{"id":26749,"date":"2021-04-21T06:30:06","date_gmt":"2021-04-21T04:30:06","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26749"},"modified":"2021-04-21T06:30:06","modified_gmt":"2021-04-21T04:30:06","slug":"lesperanca-medica-dels-algorismes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/04\/21\/lesperanca-medica-dels-algorismes\/","title":{"rendered":"L’esperan\u00e7a m\u00e8dica dels algorismes"},"content":{"rendered":"

Detectar perfils de risc de su\u00efcidi en les xarxes socials, a trav\u00e9s de textos, imatges i activitat dels internautes \u00e9s, per exemple, una de les aplicacions d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. \u00c9s l’estrat\u00e8gia triada del projecte STOP (Suicide Prevention in Social Platforms<\/em>), liderat per la investigadora de la UPF Ana Freire, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’enginyers, psiquiatres i psic\u00f2legs, i de centres com el Centre de Visi\u00f3 per Computador de la UAB i de l’Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell.<\/p>\n

A l’Hospital del Vall d’Hebron han desenvolupat una calculadora per con\u00e8ixer el risc de complicacions en el fetus amb retard de creixement. I aquest mes d’abril l’Institut Catal\u00e0 d’Oncologia (ICO) ha donat a con\u00e8ixer la creaci\u00f3 de la base de dades p\u00fablica m\u00e9s gran fins al moment de variants gen\u00e8tiques que regulen l’expressi\u00f3 dels gens al c\u00f2lon. S\u00f3n dades que permetran a la comunitat cient\u00edfica generar hip\u00f2tesis i prioritzar sobre quins gens i variants gen\u00e8tiques focalitzar recerques futures.<\/p>\n

Tamb\u00e9 aquests dies s’ha fet p\u00fablica una recerca del Centre Internacional de M\u00e8todes Num\u00e8rics a l’Enginyeria (CIMNE) i la Universitat de Lleida (UdL), amb la participaci\u00f3 de l’Hospital de Bellvitge, que ha desenvolupat marcadors de veu automatitzats per identificar afectacions primerenques de l’esclerosi lateral amiotr\u00f2fica (ELA). Han demostrat que l’an\u00e0lisi de la veu amb models d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial pot permetre la detecci\u00f3 preco\u00e7 de l’afectaci\u00f3 bulbar a l’ELA. El deteriorament de la parla en aquesta malaltia neurodegenerativa pot comen\u00e7ar fins tres anys abans del seu diagn\u00f2stic, fet que fa fonamental la detecci\u00f3 primerenca de l’afectaci\u00f3 bulbar.<\/p>\n

L’ELA es designa com a espinal quan els primers s\u00edmptomes apareixen en columna, bra\u00e7os o cames, o b\u00e9 com a bulbar quan el deteriorament de les neurones s’inicia en el bulb raquidi, situat a la base del tronc encef\u00e0lic. Si b\u00e9 l’inici bulbar de l’ELA \u00e9s minoritari amb relaci\u00f3 a l’espinal, els pacients tenen un pron\u00f2stic pitjor. I, malgrat la diferenciaci\u00f3 en la manifestaci\u00f3 dels primers s\u00edmptomes de la malaltia, un 80% dels pacients d’ELA acaben experimentant problemes d’articulaci\u00f3 en la parla.<\/p>\n

Amb aquestes premisses, l’investigador del CIMNE Alberto Tena va comen\u00e7ar a desenvolupar el projecte. Amb l’an\u00e0lisi ac\u00fastica de la pronunciaci\u00f3 de les vocals es van nodrir uns sistemes de machine learning (intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial a partir d’aprenentatge supervisat) que ha perm\u00e8s desenvolupar uns models o marcadors de veu amb resultats molt satisfactoris en la identificaci\u00f3 i diferenciaci\u00f3 dels participants a l’estudi amb afectaci\u00f3 bulbar, els que no la tenien i el grup de control. Fins ara, fins a un 10% dels pacients d’ELA no eren diagnosticats correctament de la seva afectaci\u00f3 bulbar en un primer moment.<\/p>\n

