{"id":26865,"date":"2021-04-30T06:30:43","date_gmt":"2021-04-30T04:30:43","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=26865"},"modified":"2021-04-30T06:30:43","modified_gmt":"2021-04-30T04:30:43","slug":"humanitzar-luci-mes-enlla-del-monitor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/04\/30\/humanitzar-luci-mes-enlla-del-monitor\/","title":{"rendered":"Humanitzant les cures intensives: una mirada m\u00e9s enll\u00e0 dels monitors"},"content":{"rendered":"

L’Isidre Correa, de 62 anys, va ingressar amb Covid-19 a la unitat de cures intensives de l’Hospital del Mar el 14 d’abril del 2020, cinc dies despr\u00e9s de la seva hospitalitzaci\u00f3 en plena primera onada de la pand\u00e8mia. S’hi va estar 55 dies, fins que el 2 de juliol, despr\u00e9s de passar uns dies ingressat a planta, li van donar l’alta. El fet de patir diabetis i una lleugera obesitat, combinats amb el diagn\u00f2stic positiu en Covid, va fer que la seva estada a l’UCI fos plena de complicacions.<\/p>\n

\u00abEl virus ho va repassar tot\u00bb, explica la seva dona, Helena Soriano. \u00abEl va afectar als ronyons, al cor i, sobretot, als pulmons. Va tenir un herpes i una trombosi al pulm\u00f3 i tamb\u00e9 una \u00falcera a l’esquena. A m\u00e9s, va patir unes fortes hemorr\u00e0gies, que van fer dubtar si el podrien operar de l’\u00falcera de l’esquena. Tenies la sensaci\u00f3 que els metges anaven fent com una mena de ‘tetris’. Anaven posant i traient tractaments en funci\u00f3 del que podien fer en cada moment\u00bb, relata. \u00abL’atenci\u00f3 va ser espectacular. A tots els nivells. Em van informar en tot moment de qu\u00e8 feien i de com estava l’Isidre\u00bb, explica l’Helena, visiblement agra\u00efda per la tasca que van fer els professionals sanitaris.<\/p>\n

El proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de l’Isidre est\u00e0 sent llarg. M\u00e9s d’un any despr\u00e9s del seu ingr\u00e9s, continua fent rehabilitaci\u00f3 cada dia, ja que la malaltia i la llarga estada a l’UCI el van deixar molt debilitat en l’\u00e0mbit muscular. \u00abFins al mes d’octubre va estar amb una m\u00e0quina enganxada a l’esquena, per l’\u00falcera que tenia. Aix\u00f2 dificultava molt la rehabilitaci\u00f3, perqu\u00e8 no podia fer determinats moviments que li feien molt mal\u00bb, explica l’Helena.<\/p>\n

El seu tarann\u00e0 tranquil, opina la seva dona, ha sigut clau. \u00abNo es desespera i \u00e9s molt constant. Afortunadament, ara est\u00e0 molt millor. L’hospital li ha fet un seguiment constant. Li han anat fent proves i administrant tractaments per reduir el dolor i que, a poc a poc, s’an\u00e9s recuperant\u00bb, explica.<\/p>\n

Una imatge que va fer la volta al m\u00f3n<\/h3>\n

Quan ja duia gaireb\u00e9 dos mesos ingressat a l’UCI i es trobava estable, els professionals sanitaris, la seva fam\u00edlia i el mateix Isidre van donar llum verda perqu\u00e8 pogu\u00e9s sortir de les quatre parets del centre i pass\u00e9s uns minuts contemplant el mar. Es tracta d’una activitat que es fa habitualment amb els pacients, en el marc del programa d’humanitzaci\u00f3 de l’UCI, un cop han superat la patologia m\u00e9s aguda.<\/p>\n

