La ciutat del futur encara ha d’enderrocar moltes muralles. A\u00efllar i posar muralles a les ciutats (o nuclis de poblaci\u00f3 humana) era un costum ancestral, de defensa contra els perills de depredadors o invasors de la natura, incl\u00fas dels enemics de la mateixa esp\u00e8cie. Era un sistema molt humanitzat que, com veurem, tenia molts avantatges, per\u00f2 tamb\u00e9 comporta molt inconvenients.<\/p>\n
Perqu\u00e8, entre moltes altres coses, les ciutats no s\u00f3n capaces de produir els aliments i l’aigua que necessiten per la superviv\u00e8ncia dels seus habitants. Ni l’energia, ni molts productes tamb\u00e9 essencials per la gran concentraci\u00f3 d’habitants i les caracter\u00edstiques f\u00edsiques i funcionals per les quals estava pensada.<\/p>\n
Per altra banda, la cerca per una millor qualitat de vida i seguretat a curt termini fa que les ciutats, sobretot a partir de la revoluci\u00f3 industrial, hagin anat creixent. La previsi\u00f3 \u00e9s que, l’any 2050, el 70% dels humans (uns 10.000 milions al m\u00f3n) visquin a les ciutats (al nord un 80%). Cent anys abans, el 1950, el 70% vivia encara al m\u00f3n rural (el 2007 es va igualar al 50%). Totes les ciutats del m\u00f3n ocupen avui nom\u00e9s el 2,7% de la terra seca el que representa despoblaci\u00f3 de molts territoris i augment de densitat exponencial de les ciutats.<\/p>\n
Els \u00e9ssers humans ja no ens expandim, no descobrim ni colonitzem territoris. Ara ens concentrem. I la concentraci\u00f3 i densitat d’una esp\u00e8cie \u00e9s tamb\u00e9 un perill per la seva superviv\u00e8ncia, entre moltes altres causes, per les epid\u00e8mies, com hem vist recentment.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 no es produeix casualment, sin\u00f3 que t\u00e9 moltes raons, i una molt important \u00e9s que a m\u00e9s urbanitzaci\u00f3, m\u00e9s creixement de PIB, que vol dir m\u00e9s productivisme i m\u00e9s r\u00e8dit. No aporta m\u00e9s coneixements i qualitat de vida, que seria el desitjable de mesurar. El PIB \u00e9s el que vol i necessita el capital. La concentraci\u00f3 a les ciutats tamb\u00e9 aporta, a curt termini, una millor qualitat de vida: acc\u00e9s a aigua potable, energia, serveis higi\u00e8nics, de salut, educaci\u00f3, socials i culturals, transport, i altres.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 sembla bona, per\u00f2 comporta riscos creixents. Es progressa mentre la subsist\u00e8ncia i les condicions de vida del medi s\u00f3n estables i comporten un balan\u00e7 positiu per la majoria de la poblaci\u00f3. L’\u00e8xit necessita una provisi\u00f3 constant i un creixement exponencial de recursos i energia: aigua, gas, electricitat, petroli, aliments de tota mena, tamb\u00e9 fusta, metalls de tota classe, oxigen a l’atmosfera i, com que som humans, relacions socials, llibertat, igualtat, solidaritat, democr\u00e0cia real, cultura, educaci\u00f3, serveis de salut i social, habitatge de qualitat, subsist\u00e8ncia econ\u00f2mica suficient, i tantes altres coses. El greu problema \u00e9s que molts d’aquests recursos s’estan esgotant de manera molt r\u00e0pida, i altres s’estan degradant, a causa sobretot del model social i de producci\u00f3 actuals: la contaminaci\u00f3, els residus insostenibles, el canvi clim\u00e0tic… sent aquestes ciutats i els estils de vida i consum dels seus habitants les primeres generadores d’aquests problemes. Avui, el 70% de l’energia i el 75% del consum mundial es dona a les ciutats, mentre que aquestes produeixen el 75% de les emissions de CO\u2082 i el 70% dels residus.<\/p>\n
Enfront d’aquesta situaci\u00f3, molta gent ja creu que el \u00abmodel\u00bb de ciutat i els seus \u00abvalors\u00bb hegem\u00f2nics avui s’ha esgotat. Cal repensar la ciutat (i, per tant, tamb\u00e9 el m\u00f3n) del futur. Perqu\u00e8, en realitat, la ciutat \u00e9s un \u00abecosistema\u00bb, a m\u00e9s, molt sofisticat. \u00c9s un sistema perqu\u00e8 t\u00e9 un conjunt d’elements que interrelacionen entre ells: f\u00edsics, qu\u00edmics, econ\u00f2mics, socials, culturals i tamb\u00e9 biol\u00f2gics. Per aix\u00f2, Patrick Geddes (1915), bot\u00e0nic escoc\u00e8s, ja va dir que \u00e9s dif\u00edcil planificar la ciutat. No es pot crear ni planificar un ordre org\u00e0nic; la ciutat \u00e9s un organisme din\u00e0mic (sistema) que es modula seguint les lleis de la natura i les de l’organitzaci\u00f3 social, que t\u00e9 el seu propi metabolisme i fisiologia. Per aix\u00f2, la nova ciutat necessita plantes, arbres, cultius i moltes altres coses per poder complir els seus objectius de desenvolupament hum\u00e0, just, solidari i sostenible. El sistema necessita efici\u00e8ncia per complir els seus objectius, sobretot el de desenvolupament hum\u00e0 i respecte al medi i els objectius d’habitabilitat i sostenibilitat ambiental i de salut.<\/p>\n