Telemedicina<\/h3>\n

Solucions digitals per monitorar pacients amb dificultats de mobilitat i evitar aix\u00ed haver de traslladar-los a la consulta, per l’impacte en ells i en la fam\u00edlia i cuidadors, s\u00f3n avantatges que la telemedicina est\u00e0 aportant. \u00abTamb\u00e9 seguim aix\u00ed casos de postictus, per evitar factors de risc que facin un segon ictus, i el mateix amb pacients amb insufici\u00e8ncia card\u00edaca i altres afectacions que, mitjan\u00e7ant un dispositiu, poden enviar autom\u00e0ticament alarmes als professionals\u00bb, explica la doctora Encarna Grifell, directora de Planificaci\u00f3 Estrat\u00e8gica i Innovaci\u00f3 i Sotsgerent territorial de l’Hospital Universitari de Bellvitge.<\/p>\n

\u00abTot aix\u00f2 \u00e9s un treball conjunt coordinat entre l’equip d’especialistes de l’hospital, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i el pacient, integrant tota la informaci\u00f3, totes les dades possibles que, lligat tamb\u00e9 a la possibilitat de col\u00b7laboraci\u00f3 amb la ind\u00fastria, seria l’ecosistema complet\u00bb, exposa Grifell. \u00abHi hauria d’haver tamb\u00e9 m\u00e9s integraci\u00f3 d’informaci\u00f3 pel que fa als malalts cr\u00edtics i plataformes d’integraci\u00f3 de la informaci\u00f3 amb eines del sistema escalables\u00bb, afegeix la doctora. Alguns dels projectes amb intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial de Bellvitge els fan en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres centres hospitalaris, com el de control remot de pacients amb marcapassos que duen a terme amb l’Hospital de Sant Pau. I en tenen d’altres amb centres europeus. El Big data<\/em> no nom\u00e9s ho permet, sin\u00f3 que s’enriqueix amb la col\u00b7laboraci\u00f3 internacional, donant lloc a algorismes m\u00e9s complets.<\/p>\n

El concepte Big data<\/em> ja el comencen a dominar a Bellvitge. \u00c9s un hospital d’alta complexitat, que pertany a l’Institut Catal\u00e0 de la Salut i \u00e9s l’hospital de refer\u00e8ncia terci\u00e0ria per a tot l’eix Sud de Catalunya. Dona cobertura assistencial a m\u00e9s de 2 milions d’habitants i compta amb 5.200 professionals. Bellvitge registra anualment 20.000 intervencions de cirurgia major; 37.000 altes; 485.000 visites ambulat\u00f2ries i unes 100.000 proves diagn\u00f2stiques. Es defineix com hospital en xarxa i t\u00e9 com a prioritats estrat\u00e8giques la millora de l’experi\u00e8ncia de l’usuari, el desenvolupament dels professionals, la innovaci\u00f3 i la investigaci\u00f3 i difusi\u00f3 dels resultats. \u00abEl Big data<\/em> et dona el poder de disposar de moltes dades que et permeten identificar coses sense les quals no podries arribar a la medicina de precisi\u00f3. Es creen aix\u00ed algorismes que t’ajuden perqu\u00e8 aprenen dels milions de dades que tens, sempre anonimitzades\u00bb, subratlla la doctora Grifell.<\/p>\n

El Big data<\/em> et permet identificar coses sense les quals no podries arribar a la medicina de precisi\u00f3. Els algorismes aprenen dels milions de dades que tens, sempre anonimitzades\u00bb, subratlla la Dr. Grifell.<\/p><\/blockquote>\n

Segons explica la mateixa doctora, \u00abla covid ens ha for\u00e7at a avan\u00e7ar molt m\u00e9s r\u00e0pid en la telemedicina. Amb la limitaci\u00f3 for\u00e7ada de les visites presencials, hem vist el benefici de la consulta online i tot aix\u00f2 vol dir que necessitem molta digitalitzaci\u00f3. Hem generat moltes eines per adaptar-nos m\u00e9s a les necessitats dels pacients i aquesta aposta clara per la innovaci\u00f3 no \u00e9s de la prim\u00e0ria ni de l’hospital, \u00e9s transversal, el pacient \u00e9s pacient en un \u00e0mbit i l’altre\u00bb, diu.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\/iStock<\/figcaption><\/figure>\n

