00fas d’antibi\u00f2tics, especialment en aquelles infeccions en qu\u00e8 els bacteris s\u00f3n resistents a la majoria dels antibi\u00f2tics disponibles<\/a>.<\/p>\n

Aquests virus s\u00f3n molt espec\u00edfics. Poden atacar els bacteris pat\u00f2gens, sense causar cap efecte en el nostre microbioma \u00abbo\u00bb.<\/p>\n

El 1919, D’Herelle<\/a> ja va utilitzar fags per tractar infeccions. Actualment, \u00e9s un tipus de tractament molt controlat, i nom\u00e9s s’utilitza en infeccions molt greus i quan no hi ha altres opcions<\/a>.<\/p>\n

D’altra banda, podrien ser una alternativa a l’\u00fas d’antibi\u00f2tics, disminuint aix\u00ed la pressi\u00f3 selectiva i l’aparici\u00f3 de resist\u00e8ncies.<\/p>\n

Contribuir a la seguretat aliment\u00e0ria<\/h3>\n

Diverses empreses treballen en el desenvolupament de \u00abc\u00f2ctels de fags\u00bb<\/a> per administrar a animals de granja. A l’\u00e9sser efectius enfront dels bacteris pat\u00f2gens m\u00e9s comuns en cada esp\u00e8cie, milloren la salut dels animals. Tamb\u00e9 contribueixen a disminuir l’\u00fas d’antibi\u00f2tics.<\/p>\n

Les ind\u00fastries aliment\u00e0ries estan especialment interessades en usar fags enfront de les principals bacteris pat\u00f2gens transmeses per aliments. Fins i tot es podrien fer servir per desinfectar les instal\u00b7lacions de producci\u00f3. Tamb\u00e9 es proposa el seu \u00fas per lluitar contra els microorganismes que alteren aliments.<\/a><\/p>\n

Virus com bioinsecticides<\/h3>\n

Els insecticides qu\u00edmics tenen diversos desavantatges. D’una banda, generen resist\u00e8ncies. De l’altra, poden afectar esp\u00e8cies d’insectes beneficiosos i ser t\u00f2xics per a l’\u00e9sser hum\u00e0 i altres vertebrats.<\/p>\n

Una alternativa interessant s\u00f3n els insecticides microbians. Entre ells, els que empren virus. Els Baculovirus<\/a> tenen el gran avantatge de ser altament espec\u00edfics per a esp\u00e8cies concretes d’insectes. No s\u00f3n pat\u00f2gens per a les plantes ni per als vertebrats. A m\u00e9s, no afecten altres esp\u00e8cies d’insectes.<\/p>\n

Formen una c\u00e0psula de prote\u00efna que els protegeix de l’entorn. Infecten les c\u00e8l\u00b7lules de l’intest\u00ed mitj\u00e0 de l’organisme par\u00e0sit, i passen directament a l’hemolimfa, causant la mort de l’insecte causant de la plaga.<\/p>\n

Fabricaci\u00f3 de vacunes<\/h3>\n

A m\u00e9s de com bioinsecticides, els Baculovirus s’utilitzen tamb\u00e9 per fabricar vacunes. Per a aix\u00f2, s’introdueix el gen d’inter\u00e8s en el virus, i despr\u00e9s es infecta l’insecte, convertint-lo en una petita \u00abbiofactoria\u00bb que produeix les prote\u00efnes d’inter\u00e8s.<\/p>\n

Algunes de les vacunes m\u00e9s prometedores enfront de la SARS-CoV-2 utilitzen adenovirus. Tamb\u00e9 s’han utilitzat per fabricar vacunes enfront de l’Ebola o el Zika.<\/p>\n

S’ha creat una vacuna polivalent, enfront de la pesta aviar i la malaltia de Newcastle, utilitzant un virus recombinant.
\nvirus marins<\/p>\n

