El passat 8 de mar\u00e7, dia de la dona treballadora, sindicats com la CGT situaven entre les reivindicacions per anar a la vaga acabar amb l\u2019explotaci\u00f3 patriarcal que milions de dones pateixen pel simple fet de ser-ho. La Coordinadora Obrera Sindical (COS) deien que \u201cles dones de classe treballadora estem sostenint la vida als hospitals, a les resid\u00e8ncies, a les escoles, als mercats i a les llars. Hem estat -i estem- treballant en els sectors m\u00e9s essencials i imprescindibles (com la sanitat, les cures, l\u2019educaci\u00f3, el comer\u00e7, els serveis socials municipals\u2026). Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ocupem els llocs de treball m\u00e9s invisibilitzats i precaritzats, que ens aboquen a la pobresa, al contagi i la malaltia\u201d. Des de Feministes Anticapitalistes exigien la municipalitzaci\u00f3 del SAD (Servei d\u2019Atenci\u00f3 Domicili\u00e0ria) per tal de garantir uns serveis socials de qualitat, p\u00fablics i amb condicions de treball dignes. Tamb\u00e9 posar fi a la precaritzaci\u00f3 de les treballadores de la llar.<\/p>\n
Ara, davant del Primer de Maig i arran dels m\u00faltiples informes i not\u00edcies que salten sobre la feminitzaci\u00f3 de la pobresa i com el mercat laboral est\u00e0 segregat i afecta molt m\u00e9s violentament les dones, cal analitzar per qu\u00e8 passa aix\u00f2.<\/p>\n
Laura Rodr\u00edguez \u00e9s advocada laboralista i est\u00e0 especialitzada en g\u00e8nere i igualtat. Tamb\u00e9 \u00e9s professora a la facultat de Dret de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Professionalment, durant molts anys ha estat aut\u00f2noma i ara forma part de la cooperativa Arrels Advocats<\/a>. A la web d\u2019aquesta, explica que \u00abla majoria de la seva vida laboral s\u2019ha dedicat a la branca de dret laboral i, en espec\u00edfic, a la defensa de les persones especialment vulnerables i v\u00edctimes de la precarietat, com ara les treballadores de la llar, tema al qual s\u2019hi ha dedicat intensament, i fins i tot ha redactat guies informatives per a les institucions. Tamb\u00e9 ha elaborat Plans d\u2019Igualtat en entitats i empreses\u00bb. Sobre aquests dos punts, entre altres temes, parlem amb ella.<\/p>\n Una de les teves especialitats \u00e9s l\u2019estudi i defensa de les treballadores de la llar. Fa poques dues setmanes sortia la not\u00edcia que Inspecci\u00f3 de Treball regularitzar\u00e0 la situaci\u00f3 laboral d’unes 30.000 treballadores de la llar a tot l’estat. Es deia que aix\u00f2 comportar\u00e0 recaptar 5,5 milions d’euros al mes en cotitzacions i un increment de salaris de 6,5 milions d’euros. Tot i aix\u00ed, en el moment que s\u2019estima que hi ha a l\u2019estat espanyol 600.000 treballadores de la llar, de qu\u00e8 serveix aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n \u00c9s el que toca i seria el m\u00e9s just regularitzar 30.000 treballadores de la llar de tot l\u2019estat, per\u00f2 no serveix de res cotitzar aquestes persones, legalitzar-les si de facto no tenen dret a les prestacions que tenen la resta de persones treballadores. \u00c9s a dir, el benefici directe m\u00e9s gran per aquestes dones \u00e9s que un cop les acomiadin, les persones que estan cuidant es morin o s’efectu\u00ef un desestiment, que \u00e9s l\u2019\u00fanic marc de la relaci\u00f3 laboral en qu\u00e8 es pot acomiadar per desestiment, aquestes persones tinguin dret a atur. No serveix de res una cotitzaci\u00f3 als efectes dels drets que tenen ara mateix.<\/p>\n Per\u00f2 per qu\u00e8 no s\u2019avan\u00e7a i es funciona a toc d\u2019inspecci\u00f3 i sent\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n El tema de la inspecci\u00f3 de treball \u00e9s molt complicat perqu\u00e8 en treballar en un \u00e0mbit privat aix\u00f2 col\u00b7lisiona amb un dret fonamental que \u00e9s el dret a la inviolabilitat del domicili. Per tant, fer-ho no ser\u00e0 tan f\u00e0cil. El qu\u00e8 estan dient \u00e9s propaganda. El qu\u00e8 s\u2019ha de fer \u00e9s tenir eines efectives i posar excepcions constitucionals, facilitar el per\u00edode de prova i sobretot sancionar. Malauradament, l\u2019acci\u00f3 sancionadora davant les fam\u00edlies que tinguin aquestes treballadores de la llar \u00e9s l\u2019\u00fanic efectiu.