![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/04\/MG_7778p.jpg\")
<\/a>El primer moment de la pand\u00e8mia<\/h3>\n
Durant els primers mesos de conviv\u00e8ncia amb la malaltia el personal sanitari es va trobar en una posici\u00f3 complicada. \u00abHo vaig viure amb molta sensaci\u00f3 de caos. Vaig tenir por del contagi, a ser vector de contagi per a la meva fam\u00edlia\u00bb, ens explica M. una de les infermeres.<\/p>\n
L’equip d’aquest centre, com en molts altres Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, va haver de reconvertir i repensar la seva atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de forma radical durant la setmana del 14 de mar\u00e7 per poder adaptar-se a la situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia. En setanta-dues hores va canviar la forma d’atendre la poblaci\u00f3 que va deixar de ser presencial i va passar a ser majorit\u00e0riament telem\u00e0tica per poder mantenir les mesures de seguretat davant d’all\u00f2 que es desconeix. La prioritat era donar atenci\u00f3 de la forma m\u00e9s segura possible, de manera que mantenir la proximitat amb el pacient, el seguiment estret i l’atenci\u00f3 global, all\u00f2 que tant caracteritza a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, es va convertir en una tasca dif\u00edcil per als equips sanitaris.<\/p>\n
\u00abD’un dia per l’altre va canviar la manera de funcionar, ens vam haver d’adaptar. Tota la informaci\u00f3 i els protocols anaven canviant fren\u00e8ticament\u00bb, afirma la doctora V., que recorda molt b\u00e9 com els canvis de protocols constants, gaireb\u00e9 diaris, i el desconcert eren el pa de cada dia en molts dels centres i hospitals. Durant aquells primers mesos, la incertesa, l’adrenalina, l’instint de superviv\u00e8ncia i la feina del dia a dia van fer que all\u00f2 que semblava irreal es materialitz\u00e9s. Sovint es va fer evident la desorientaci\u00f3, pel que fa al seguiment dels casos o l’aplicaci\u00f3 d’alguns tractaments; i l’autoorganitzaci\u00f3 de l’equip, a petita escala, va ser clau per poder seguir-li el ritme a la pand\u00e8mia.<\/p>\n
\u00abDavant la incertesa del moment, vam optar per decidir en equip i setmana a setmana, mesur\u00e0vem recursos i an\u00e0vem establint plans d’acci\u00f3 d’acord amb el que ten\u00edem.\u00bb (Metge)<\/p>\n
Es van tensar les cordes que subjectaven el sistema sanitari i el conjunt de professionals van haver d’adaptar a les noves regles de joc, amb eines escasses per al diagn\u00f2stic i el tractament.<\/p>\n
\u00abNo pod\u00edem trobar material de protecci\u00f3 enlloc, al final ho vam aconseguir, per\u00f2 van ser hores i dies i caps de setmana llargs i molt angoixants.\u00bb (Responsable Administraci\u00f3).<\/p>\n La veritat \u00e9s que, afortunadament, hi va haver vida m\u00e9s enll\u00e0 de la primera onada. Despr\u00e9s dels primers mesos de conviv\u00e8ncia amb la Covid-19, quan es va aconseguir controlar el primer embat de la pand\u00e8mia, qu\u00e8 passava llavors als Centres de Salut?<\/p>\n \u00abFins a aquell moment vam fer atenci\u00f3 telef\u00f2nica perqu\u00e8 era l’\u00fanica que pod\u00edem fer, vam ser poc accessibles, era impossible ser-ho m\u00e9s. A partir d’aquest moment, tocava tornar a l’atenci\u00f3 presencial, era vital, ho necessitava el pacient i el necessit\u00e0vem nosaltres\u00bb, explica la doctora N., que posa l’accent en la necessitat d’atendre els pacients de la manera en qu\u00e8 l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria fa: longitudinalment i integralment. L’arribada de la pand\u00e8mia va obligar a tot el personal sanitari a treballar amb noves eines, a acostar-se al conjunt de pacients de manera diferent, fent un \u00fas m\u00e9s intensiu de la tecnologia, canviant el tipus de medicina que coneix\u00edem fins al moment.<\/p>\n \u00abNo ens han ensenyat a visitar pacients per tel\u00e8fon, hem apr\u00e8s a estar presents i acompanyar els pacients. I aix\u00f2 ara no ho hem pogut fer\u00bb. (Infermer)<\/p>\n \u00abEns vam adonar que hav\u00edem donat menys atenci\u00f3 a altres malalties i a les patologies cr\u00f2niques. No arrib\u00e0vem a m\u00e9s i aix\u00f2 ens fa mal\u00bb, explica M. una de les infermeres quan recorda els mesos d’estiu de 2020. En aquell moment, la \u00abnova normalitat\u00bb va arribar per quedar-se i va convertir el dia a dia en una cursa infinita per atendre totes les visites, les demandes i les necessitats que s’havien posposat al llarg dels mesos anteriors.