La salut mental de les persones t\u00e9 un cost important cada cop m\u00e9s reconegut, per\u00f2 al mateix temps continua existint un estigma al voltant del tema. Trastorns com l\u2019ansietat, la depressi\u00f3 i els trastorns de conducta aliment\u00e0ria s\u00f3n freq\u00fcents i poden arribar a ser letals.<\/p>\n
Abans de la pand\u00e8mia, la salut mental ja era un gran repte entre els adolescents i joves, per\u00f2 la Covid-19 encara ha agreujat m\u00e9s els problemes que comporta entre aquest col\u00b7lectiu. L\u2019estigma i l\u2019a\u00efllament s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s comunes que ha d\u2019afrontar la poblaci\u00f3 jove.<\/p>\n
La Federaci\u00f3 Salut Mental Catalunya defineix el trastorn de salut mental com \u201cuna alteraci\u00f3 de tipus emocional, cognitiu i\/o del comportament, en qu\u00e8 queden afectats processos psicol\u00f2gics b\u00e0sics com s\u00f3n l\u2019emoci\u00f3, la motivaci\u00f3, la cognici\u00f3, la consci\u00e8ncia, la conducta, la percepci\u00f3, la sensaci\u00f3, l\u2019aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l\u2019adaptaci\u00f3 de la persona a l\u2019entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu\u201d.<\/p>\n
Segons l\u2019OMS, una de cada quatre persones patir\u00e0 un problema de salut mental al llarg de la seva vida. El 75% d\u2019aquests comencen abans dels 18 anys i entre un 10 i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals.<\/p>\n
La vida quotidiana s’ha fet encara m\u00e9s feixuga amb la pand\u00e8mia del coronavirus. L’estr\u00e8s per la feina i per les expectatives vitals, la inquietud al contagi i de contagiar l\u2019entorn proper, la incertesa al voltant de la Covid-19, la conviv\u00e8ncia amb situacions de mort i dol, la soledat i la reducci\u00f3 extrema de les interaccions socials, s\u00f3n alguns dels m\u00faltiples aspectes que poden conduir a situacions de malestar emocional entre els adolescents i els joves. L\u2019ansietat, la depressi\u00f3, els trastorns alimentaris s\u00f3n els exemples m\u00e9s comuns que afecten molts joves a Catalunya.<\/p>\n
El trencament de les rutines i projectes iniciats han estat tamb\u00e9 factors claus en l\u2019augment de casos i l\u2019agreujament dels existents. La Flors, de 21 anys, pateix ansietat social des dels setze anys, per\u00f2 reconeix que \u201caquest \u00faltim any ha estat un dels pitjors\u201d. Havia marxat d\u2019Erasmus just abans de l\u2019esclat de la pand\u00e8mia i explica que tot i que \u201cencara tenia ansietat i moments de tristesa, em venia de gust estar en un lloc nou i con\u00e8ixer gent nova, posar-me a prova per tot el tema de l\u2019ansietat social\u201d. Malgrat el progr\u00e9s que havia aconseguit fer, haver de tornar a casa per la pand\u00e8mia i afrontar totes les mesures de seguretat conseg\u00fcents va ser molt regressiu.<\/p>\n
Per la seva banda, la Maria, de 22 anys, pateix problemes de salut mental des dels 14 anys. Primer li van diagnosticar trastorn d\u2019ansietat generalitzada i despr\u00e9s depressi\u00f3. Els diversos confinaments i el trencament de les rutines tamb\u00e9 han afectat la Maria, que explica com \u201cabans tenia unes rutines que m\u2019ajudaven a estar millor, per\u00f2 estar tant temps tancada a casa m\u2019ha fet tancar-me m\u00e9s en mi mateixa\u201d. A m\u00e9s, per fer front a la pand\u00e8mia s\u2019ha prioritzat l\u2019educaci\u00f3 en l\u00ednia i s\u2019han imposat unes limitacions estrictes a les trobades socials. Aix\u00f2 tamb\u00e9 li provoca un augment de l\u2019ansietat perqu\u00e8 la seva habitaci\u00f3 ha esdevingut l\u2019espai on passa m\u00e9s temps: \u201cdormo, estudio, faig classe, m\u2019entretinc… i aix\u00f2 m\u2019afecta perqu\u00e8 estic perdent les facultats d\u2019estudiar i d’entretenir-me b\u00e9\u201d. Malgrat recon\u00e8ixer que amb els anys ha anat millorant l\u2019ansietat, la pand\u00e8mia ha estat \u201ccom una pedra al cam\u00ed\u201d.<\/p>\n
La poblaci\u00f3 jove ha estat especialment afectada per la crisi social i econ\u00f2mica derivada de la crisi sanit\u00e0ria. Segons un estudi de l\u2019Observatori Catal\u00e0 de la Joventut (OCJ) , la pand\u00e8mia ha agreujat els problemes de salut mental entre aquest col\u00b7lectiu. Els resultats tamb\u00e9 mostren que aquest \u00e9s el col\u00b7lectiu que ha viscut el confinament amb m\u00e9s dificultats, obtenint una puntuaci\u00f3 mitjana de 7,4 en una escala del 0 al 10 que avalua el grau de dificultat del confinament.<\/p>\n
