Anna Alcal\u00e1 Sayeras \u00e9s auxiliar d’infermeria de l’Hospital Santa Caterina a Salt i delegada sindical de CATAC-CTS\/IAC en aquest hospital. Participa tamb\u00e9 a Sanit\u00e0ries en Lluita i al Grup de Treball de Sanitat de la CUP, des d’on reivindica una sanitat 100% p\u00fablica.<\/p>\n
Treballes en un hospital \u00abde comarques\u00bb. Com has viscut aquest darrer any?<\/strong><\/p>\n M’imagino que com molta gent. Al principi, amb estupefacci\u00f3 i por, encara que a mi em va arribar molt r\u00e0pidament la indignaci\u00f3 que s’ha mantingut durant tot aquest temps. Aix\u00f2 \u00e9s el que m\u00e9s destacaria. Tamb\u00e9 ho he viscut amb molt de cansament.<\/p>\n Com gestioneu els canvis de mesures, confinaments i protocols?<\/strong><\/p>\n Sobretot a la primera onada, els canvis de protocols de protecci\u00f3 dels sanitaris eren constants, fins i tot ten\u00edem dos protocols diferents del mateix dia, segons la disponibilitat de material que hi hagu\u00e9s. Genera molta desconfian\u00e7a quan et trobes davant una amena\u00e7a i ning\u00fa sap ben b\u00e9 qu\u00e8 pot passar i a tu et diuen que si vas la meitat de protegida que ahir, est\u00e0s segura igualment.<\/p>\n Pel que fa a les mesures de contenci\u00f3 de la pand\u00e8mia, moltes vegades hem comentat amb els companys que no estan pensades segons la seva efectivitat, sin\u00f3 amb criteris d’aprofitament pol\u00edtic. Ara mateix ho estem veient. Fa poques setmanes les not\u00edcies deien que s’estaven relaxant mesures per encarar la Setmana Santa i jo pensava: Qu\u00e8 passa, que per obra del senyor, per Setmana Santa no ens contagiarem, o qu\u00e8? I despr\u00e9s van tornar les restriccions. El fet \u00e9s que volen quedar b\u00e9 amb certs sectors poderosos, com la ind\u00fastria hotelera, per exemple i, en canvi, als petits aut\u00f2noms no els salva poder obrir una mica m\u00e9s durant deu dies. No s’han posat les mesures socials que calen, no han volgut fer aquesta despesa i, a canvi, ens trobem amb un augment dr\u00e0stic de la pobresa i els problemes de salut mental de la poblaci\u00f3 que empitjora dia a dia i, al final, si s’ho volen mirar en termes econ\u00f2mics, la despesa que es requereix per arreglar tot aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s gran que si ho haguessin invertit des del primer dia. \u00c9s clar que sempre tenen l’opci\u00f3 de tancar els ulls davant la mis\u00e8ria que viu molta gent, per\u00f2 \u00e9s que ni el seu sistema capitalista s’aguanta sense aquestes persones.<\/p>\n Penso que el m\u00e9s efectiu, i el que s’hauria d’haver fet des de bon principi, \u00e9s salvar a la poblaci\u00f3 amb mesures socials. Per mi, la Renda B\u00e0sica Universal \u00e9s el m\u00e9s f\u00e0cil: \u00e9s possible, efectiu i r\u00e0pid. Quan tens a la poblaci\u00f3 protegida, aguanta els confinaments que facin falta. Hagu\u00e9s sigut molt millor tornar-nos a tancar a casa al novembre o al gener que no pas aquesta agonia de mesures, que retallen llibertats m\u00e9s que contenir el virus i que s’allarguen en el temps. Costa veure-hi el final.<\/p>\n Estem en la quarta onada, com heu viscut les anteriors?