<\/p>\n Si es canvi\u00e9s el marc general de relacions laborals amb els quals es desenvolupa la relaci\u00f3 de car\u00e0cter especial de treball dom\u00e8stic, es fomentaria una organitzaci\u00f3 de les dones. A les persones els hi has de donar un incentiu. Ara no hi haur\u00e0 un augment salarial, de fet, probablement hi haur\u00e0 un descens salarial. \u00c9s a dir, les fam\u00edlies que contracten estan disposades a gastar-se x diners i aquests diners seran els mateixos amb o sense cotitzaci\u00f3. Aleshores, quin \u00e9s l\u2019incentiu per les mateixes dones benefici\u00e0ries d\u2019aix\u00f2? De qu\u00e8 els hi serveix cotitzar per una pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3 quan igualment estaran molt a prop de la quantitat de la no contributiva? Doncs tu els hi has de dir que, primer, aix\u00f2 serveix per pagar impostos i que d\u2019aqu\u00ed es nodreix tot el sistema del qual es beneficien les persones treballadores i, segon, que tindran una prestaci\u00f3 d\u2019atur. Se\u2019ls hi ha de dir que si tu est\u00e0s de baixa, tindr\u00e0s els mateixos drets i garanties que la resta de persones treballadores. Aix\u00f2 \u00e9s molt rellevant.<\/p>\n La feina d’Inspecci\u00f3 de Treball pel que fa a treballadores de la llar \u00e9s molt complicada perqu\u00e8 en treballar en un \u00e0mbit privat, aix\u00f2 col\u00b7lisiona amb un dret fonamental que \u00e9s el dret a la inviolabilitat del domicili<\/p><\/blockquote>\n Un informe fixava que el 32,5% de les treballadores de la llar viu sota el llindar de la pobresa a l\u2019estat espanyol<\/a>. Com s\u2019accepta i per qu\u00e8 est\u00e0 legislada aix\u00ed la seva categoria laboral? Entre d\u2019altres, com deies, no tenen dret a cap prestaci\u00f3 d\u2019atur, per\u00f2 a m\u00e9s no tenen dret a la jornada m\u00e0xima de 40 hores setmanals (legalment en poden treballar 60) o no tenen dret a preav\u00eds d\u2019acomiadament, veient-se aix\u00ed al carrer d\u2019un dia per l\u2019altre.<\/strong><\/p>\n Aquesta legislaci\u00f3 especial es tolera perqu\u00e8 antigament sempre s\u2019ha legislat arran de legislaci\u00f3 civil i no laboral. La legislaci\u00f3 civil iguala les persones en quan al tracte. Un exemple: jo et llogo una pla\u00e7a de p\u00e0rquing i s\u2019ent\u00e9n que les dues tenim els mateixos interessos. Per\u00f2 a la legislaci\u00f3 laboral hi ha una premissa d\u2019aquesta prerrogativa que \u00e9s que l\u2019empresari t\u00e9 els mitjans de producci\u00f3. Qu\u00e8 passa? Que en el cas de les persones que tenen contractada una treballadora de la llar no s\u00f3n estrictament empres\u00e0ries i aqu\u00ed \u00e9s on hi ha el conflicte si es dirimeix en aquest sentit.<\/p>\n Qu\u00e8 fa l\u2019estat espanyol quan entra en democr\u00e0cia? Diu que d\u2019acord, que s\u00ed, que les igualem. Per\u00f2 el 2012, quan s\u2019iguala el r\u00e8gim a r\u00e8gim general dels treballadors, ho inclou dins la relaci\u00f3 laboral especial perqu\u00e8 no es podria sostenir econ\u00f2micament si no fos aix\u00ed. Es podria sostenir nom\u00e9s amb una forta inversi\u00f3 estatal perqu\u00e8 el que no pots fer nom\u00e9s \u00e9s delegar a les fam\u00edlies.<\/p>\n Tot aix\u00f2, al final, \u00e9s l\u2019\u00faltim esgla\u00f3 d\u2019un conflicte. Quan parlem de treball dom\u00e8stic, parlem en grans termes de persones que cuiden a altres persones de fam\u00edlies de classe treballadora. \u00d2bviament amb m\u00e9s nivell econ\u00f2mic, per\u00f2 que tampoc es poden permetre totes les despeses empresarials. Aqu\u00ed arrosseguem el conflicte de les cures. Si tu tens sanitat de primera qualitat, si tens unes resid\u00e8ncies gratu\u00eftes, p\u00fabliques i dignes, autom\u00e0ticament les persones treballadores de la llar disminuiran. Qui segueixi tenint, ja seran persones que tenen el nivell adquisitiu com per considerar-les empresaris. Mentre que siguin les fam\u00edlies de classe treballadora les qu\u00e8 ho fan perqu\u00e8 no tenen acc\u00e9s a pagar una resid\u00e8ncia, des d\u2019un vessant economicista i a costa d\u2019una tercera persona dona i migrant, no sortirem d\u2019aquest embat. I aquest embat no nom\u00e9s es resol a cop d\u2019efecte jur\u00eddic en aquest sector, sin\u00f3 que es soluciona fent una inversi\u00f3 p\u00fablica en el sector sanitari i de cures.