{"id":27125,"date":"2021-05-25T06:30:07","date_gmt":"2021-05-25T04:30:07","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27125"},"modified":"2021-05-25T06:30:07","modified_gmt":"2021-05-25T04:30:07","slug":"la-promocio-de-la-salut-mental-una-altra-vacuna-per-fer-front-a-la-pandemia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/05\/25\/la-promocio-de-la-salut-mental-una-altra-vacuna-per-fer-front-a-la-pandemia\/","title":{"rendered":"La promoci\u00f3 de la salut mental, una altra ‘vacuna’ per fer front a la pand\u00e8mia"},"content":{"rendered":"

El passat mes de gener, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS<\/a>) va incloure la salut mental en la seva guia pel maneig cl\u00ednic de la Covid-19<\/a>. La instituci\u00f3 recomanava llavors el suport psicol\u00f2gic a totes les persones amb sospita o confirmaci\u00f3 de coronavirus, aix\u00ed com la identificaci\u00f3 primerenca de s\u00edmptomes d’ansietat i depressi\u00f3 per iniciar possibles intervencions i prevenir complicacions posteriors.<\/p>\n

Per\u00f2 no nom\u00e9s passa amb els pacients afectats pel SARS-CoV-2. La pand\u00e8mia -i els seus mesos de confinament<\/a>– ha impactat en el benestar emocional dels familiars o cuidadors i tamb\u00e9 de la poblaci\u00f3 general. La crisi sanit\u00e0ria i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies socials i econ\u00f2miques han suposat un seri\u00f3s cop per a la salut mental de tots.<\/p>\n

La pand\u00e8mia ha repercutit indubtablement en la salut mental dels espanyols. Per\u00f2 el seu impacte ha evolucionat al llarg del temps. En els primers mesos, el preponderant van ser els s\u00edmptomes d’ansietat. Despr\u00e9s, s\u00f3n els trastorns depressius els que van guanyant pes. – Fernando Chac\u00f3n, psic\u00f2leg COP Madrid<\/p><\/blockquote>\n

De fet, la Setmana Europea de la Salut Mental<\/a>, que enguany es va celebrar del 10 al 16 de maig, pretenia emfatitzar com m\u00e9s d’un any de malaltia, tancaments i restriccions han posat a prova l’estat mental de moltes persones.<\/p>\n

\u00abLa pand\u00e8mia i el confinament han repercutit indubtablement en la salut mental dels espanyols\u00bb, afirma a SINC Fernando Chac\u00f3n, deg\u00e0 del Col\u00b7legi Oficial de la Psicologia de Madrid (COP Madrid<\/a>). \u00abPer\u00f2 el seu impacte ha anat evolucionant al llarg de el temps. En els primers mesos, el preponderant van ser els s\u00edmptomes d’ansietat. Despr\u00e9s, s\u00f3n els trastorns depressius els que van guanyant pes\u00bb.<\/p>\n

Un informe<\/a> elaborat per la Confederaci\u00f3 Salut Mental Espanya<\/a> adverteix de la necessitat d’adoptar mesures urgents per combatre aquesta situaci\u00f3. En el document es recullen les dades aportades per l’OMS, que mostren que en el 93% dels pa\u00efsos del m\u00f3n<\/a> dels serveis de salut mental s’han paralitzat o redu\u00eft dr\u00e0sticament a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

En el 93% dels pa\u00efsos del m\u00f3n dels serveis de salut mental s’han paralitzat o redu\u00eft dr\u00e0sticament a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pand\u00e8mia.<\/p><\/blockquote>\n

A m\u00e9s, en revisar la situaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 a Europa i a Espanya s’estableix, d’una banda, l’augment de trastorns i de l’altra, la disminuci\u00f3 dels recursos per a la seva cura. Al nostre pa\u00eds prop de la meitat de la poblaci\u00f3 va manifestar major malestar psicol\u00f2gic durant el confinament. Els problemes d’ansietat i depressi\u00f3 van ser els m\u00e9s prevalents, com tamb\u00e9 va revelar l’\u00faltima enquesta sobre salut mental<\/a> del Centre d’Investigacions Sociol\u00f2giques (CIS), publicada el mar\u00e7 passat.<\/p>\n