<\/strong><\/p>\n La primera onada, va ser terrible per tothom. Com deia, la sensaci\u00f3 d’estupefacci\u00f3, de desconcert… realment estava passant aix\u00f2? No sab\u00edem ben b\u00e9 com funcionava aquest virus ni si est\u00e0vem prou protegits. Als centres la situaci\u00f3 era un desgavell, perqu\u00e8 es va haver de reordenar tot, separar sales de Covid i de no Covid, suspendre molta activitat, posar UCI en llocs que no estaven preparats… i personal per cobrir aquests llocs, clar. En l’\u00e0mbit professional, molts ens vam trobar d’un dia per l’altre, treballant en unitats en les quals no hi hav\u00edem estat mai. Aix\u00f2 crea molta inseguretat fins que no t’hi acostumes. Es van suspendre tots els permisos, treball\u00e0vem sense descans, amb la fam\u00edlia tancada i, quan arribaves trinxada a casa, tamb\u00e9 havies d’estar per ells.<\/p>\n Personalment, se m’hi sumava ser membre del Comit\u00e8 d’Empresa. No vam agafar hores sindicals per coher\u00e8ncia, en un moment aix\u00ed, per\u00f2 era una constant rebre trucades de companys i companyes que tenien problemes per mala gesti\u00f3 de l’empresa, i tot era urgent de resoldre. Hi ha coses que ens fem el c\u00e0rrec que traspassaven les compet\u00e8ncies de l’empresa, com ara el desabastiment d’EPI. \u00c9s evident que si no hi havia mascaretes no les podien pintar, per\u00f2 he trobat a faltar, a tots nivells, que ens diguessin: \u00abMireu, estem aix\u00ed, espavilem-nos entre tots\u00bb. No, ens volien fer creure que ho tenien tot controlat i que no necessit\u00e0vem tantes mascaretes.<\/p>\n Qui es va espavilar va ser la poblaci\u00f3, que es va autoorganitzar per proporcionar aquests equips on no arribaven. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e8rit exclusivament de l’autoorganitzaci\u00f3 popular, i tant de bo tothom en fos conscient. Massa vegades alguns partits han intentat capitalitzar aquest esdeveniment i, en general, tot el patiment de la poblaci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de fer homenatges a les v\u00edctimes, moltes de les quals carreguen sobre les espatlles per la mala gesti\u00f3 que fa anys que es fa de la sanitat i serveis socials? Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de fer homenatges quan encara est\u00e0 morint gent?<\/p>\n Us heu pogut recuperar de tot plegat? Perqu\u00e8 com deies, costa veure el final.<\/strong><\/p>\n Per sort, l’estiu ens va donar un cert descans. Quan a l’octubre els contagis van tornar a anar en augment, era desesperant. Tot i aix\u00f2, penso que es va normalitzar for\u00e7a la situaci\u00f3 entre els treballadors i treballadores. D’alguna manera, ja era una situaci\u00f3 coneguda i no es va viure igual. Per\u00f2 despr\u00e9s va venir Nadal, es van relaxar les mesures, vam tenir una tercera onada i, m\u00e9s endavant, va passar el mateix durant la Setmana Santa. I aqu\u00ed estem, en una quarta onada. Per mi, \u00e9s evident que les onades les estan provocant els gestors. \u00c9s el que deia abans, si es posessin mesures efectives, tant sanit\u00e0ries com socials, estic conven\u00e7uda que estar\u00edem molt millor. S’ha convertit en un dia de la marmota on ja ning\u00fa ent\u00e9n qu\u00e8 estem fent.<\/p>\n Deien que a l’estiu tindr\u00edem el 70% de la poblaci\u00f3 vacunada, per\u00f2 la campanya de vacunaci\u00f3 est\u00e0 sent un frac\u00e0s. Est\u00e0 clar que hi ha un desabastiment de vacunes, per\u00f2 a part de comunicar-nos-ho, han fet alguna acci\u00f3? Comprar altres vacunes, expropiar patents… no, la farmac\u00e8utica mana, el capitalisme salvatge. Si va com l’any passat, tenim l’estiu de marge per solucionar tot aix\u00f2, si no, vindran la cinquena i sisena onada la tardor que ve. A banda, en comptar de fer la campanya de vacunaci\u00f3 a trav\u00e9s d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, refor\u00e7ant els equips existents, creen equips nous, al marge de tot, que ni coneixen els pacients. Aix\u00f2 dificulta els criteris de prioritzaci\u00f3. Criteris per cert, que s’han fet de forma molt superficial i aleat\u00f2ria. \u00c9s f\u00e0cil i queda b\u00e9 dir els sanitaris primer, per\u00f2 en aquest grup han vacunat a gent que treballa tancada en un despatx i, en canvi, una caixera de supermercat que est\u00e0 constantment exposada, no t\u00e9 dret encara a la vacunaci\u00f3. El fet, per\u00f2, continua sent que haur\u00edem d’estar ja a la vora del 70% de la poblaci\u00f3 vacunada.