![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/05\/1-Imagen1.png\")
<\/a><\/p>\nEn termes de despesa sanit\u00e0ria del SERMAS per habitant, el percentatge mitj\u00e0 de reducci\u00f3 anual entre 2009 i 2011 \u00e9s del 10,28 per cent i entre 2012 i 2018 se situa en el 13 per cent. En termes absoluts, la difer\u00e8ncia entre la projecci\u00f3 anual de la despesa sanit\u00e0ria del 2009 al 2019 comparada amb la despesa real executada mostra com durant aquest per\u00edode s’ha produ\u00eft una reducci\u00f3 dels recursos sanitaris p\u00fablics en la Comunitat de Madrid de 7.182 milions. Una Comunitat on viu el 14,1 per cent de la poblaci\u00f3 nacional, per\u00f2 la cobertura sanit\u00e0ria representa nom\u00e9s el 11,9 per cent de la despesa sanit\u00e0ria del conjunt de les CCAA.<\/p>\n
Ampliant el focus si es consideren les despeses p\u00fabliques significatives de l’estat de benestar, com s\u00f3n promoci\u00f3 i protecci\u00f3 social, sanitat i educaci\u00f3. Entre 2009 i 2018 es produeix una reducci\u00f3 del 8,62 per cent, que significa una retallada de despesa acumulada en relaci\u00f3 amb la despesa de 2009 de 12.365.000 d’euros. Xifra que contrasta amb el fet que la poblaci\u00f3 en risc de pobresa, segons la taxa AROPE, es mant\u00e9 pr\u00e0cticament estable durant aquest per\u00edode: 1.015.552 persones el 2009 i 999.509 el 2019.<\/p>\n
En aquest context, els 1.084 milions que la Comunitat de Madrid ha deixat d’ingressar entre 2009 i 2019 per les decisions adoptades sobre els impostos de patrimoni, successions i donacions t\u00e9 dif\u00edcil explicaci\u00f3, i mostren disparitat de criteris quan es gestionen els recursos destinats al benestar social i, quan es tracta dels sectors m\u00e9s afavorits de la societat, cap connexi\u00f3 entre les necessitats reals dels ciutadans ostatges de la desigualtat i les prioritats de govern de la Comunitat de Madrid.<\/p>\n
Posem que parlo de privatitzaci\u00f3<\/h3>\n
No s’ha de confondre la sanitat privada amb la sanitat concertada. La privatitzaci\u00f3 de la sanitat en termes absoluts es produeix quan la sanitat privada creix a un ritme superior a l’evoluci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica. El creixement de la sanitat privada a la Comunitat de Madrid entre 2009 i 2019 ha estat de l’11,85 per cent, increment molt superior al negatiu 1,61 per cent en la disminuci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica, amb el conseg\u00fcent augment de la proporci\u00f3 de la sanitat privada sobre el total, que ha passat del 24,3 per cent el 2009 al 26,7 el 2019. En aquest \u00e0mbit, tamb\u00e9 s’aprecia un canvi de tend\u00e8ncia segons es mesuri la mitjana anual de creixement abans i despr\u00e9s del RDL 16 \/ 2012: la sanitat privada entre 2010 i 2012 es redueix a una mitjana anual de l’1,53 per cent, mentre que en per\u00edode 2013-2019 canvia de signe i creix a una mitjana del 3,03 per cent anual.<\/p>\n
La sanitat concertada pot considerar-se p\u00fablica en la mesura que les condicions de gesti\u00f3, el cost, els recursos i els resultats siguin transparents, coneguts i avaluats de manera diferenciada de la sanitat de gesti\u00f3 p\u00fablica directa. Nom\u00e9s possible en la mesura que s’apliqui la rendici\u00f3 de comptes i l’avaluaci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, tan necess\u00e0ria com absent d’alguns sectors de l’administraci\u00f3 p\u00fablica d’aquest pa\u00eds.<\/p>\n Podem observar la conseq\u00fc\u00e8ncia de la reducci\u00f3 de la proporci\u00f3 en la sanitat p\u00fablica sobre la despesa sanit\u00e0ria total en l’evoluci\u00f3 de les dades de la Uni\u00f3 d’Espanyola d’Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA). Entre 2011 i 2017, el nombre d’assegurats augmenta el 10,9 per cent, l’\u00edndex de preus de l’INE 1253 Assegurances privades de Sanitat creix el 30 per cent i el cost de la prestaci\u00f3 mitjana per assegurat nom\u00e9s creix el 1,8 per cent.