<\/p>\n \u00abNo vaig entendre els aplaudiments perqu\u00e8 nosaltres no som herois. En canvi, entenc la cr\u00edtica perqu\u00e8, durant un temps, s’han deixat d’atendre altres patologies\u00bb. (Metgessa)<\/p>\n Va ser durant l’estiu quan en els Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria es va fer evident la necessitat de recuperar part del funcionament habitual, els seguiments i les activitats preventives. \u00abTinc la sensaci\u00f3 que aquest no \u00e9s el tipus de medicina que jo s\u00e9 fer. No m’agrada la no-presencialitat\u00bb, afegeix la doctora L. I si alguna cosa ens ha demostrat la pand\u00e8mia, ha estat la necessitat de l’atenci\u00f3 multidisciplin\u00e0ria, propera i integral en termes socials i sanitaris, d’una medicina d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria que entengui el context m\u00e9s enll\u00e0 del pacient.<\/p>\n En parlar de les necessitats socials no cobertes durant l’inici de la pand\u00e8mia, la treballadora social de centre ens diu: \u00abDurant el primer mes, l’administraci\u00f3 es va aturar per complet, no hi havia recursos socials suficients\u00bb, i reflexiona sobre la import\u00e0ncia dels Serveis Socials, de la coordinaci\u00f3 entre el sistema sanitari i les entitats que donen suport social directe. \u00abSe’ns va assignar (a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria) la cobertura de totes les necessitats, hav\u00edem d’abastar-ho tot\u00bb, puntualitza la doctora S., una metgessa del CAP, que va atendre a pacients amb sospita de malaltia Covid-19.<\/p>\n \u00abSent\u00edem impot\u00e8ncia al saber que hi havia coses que no pod\u00edem fer per ajudar els pacients, perqu\u00e8 no hi havia xarxa i no depenia de nosaltres.\u00bb (Treballadora Social)<\/p>\n \u00abVam tenir clar que els efectes de la pand\u00e8mia anaven m\u00e9s enll\u00e0 de la malaltia i la mort\u00bb afirma la doctora M., que ha treballat de manera coordinada amb la treballadora social de centre per controlar la pand\u00e8mia dins de les resid\u00e8ncies, els centres de menors i els equipaments de persones sense sostre al barri del Poble-Sec.<\/p>\n L’arribada de la pand\u00e8mia ens ha posat en evid\u00e8ncia com a societat, ha augmentat aquelles desigualtats que ja existien, posant-les en primer pla. Les dificultats pel que fa a l’acc\u00e9s a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria han augmentat durant aquests mesos. Tamb\u00e9 ho ha fet el nombre de fam\u00edlies en situaci\u00f3 de pobresa, les persones sense ingressos i la problem\u00e0tica d’acc\u00e9s a un habitatge, per citar-ne nom\u00e9s algunes. Han fet falta un altre tipus de xarxes comunit\u00e0ries, vincles de solidaritat i mans amigues dins el barri per cobrir les defici\u00e8ncies d’un sistema sanitari i de benestar social que no s’ha pogut sostenir i ha posat al l\u00edmit la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable.<\/p>\n \u00abLa situaci\u00f3 ha provocat un acc\u00e9s als recursos esbiaixat, deixant sense suport a molta part de la poblaci\u00f3\u00bb. (Infermera)<\/p>\n Les resid\u00e8ncies tamb\u00e9 han rebut les conseq\u00fc\u00e8ncies directes de la crisi sanit\u00e0ria i social, pacients i familiars han hagut de viure situacions dif\u00edcils, tristes i delicades, provocades per l’a\u00efllament, les p\u00e8rdues i els dols en solitari. \u00abEns queda molt per fer quan parlem i ens ocupem del que passa en arribar a la fi de la vida\u00bb. (Metgessa)<\/p>\n Despr\u00e9s de fer front a les primeres onades de la Covid-19, el conjunt de professionals sanitaris ens trobem en un moment marcat pel cansament, la decepci\u00f3 i la impot\u00e8ncia. \u00abEl sistema va col\u00b7lapsar – opina la doctora C.-, no hi ha hagut una bona direcci\u00f3, s’ha abusat de la vocaci\u00f3 i la responsabilitat del que s’espera de la professi\u00f3 m\u00e8dica i sanit\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n<\/a>M\u00e9s enll\u00e0 de la primera onada<\/h3>\n
<\/a>L’altra cara de la pand\u00e8mia<\/h3>\n
<\/a>Fer balan\u00e7 entre l’esperan\u00e7a, la cr\u00edtica i la crisi<\/h3>\n