{"id":26765,"date":"2021-04-22T06:30:08","date_gmt":"2021-04-22T04:30:08","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26765"},"modified":"2021-04-22T06:30:08","modified_gmt":"2021-04-22T04:30:08","slug":"sense-acces-als-medicaments-per-motius-economics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/04\/22\/sense-acces-als-medicaments-per-motius-economics\/","title":{"rendered":"Sense acc\u00e9s als medicaments per motius econ\u00f2mics"},"content":{"rendered":"<p>La pobresa farmac\u00e8utica \u00e9s una realitat poc coneguda, per\u00f2 que afecta milions de persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat. Es tracta de la dificultat per afrontar les despeses dels medicaments i\/o productes sanitaris.<\/p>\n<p>Abans de la pand\u00e8mia pel coronavirus, un 3% d\u2019espanyols tenien algun problema d&#8217;acc\u00e9s a tractaments subjectes a prescripci\u00f3 m\u00e8dica, segons el <a href=\"https:\/\/www.mscbs.gob.es\/estadEstudios\/estadisticas\/BarometroSanitario\/Barom_Sanit_2018\/BS2018_ccaa.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Bar\u00f2metre Sanitari del Centre d\u2019Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS)<\/a>. A Catalunya la pobresa farmac\u00e8utica afectava un 3,9% de la poblaci\u00f3.<\/p>\n<p>La crisi econ\u00f2mica derivada de la Covid-19 ha disparat encara m\u00e9s aquest tipus de pobresa, i prop de 400.000 catalans no han pogut assumir les despeses dels medicaments (un 5% de la poblaci\u00f3). Aix\u00f2 suposa que, actualment, hi ha un 30% m\u00e9s de persones que no pot afrontar el copagament per motius econ\u00f2mics.<\/p>\n<h3>Model de copagament farmac\u00e8utic<\/h3>\n<p>Aquestes persones es veuen afectades pel decret de <a href=\"https:\/\/catsalut.gencat.cat\/ca\/serveis-sanitaris\/atencio-farmaceutica\/financament-public-medicaments\/model-copagament\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">copagament farmac\u00e8utic<\/a>, aprovat pel govern del Partit Popular el 2012, en el marc de les mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. El model comporta que la ciutadania ha de fer una aportaci\u00f3 econ\u00f2mica pels medicaments comprats amb recepta, concretament un copagament de l\u2019import del seu cost.<\/p>\n<p>Hi ha col\u00b7lectius que estan exemptes del copagament i que, per tant, tenen la possibilitat d\u2019adquirir els productes farmac\u00e8utics gratu\u00eftament. Tanmateix, aquesta mesura resulta insuficient per eliminar la pobresa farmac\u00e8utica. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les persones amb rendes baixes que no compleixen els criteris legals per l\u2019exempci\u00f3 del copagament de medicaments han d\u2019acudir a entitats que els facilitin la cobertura.<\/p>\n<h3>L\u2019ONG de la farm\u00e0cia<\/h3>\n<p>El paper de les organitzacions no governamentals \u00e9s fonamental per ajudar les persones m\u00e9s vulnerables a adquirir la medicaci\u00f3 i els productes sanitaris que necessiten. En aquest sentit, <a href=\"https:\/\/www.bancofarmaceutico.es\/ca\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Banc Farmac\u00e8utic (BF)<\/a> dona un valor social al medicament des del 2005. La seva missi\u00f3 \u00e9s afavorir la inclusi\u00f3 social de les persones que viuen en situaci\u00f3 de vulnerabilitat a trav\u00e9s de la millora de la seva salut. Per aquest motiu, el 2016 posa en marxa el projecte Fons Social de Medicaments (FSM) mitjan\u00e7ant el qual es cobreixen les despeses en medicaments de les persones que pateixen pobresa farmac\u00e8utica.