Aquesta activitat havia quedat interrompuda amb l’inici de la pand\u00e8mia, per\u00f2 el mes de juny es va recuperar. Aix\u00ed, l’Isidre va poder sortir al carrer, acompanyat de la seva fam\u00edlia, la seva doctora, dues infermeres, un fisioterapeuta i un zelador, equipats amb diversos dispositius m\u00e8dics per si hi havia qualsevol mena de complicaci\u00f3. La imatge de l’Isidre, estirat a la llitera, contemplant el mar, va protagonitzar la portada de diversos mitjans, tant espanyols com internacionals, com The Guardian o la BBC.<\/p>\n

\u00abPer ell, el fet de poder sortir va ser molt important. Li va donar molta vida. Somreia tota l’estona, des de l’inici fins al final. Cognitivament estava b\u00e9, i preguntava molt per les restriccions i el perqu\u00e8 la platja estava tancada. Va ser com tornar a reconnectar amb el m\u00f3n, despr\u00e9s d’estar un mes i mig sense saber res del que passava a l’exterior\u00bb, explica l’Helena.<\/p>\n

El passeig va durar mitja hora. \u00abLa gent s’acostava i aplaudia. Ell se’ls mirava com volent dir: ‘Realment \u00e9s tan important aix\u00f2 que he fet?’ I tant que ho era!\u00bb. Quan va tornar a l’hospital, diu l’Helena, les seves ganes de viure es van multiplicar. \u00abVa veure que no nom\u00e9s tenia ganes de lluitar, sin\u00f3 que podia fer-ho. El fet de connectar amb l’exterior va ser com verificar que, realment, tenia un peu m\u00e9s a fora que a dins. Aix\u00f2 pel pacient \u00e9s espectacular\u00bb, opina la seva dona.<\/p>\n

\"\"<\/a>
| Hospital del Mar<\/figcaption><\/figure>\n

Amb H d’humanitzar<\/h3>\n

El 2018, el Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital del Mar, de forma conjunta amb el Servei d’Atenci\u00f3 al Ciutad\u00e0, va engegar el projecte d’humanitzaci\u00f3 de l’UCI amb l’objectiu de millorar el benestar f\u00edsic i emocional dels pacients d’UCI de llarga estada perqu\u00e8 tinguin una major qualitat de vida un cop superada la patologia aguda.<\/p>\n

Les l\u00ednies d’actuaci\u00f3 d’aquest programa es van dissenyar a partir de les experi\u00e8ncies de pacients i familiars, que van expressar la seva opini\u00f3 sobre com ha de ser una unitat de cures intensives tant des del punt de vista d’equipament, com de processos i tracte amb els professionals.<\/p>\n

Aquesta tend\u00e8ncia a crear una UCI m\u00e9s propera i humana \u00e9s generalitzada en altres hospitals del m\u00f3n i, en el cas espanyol, \u00e9s encap\u00e7alada pel Proyecto HU-CI, una iniciativa impulsada pel metge intensivista Gabriel Heras. En una entrevista al Diari de la Sanitat, l’intensivista defensa la import\u00e0ncia de la prevenci\u00f3 de les seq\u00fceles. \u00abNo nom\u00e9s es tracta de sobreviure a l’UCI, sin\u00f3 de com se sobreviu. La mitjana d’estada \u00e9s de vint-i-vuit dies i molts pacients es queden amb seq\u00fceles f\u00edsiques, cognitives i emocionals. Han de rebre un gran suport psicol\u00f2gic, i les fam\u00edlies tamb\u00e9\u00bb, sost\u00e9 Heras.<\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia s’expressa la metgessa intensivista Judith Mar\u00edn-Corral, de l’Hospital del Mar, qui defensa que, davant dels procediments que s’utilitzen per augmentar la superviv\u00e8ncia del pacient, que poden ser molt agressius, \u00e9s essencial introduir mesures encaminades a millorar la qualitat de vida dels pacients un cop s’hagin recuperat i tornin a casa. \u00abAl cap i a la fi, \u00e9s tractar els pacients com ens agradaria que ens tractessin\u00bb, destaca la metgessa.<\/p>\n

