La meva germana Esther va morir el passat 22 de mar\u00e7, amb tan sols 49 anys, perqu\u00e8 no van escoltar la seva veu, perqu\u00e8 no van prendre’s seriosament la seva crida de socors, perqu\u00e8 es van atrevir a decidir per ella que el que li passava no era greu, no era urgent, no era important.<\/p>\n
La meva germana patia una malaltia mental. I no va morir per aix\u00f2. Va morir per una hemorr\u00e0gia interna no atesa a temps.<\/p>\n
La meva germana, Esther, vivia des de fa poc m\u00e9s d’un any en un \u201cpis amb suport\u201d: un tipus de pis tutelat destinat a malalts mentals on tenen el suport de diferents professionals i un tel\u00e8fon d’urg\u00e8ncies 24 hores. Recordo perfectament el dia en qu\u00e8 la vaig acompanyar a l’entrevista per a entrar a viure en aquest pis, fa poc m\u00e9s d’un any. Ens van assegurar que all\u00ed estaria b\u00e9, estaria m\u00e9s ben cuidada i atesa i serien com una fam\u00edlia per a ella. Vam confiar en ells, malgrat la dif\u00edcil decisi\u00f3, especialment per a la meva mare. Per\u00f2 ella es feia gran, i aquesta semblava la millor decisi\u00f3 per a garantir la seguretat i autonomia de l’Esther de cara al futur.<\/p>\n
Per\u00f2 va morir d’un dia per a un altre d’una hemorr\u00e0gia digestiva alta, un dilluns, encara que no patia de cap afecci\u00f3 cr\u00f2nica a part de la seva malaltia mental. El dia abans, un diumenge al mat\u00ed, va comen\u00e7ar a trobar-se malament. No sabia qu\u00e8 li passava. Ho va dir diverses vegades al tel\u00e8fon d’urg\u00e8ncies dels professionals responsables de la gesti\u00f3 del pis. No obstant aix\u00f2, malgrat la seva crida, la persona responsable li va llevar import\u00e0ncia a la seva preocupaci\u00f3, i ni tan sols es va plantejar consultar a Salut perqu\u00e8 fossin ells els qui valoressin la urg\u00e8ncia.<\/p>\n
La meva germana, durant 24 hores, va estar esperant a la seva habitaci\u00f3, confiant que l’auxiliarien si fos necessari. La seva desorientaci\u00f3 era cada vegada m\u00e9s gran, per\u00f2 continuava sola i envoltada de v\u00f2mit negre. Per\u00f2 el responsable no va acudir fins a un dia despr\u00e9s, a la seva hora de visita rutin\u00e0ria. Una vegada all\u00ed, no va telefonar de seguida a emerg\u00e8ncies sin\u00f3 que va prioritzar, com a treball m\u00e9s urgent i immediat\u2026 netejar l’habitaci\u00f3! I fins a dues hores i mitja despr\u00e9s no va telefonar a l’ambul\u00e0ncia. Quan finalment va arribar, els professionals del SEM la van trobar hipot\u00e8rmica i amb taquic\u00e0rdia (signes evidents d’urg\u00e8ncia aguda). La van portar a l’hospital despr\u00e9s de valorar-la com a emerg\u00e8ncia lleu.<\/p>\n
I la meva germana, 36 hores despr\u00e9s de la seva crida de socors, va arribar a l’hospital, el qual est\u00e0 a tres minuts de l’habitatge, gaireb\u00e9 sense pols i amb hipot\u00e8rmica. Als 10 minuts va fer una aturada card\u00edaca i despr\u00e9s de 25 minuts d’intents de reanimaci\u00f3, va morir.<\/p>\n
Per\u00f2 no era una urg\u00e8ncia lleu, era una emerg\u00e8ncia greu, el desenlla\u00e7 de la qual depenia del temps de reacci\u00f3. Si s’hagu\u00e9s at\u00e8s a temps, seguiria amb nosaltres.<\/p>\n
Nosaltres no l’haur\u00edem deixat morir. Ni cap membre de la fam\u00edlia, ni especialment la meva mare. La seva mare, que l’havia cuidat fins llavors i no s’havia separat del seu costat ni un sol dia durant 48 anys. No, ni nosaltres ni la meva mare l’haur\u00edem deixat morir. En realitat ning\u00fa hauria hagut de deixar-la morir.<\/p>\n
La meva germana, malgrat el \u201cpes\u201d de la seva malaltia mental, era una lluitadora incansable per tenir una vida \u201cnormal\u201d, digna. Va lluitar tota la seva vida per ser acceptada, per ser vista, per ser escoltada, per ser estimada i respectada com qualsevol persona t\u00e9 dret en aquesta societat.<\/p>\n
Ella ja no est\u00e0 i el motiu de la seva mort justament \u00e9s el no haver estat escoltada ni presa seriosament. No va ser atesa, i per aix\u00f2 va morir.<\/p>\n
Avui jo s\u00f3c la seva veu. I desitjo que la seva veu, el seu crit d’ajuda, arribi a les persones, a la consci\u00e8ncia de totes les persones, perqu\u00e8 puguem, com a m\u00ednim, reflexionar i obrir els ulls. Vivim en una societat inhumana, insensible i injusta, on les persones \u201cdiferents\u201d no s\u00f3n valorades ni acceptades en les mateixes condicions que la majoria. El sistema les etiqueta, les jutja, les aparta, no les mira, no les escolta, no les at\u00e9n, les rebutja, i les deixa morir.<\/p>\n
Com s’ent\u00e9n una humanitat que aparta i estigmatitza a un sector de persones nom\u00e9s pel fet que els seus caparrons funcionen d’una altra manera, que les seves interpretacions de la realitat no entren en els est\u00e0ndards acceptats? Qui dictamina qu\u00e8 \u00e9s el normal? I, el pitjor encara, qui es creu amb el dret a apartar i no atendre altres persones per no ser com la majoria?<\/p>\n
Obrim els ulls, mirem i escoltem, respectem i estimem a totes les persones per igual, amb els mateixos drets. Mirem sense jutjar, escoltem amb consci\u00e8ncia, abracem sense filtres ni estigmes al diferent. Perqu\u00e8 totes i cadascuna de les persones som diferents, haur\u00edem de tenir els mateixos drets. Sobretot el dret a viure amb dignitat i a morir de la mateixa manera.<\/p>\n
La seva germana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La meva germana Esther va morir el passat 22 de mar\u00e7, amb tan sols 49 anys, perqu\u00e8 no van escoltar la seva veu, perqu\u00e8 no van prendre’s seriosament la seva crida de socors, perqu\u00e8 es van atrevir a decidir per ella que el que li passava no era greu, no era urgent, no era important. […]<\/p>\n","protected":false},"author":435,"featured_media":27075,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,1206],"tags":[],"class_list":["post-27071","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27071","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/435"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27071"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27071\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27071"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27071"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}