<\/p>\n<p>L\u2019ONG treballa directament amb els treballadors socials dels Centres d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (CAP) que, despr\u00e9s d&#8217;estudiar la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica del pacient, l\u2019accepten com a benefactor del projecte. Aix\u00ed, el pacient pot acudir a una farm\u00e0cia de la xarxa col\u00b7laboradora per adquirir la medicaci\u00f3 prescrita sense cost. Posteriorment, el FSM paga a la farm\u00e0cia les factures de medicaci\u00f3. Actualment col\u00b7laboren amb m\u00e9s de 700 farm\u00e0cies i m\u00e9s de 220 centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria hi estan adscrits.<\/p>\n<p>Homero Val, gestor del FSM a Catalunya i Arag\u00f3, explica que des de la seva creaci\u00f3 s\u2019han donat d\u2019alta m\u00e9s de 7.000 plans de medicaci\u00f3 per valor de m\u00e9s d\u20191.000.000 euros. Per pla de medicaci\u00f3 entenem la cobertura en medicaments i productes farmac\u00e8utics durant sis mesos; despr\u00e9s d\u2019aquest temps la persona ha de retornar a la treballadora social per veure si ha canviat la seva situaci\u00f3 sanit\u00e0ria o econ\u00f2mica.<\/p>\n<p>Davant de la pressi\u00f3 a la qual s\u2019ha vist sotmesa el sistema sanitari el 2020, des del Banc Farmac\u00e8utic s\u2019han creat proves pilots per tres programes m\u00e9s. El primer projecte \u00e9s un Fons Social d\u2019Emerg\u00e8ncia per ajudar a fam\u00edlies i persones en situaci\u00f3 econ\u00f2mica prec\u00e0ria que no tenen acc\u00e9s a la sanitat p\u00fablica. D\u2019altra banda, la Campanya Sanit\u00e0ria d\u2019Emerg\u00e8ncia \u00e9s una ajuda en material f\u00edsic: diferents laboratoris fan donacions de medicament, les entitats sol\u00b7liciten els productes que necessiten i aquests s\u2019envien a les farm\u00e0cies que fan de punt de distribuci\u00f3. Finalment, el Fons Social de la Menstruaci\u00f3 pret\u00e9n pal\u00b7liar la dificultat de la poblaci\u00f3 femenina jove en l\u2019acc\u00e9s de productes menstruals d\u2019higiene.<\/p>\n<p>A Catalunya, l\u2019ONG farmac\u00e8utica es troba activa a la ciutat de Barcelona i a alguns municipis de l\u2019\u00e0rea metropolitana, a Granollers, a Lleida capital i a la seva regi\u00f3 sanit\u00e0ria. Aquest 2021 comen\u00e7ar\u00e0 a treballar a la regi\u00f3 sanit\u00e0ria de Tarragona i a la prov\u00edncia de Girona. Tamb\u00e9 est\u00e0 provant d\u2019expandir-se a altres parts de la Catalunya central. Pel que fa a la resta d\u2019Espanya, tenen pres\u00e8ncia a Madrid i Arag\u00f3: actualment col\u00b7laboren amb 15 centres de salut del Barri de Vallecas de Madrid; treballen a diferents poblacions de la prov\u00edncia de Saragossa, i aquest any comen\u00e7aran projectes a Terol i Osca.<\/p>\n<h3>Creu Roja<\/h3>\n<p>Creu Roja desenvolupa programes de suport a persones que requereixen ajudes per poder adquirir medicaments. Aix\u00ed doncs, proporciona ajuts en finan\u00e7ament de medicaci\u00f3 i en tractaments cr\u00f2nics d\u2019aquelles persones que no poden pagar les despeses farmac\u00e8utiques no assumides per la Seguretat Social.<\/p>\n<p>L\u2019entitat posa el focus sobre la situaci\u00f3 de fragilitat social que viuen les persones que atenen els seus programes. S\u00f3n els grups m\u00e9s vulnerables qui presenten m\u00e9s dificultat per pagar les despeses de medicaci\u00f3.