Veure el mar i la fam\u00edlia (tamb\u00e9 en realitat virtual)<\/h3>\n

Una de les actuacions m\u00e9s conegudes \u00e9s la de realitzar passejos davant el mar amb els pacients, aprofitant la situaci\u00f3 privilegiada de l’Hospital del Mar. \u00abMoltes vegades, quan els pacients es desperten es troben desorientats i tenen deliris. Per aix\u00f2 s\u00f3n molt importants les sortides a l’exterior. Els pacients veuen que la vida segueix i es retroben amb les seves fam\u00edlies. \u00c9s un moment molt bonic per ells, i tamb\u00e9 per nosaltres\u00bb, explica la infermera d’UCI \u00c0ngela Garc\u00eda.<\/p>\n

Perqu\u00e8 el pacient pugui sortir es requereix que compleixi un seguit de condicions. \u00abEl pacient ha d’estar estable, sense cap malaltia aguda activa i, en el cas dels pacients de Covid, cal assegurar-se que no siguin transmissors del virus\u00bb, comenta Mar\u00edn-Corral. A banda que el pacient estigui estable, tamb\u00e9 cal que la unitat ho estigui, ja que els altres pacients quedaran a c\u00e0rrec d’altres professionals i s’ha de garantir la seguretat dels pacients que es queden.<\/p>\n

Una altra de les mesures per humanitzar l’UCI, que s’ha implementat recentment, \u00e9s la utilitzaci\u00f3 de la realitat virtual. Mitjan\u00e7ant unes ulleres especials, els pacients poden veure en 3D els seus familiars, als quals pr\u00e8viament se’ls ha fet una gravaci\u00f3 en 360 graus. Aquesta experi\u00e8ncia immersiva ajuda el pacient a evadir-se del box i a millorar el seu estat emocional, despr\u00e9s d’haver experimentat una situaci\u00f3 vital tan complexa com un ingr\u00e9s en una unitat de cures intensives. \u00abAmb aquesta eina poden tenir un contacte m\u00e9s proper amb la fam\u00edlia i tenir una perspectiva de futur m\u00e9s positiva\u00bb, apunta la metgessa intensivista.<\/p>\n

L’impacte de la pand\u00e8mia en el programa<\/h3>\n

En el mar\u00e7 del programa d’humanitzaci\u00f3 de l’UCI, tamb\u00e9 s’han introdu\u00eft mesures per reduir els sorolls i adaptar la il\u00b7luminaci\u00f3 a les necessitats dels pacients i al moment del dia. A m\u00e9s, tamb\u00e9 s’han impulsat sessions de ter\u00e0pia musical, tant per animar com per relaxar els pacients i ajudar-los a superar les situacions de deliri que provoca la seva patologia i l’estada a l’UCI. \u00abConsisteixen en sessions de 45 minuts, dos cops per setmana, intentant que la fam\u00edlia sempre estigui present. \u00c9s espectacular veure l’evoluci\u00f3 dels pacients i les ganes amb qu\u00e8 reben aquestes ter\u00e0pies\u00bb, explica Garc\u00eda.<\/p>\n

Tanmateix, amb la pand\u00e8mia es van aturar totes aquestes activitats. \u00abAbans era una UCI completament oberta, amb un acompanyament continu de la fam\u00edlia del pacient, musicoterapeutes, fisioterapeutes i psic\u00f2logues, que feien un acompanyament emocional, per\u00f2 tot es va aturar. Semblava que fos una altra UCI. A poc a poc, amb la segona onada, hem pogut reprendre les passejades davant el mar, i tamb\u00e9 han tornat a venir els fisioterapeutes, que fan una feina important\u00edssima\u00bb, diu la infermera.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s molt important que els pacients vegin que van millorant i que recuperen part de la mobilitat perduda. Fer-los veure que han sortit d’una situaci\u00f3 molt greu i que aix\u00f2 \u00e9s el principi de la seva recuperaci\u00f3. Amb la fisioterapeuta van bellugant els dits dels peus i de les mans, i van guanyant mobilitat fins a poder asseure’s i, finalment, posar-se dempeus. Tamb\u00e9 es treballa molt la musculatura respirat\u00f2ria perqu\u00e8 vagin recuperant la capacitat pulmonar\u00bb, explica la doctora Mar\u00edn-Corral.<\/p>\n