Centralitzar la informaci\u00f3 i comparar milions de dades s\u00f3n claus en el proc\u00e9s de digitalitzaci\u00f3 en benefici de la salut. I una altra part important \u00e9s la recerca. \u00abLa recerca genera coneixement, fa una transfer\u00e8ncia cap a la innovaci\u00f3 i genera tamb\u00e9 producte, que alhora genera economia\u00bb, afirma la doctora Encarna Grifell. \u00abQuan parlem de la necessitat d’invertir en recerca \u00e9s per aquest cicle, vols potenciar la recerca per generar transfer\u00e8ncia de coneixement cap a la societat. Apostant per la innovaci\u00f3 generes cultura entre professionals d’evoluci\u00f3 transformacional, creant actitud transformadora, que es pensi sempre en possibles solucions\u00bb, diu. Un cop tot el sistema es coordina en benefici del pacient, \u00abel seu empoderament i el dels seus familiars encara aporta m\u00e9s capacitat de control de la malaltia. I d’aquesta manera, en l’experi\u00e8ncia del pacient, tenint en compte les seves angoixes i pors mitjan\u00e7ant la connexi\u00f3 directa, la tecnologia pot ajudar tamb\u00e9 a donar resposta connectant hospital i prim\u00e0ria\u00bb, conclou.<\/p>\n

La Covid com a mestra<\/h3>\n

Hem vist com la pand\u00e8mia per la Covid-19 ha for\u00e7at el m\u00f3n a treballar m\u00e9s globalment en col\u00b7laboraci\u00f3 per trobar la vacuna contra el virus i s’ha demostrat que concentrar recursos econ\u00f2mics i humans accelera els processos de trobar solucions. La teleatenci\u00f3 sanit\u00e0ria tamb\u00e9 ha tingut la seva gran oportunitat de mostrar-se.<\/p>\n

Un exemple paradigm\u00e0tic \u00e9s com s’ha aplicat la telemedicina en oncologia durant la pand\u00e8mia per la Covid-19. En el seminari sobre Telemedicina i C\u00e0ncer organitzat aquest abril pel grup farmac\u00e8utic franc\u00e8s Pierre Fabre, el director del Programa de C\u00e0ncer de Bufeta del Beth Israel Deaconess Medical Center i Professor Associat de Medicina a l’Escola de Medicina de Harvard, Joaqu\u00edn Bellmunt, va explicar que durant tots aquests mesos, des de Boston, on es trobava, va fer visites remotes a pacients que visitava habitualment a Barcelona. \u00abHa estat important mantenir el contacte amb alguna persona gestora en l’\u00e0rea de resid\u00e8ncia del pacient perqu\u00e8 les instruccions rebudes es maneguessin adequadament. Per\u00f2 ha estat la telemedicina la que ha perm\u00e8s mantenir la qualitat assistencial del pacient amb c\u00e0ncer durant la pand\u00e8mia\u00bb, va dir.<\/p>\n

\u00abHem apr\u00e8s que un major \u00fas de la telemedicina en el futur permetria dedicar m\u00e9s temps presencial als pacients, millorant, probablement, la seva qualitat de vida i reduint les visites a urg\u00e8ncies i les hospitalitzacions. El contacte personal i la visita presencial continuaran sent \u00ababsolutament necessaris\u00bb, en especial en les primeres visites, resultats de proves i, sobre tot, en cas d’empitjorament de la malaltia o canvis de l\u00ednia de tractament\u00bb, va afegir.<\/p>\n

El passat 16 d’abril, a Val\u00e8ncia, es va celebrar la primera edici\u00f3 de les jornades ‘Explorant el futur de la salut: desafiaments i oportunitats’ organitzades per la Universitat Internacional de Val\u00e8ncia-VIU, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Fundaci\u00f3 ASISA (entitat sense \u00e0nim de lucre que promou la millora de la salut i qualitat de vida de les persones potenciant activitats acad\u00e8miques, cient\u00edfiques i culturals en benefici social). La jornada va posar en relleu tamb\u00e9 la import\u00e0ncia de la digitalitzaci\u00f3, entre altres temes, i el secretari de Salut Digital, Informaci\u00f3 i Innovaci\u00f3 del Sistema Nacional de Salud, Alfredo Gonz\u00e1lez, va parlar de l’estrat\u00e8gia de salut digital, per a la qual va anunciar que \u00abEspanya comptar\u00e0 en els pr\u00f2xims mesos amb fons de la Uni\u00f3 Europea per finan\u00e7ar la transformaci\u00f3 digital del nostre sistema sanitari\u00bb.<\/p>\n

