Anna Mart\u00ednez Urgell \u00e9s llicenciada en Medicina des del 2007 i especialista en Pediatria i \u00c0rees espec\u00edfiques. Ha treballat en centres privats a Catalunya i a Anglaterra a la unitat Neonatal del Nottingham University Hospital. Des de finals de 2018 exerceix de pediatra en diferents ambulatoris, actualment al CAP Can Vidalet d’Esplugues del Llobregat.<\/p>\n
Com a Pediatra en un CAP de l’\u00e0rea metropolitana, com valores el que ha passat en aquest any de pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n Inicialment, com va passar amb els adults, vam viure uns mesos d’incertesa i por al desconegut. Est\u00e0vem davant d’un virus nou i no sab\u00edem com seria la malaltia en infants. Per sort, la Covid-19, en pediatria, no ens ha donat quadres respiratoris greus, com en el cas dels adults. De fet, aquest any hem vist una millora en els quadres de criatures asm\u00e0tiques, que han tingut molts menys episodis durant la pand\u00e8mia, probablement per la menor prevalen\u00e7a d’altres virus respiratoris i l’\u00fas de la mascareta de manera generalitzada. Al principi de la pand\u00e8mia, els pediatres vam ajudar metges de fam\u00edlia i una part important vam tornar a atendre persones adultes, sobretot en l’\u00e0mbit hospitalari, per\u00f2 tamb\u00e9 en l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Amb la segona onada i les posteriors, ja vam retornar a la nostra poblaci\u00f3.<\/p>\n Amb la pand\u00e8mia de la Covid-19, els pediatries hem vist un augment molt rellevant en problemes relacionats amb la salut mental dels nostres infants. El confinament, l’a\u00efllament del seu cercle social, la por qu\u00e8 han vist en els adults i mitjans de comunicaci\u00f3 han fet estralls en la salut mental de les nostres criatures. Estem veient quadres d’ansietat en adolescents i en nens m\u00e9s petits, depressions, pors i problemes amb la son. Tot just estem veient la punta de l’iceberg ara mateix, i es preveu que aix\u00f2 perdurar\u00e0 en el temps. La pand\u00e8mia, a pediatria, ha significat un canvi en la manera de treballar i d’atendre. Inicialment, les mateixes fam\u00edlies no volien acostar-se als CAP per por, amb el temps, aix\u00f2 ha canviat i la poblaci\u00f3 torna a venir als centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que les vies de comunicaci\u00f3 no presencial han augmentat de manera exponencial. El pacient \u00e9s conscient que pot resoldre visites (burocr\u00e0tiques, dubtes de puericultura, receptes…) de manera no presencial, i aix\u00f2 ho valoro positivament. Per contra, a vegades hem hagut d’insistir en el fet que els infants vinguessin als CAP, i hem vist una patologia m\u00e9s evolucionada de la que veiem pre Covid-19.<\/p>\n Les criatures s\u00f3n les grans oblidades en aquest proc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n Jo no diria les grans oblidades, per\u00f2 s\u00ed les grans \u00abcastigades\u00bb. Inicialment es van tancar escoles, fet que era necessari en aquell moment de claudicaci\u00f3 del sistema sanitari, juntament amb el desconeixement real de la forma de propagaci\u00f3 del virus, i es va \u00abculpabilitzar\u00bb les criatures de ser superpropagadores de la malaltia. No se’ls va deixar sortir de casa durant m\u00e9s de 40 dies, i \u00e9s ara quan estem veient les conseq\u00fc\u00e8ncies de tot aix\u00f2. A posteriori, s’han fet estudis on es demostra que els nens rarament van ser el cas inicial a la fam\u00edlia, i rarament s\u00f3n la causa de brot. Els nens, durant aquest any de pand\u00e8mia, ens han donat una lli\u00e7\u00f3 als adults en capacitat d’adaptaci\u00f3 a les noves circumst\u00e0ncies, per\u00f2 no ser\u00e0 gratu\u00eft aquest esfor\u00e7 que els hem demanat, probablement.<\/p>\n Es va \u00abculpabilitzar\u00bb les criatures de ser superpropagadores de la malaltia. No se’ls va deixar sortir de casa durant m\u00e9s de 40 dies, i \u00e9s ara quan estem veient les conseq\u00fc\u00e8ncies de tot aix\u00f2. A posteriori, s’han fet estudis on es demostra que els nens rarament van ser el cas inicial a la fam\u00edlia, i rarament s\u00f3n la causa de brot.<\/p><\/blockquote>\n Els i les menors han seguit anant a escola. Aix\u00f2 ha complicat abordatge?