Tal com es recull en el text: \u00abEls problemes de salut f\u00edsica, l’a\u00efllament, la manca de contacte social, la dificultat en la conciliaci\u00f3 amb la vida personal, els canvis d’h\u00e0bits i els problemes laborals comencen a ‘passar factura’ a la salut mental de la poblaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La salut mental \u00e9s m\u00e9s important que mai. \/ Cartell publicitari de la Setmana Europea de la Salut Mental<\/figcaption><\/figure>\n

De la fatiga pand\u00e8mica a la crisi de salut mental<\/h3>\n

El mateix revela un estudi<\/a> realitzat per diverses universitats espanyoles. Els seus resultats apunten que la pand\u00e8mia ha alterat negativament l’estat mental de la poblaci\u00f3 espanyola, que ha abandonat els h\u00e0bits de conducta saludables. En concret, les dades evidencien que el percentatge de persones amb sentiments d’incertesa, preocupaci\u00f3 per contraure una malaltia greu o per perdre als \u00e9ssers estimats s’ha vist en augment.<\/p>\n

Espanya t\u00e9 els \u00edndexs m\u00e9s baixos de tota l’OCDE de professionals de salut mental, segons les seves dades de 2020: mentre que la mitjana de psic\u00f2legs cl\u00ednics per 100.000 habitants \u00e9s de 18, a Espanya estem en 5-6.<\/p><\/blockquote>\n

La pand\u00e8mia i el confinament han provocat una major visi\u00f3 negativa del futur i han augmentat els sentiments de desesperan\u00e7a i la sensaci\u00f3 de solitud entre els ciutadans. Les persones enquestades van manifestar tamb\u00e9 sentir-se m\u00e9s irritables i presentar m\u00e9s ira i m\u00e9s canvis d’humor que abans del SARS-CoV-2.<\/p>\n

\u00abA m\u00e9s que ja portem molt temps en aquesta situaci\u00f3, les restriccions, la inseguretat sobre qu\u00e8 \u00e9s el que passar\u00e0<\/a>, el poc control de mateix virus i una s\u00e8rie de variables fan que augmenti el malestar general\u00bb, indica a SINC Montserrat Lacalle , professora de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).<\/p>\n

\u00abI tot i que ja comen\u00e7a a haver-hi alguns estudis<\/a>, moltes persones amb un \u00e0nim deprimit o certs s\u00edmptomes d’ansietat ni tan sols van a consulta psicol\u00f2gica. Per aix\u00f2, qualsevol estimaci\u00f3 que fem probablement \u00e9s poc representativa\u00bb, afegeix.<\/p>\n

De fet, molts experts ja consideren que hi haur\u00e0 una crisi sanit\u00e0ria de salut mental. \u00abLa crisi no \u00e9s que hagi de venir, \u00e9s que ja hi era pr\u00e8viament. Sobretot perqu\u00e8 els recursos p\u00fablics per atendre els problemes de salut mental s\u00f3n bastant limitats\u00bb, argumenta Chac\u00f3n. \u00abEls factors psicol\u00f2gics ja s\u00f3n el segon motiu de baixa laboral, per darrere nom\u00e9s dels trastorns musculoesquel\u00e8tics\u00bb.<\/p>\n

Ja part\u00edem d’una situaci\u00f3 dolenta, amb poca inversi\u00f3 i d\u00e8ficit de professionals, de manera que la pand\u00e8mia no ha fet m\u00e9s que agreujar-la. La gran barrera per als trastorns de salut mental de la poblaci\u00f3 general \u00e9s l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que est\u00e0 ara molt saturada. – Manuel Mart\u00edn Carrasco, vicepresident de la SEP<\/p><\/blockquote>\n

\u00abJa part\u00edem d’una situaci\u00f3 dolenta, amb poca inversi\u00f3 i d\u00e8ficit de professionals, amb el que aix\u00f2 no ha fet m\u00e9s que agreujar-la. Cal tenir en compte tamb\u00e9 que la gran barrera per als trastorns de salut mental de la poblaci\u00f3 general \u00e9s l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que est\u00e0 ara molt saturada. Aix\u00f2 tampoc ajuda molt\u00bb, apunta SINC Manuel Mart\u00edn Carrasco, vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP<\/a>).<\/p>\n