L’Ajuntament de Barcelona, ja el 1985 (fa m\u00e9s de 35 anys), amb Pasqual Maragall d’alcalde, crea un grup de treball, liderat pel catedr\u00e0tic d’ecologia Jaume Terrades, amb Josep Munta\u00f1ola (arquitecte), Horacio Capel (ge\u00f2graf urb\u00e0) i altres, sota la tutela del programa MAB (Man and Biosphere<\/em>) de la UNESCO, que estudia la ciutat com ecosistema. Publiquen els seus estudis en una col\u00b7lecci\u00f3 titulada \u00abDescobrir el medi urb\u00e0\u00bb. El seu segon llibre, \u00abEcologia d’una ciutat, Barcelona\u00bb, consta d’un extens i innovador contingut sobre l'\u00bbAn\u00e0lisi ecol\u00f2gica del metabolisme urb\u00e0\u00bb. Un estudi amb propostes de futur i nous valors.<\/p>\n Avui, Barcelona ja compta amb una tinen\u00e7a d’alcaldia de les \u00c0rees d’ecologia urbana, urbanisme, infraestructures i mobilitat, amb dues regidories: una d’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i transici\u00f3 ecol\u00f2gica i, l’altre, de mobilitat. L’Ajuntament, ja l’any 2000, va recuperar la idea d’ecosistema urb\u00e0 i va crear l’Ag\u00e8ncia d’Ecologia Urbana, amb l’ec\u00f2leg Salvador Rueda com a director, te\u00f2ric important en aquest camp. Les pol\u00edtiques que se’n deriven d’aquesta an\u00e0lisi i propostes per una ciutat sostenible i sana van pel bon cam\u00ed, malgrat la manca de compet\u00e8ncies en molts temes, recursos i lluita contra els interessos de lucre i corrupci\u00f3 establerts en el sistema.<\/p>\n El que s’ha de fer per caminar cap a una ciutat eficient, habitable i sostenible ho sabem des de fa molt de temps. Coneixem les conseq\u00fc\u00e8ncies que t\u00e9 la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica de les ciutats i el problema global del canvi clim\u00e0tic. Ja el 1661 (fa 369 anys!), John Evelyn a Anglaterra publicava un llibre sobre les mol\u00e8sties de l’aire i el fum de Londres, i proposava evitar la combusti\u00f3 de carb\u00f3 a la ciutat (font principal d’energia en aquells temps) i plantar arbres i plantes dins de la ciutat com a benefici proposat d’una manera emp\u00edrica.<\/p>\n Barcelona ha de ser referent de la mobilitat i l’urbanisme sostenible. Ha ser una ciutat on les persones es moguin a peu i en bicicleta, amb transport p\u00fablic de qualitat, amb espais m\u00e9s amables, segurs i familiars per passejar i jugar. Una ciutat que lluita contra la contaminaci\u00f3 i el canvi clim\u00e0tic, que est\u00e0 al capdavant d’una revoluci\u00f3 verda, amb m\u00e9s arbres i plantes, m\u00e9s sostenible. Que consumeix productes de proximitat. Que recupera espai p\u00fablic per a la gent, amb una bona gesti\u00f3 dels residus, amb habitatges de qualitat i serveis p\u00fablics per tothom, amb equitat i solidaritat, reduint les desigualtats. Volem una Barcelona habitable on la salut i la cura de les persones sigui un valor i una prioritat. Encara ens queden muralles per enderrocar i treball cap a la utopia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La ciutat del futur encara ha d’enderrocar moltes muralles. A\u00efllar i posar muralles a les ciutats (o nuclis de poblaci\u00f3 humana) era un costum ancestral, de defensa contra els perills de depredadors o invasors de la natura, incl\u00fas dels enemics de la mateixa esp\u00e8cie. Era un sistema molt humanitzat que, com veurem, tenia molts avantatges, […]<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":26904,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[170,721,2376],"class_list":["post-26902","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-canvi-climatic","tag-ecologisme","tag-sostenibilitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26902","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26902"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26902\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26902"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26902"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26902"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}