<\/p>\n El contagi de professionals ha estat una constant. Com us ha afectat?<\/strong><\/p>\n Recordo els primers dies anar a l’hospital com si entr\u00e9s a l’escorxador. Els ve\u00efns posaven m\u00fasica i ens aplaudien, era emocionant i, personalment, em donava molta for\u00e7a. M\u00e9s tard, ja vam veure com per part dels pol\u00edtics es va aprofitar, assumint que entr\u00e0vem als centres de treball com herois i, per tant, disposats a morir. No, perdonin, aix\u00f2 no m’ho ha preguntat ning\u00fa. Jo vaig a treballar perqu\u00e8 \u00e9s el que toca, i a vost\u00e8 li toca protegir-me, i no ho est\u00e0 fent. El meu centre va arribar a ser el primer en el percentatge de contagis de tot l’estat. No feia gens de gr\u00e0cia, pat\u00edem per si un dia ens trob\u00e0vem atenent un company intubat. A m\u00e9s, sortint de treballar, sense saber si estaves contagiat, anaves cap a casa amb la fam\u00edlia. Pensa que el primer cribratge que van fer-nos a totes les treballadores i treballadors de l’empresa va ser al maig, amb un test r\u00e0pid de molt poca fiabilitat. No va ser fins a finals de tardor, quan va comen\u00e7ar a haver-hi brots en sales suposadament netes, que ens van comen\u00e7ar a fer PCR setmanals o quinzenals. Fins que ens han vacunat.<\/p>\n Els treballs sanitaris estan for\u00e7a feminitzats. S’han tingut en compte mesures de conciliaci\u00f3 espec\u00edfiques?<\/strong><\/p>\n En absolut, dubto que s’hagi fet enlloc o, almenys, no en tinc not\u00edcia. M\u00e9s enll\u00e0 de les mesures que ja hi havia, per\u00f2 que no s\u00f3n suficients o no s\u00f3n reals. Penso que, en general, el treball de cures sol recaure sobre les dones. Tradicionalment ha estat aix\u00ed, i en un sector com el sanitari es nota molt. Per\u00f2 penso que tots els treballadors, homes i dones, de qualsevol sector, haurien de tenir aquest dret a la conciliaci\u00f3 garantit. Queda molt de cam\u00ed per fer.<\/p>\n Creus que s’ha actuat amb planificaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n \u00c9s evident que no. Ni s’ha fet ni es fa. Des que va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia, que mir\u00e0vem com s’anava acostant fins que la vam tenir aqu\u00ed i, llavors, correm-hi tots. Ara, amb la campanya de vacunaci\u00f3, passa el mateix. Ostres, Alemanya ja est\u00e0 negociant al marge de la UE per comprar la vacuna Sputnik, la Comunitat de Madrid tamb\u00e9 ho est\u00e0 negociant per la seva banda i, d’aqu\u00ed un temps, diran que nosaltres tamb\u00e9 ho haur\u00edem d’haver fet. Anem reaccionant tard, i mira que hi ha gent experta en salut p\u00fablica i en epidemiologia, que va marcant el cam\u00ed per avan\u00e7ar-nos als esdeveniments. Per\u00f2 no se’ls escolta. La salut p\u00fablica \u00e9s cara, s’hi han d’invertir molts diners, per\u00f2 crec que aquesta pand\u00e8mia ha demostrat sobradament que, a la llarga, \u00e9s un estalvi, no nom\u00e9s econ\u00f2mic, sin\u00f3 de patiment de les persones. Mentre no hi hagi alg\u00fa al comandament preparat per emprendre mesures valentes, amb visi\u00f3 de futur i de b\u00e9 comunitari, no sortirem del clot.<\/p>\n