S’estima que en els oceans hi ha entre 10\u00b2\u2078 i 10\u00b3\u2070 virus. S\u00f3n components clau dels ecosistemes marins. Poden infectar animals, algues i plantes marines o a altres microorganismes.<\/p>\n

La gran majoria d’aquests virus s\u00f3n bacteri\u00f2fags. Alguns autors han calculat que els virus alliberen 145 gigatones de carboni a l’any en els oceans tropicals i subtropicals<\/a>. Per tant, s\u00f3n una part fonamental del cicle del carboni en els ecosistemes. A m\u00e9s, s\u00f3n responsables de la transfer\u00e8ncia horitzontal de gens en els oceans.<\/a><\/p>\n

Altres beneficis dels virus<\/h3>\n

El 2017 es va aprovar en EUA una ter\u00e0pia g\u00e8nica basada en adenovirus per tractar una rara malaltia heredit\u00e0ria que causa ceguesa<\/a>.<\/p>\n

Els pacients tenen una mutaci\u00f3 en les dues c\u00f2pies d’un gen. Aix\u00f2 els impedeix sintetitzar un enzim essencial per al normal desenvolupament de l’ull. Mitjan\u00e7ant un adenovirus modificat, s’afegeix una c\u00f2pia normal del gen directament a la retina. Amb una \u00fanica injecci\u00f3, recuperen la visi\u00f3.<\/p>\n

Els virus en general, no nom\u00e9s els marins, s\u00f3n grans generadors de diversitat gen\u00e8tica<\/a>. Solen tenir una alta taxa de mutaci\u00f3, tendeixen a barrejar-se entre ells i poden integrar-se (i desinserir-se) del genoma del seu hoste.<\/p>\n

Confereixen als bacteris la capacitat de resistir a determinats antibi\u00f2tics, o de produir toxines, el que \u00e9s bo per a elles, per\u00f2 no per a nosaltres. Tamb\u00e9 hi ha virus inserits en el genoma de vertebrats, inclosos els humans. Semblen estar implicats en la regulaci\u00f3 g\u00e8nica, i poden contribuir a l’aparici\u00f3 de noves funcions.<\/p>\n

Potser el m\u00e9s sorprenent dels virus sigui el seu paper en el desenvolupament de la vida humana<\/a>. En el genoma hum\u00e0 hi ha un 8% d’ADN v\u00edric. S\u00f3n restes de retrovirus que s’han inserit en el nostre ADN al llarg de la hist\u00f2ria de la humanitat. Fins fa poc se li considerava \u00abADN escombraries\u00bb. No obstant aix\u00f2, diversos estudis han demostrat la seva import\u00e0ncia.<\/p>\n

Aquest ADN v\u00edric codifica una prote\u00efna, la sincitina, que \u00e9s essencial per a la formaci\u00f3 de la placenta, l’\u00f2rgan que permet l’intercanvi de subst\u00e0ncies entre la sang de la mare i la del fetus.<\/p>\n

Hi ha molts m\u00e9s aspectes en qu\u00e8 els virus contribueixen a millorar la nostra exist\u00e8ncia. Recordem que \u00fanicament un petit percentatge d’ells poden empitjorar-la. Aix\u00f2 s\u00ed, dr\u00e0sticament.<\/p>\n

Mar\u00eda Teresa Tejedor \u00e9s professora Titular de Microbiologia de Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.<\/em> <\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s un article publicat originalment a The Conversation<\/a><\/p>\n

\"The<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No hem d’analitzar la naturalesa des d’un punt de vista antropoc\u00e8ntric. \u00c9s m\u00e9s, en moltes ocasions no tenim els coneixements suficients per a valorar el paper que exerceixen determinats elements (vius o inanimats) en un ecosistema. Per\u00f2, certament, els virus tenen \u00abmala fama\u00bb. En general, quan pensem en els microorganismes, el primer que ens ve […]<\/p>\n","protected":false},"author":394,"featured_media":26732,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[1108],"class_list":["post-26730","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-virus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26730","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/394"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26730"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26730\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26730"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26730"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26730"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}