Espanya comptar\u00e0 en els pr\u00f2xims mesos amb fons de la Uni\u00f3 Europea per finan\u00e7ar la transformaci\u00f3 digital del nostre sistema sanitari\u00bb, va anunciar el secretari de Salut Digital del Sistema Nacional de Salud, Alfredo Gonz\u00e1lez.<\/p><\/blockquote>\n

En el mateix acte, la Dra. Bego\u00f1a Albalat, psic\u00f2loga cl\u00ednica experta en Tecnologia i Salut Mental, tamb\u00e9 va recalcar el paper de la tecnologia en temps de pand\u00e8mia afirmant que \u00ables videotrucades, per exemple, ens estan apropant els nostres pacients i ens permet con\u00e8ixer m\u00e9s els seus entorns\u00bb.<\/p>\n

Empreses i universitats es posen les piles<\/h3>\n

Segons l’informe ‘An\u00e0lisi de l’especialitzaci\u00f3 en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial a Catalunya’, liderat per la Direcci\u00f3 General de Promoci\u00f3 Econ\u00f2mica, Compet\u00e8ncia i Regulaci\u00f3 (Departament de la Vicepresid\u00e8ncia i d’Economia i Hisenda) amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Departament de Pol\u00edtiques Digitals i Administraci\u00f3 P\u00fablica i de SIRIS Acad\u00e8mic, Catalunya concentra 228 projectes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial dins del programa Horitz\u00f3 2020 de la Uni\u00f3 Europea, situant-se aix\u00ed en el tercer lloc en el r\u00e0nquing de regions europees per nombre de projectes. Els projectes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial de Catalunya es concentren en l’\u00e0mbit sectorial d’ind\u00fastries de la salut (80 projectes), seguit de lluny per sistemes industrials (44), energia i recursos (40), i mobilitat sostenible (33).<\/p>\n

Formaci\u00f3 en marxa<\/h3>\n

Aquest mes d’abril, la Universitat de Barcelona i l’empresa de tecnologia sanit\u00e0ria Siemens Healthineers han creat la c\u00e0tedra UB – Siemens Healthcare en Atenci\u00f3 Sanit\u00e0ria Digital, que t\u00e9 com a objectiu fomentar activitats d’educaci\u00f3, informaci\u00f3 i documentaci\u00f3 en l’\u00e0mbit de la digitalitzaci\u00f3 de la salut. El seu programa educatiu vol promoure l’evoluci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i de les aplicacions de telemedicina centrades en la identificaci\u00f3 i seguiment dels pacients cr\u00f2nics, un dels principals reptes a qu\u00e8 s’enfronta la medicina del futur. Segons va exposar en la presentaci\u00f3 de la nova c\u00e0tedra el rector de la UB, Joan Gu\u00e0rdia, \u00abl’ecosistema de salut digital descriu una xarxa complexa d’interaccions entre persones, organitzacions, tecnologies, informaci\u00f3 i recursos i en ell la salut digital que impulsem en aquesta c\u00e0tedra \u00e9s fonamental per transformar el sector de la salut i de la discapacitat\u00bb.<\/p>\n

Per la seva banda, el director del Centre de Diagn\u00f2stic per la Imatge de l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, Llu\u00eds Donoso, va afegir que \u00abla intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial t\u00e9 un enorme potencial en el camp de la diagnosi, des de la millora de la sensibilitat i l’especificitat, fins a la possibilitat que els metges avalu\u00efn i mesurin dimensions que abans no eren viables ni pr\u00e0ctiques\u00bb. I Donoso va voler precisar que: \u00abEncara que els metges seguiran sent propietaris i responsables de les decisions cl\u00edniques, haurem de definir millor la responsabilitat al voltant de la informaci\u00f3 de diagn\u00f2stic automatitzada. Per aix\u00f2 ens hem d’assegurar que els metges se sentin segurs en la presa de decisions, un altre dels objectius que t\u00e9 aquesta c\u00e0tedra\u00bb.<\/p>\n