Amb els Centres d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (CAP) centrats en la Covid-19, les urg\u00e8ncies dels serveis de salut mental dels hospitals que tenen adolescents han hagut de fer m\u00e9s atencions. En aquest sentit, l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u ha at\u00e8s un 47% m\u00e9s d\u2019urg\u00e8ncies de salut mental en el primer trimestre de 2021.<\/p>\n
Malgrat que 1 de cada 4 persones experimentar\u00e0 un problema de salut mental al llarg de la seva vida, segueix essent un tema tab\u00fa a la nostra societat i, conseq\u00fcentment, est\u00e0 envoltat de prejudicis, ignor\u00e0ncia i por.<\/p>\n
L\u2019associaci\u00f3 Obertament<\/a>, que lluita contra l\u2019estigma en salut mental a Catalunya, defineix l\u2019estigma com \u201cl\u2019atribuci\u00f3 de qualitats negatives i despectives a un col\u00b7lectiu de persones, que passen a ser vistes, pensades i tractades amb prejudicis i manca d\u2019informaci\u00f3\u201d. Les persones amb problemes de salut mental s\u00f3n \u201cimprevisibles\u201d, \u201cincapaces de prendre decisions\u201d, \u201cfebles\u201d, s\u00f3n alguns dels falsos estereotips que les envolten.<\/p>\n L\u2019autoestigma, normalitzant les etiquetes que socialment es relacionen amb la salut mental, es tradueix en el silenci per part de la persona que pateix un trastorn mental. En conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019est\u00e0 invisibilitzant el problema. \u201cEm costa molt expressar el diagn\u00f2stic que tinc perqu\u00e8 hi ha aquest estigma, aquesta por d\u2019explicar el que et passa. I aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 la societat no ens permet mostrar-nos vulnerables\u201d, declara la Flors.<\/p>\n A m\u00e9s, aquests prejudicis retarden la petici\u00f3 d\u2019ajuda i, per tant, l\u2019acc\u00e9s al proc\u00e9s de recuperaci\u00f3. En un reportatge a El Diari de la Sanitat<\/a>, Miquel Juncosa, director d\u2019Obertament, explica que \u201cla gent arriba als serveis de salut molt m\u00e9s tard del que seria desitjable. Quan arriben al sistema, ho fan perqu\u00e8 han tingut una crisi i quan el problema de salut mental ja est\u00e0 en una fase molta avan\u00e7ada. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important eliminar el tab\u00fa i facilitar que les persones afectades en parlin amb el seu entorn\u201d.<\/p>\n El su\u00efcidi \u00e9s un gran problema de salut p\u00fablica i est\u00e0 reconegut per l\u2019OMS des del 1996. Segons \u201cEncarem el su\u00efcidi juvenil\u201d<\/a>, la guia de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi i acompanyament del dol del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), el su\u00efcidi \u00e9s la primera causa de mort en la poblaci\u00f3 catalana de 16 a 35 anys.<\/p>\n Podem definir el su\u00efcidi com l\u2018acte pel qual una persona es provoca la mort de manera volunt\u00e0ria. Aix\u00f2 no obstant, no significa que la persona vulgui deixar de viure, sin\u00f3 que vol deixar de patir. Les persones que moren per su\u00efcidi estan patint i volen trobar una soluci\u00f3 definitiva a un problema que els porta un gran grau d\u2019angoixa.<\/p>\n Si b\u00e9 la mort per su\u00efcidi no \u00e9s sempre conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un trastorn mental, ja que \u00e9s un fenomen multifactorial, el 90% de les persones que se su\u00efciden presenten una afectaci\u00f3 de la salut mental pr\u00e8via. Els factors de risc s\u00f3n molt diversos, per\u00f2 un d\u2019ells \u00e9s l\u2019edat, i l\u2019adolesc\u00e8ncia i la joventut es troben entre les franges m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n En aquest proc\u00e9s acumulatiu, la persona jove, vulnerable per algunes caracter\u00edstiques personals i socials, es va tornant m\u00e9s susceptible a tenir una idea su\u00efcida a mesura que viu situacions complicades. La Maria reconeix que quan estava acabant l\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria, moment en qu\u00e8 tenia depressi\u00f3, es va plantejar rec\u00f3rrer al su\u00efcidi. \u201cVaig tenir una crisi existencial i no em veia cap futur, havia d\u2019escollir on anar i qu\u00e8 volia fer, prendre decisions importants… jo estava molt malament i no podia m\u00e9s\u201d, comenta.