Espanya t\u00e9 els \u00edndexs m\u00e9s baixos de tota l’OCDE<\/a> de professionals de salut mental, segons les seves dades de 2020<\/a>: mentre que la mitjana de psic\u00f2legs cl\u00ednics per 100.000 habitants \u00e9s 18, a Espanya estem en 5-6. \u00abEls recursos p\u00fablics s\u00f3n clarament insuficients, les llistes d’espera ara mateix s\u00f3n de 4-5 mesos nom\u00e9s per a la primera consulta. Aix\u00f2 porta al fet que molta gent hagi de rec\u00f3rrer a la sanitat privada, si \u00e9s que s’ho pot pagar\u00bb, opina Chac\u00f3n.<\/p>\n

Sobre aquest problema tamb\u00e9 va alertar un informe publicat al mar\u00e7<\/a> per la Fundaci\u00f3 Civio<\/a>, que analitza l’acc\u00e9s a la cobertura psicol\u00f2gica en el sistema sanitari de 26 pa\u00efsos europeus.<\/p>\n

Els joves, un dels col\u00b7lectius m\u00e9s afectats<\/h3>\n

En l’actualitat, els especialistes estan veient molts grups afectats per la pand\u00e8mia. \u00abA l’inici ens fix\u00e0vem molt en la salut emocional de la gent gran, pel fet de ser m\u00e9s vulnerables i el que implicava en ells, per\u00f2 ara observem com diferents p\u00fablics pateixen aquesta situaci\u00f3 de manera diferent\u00bb, subratlla Lacalle. \u00abL’important seria fer una an\u00e0lisi i veure qu\u00e8 necessita cada rang d’edat per oferir mesures\u00bb.<\/p>\n

\u00abSembla que la repercussi\u00f3 en salut mental est\u00e0 sent m\u00e9s intensa en poblaci\u00f3 relativament jove. Els seus s\u00edmptomes tenen a veure amb s\u00edndromes de tipus ansi\u00f3s i depressiu relacionat amb estr\u00e8s i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies psicosom\u00e0tiques: problemes de son, cefalees, dolors musculars…\u00bb, continua Mart\u00edn Carrasco.<\/p>\n

Des de l’inici de la pand\u00e8mia, nens i adolescents han experimentat canvis importants en les seves vides. Aquests han afectat la seva situaci\u00f3 familiar, aix\u00ed com al seu acc\u00e9s a l’educaci\u00f3, l’oci i altres serveis.<\/p><\/blockquote>\n

Un estudi publicat a l’abril<\/a> a la revista JAMA Pediatrics<\/em> analitza aquesta situaci\u00f3 en nens i adolescents. \u00abL’atenci\u00f3 a la salut mental \u00e9s molt important per a aquest col\u00b7lectiu. La majoria dels trastorns comencen a la inf\u00e0ncia, per la qual cosa \u00e9s essencial que les necessitats s’identifiquin de manera primerenca i es tractin durant aquesta delicada etapa de desenvolupament infantil. Si no, poden donar lloc a moltes conseq\u00fc\u00e8ncies sanit\u00e0ries i socials negatives\u00bb, apunten els autors.<\/p>\n

El percentatge de nens i nenes que experimenten un problema de salut mental ha augmentat en els \u00faltims tres anys, passant d’un de cada nou en 2017 a un de cada sis en 2020. Aix\u00ed ho adverteix el nou informe sobre Salut Mental de Nens i Joves a Anglaterra 2020<\/a>, elaborat per l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica del Regne Unit.<\/p>\n

Tal com assenyala la investigaci\u00f3, des de l’inici de la pand\u00e8mia, nens i adolescents han experimentat canvis importants en les seves vides. Aquests han afectat la seva situaci\u00f3 familiar, el seu acc\u00e9s a l’educaci\u00f3, a l’oci i altres serveis.<\/p>\n