L’Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell tamb\u00e9 t\u00e9 el seu M\u00e0ster en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i Big data en salut, a la UAB s’imparteix un curs d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i el passat febrer, la Universitat de Barcelona va estrenar tamb\u00e9 la C\u00e0tedra d’Innovaci\u00f3 en Oncologia de Precisi\u00f3. Dirigida pel cap del Servei d’Oncologia M\u00e8dica de l’Hospital Cl\u00ednic, Aleix Prat i professor del Departament de Medicina. En la c\u00e0tedra hi participa la Fundaci\u00f3 Instituto Roche, que dedica cada any a Espanya gaireb\u00e9 140 milions d’euros a R+D+I, dels quals prop de 65 milions es destinen a recerca en \u00e0rees com l’oncohematologia, la immunoter\u00e0pia, les neuroci\u00e8ncies i les malalties rares. El 2020, la companyia va impulsar a Espanya 297 assajos cl\u00ednics amb 72 mol\u00e8cules en els quals van participar m\u00e9s de 12.000 pacients a 196 centres.<\/p>\n

\u00abEns sentim especialment c\u00f2modes en \u00e0mbits com aquest, en els quals preval l’impuls a la recerca i la innovaci\u00f3 en favor dels pacients. Aquesta c\u00e0tedra demostra amb claredat, a m\u00e9s, que els models de col\u00b7laboraci\u00f3 entre companyies privades com la nostra i entitats de l’\u00e0mbit acad\u00e8mic i investigador de primer nivell, com la Universitat de Barcelona, \u200b\u200bestan cridats a aconseguir grans fruits per a la societat\u00bb, va dir la directora m\u00e8dica de Roche Farma Espa\u00f1a, Beatriz P\u00e9rez, en la presentaci\u00f3 de la c\u00e0tedra.<\/p>\n

Precisament Roche va ser l’organitzador de la jornada sobre \u00abAlgorismes per a la Salut: Big data cl\u00ednic, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i el seu trasllat a la Medicina Personalitzada de Precisi\u00f3\u00bb, celebrada telem\u00e0ticament fa uns mesos. En ella, especialistes en diversos \u00e0mbits van presentar la proposta que, des d’abans de la pand\u00e8mia, van estar preparant. Aplega 50 recomanacions \u00fatils per a la plena transformaci\u00f3 digital del sistema sanitari en l’\u00e0mbit estatal.<\/p>\n

En la jornada, el vicepresident de la Fundaci\u00f3 Instituto Roche, Federico Plaza, va exposar que la transformaci\u00f3 digital implica un canvi cultural i organitzatiu, un impacte m\u00e9s directe sobre com gestionem la salut. Aquest informe sobre transformaci\u00f3 digital, que es pot descarregar al web de la fundaci\u00f3, \u00e9s un full de ruta pensant en gestors sanitaris i pol\u00edtics, que recull les necessitats principals amb solucions tangibles.<\/p>\n

El gran repte \u2013diuen els seus autors- \u00e9s la creaci\u00f3 d’un repositori d’informaci\u00f3 i un sistema nacional de salut per incorporar-lo en la presa de decisions que permeti unificar els historials m\u00e8dics de les 17 comunitats, fer-los sistemes interoperables per aprofitar el Big data que es genera i que beneficiaria m\u00e9s els ciutadans. Metges integrants de l’equip d’especialistes van exposar que fins ara hem funcionat basant-nos en mitjanes, l’assaig cl\u00ednic treballa amb mitjanes de dosis, no amb dosis exactes sobre els f\u00e0rmacs ideals. Per\u00f2 quan estan en joc diverses malalties i f\u00e0rmacs, la precisi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria, i en pand\u00e8mia treballem amb malalties desconegudes. La covid ens ha evidenciat m\u00e9s encara la necessitat d’analitzar la informaci\u00f3.<\/p>\n