<\/p>\n Fa un temps que ressona tamb\u00e9 a les institucions el mantra de posar en valor i cuidar les que ens cuiden. Fins a quin punt aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed si no s\u2019est\u00e0 legislat i la burocratitzaci\u00f3 d\u2019aquestes administracions va com va?<\/strong><\/p>\n Legalitzar una persona, contractar-la, no \u00e9s burocratitzar. Tu en termes normals, ara estem en covid, vas a una administraci\u00f3 de la seguretat social i et posen totes les facilitats per fer els papers corresponent.<\/p>\n Sobre posar en valor i cuidar les que cuiden? El dit ja abans: no serveix de res que fem aix\u00f2 si no fem un canvi global en el sistema sanitari i de resid\u00e8ncies. Si no, no solucionarem res. Una possible soluci\u00f3 a aix\u00f2 seria que aquestes persones fossin distribu\u00efdes directament per l\u2019administraci\u00f3 local o auton\u00f2mica com treballadores interines i aleshores hi hauria un control sobre aquestes elles.<\/p>\n En una altra de les branques on has treballat ha estat en l\u2019elaboraci\u00f3 de plans d\u2019igualtat. El 14 d\u2019abril entrava en vigor l\u2019obligaci\u00f3 legal del compliment del reglament d\u2019Igualtat retributiva disposat al RD 902\/2020 i amb aix\u00f2, a partir d\u2019ara, 8.440 empreses estan obligades a registrar-lo a tenir una auditoria retributiva. Tot i haver tingut temps, fins ara nom\u00e9s ho han fet 300 empreses de manera volunt\u00e0ria. A qu\u00e8 respon aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n Respon a la manca de civilitzaci\u00f3 de les empreses, per\u00f2 tamb\u00e9 dels seus treballadors respecte a aquest tema. I tamb\u00e9 respon al fet que no hi ha hagut unes sancions efectives per no tenir-les. Les empreses sempre intenten maximitzar beneficis i aix\u00f2, fer plans d\u2019igualtat, vol dir temps i vol dir una inversi\u00f3. El tema de l\u2019auditoria retributiva \u00e9s dif\u00edcil de fer i aix\u00f2 ho han de fer persones expertes i suposa una inversi\u00f3 econ\u00f2mica al final.<\/p>\n Les empreses sempre intenten maximitzar beneficis i fer plans d\u2019igualtat vol dir temps i inversi\u00f3<\/p><\/blockquote>\n \u00c9s suficient el qu\u00e8 es va demanar quan es va marcar l\u2019obligatorietat?<\/strong><\/p>\n Els plans d\u2019igualtat no s\u00f3n la soluci\u00f3 a res, per\u00f2 poden ser la soluci\u00f3 a moltes coses. Un pla d’igualtat el que genera \u00e9s un marc individual per cada empresa. La normativa estatal genera un marc de protecci\u00f3 cap a les dones treballadores, per\u00f2 clar cada empresa t\u00e9 la seva casu\u00edstica. La potencialitat que tenen els plans d\u2019igualtat \u00e9s que responen a cada tipus d\u2019empresa: si \u00e9s una empresa d\u2019autom\u00f2bils molt masculinitzada, si \u00e9s una empresa amb vestuaris, amb poca llum, si \u00e9s una empresa que pot pel seu tipus de producci\u00f3 fer horaris, si \u00e9s molt feminitzada… \u00c9s molt interessant que totes les possibilitats d\u2019un pla d\u2019igualtat s\u2019explotin, que no que es faci nom\u00e9s un copiar-enganxar amb les coses b\u00e0siques. \u00c9s important destacar que els plans d\u2019igualtat el qu\u00e8 han de desenvolupar s\u00f3n innovacions fetes adhoc per cada empresa.<\/p>\n Comptant que hi ha una bretxa salarial de l\u2019any 2019 del 22,23% segons les fonts Tribut\u00e0ries… Amb fer plans d\u2019igualtat \u00e9s suficient?<\/strong><\/p>\n \u00c9s una manera de reduir la bretxa salarial, per\u00f2 realment el tema de la bretxa salarial \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la divisi\u00f3 sexual del treball. Per tant, cal un canvi cultural. No \u00e9s ja nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’explotaci\u00f3 empresarial. Si no de temes de corresponsabilitat de l\u2019administraci\u00f3 i de les unitats familiars a l’hora de la repartici\u00f3 de tasques, perqu\u00e8 gran part de la bretxa salarial respon a la disponibilitat que tenen les dones per treballar. I aquesta disponibilitat sempre ho \u00e9s en relaci\u00f3 a la cura. Mai ho \u00e9s en relaci\u00f3 a l\u2019oci o a la voluntarietat.<\/p>\n