<\/p>\n El consorci \u00e9s la forma habitual d’articular la col\u00b7laboraci\u00f3 publicoprivada en l’\u00e0mbit de la sanitat p\u00fablica. \u00c9s una pr\u00e0ctica de distribuci\u00f3 molt desigual entre les CCAA. L’any 2019, el 46,3 per cent dels concerts es concentren en les comunitats aut\u00f2nomes de Madrid i de Catalunya (el 11,5 per cent i 34,8, respectivament). El seu creixement \u00e9s desigual. Mentre que entre 2009 i 2019 la despesa en consorcis en la Comunitat de Madrid creix el 38,2 per cent, el total de CCAA, excepte Madrid i Catalunya, experimenten una reducci\u00f3 del 15,8 per cent.<\/p>\n La concertaci\u00f3 de l’activitat sanit\u00e0ria p\u00fablica, aix\u00ed com el debat general p\u00fablic-privat, \u00e9s propici a la contaminaci\u00f3 ideol\u00f2gica. \u00c9s habitual assignar efici\u00e8ncia a la gesti\u00f3 privada i inefici\u00e8ncia a la gesti\u00f3 p\u00fablica, gaireb\u00e9 sempre eludint la contrastaci\u00f3. En qualsevol cas, del risc d’inefici\u00e8ncia no \u00e9s lliure ning\u00fa, entre altres raons perqu\u00e8 aquesta dep\u00e8n de factors no sempre vinculats a la seva adscripci\u00f3 al p\u00fablic o als l’\u00e0mbit privat. Per exemple, l’equip directiu \u00e9s un factor determinant. No resisteix comparaci\u00f3 el desastre dels bancs que han necessitat 40.000 milions per salvar les cadires dels Consells, amb la d’aconseguir, en els anys 80 del segle passat, que Renfe fos refer\u00e8ncia de qualitat. Les persones d’edat avan\u00e7ada recordaran l’ins\u00f2lit que va resultar que la mateixa companyia p\u00fablica (Telef\u00f3nica) amb un canvi en la direcci\u00f3 instal\u00b7l\u00e9s tel\u00e8fons en dues setmanes, o que, actuant amb la inspecci\u00f3 fiscal, sense modificar els tipus impositius, s’augment\u00e9s la recaptaci\u00f3 p\u00fablica fins a poder finan\u00e7ar les pensions no contributives, l’ensenyament p\u00fablic, i la sanitat p\u00fablica. Fets inexplicables si atenem nom\u00e9s a les consideracions ideol\u00f2giques sobre el p\u00fablic i el privat.<\/p>\n Hi ha un ampli consens en la necessitat d’avan\u00e7ar en el que es coneix com el canvi de paradigma sanitari. De la gesti\u00f3 sanit\u00e0ria centrada en la malaltia a potenciar les accions vinculades a la promoci\u00f3 i prevenci\u00f3 de la salut. Avan\u00e7ar en aquesta direcci\u00f3 requereix una distribuci\u00f3 diferent dels recursos sanitaris entre l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i l’Atenci\u00f3 Hospital\u00e0ria. Una distribuci\u00f3 que, al mateix temps que atengui les necessitats hospital\u00e0ries, augmenti la capacitat operativa dels centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n Al seu torn, durant aquest per\u00edode els ingressos en Atenci\u00f3 Hospital\u00e0ria augmenten el 8,2 per cent. La mateixa tend\u00e8ncia s’observa en cirurgia. Abans de 2012, creix a una mitjana anual del 5,3 per cent, mentre que a partir del 2012 creix nom\u00e9s a l’1,1 per cent. \u00c9s significativa la llista d’espera en cirurgia com a indicador de la retallada sanit\u00e0ria, que passa a la Comunitat de Madrid de 13 dies a 54 dies.<\/p>\n Les retallades sanit\u00e0ries entre 2009 i 2019 en mitjans personals i materials comporten a la Comunitat de Madrid una reducci\u00f3 dels pacients atesos en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria del 14,9 per cent. De 2009 a 2012, la reducci\u00f3 mitjana anual va ser del -1,4 per cent, que es va veure incrementada fins -1,7 a partir de la reforma de 2012. Al seu torn, en el mateix per\u00edode, s’observa una correlaci\u00f3 entre la disminuci\u00f3 de visites en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i el creixement del 28,5 per cent de les persones ateses a Urg\u00e8ncies, que podria ser degut a una substituci\u00f3 de l’acc\u00e9s al sistema sanitari. El que indica que la prevenci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut no ocupa el lloc que li correspondria en la pol\u00edtica sanit\u00e0ria.