Acompanyament proper i constant<\/h3>\n

Malgrat que s’han anat recuperant algunes activitats, el programa d’humanitzaci\u00f3 de l’UCI est\u00e0 lluny de ser el que era abans. Un dels seus aspectes claus, que \u00e9s l’acompanyament constant de la fam\u00edlia, mai s’ha recuperat. \u00abAbans, un familiar podia acompanyar el pacient les 24 hores del dia, sense restriccions. Per\u00f2 ara nom\u00e9s ho poden fer en estones puntuals o situacions de final de vida. Poden venir i estar una estona amb el pacient, per\u00f2 no han vist l’evoluci\u00f3. La sensaci\u00f3 de viure-ho des de casa ha de ser terror\u00edfica\u00bb, apunta Garc\u00eda. En els processos de final de vida, l’associaci\u00f3 Grup Temps<\/a> ofereix de manera volunt\u00e0ria un acompanyament psicol\u00f2gic, tant al pacient com als familiars, durant el proc\u00e9s de dol.<\/p>\n

Davant la impossibilitat de rebre visites, les videotrucades amb la fam\u00edlia s’han convertit en una eina clau perqu\u00e8 els pacients mantinguin els \u00e0nims. Tanmateix, tant la doctora Mar\u00edn-Corral com la infermera \u00c0ngela Garc\u00eda coincideixen en que la gran sobrec\u00e0rrega de feina que tenen dificulta molt l’acompanyament emocional als pacients. \u00abPodem estar una estona amb ells i fer una videotrucada amb la fam\u00edlia, per\u00f2 no podrem suplir mai la pres\u00e8ncia de la fam\u00edlia\u00bb, destaca Garc\u00eda.<\/p>\n

L’acompanyament emocional ha de ser individualitzat, en funci\u00f3 de les necessitats del pacient. \u00abNo tots els pacients necessiten el mateix i, per tant, ens hem d’adaptar al ritme de cadasc\u00fa. En el moment que es desperten, \u00e9s clau fer una bona explicaci\u00f3. Explicar-los d’on venim, perqu\u00e8 el malalt a vegades no ho recorda, i que els seus familiars no hi s\u00f3n, per\u00f2 que ens hem estat comunicant-nos cont\u00ednuament amb ells i, despr\u00e9s, comunicar-los informacions positives i com funcionar\u00e0 tot el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3\u00bb, remarca Mar\u00edn-Corral.<\/p>\n

Per la doctora, el projecte d’humanitzaci\u00f3 de l’UCI representa un canvi de paradigma. \u00abAquest paquet de mesures per fer de les UCI uns espais m\u00e9s propers i humans \u00e9s positiu tant pels pacients i familiars com pels professionals. No en tenim cap dubte\u00bb. Ara, explica, el repte \u00e9s avaluar aquest programa de forma objectiva i que s’estengui en altres hospitals. \u00abEl benestar emocional \u00e9s tan important com el f\u00edsic. Cal salvar la vida del pacient, per\u00f2 tamb\u00e9 mirar m\u00e9s enll\u00e0 del monitor. Despr\u00e9s d’una estada a l’UCI, molts pacients presenten ansietat, insomni i estres posttraum\u00e0tic. Hem d’impulsar mesures que facin que no visquin aquesta situaci\u00f3 amb tanta angoixa\u00bb, conclou Garc\u00eda.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Isidre Correa, de 62 anys, va ingressar amb Covid-19 a la unitat de cures intensives de l’Hospital del Mar el 14 d’abril del 2020, cinc dies despr\u00e9s de la seva hospitalitzaci\u00f3 en plena primera onada de la pand\u00e8mia. S’hi va estar 55 dies, fins que el 2 de juliol, despr\u00e9s de passar uns dies ingressat […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":26866,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[534],"class_list":["post-26865","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-uci"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26865"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26865\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}