<\/p>\n Tal com explica Clara Rubio, presidenta i coordinadora l\u2019Associaci\u00f3 Catalana per a la Prevenci\u00f3 del Su\u00efcidi (ACPS)<\/a>, les conductes su\u00efcides tenen a veure amb el context individual i vital pel qual estan passant els joves, alhora que el component impulsiu de la seva personalitat \u00e9s un factor de risc important.<\/p>\n L\u2019ACPS est\u00e0 formada per un col\u00b7lectiu de professionals i voluntaris que han viscut la conducta su\u00efcida en primera persona i ofereixen la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a eina d\u2019acompanyament i conscienciaci\u00f3 social. El seu valor afegit, per tant, \u00e9s que no presten un servei sanitari, sin\u00f3 que pretenen ser un servei d\u2019ajuda comunit\u00e0ria. Rubio tamb\u00e9 manifesta la petjada que est\u00e0 deixant la Covid-19, ja que des del juliol de 2020 en el 95% de les converses que des de l\u2019associaci\u00f3 han tingut amb els familiars o les persones en risc hi ha hagut un component associat amb la pand\u00e8mia.<\/p>\n Dins els seus serveis tenen un espai per a les fam\u00edlies i l’entorn de les persones que han tingut una conducta su\u00efcida. El sentiment de culpa i de responsabilitat que tenen els familiars \u00e9s molt alt. Per tant, \u00e9s una mort que s\u2019associa de forma autom\u00e0tica al rol que ha tingut la fam\u00edlia, que no s\u2019ha pogut detectar, acompanyar o cuidar millor el seu familiar. Aquest sentiment de culpa, de responsabilitat, d\u2019estigmatitzaci\u00f3, \u00e9s el que fa que els familiars no es permeten compartir-ho amb el seu entorn. Per aquest motiu, tal com explica Rubio, \u201cen ser un tema tab\u00fa, la gent valora molt que totes les persones que les atenem ho hem viscut en primera persona, per no sentir-se jutjats i perqu\u00e8 entenem perfectament el patiment i la falta d\u2019informaci\u00f3 que tenen tots aquests familiars\u201d.<\/p>\n L\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria catalana no disposa de suficients psic\u00f2legs per atendre la demanda d’usuaris que presenten problemes de salut mental. Tot i que els professionals de la sanitat p\u00fablica fa anys que reivindiquen aquesta situaci\u00f3, la pand\u00e8mia encara l\u2019ha posat m\u00e9s en relleu.<\/p>\n En aquest sentit, l’\u00faltim informe de salut mental del Defensor del Poble<\/a> posa de manifest la urg\u00e8ncia del Govern i les Comunitats Aut\u00f2nomes d\u2019incrementar el servei d\u2019atenci\u00f3 psicol\u00f2gica que ofereix el Sistema Nacional de Salut (SNS). A Espanya, la r\u00e0tio de psic\u00f2legs al sistema p\u00fablic de salut \u00e9s de sis de mitjana per cada 100.000 habitants, mentre que a Europa la mitjana \u00e9s de divuit.<\/p>\n Per aquest motiu, molts pacients es veuen abocats a anar al sector privat. La Flors fa gaireb\u00e9 sis anys que va al psic\u00f2leg, per\u00f2 mai ho ha fet per la sanitat p\u00fablica perqu\u00e8 tardaven molt de temps a donar-li cita. La falta de psic\u00f2legs en el SNS comporta que les llistes d\u2019espera siguin molt llargues i en moments de necessitat molta gent decideix buscar ajuda pel seu compte. Per\u00f2 no tothom pot fer front als costos econ\u00f2mics que suposa acudir a un psic\u00f2leg privat, el que pot comportar que moltes persones que pateixen aquests problemes quedin desateses.<\/p>\n El moviment social Salut Mental Catalunya (SMC) tamb\u00e9 ha reiterat en un comunicat d\u2019urg\u00e8ncia<\/a> que l\u2019atenci\u00f3 a infants, adolescents i joves ha de ser priorit\u00e0ria i que \u201cno s\u2019hi estan posant els mitjans, esfor\u00e7os ni recursos adients en relaci\u00f3 a la seva magnitud i complexitat\u201d. SMC defensa que la pand\u00e8mia ha dinamitat els casos de problemes de salut mental en adolescents i joves i que, per tant, encara es fa m\u00e9s evident la necessitat d\u2019una atenci\u00f3 a la salut mental integral, accessible, \u00e0gil, immediata i intensiva.<\/p>\nEl su\u00efcidi: primera causa de mort entre adolescents i joves<\/h3>\n
Falta de recursos p\u00fablics per combatre els trastorns mentals<\/h3>\n