<\/p>\n Al seu torn, durant aquest per\u00edode els ingressos en Atenci\u00f3 Hospital\u00e0ria augmenten un 8,2 per cent. La mateixa tend\u00e8ncia s’observa en cirurgia. Abans de 2012 creix a una mitjana anual del 5,3 per cent, mentre que a partir del 2012 creix nom\u00e9s l’1,1 per cent. \u00c9s significativa la llista d’espera en cirurgia com a indicador de la retallada sanit\u00e0ria, que passa a la Comunitat de Madrid de 13 dies a 54 dies.<\/p>\n La pand\u00e8mia de la Covid-19 actua com un mirall dels efectes de la reforma laboral del 2012. Quan la pand\u00e8mia va obligar al tancament de l’economia i va posar la superviv\u00e8ncia en mans de serveis, vam descobrir que depenem del personal que concentra les quotes m\u00e9s elevades de precarietat. Segons la Conselleria d’Hisenda i Funci\u00f3 P\u00fablica de la Comunitat de Madrid, el 2019, el 39,3 per cent del personal sanitari del SERMAS tenia contractes de car\u00e0cter temporal, el 2016 el 32,1 per cent. Entre el personal no sanitari, la temporalitat s’eleva al 49,5 per cent, el 37,6 per cent el 2016. Aquesta precarietat i deficients condicions de treball s\u00f3n comuns en la majoria dels serveis que van ser declarats com a essencials juntament amb els sanitaris: recollida de residus, neteja, transport, etc. Personal de qu\u00e8 depenem en situacions l\u00edmit.<\/p>\n FOTO<\/p>\n El seguiment de l’evoluci\u00f3 de la despesa farmac\u00e8utica p\u00fablica est\u00e0 condicionat per dificultats derivades dels copagaments introdu\u00efts amb la reforma de 2012. En primer lloc, perqu\u00e8 s’han trencat les s\u00e8ries hist\u00f2riques homog\u00e8nies que permetien con\u00e8ixer l’evoluci\u00f3 de la despesa farmac\u00e8utica p\u00fablica. Fins 2012 es computava la despesa real, \u00e9s a dir, el consum de farm\u00e0cia en termes monetaris originats per la sanitat p\u00fablica, per\u00f2 a partir del 2012 el concepte de despesa p\u00fablica farmac\u00e8utica identifica nom\u00e9s l’aportaci\u00f3 p\u00fablica al finan\u00e7ament dels f\u00e0rmacs prescrits als pacients sense incloure l’aportaci\u00f3 d’aquests.<\/p>\n Aix\u00ed, a partir del 2012, la despesa \/ consum real de f\u00e0rmacs del Sistema Nacional de Sanitat s’ignora. No hi ha registre de l’aportaci\u00f3 dels pacients al pagament dels f\u00e0rmacs que consumeixen. El titular d’una oficina de farm\u00e0cia apuntava que aquesta informaci\u00f3 nom\u00e9s es gestiona en l’\u00e0mbit dels col\u00b7legis de farmac\u00e8utics, amb acc\u00e9s reservat als titulars col\u00b7legiats. Informaci\u00f3 que d’altra banda \u00e9s dif\u00edcilment extrapolable a partir nom\u00e9s de l’aportaci\u00f3 p\u00fablica a la despesa farmac\u00e8utica davant la impossibilitat de con\u00e8ixer el cost que abonen els pacients, ja que es tracta d’aportacions que oscil\u00b7len entre el 10 i el 60 per cent en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies de la seva renda i l’assignaci\u00f3 de diferent sostre de despesa segons aquests nivells de renda. Cal destacar la singular evoluci\u00f3 de l’\u00edndex de preus 06110 de productes farmac\u00e8utics elaborat per l’INE el 2012. Simult\u00e0niament a l’activaci\u00f3 del copagament, aquest \u00edndex va cr\u00e9ixer un 50,2 per cent.<\/p>\n Sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies del copagament, Gonz\u00e1lez L\u00f3pez de Valc\u00e1rcel i altres (2016) expliquen en un estudi sobre l’adher\u00e8ncia al seu tractament fins a 2013, que de 10.563 pacients que havien patit una s\u00edndrome coron\u00e0ria aguda entre 2009 i 2011, es va observar que, amb els f\u00e0rmacs m\u00e9s cars i essencials en la s\u00edndrome coron\u00e0ria aguda, les taxes d’adher\u00e8ncia cauen entre un 6,8% i un 8,3 per cent entre els pacients que no van patir modificaci\u00f3 del copagament. Aquestes p\u00e8rdues d’adher\u00e8ncia als tractaments poden generar efectes negatius sobre el pacient i, a mig termini, generar m\u00e9s despesa sanit\u00e0ria. Un altre efecte assistencial dels copagaments consisteix en l’augment de freq\u00fcentaci\u00f3 de les urg\u00e8ncies. Per\u00f2 analitzar aquests aspectes no \u00e9s l’objecte d’aquests comentaris.