<\/p>\n<h3>Fons d\u2019ajut de l\u2019Ajuntament de Barcelona<\/h3>\n<p>Per la seva banda, la Regidora de Salut, Envelliment i Cures de l\u2019Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, explicava <a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/gemma-tarafa-la-pandemia-ha-accentuat-les-desigualtats-on-un-viu-i-com-hi-viu-es-clau-el-codi-postal-te-molt-mes-pes-que-el-codi-genetic\/\">en una entrevista a El Diari de la Sanitat<\/a> que s\u2019ha de potenciar la salut comunit\u00e0ria per treballar l\u2019equitat sanit\u00e0ria. \u201cCreiem que s\u2019ha d\u2019eliminar el copagament per rendes baixes, ja que moltes fam\u00edlies no se\u2019l poden permetre\u201d. Aquesta situaci\u00f3 ha obligat les administracions a prendre mesures i l\u2019Ajuntament concedeix ajuts a partir dels Serveis Socials.<\/p>\n<p>Al mateix temps, en el marc de les accions recollides en la Mesura de Govern d\u2019Acci\u00f3 Conjunta de Reducci\u00f3 de les Desigualtats Socials en Salut , t\u00e9 dos convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 signats amb la Creu Roja i Banc Farmac\u00e8utic. L\u2019Ajuntament destina un fons de 100.000 euros anuals a les entitats del Tercer Sector per facilitar la cobertura econ\u00f2mica de f\u00e0rmacs a persones en situaci\u00f3 de pobresa.<\/p>\n<h3>Qui pateix pobresa farmac\u00e8utica?<\/h3>\n<p>Les difer\u00e8ncies socioecon\u00f2miques es troben estretament relacionades amb els nivells de salut de la poblaci\u00f3. L&#8217;Observatori de la Pobresa Farmac\u00e8utica, projecte del BF, va presentar el passat mes d&#8217;octubre els <a href=\"https:\/\/www.farmaceuticoscomunitarios.org\/sites\/default\/files\/congreso_2020\/pdf\/257.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">resultats de la seva \u00faltima investigaci\u00f3<\/a> en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el grup Evaluaci\u00f3n de Tecnolog\u00edas Sanitarias en Atenci\u00f3n Primaria y Salud Mental (PRISMA) . Les dades mostren que la mitjana d&#8217;edat de la persona que pateix pobresa farmac\u00e8utica se situa al voltant dels 49 anys i que el 68% dels beneficiaris del programa de l\u2019ONG farmac\u00e8utica tenen un nivell d&#8217;educaci\u00f3 baix (manca total d\u2019estudis o amb estudis primaris).<\/p>\n<p>Gaireb\u00e9 el 57% es troba en situaci\u00f3 d&#8217;atur i no \u00e9s beneficiari de subsidi. D\u2019altra banda, comparat amb la poblaci\u00f3 general, les persones que mostren m\u00e9s prevalen\u00e7a d\u2019incapacitat econ\u00f2mica per adquirir els productes farmac\u00e8utics tenen alguna discapacitat funcional i m\u00e9s d&#8217;un fill.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La pobresa farmac\u00e8utica \u00e9s una realitat poc coneguda, per\u00f2 que afecta milions de persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat. Es tracta de la dificultat per afrontar les despeses dels medicaments i\/o productes sanitaris. Abans de la pand\u00e8mia pel coronavirus, un 3% d\u2019espanyols tenien algun problema d&#8217;acc\u00e9s a tractaments subjectes a prescripci\u00f3 m\u00e8dica, segons el Bar\u00f2metre Sanitari [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":385,"featured_media":26767,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[712,1083,2343],"class_list":["post-26765","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-desigualtats-en-salut","tag-desigualtats-socioeconomiques","tag-pobresa-farmaceutica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26765","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/385"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26765"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26765\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26765"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26765"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26765"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}