Dones, el pes de la conciliaci\u00f3<\/h3>\n

Les dones s\u00f3n un altre dels col\u00b7lectius amb alts nivells d’afectaci\u00f3. \u00abLa repercussi\u00f3 ha estat molt m\u00e9s gran per a elles perqu\u00e8 conciliar en \u00e8poca de coronavirus ha resultat encara m\u00e9s dif\u00edcil. Ha fet que potser els pocs moments que tenien d’interacci\u00f3 social tamb\u00e9 hagin desaparegut, i situacions com el confinament i els a\u00efllaments intermitents els han influ\u00eft m\u00e9s\u00bb, puntualitza Lacalle.<\/p>\n

Els resultats de l’enquesta realitzada als Estats Units sobre la salut de les dones<\/a> a l’inici de la pand\u00e8mia revelen una major vulnerabilitat socioecon\u00f2mica i majors taxes de depressi\u00f3 i ansietat: elles van tenir ‘taxes alarmantment altes’ de problemes de salut mental durant aquesta \u00e8poca.<\/p>\n

La repercussi\u00f3 ha estat molt m\u00e9s gran per a les dones perqu\u00e8 conciliar en \u00e8poca de coronavirus ha resultat encara m\u00e9s dif\u00edcil. Ha fet que potser els pocs moments d’interacci\u00f3 social tamb\u00e9 hagin desaparegut, i situacions com el confinament i els a\u00efllaments intermitents les han influ\u00eft m\u00e9s.
\n– Montserrat Lacalle, professora a la UOC<\/p><\/blockquote>\n

Cal destacar, a m\u00e9s, que durant el confinament domiciliari la viol\u00e8ncia a la llar va augmentar significativament, tal com recull el nou n\u00famero de la s\u00e8rie Covid-19<\/a> i estrat\u00e8gia de resposta de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal<\/a>), centre impulsat per la Fundaci\u00f3 \u00abla Caixa\u00bb.<\/p>\n

Efecte en els professionals sanitaris<\/h3>\n

El personal sociosanitari de primera l\u00ednia s’ha enfrontat a importants reptes, com una gran c\u00e0rrega de treball i un suport psicol\u00f2gic limitat<\/a>, en un moment en qu\u00e8 molts d’ells temien per la seva pr\u00f2pia seguretat. Un article<\/a> publicat a The Lancet Psychiatry<\/em> aborda la necessitat de tenir cura de la salut mental dels professionals de la salut despr\u00e9s de la crisi ocasionada per la pand\u00e8mia.<\/p>\n

Com recullen els seus autors, els equips s’han enfrontat a diferents desafiaments des de l’arribada del coronavirus, als quals s’han sumat el risc d’infecci\u00f3 per l’exposici\u00f3 a virus i el conseq\u00fcent por a contagiar els seus familiars: \u00abEn aquestes circumst\u00e0ncies, si b\u00e9 alguns han desenvolupat la seva capacitat de resili\u00e8ncia, l’impacte emocional de la feina realitzada al llarg d’aquests mesos \u00e9s innegable\u00bb.<\/p>\n

Segons un estudi dut a terme per la Universitat Complutense de Madrid, un 53% dels treballadors sanitaris presenten valors compatibles amb estr\u00e8s posttraum\u00e0tic despr\u00e9s de la primera onada d’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria per coronavirus.<\/p><\/blockquote>\n

Segons recull un estudi dut a terme recentment pel Laboratori de Psicologia del Treball i Estudis de Seguretat de la Universitat Complutense de Madrid (UCM<\/a>), un 53% dels treballadors sanitaris presenten valors compatibles amb estr\u00e8s posttraum\u00e0tic<\/a> despr\u00e9s de la primera onada d’atenci\u00f3 hospital\u00e0ria.<\/p>\n

A m\u00e9s, l’adopci\u00f3 de mesures per a prevenir i minimitzar les repercussions de la crisi per CAovid-19 sobre la salut mental de personal de l’\u00e0mbit sanitari \u00e9s urgent, tal com conclou una nova guia<\/a> de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST<\/a>).<\/p>\n