<\/p>\n La regulaci\u00f3 del copagament farmac\u00e8utic no \u00e9s compet\u00e8ncia de les CCAA, per\u00f2 afecta una part considerable de la seva despesa sanit\u00e0ria. Abans de la reforma de 2012, aquesta despesa era equivalent al 18 i el 19 per cent de la seva despesa sanit\u00e0ria real, ra\u00f3 per la qual no es pot obviar. Per analitzar l’evoluci\u00f3 de la despesa de farm\u00e0cia considero dos per\u00edodes: els set anys anteriors a 2012 i els immediatament posteriors sense computar l’any 2012. Les xifres s\u00f3n el resultat de la gesti\u00f3 mixta dels models i la seva consideraci\u00f3 distorsionaria el c\u00e0lcul.<\/p>\n En euros de valor constant 2020, s’observa com entre 2006 i 2011, els set anys anteriors a la reforma, la despesa farmac\u00e8utica de la Comunitat de Madrid va cr\u00e9ixer el 9,37 per cent, gaireb\u00e9 el doble del creixement en el mateix per\u00edode del conjunt de les CCAA en el qual aquesta despesa va cr\u00e9ixer el 5,5 per cent. Durant els seg\u00fcents set anys posteriors a la reforma (2013-2019), nom\u00e9s l’aportaci\u00f3 p\u00fablica a la despesa farmac\u00e8utica, no el consum farmac\u00e8utic, va cr\u00e9ixer el 14,4 per cent, \u00e9s a dir, un 50 per cent m\u00e9s que en el conjunt de les CCAA, que va cr\u00e9ixer el 10,6 per cent. Les dades el SERMAS confirmen aquesta tend\u00e8ncia en el seu \u00e0mbit. Entre 2012 i 2019 l’aportaci\u00f3 p\u00fablica a la despesa farmac\u00e8utica per habitant va cr\u00e9ixer el 9,7 per cent.<\/p>\n Segons l’Observatori de la Pobresa Farmac\u00e8utica (OPF) i el Banc Farmac\u00e8utic de Catalunya (26 d’abril de 2021), s’han detectat a Catalunya uns 2.000 pacients que no poden pagar el copagament farmac\u00e8utic. Estimen que aquesta situaci\u00f3 podria afectar el 4 per cent de la poblaci\u00f3 i que el cost perqu\u00e8 desaparegui aquest risc \u00e9s de 1,5 milions d’euros. Mentre perdurin aquestes circumst\u00e0ncies, parlar de copagament t\u00e9 esc\u00e0s sentit. Per\u00f2 la governan\u00e7a de Madrid i la de Catalunya, encara que sembli impossible, estan ocupades en altres coses. Mal temps per a la l\u00edrica.<\/p>\n La completa descentralitzaci\u00f3 de la gesti\u00f3 de la sanitat p\u00fablica a les CCAA, vol dir que siguem un dels \u00fanics pa\u00efsos que no disposen d’un Servei P\u00fablic de Sanitat, sin\u00f3 d’un Sistema P\u00fablic de Sanitat. Aquesta descentralitzaci\u00f3 necessita consolidar una governan\u00e7a compartida que permeti avan\u00e7ar en garantir nivells d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria m\u00e9s igualitaris en prestacions i qualitat entre les diferents CCAA i disposar de sistemes d’informaci\u00f3 compartida accessibles. Aquests s\u00f3n alguns dels objectius de la Llei 16\/2003, de 28 de maig de cohesi\u00f3 i qualitat del Sistema Nacional de Salut, escassament o gens desenvolupada i les finalitats \u00e9s urgent recuperar.<\/p>\n Durant els \u00faltims anys, la diverg\u00e8ncia entre CCAA s’ha accentuat de tal manera que la relaci\u00f3 entre la CCAA amb major despesa sanit\u00e0ria per c\u00e0pita i la de menor despesa sanit\u00e0ria ha experimentat un augment de l’1,33 a l’1,48 entre 2009 i 2019. La Comunitat de Madrid ocupa el pen\u00faltim lloc; nom\u00e9s Andalusia t\u00e9 una despesa sanit\u00e0ria per habitant inferior. Cal significar que la situaci\u00f3 ha empitjorat en els \u00faltims anys, especialment per la Comunitat de Madrid, que ha passat d’una despesa sanit\u00e0ria equivalent al 76,4% la despesa sanit\u00e0ria per habitant el 2009 de la Comunitat amb el major despesa sanit\u00e0ria per habitant al 71,6 per cent el 2019.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\nPosem que parlo d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i d’Atenci\u00f3 Hospital\u00e0ria<\/h3>\n
<\/a><\/p>\nPosem que parlo de l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria<\/h3>\n
<\/a><\/p>\nPosem que parlo dels professionals<\/h3>\n
Posem que parlo de la farm\u00e0cia i el copagament<\/h3>\n
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\nPosem que parlo de la governan\u00e7a del SNS i de la cohesi\u00f3<\/h3>\n