<\/strong><\/p>\n Els nens i nenes necessitaven tornar a escola. Les escoles han fet un esfor\u00e7 enorme per fer de les classes un espai segur, moltes vegades passant per damunt dels seus principis educatius -ja no es pot compartir, ja no es permet el contacte…-, i ho han aconseguit. Ja portem gaireb\u00e9 un curs escolar i les dades ens diuen que les escoles no han estat origen de contagis, sin\u00f3 que aquests s’han donat majorit\u00e0riament dins l’\u00e0mbit familiar, i en l’estudi de tots els contactes d’una criatura infectada poques vegades han aparegut nous casos.<\/p>\n Amb quines dificultats us heu trobat durant la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n La pand\u00e8mia nom\u00e9s ha exacerbat el problema de base del nostre sistema sanitari, que per mi \u00e9s dels millors d’Europa. Ens falta personal, ens falten recursos i se’ns informa poc sobre la situaci\u00f3 real de la pand\u00e8mia. La transpar\u00e8ncia \u00e9s quelcom indispensable a l’hora d’enfocar un problema com ha estat aquest, i trobo que al nostre pa\u00eds ens ha mancat, sobretot els primers mesos. La falta de tests i d’EPI va ser molt important al principi de la pand\u00e8mia, per\u00f2 va ser un problema de desabastiment a tota Europa, pel que no en faig responsable a l’ICS, que s\u00e9 que va fer el possible per protegir-nos als sanitaris.<\/p>\n Valoro com a positiu el maneig que estem duent a terme, actualment, als ambulatoris i disposem de les eines necess\u00e0ries per poder atendre a la poblaci\u00f3. Ara penso que cal obrir les portes dels CAP al 100% i comen\u00e7ar a reprendre el control presencial, sobretot de les patologies cr\u00f2niques que amb la pand\u00e8mia van quedar una mica \u00abaparcades\u00bb. Es pot fer i es pot assegurar l’ambulatori com a lloc segur per al pacient.<\/p>\n La por anava per dintre, per\u00f2 la majoria vam optar per desterrar-la de la ment durant la jornada laboral. Si no ho hagu\u00e9ssim fet aix\u00ed hauria estat impossible aguantar tot aquest temps.<\/p><\/blockquote>\n Com valores els confinaments escolars?<\/strong><\/p>\n Valoro que s\u00f3n necessaris, i amb aix\u00f2 no vull dir que sovint siguin \u00abinsostenibles\u00bb dins de la din\u00e0mica familiar. Estem en una situaci\u00f3 excepcional i calen mesures excepcionals. Jo tamb\u00e9 tinc fills en edat escolar i a casa, tant el meu marit com jo, no hem fet un sol dia de teletreball des de l’inici de la pand\u00e8mia. No ha estat f\u00e0cil, per\u00f2 la situaci\u00f3 \u00e9s la qu\u00e8 \u00e9s. No em toca a mi decidir els ajuts que caldrien a les fam\u00edlies quan a una criatura se la confina a casa, per\u00f2 el confinament de les classes quan apareix un cas positiu \u00e9s una mesura necess\u00e0ria, almenys fins que un percentatge major de la poblaci\u00f3 estigui vacunada o hagi passat la malaltia.<\/p>\n Com us ha afectat la transmissi\u00f3 de la malaltia entre professionals a l’ambulatori?<\/strong><\/p>\n \u00c9s un fet que els sanitaris ens hem contagiat m\u00e9s. Inicialment, no ten\u00edem prou equips de protecci\u00f3 ni proves per detectar correctament els casos i, \u00f2bviament, est\u00e0vem m\u00e9s exposats al virus. A casa meva, vam caure amb la primera onada. Aix\u00f2 era quelcom que sab\u00edem que passaria i, de fet, penso que si et fas sanitari assumeixes el risc d’emmalaltir; va amb la professi\u00f3. A mi, personalment, se’m va fer dur haver d’assumir que els meus fills es contagiarien perqu\u00e8 no tenia l’opci\u00f3 d’a\u00efllar-los de nosaltres sense posar en perill familiars m\u00e9s vulnerables. Vam tenir sort i vam tenir quadres lleus.<\/p>\n A l’ambulatori, els primers mesos vam fer el cor fort. La por anava per dintre, per\u00f2 la majoria vam optar per desterrar-la de la ment durant la jornada laboral. Si no ho hagu\u00e9ssim fet aix\u00ed hauria estat impossible aguantar tot aquest temps, crec. Recordo el dia que ens van vacunar. Tothom al meu ambulatori va rebre la primera dosi amb l’alegria d’un nen en el dia de Reis. Ara ja no ens espanta tant la malaltia, sin\u00f3 els estralls que aquesta pand\u00e8mia ha fet dins la societat i tota la patologia cr\u00f2nica que no s’ha pogut controlar com hagu\u00e9ssim volgut, i que ens passar\u00e0 factura durant els anys vinents.<\/p>\n