Qu\u00e8 influeix en la transmissi\u00f3 dels virus?<\/h3>\n
El que estem veient ens mostra la complexitat de predir el grau de transmissi\u00f3 que pot arribar a un virus en una regi\u00f3 geogr\u00e0fica concreta. A m\u00e9s dels factors derivats del mateix virus, com la seva capacitat de contagi, la seva estabilitat ambiental quan est\u00e0 fora de l’organisme que infecta o la seva capacitat per generar mutacions que aportin algun avantatge, hi ha factors socials la influ\u00e8ncia moltes vegades \u00e9s dif\u00edcil de calibrar.<\/p>\n
La mobilitat de les persones, el nombre i tipus de contactes que s’estableixen entre elles, l’edat mitjana i l’estat general de salut de la poblaci\u00f3, aix\u00ed com el grau d’universalitat i fortalesa dels sistemes sanitaris, s\u00f3n alguns d’aquests elements. \u00c9s dif\u00edcil determinar la contribuci\u00f3 relativa de cada un d’ells, ja que sol ser la interrelaci\u00f3 entre diversos el que determina el resultat final i el que segurament ha desencadenat aquesta mena de \u00abtempesta perfecta\u00bb a l’\u00cdndia.<\/a><\/p>\n A finals de l’hivern passat, quan el SARS-CoV-2 va comen\u00e7ar a propagar-se per gran part del m\u00f3n, hi va haver alguns pa\u00efsos que van semblar mostrar m\u00e9s resist\u00e8ncia a la seva expansi\u00f3, sense que hi hagu\u00e9s una ra\u00f3 aparent per a aix\u00f2. Entre aquests pa\u00efsos estava \u00cdndia, que va passar amb relativa suavitat el que en la major part del m\u00f3n va ser la primera onada de la pand\u00e8mia. Alguns cient\u00edfics van atribuir aquest fet a la pir\u00e0mide d’edat i els baixos nivells d’obesitat de la poblaci\u00f3 \u00edndia.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, encara que amb cert retard respecte a altres pa\u00efsos, finalment les infeccions a l’\u00cdndia tamb\u00e9 es van accelerar, fins a arribar als 100.000 nous casos per dia. Despr\u00e9s d’un confinament molt estricte, a finals d’aquest hivern es va produir una forta caiguda de la incid\u00e8ncia que va portar a pensar que el pitjor havia passat.<\/p>\n Alguns estudis de seroprevalen\u00e7a realitzats al desembre i gener van indicar que m\u00e9s del 50% de la poblaci\u00f3 d’algunes grans ciutats ja havia estat exposada al virus.<\/a> En conjunt es va estimar que 271 milions de persones, al voltant d’una cinquena part de la poblaci\u00f3, havien passat la infecci\u00f3. Semblava, per tant, que si hi hagu\u00e9s una nova onada aquesta seria molt m\u00e9s feble que la passada. Aix\u00ed que es van aixecar la majoria de les restriccions i el sentiment que s’havia ven\u00e7ut el virus es va propagar entre la poblaci\u00f3.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, la realitat no ha estat com s’esperava i la nova onada que va comen\u00e7ar al mar\u00e7 ha superat totes les previsions.<\/p>\n Al mateix temps que els casos augmentaven, una nova variant del SARS-CoV-2, l’anomenada B.1.617, ha comen\u00e7at a ser majorit\u00e0ria en algunes regions de pa\u00eds. \u00c9s m\u00e9s, ja s’ha detectat en altres 20 pa\u00efsos, el que fa pensar que \u00e9s altament transmissible.<\/p>\n Aquesta variant inclou tres mutacions (L452R, P681R i E484Q) en posicions de l’esp\u00edcula de virus que ja havien aparegut mutades en algunes variants detectades pr\u00e8viament. Com que l’esp\u00edcula \u00e9s la prote\u00efna viral que interacciona amb el receptor cel\u00b7lular, i enfront de la qual s’indueix gran part de la resposta immune, cal estar alerta a l’efecte de les mutacions que sorgeixen en ella.<\/p>\n La pres\u00e8ncia de L452R<\/a> ha estat associada amb major transmissibilitat i amb una moderada reducci\u00f3 en la neutralitzaci\u00f3 de virus per s\u00e8rums de pacients vacunats. Pel que fa a P681R<\/a>, sembla afavorir l’entrada de virus en les c\u00e8l\u00b7lules i la inducci\u00f3 d’infeccions sist\u00e8miques. Finalment, la mutaci\u00f3 E484Q \u00e9s una versi\u00f3 diferent de la mutaci\u00f3 E484K, present en les variants sud-africana i brasilera.<\/p>\n En aquestes \u00faltimes variants, l’amino\u00e0cid glut\u00e0mic en posici\u00f3 484 de l’esp\u00edcula era substitu\u00eft per una lisina, mentre que en la variant present en \u00cdndia \u00e9s substitu\u00eft per una glutamina. En tots dos casos sembla que el canvi provoca una pitjor neutralitzaci\u00f3 pels anticossos produ\u00efts en persones vacunades o que han passat la infecci\u00f3.<\/p>\n Encara no es disposa d’estudis que permetin saber si la combinaci\u00f3 d’aquestes mutacions redueix l’efectivitat de les vacunes. Cal recordar que la immunitat \u00e9s molt m\u00e9s que els anticossos. I assajos com els descrits a dalt deixen fora a molts valuosos \u00abjugadors\u00bb.<\/p>\n En un pa\u00eds tan densament poblat com l’\u00cdndia, el mal que pot fer aquesta transmissi\u00f3 descontrolada de virus \u00e9s incalculable. Per\u00f2, com s’apliquen mesures d’a\u00efllament en un pa\u00eds amb tanta gent vivint en condicions prec\u00e0ries? Novament es planteja el dilema d’economia o salut, encara que en realitat les dues coses estiguin estretament relacionades.<\/p>\n Encara que nom\u00e9s sigui per egoisme, cal mirar de front a l’\u00cdndia i col\u00b7laborar per frenar-hi la pand\u00e8mia. Cada nova infecci\u00f3 suposa una oportunitat que sorgeixin noves combinacions de mutacions que siguin favorables al virus.<\/p>\n \u00c9s urgent que la vacunaci\u00f3 avan\u00e7i en tots els pa\u00efsos, rics i pobres, perqu\u00e8 no haguem de tornar a la casella de sortida. La pand\u00e8mia \u00e9s un problema global i, com a tal, no pot ser controlat amb solucions parcials, que deixin fora a una part del m\u00f3n. En aquest cas hi ha moltes possibilitats que, m\u00e9s tard o d’hora, el que passi all\u00e0 ens sigui retornat.<\/p>\nLa propagaci\u00f3 del SARS-CoV-2 a l’\u00cdndia<\/h3>\n
Una nova variant viral<\/h3>\n
La pand\u00e8mia requereix solucions globals<\/h3>\n
![\"The](\"https:\/\/counter.theconversation.com\/content\/159947\/count.gif?distributor=republish-lightbox-advanced\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"