Per qu\u00e8 invertir en salut mental \u00e9s essencial<\/h3>\n

Els trastorns de salut mental suposen una c\u00e0rrega elevada i creixent per a la salut p\u00fablica i el benestar socioecon\u00f2mic, i la cobertura dels serveis essencials d’atenci\u00f3 segueix sent inadequada en molts pa\u00efsos. Ho ha posat de manifest l’OMS i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD<\/a>) en un informe publicat al mar\u00e7<\/a>.<\/p>\n

En aquest text s’exposa que la inversi\u00f3 actual en prevenci\u00f3 i atenci\u00f3 en salut mental \u00e9s molt baixa i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, hi ha una enorme bretxa entre la necessitat de tractament i la seva disponibilitat.<\/p>\n

La inversi\u00f3 actual en prevenci\u00f3 i atenci\u00f3 en salut mental \u00e9s molt baixa i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, hi ha una enorme bretxa entre la necessitat de tractament i la seva disponibilitat.<\/p><\/blockquote>\n

\u00abAquesta bretxa no nom\u00e9s afecta la salut i el benestar de les persones amb problemes de salut mental i les seves fam\u00edlies, sin\u00f3 que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies inevitables per als empresaris i els governs causa de la menor productivitat en el treball, la reducci\u00f3 de les taxes de participaci\u00f3 en el mercat laboral, la p\u00e8rdua d’ingressos fiscals i l’augment de les prestacions socials\u00bb, recull el document.<\/p>\n

Mart\u00edn Carrasco considera que per solucionar o almenys millorar aquest problema, la primera mesura seria prendre consci\u00e8ncia de la dificultat. \u00abEn segon lloc, caldria refor\u00e7ar l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria en salut mental, dotant-la de mitjans per tractar-la aqu\u00ed. I en tercer lloc, abordar el tema de fons i realitzar una segona reforma a Espanya\u00bb, remarca.<\/p>\n

Igual opina Fernando Chac\u00f3n. \u00abTot passa per refor\u00e7ar els recursos humans en el Sistema Nacional de Salut. Cal apropar la intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica al ciutad\u00e0, el que suposaria haver programes d’intervenci\u00f3 en atenci\u00f3 prim\u00e0ria, no nom\u00e9s en serveis especialitzats\u00bb.<\/p>\n

Ven\u00edem ja amb certes dificultats, no estem molt habituats a saber qu\u00e8 pensem, qu\u00e8 sentim, a cuidar-nos en aquest sentit. L’ideal \u00e9s treballar per tenir una societat m\u00e9s sana des del punt de vista emocional. Aix\u00ed podrem fer front a les adversitats. – Montserrat Lacalle, professora a la UOC<\/p><\/blockquote>\n

Per descomptat, la clau est\u00e0 en la prevenci\u00f3. \u00abS\u00f3n necessaris programes preventius perqu\u00e8 la societat s\u00e0piga identificar quan \u00e9s necessari buscar ajuda professional. La manca de cultura psicol\u00f2gica fa que quan les persones acudeixin a un especialista, el trastorn estigui ja molt cronificat i sigui m\u00e9s dif\u00edcil intervenir\u00bb, segueix el psic\u00f2leg de COP Madrid.<\/p>\n

\u00abVen\u00edem ja amb certes dificultats, no estem molt habituats a saber qu\u00e8 pensem, qu\u00e8 sentim, a cuidar-nos en aquest sentit. L’ideal \u00e9s treballar per tenir una societat m\u00e9s sana des del punt de vista emocional. D’aquesta manera es va a poder fer front a les adversitats\u00bb, conclou Lacalle. Perqu\u00e8 la salut mental de la poblaci\u00f3 \u00e9s tan important com la f\u00edsica.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a>. Llegeix l’original aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat mes de gener, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) va incloure la salut mental en la seva guia pel maneig cl\u00ednic de la Covid-19. La instituci\u00f3 recomanava llavors el suport psicol\u00f2gic a totes les persones amb sospita o confirmaci\u00f3 de coronavirus, aix\u00ed com la identificaci\u00f3 primerenca de s\u00edmptomes d’ansietat i depressi\u00f3 per iniciar […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":27127,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[53],"class_list":["post-27125","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27125","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27125"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27125\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27125"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27125"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}