La transformaci\u00f3 digital implica un canvi cultural i organitzatiu, un impacte m\u00e9s directe sobre com gestionem la salut\u00bb, diu el vicepresident de la Fundaci\u00f3 Instituto Roche.<\/p><\/blockquote>\n

Fer aterrar la investigaci\u00f3 en l’atenci\u00f3 assistencial, en els casos reals \u00e9s un dels altres reptes, per posar les dades al servei del pacient. Tamb\u00e9 van destacar el paradigma de ser en l’era de la dada, alhora que protegits per la protecci\u00f3 de dades, fet que posa en relleu la import\u00e0ncia de tenir en compte tots els components bio\u00e8tics i legals. La necessitat de crear un centre estatal de salut p\u00fablica, els especialistes el donen com a punt clau per a la transformaci\u00f3 digital, aix\u00ed com definir les compet\u00e8ncies d’un expert en salut digital, siguin metges, infermeres, auxiliars, bi\u00f2legs, per formar, amb dobles graus per comptar amb els nous perfils per a la gran necessitat. Serien especialistes en medicina computacional, interpretaci\u00f3 de les dades, bioinform\u00e0tics i experts en la responsabilitat i seguretat de la informaci\u00f3 gen\u00e8tica cl\u00ednica.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 per arribar a la medicina de precisi\u00f3, que permet, com van explicar els experts, no donar pals de cec, perqu\u00e8 cada pacient \u00e9s \u00fanic sobre una base gen\u00e8tica. Definint la medicina personalitzada com a predictiva, gen\u00f2mica i basada en la ci\u00e8ncia i les dades que aquesta ens aporta (Investigaci\u00f3, desenvolupament i innovaci\u00f3: I+D+I), van afegir que no es tracta de gastar menys, sin\u00f3 d’invertir millor, amb m\u00e9s precisi\u00f3 i podent mesurar el resultat per aix\u00ed, amb dades a la m\u00e0, poder planificar millor el tractament i la prevenci\u00f3 de les malalties.<\/p>\n

Comptar amb les associacions de pacients, amb tota la implicaci\u00f3 social que sigui possible, sense deixar exclosos de la societat digital a les persones dependents, amb discapacitat, gent gran i a qui no tingui acc\u00e9s a Internet tamb\u00e9 ho recullen les recomanacions dels experts, que veuen en els fons de reconversi\u00f3 de la UE, una oportunitat per fer el gran pas cap a la veritable transformaci\u00f3 digital. De fet, l’Estrat\u00e8gia Global de Salut Digital (2020-2024) de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut t\u00e9 com a visi\u00f3 millorar la salut de les persones mitjan\u00e7ant la incorporaci\u00f3 de solucions digitals i ha establert com a principals objectius estrat\u00e8gics involucrar i comprometre la participaci\u00f3 de tots els grups d’inter\u00e8s i millorar el mesurament, seguiment, investigaci\u00f3 i pr\u00e0ctica en Salut Digital.<\/p>\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial est\u00e0 cridada, doncs, a ser taula de navegaci\u00f3 en la medicina de precisi\u00f3, la medicina personalitzada, la medicina del futur que ha de fer m\u00e9s i millor diana en els diagn\u00f2stics i tractaments, gr\u00e0cies a un major contrast d’informaci\u00f3 i als grans volums de dades que cadasc\u00fa de nosaltres genera, cada dia, i cada dia m\u00e9s a l’abast globalment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Detectar perfils de risc de su\u00efcidi en les xarxes socials, a trav\u00e9s de textos, imatges i activitat dels internautes \u00e9s, per exemple, una de les aplicacions d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. \u00c9s l’estrat\u00e8gia triada del projecte STOP (Suicide Prevention in Social Platforms), liderat per la investigadora de la UPF Ana Freire, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’enginyers, psiquiatres i psic\u00f2legs, […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":26751,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,8],"tags":[2298,84,884],"class_list":["post-26749","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","category-recerca","tag-intelligencia-artificial","tag-medicina","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26749","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26749"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26749\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26749"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26749"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26749"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}