Aix\u00f2 implica que la morbiditat diferencial, entesa com les difer\u00e8ncies en el proc\u00e9s de salut-malaltia que existeixen entre dones i homes<\/a>, requereix una major atenci\u00f3<\/a>.<\/p>\n La manera en qu\u00e8 la persona \u00e9s socialitzada influeix en la seva forma de concebre el m\u00f3n, als altres i a si mateixa. Aquesta socialitzaci\u00f3 \u00e9s, en general, diferent en funci\u00f3 del nostre sexe de naixement, el que es coneix com a socialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere.<\/p>\n La conseq\u00fc\u00e8ncia immediata \u00e9s que es generen patrons de comportament, sistemes de creences, expectatives, maneres de relacionar-nos, d’estar al m\u00f3n, de sentir i d’experimentar que difereixen entre dones i homes.<\/p>\n La socialitzaci\u00f3 tradicional \u00aben femen\u00ed\u00bb sol inculcar les nenes i adolescents la import\u00e0ncia d’estar sempre maca i prima, de ser responsables, de mantenir-se tranquil\u00b7les, pensar m\u00e9s en els altres que en si mateixes, relegar les seves necessitats i estar m\u00e9s pendents del que altres persones demanin.<\/p>\n Aquesta socialitzaci\u00f3 diferencial tamb\u00e9 afavoreix una determinada \u00abespecialitzaci\u00f3 emocional<\/a>\u00ab, que refor\u00e7a i afavoreix la tristesa, la por i la culpa. Per contra, en l’educaci\u00f3 de les nenes se solen refrenar la decisi\u00f3, la seguretat, l’enuig o la valentia. De fet, la major expressi\u00f3 d’emocions per part de les dones en el seu estil de lideratge, en el treball en equip o en els processos de negociaci\u00f3 es percep socialment com una debilitat.<\/p>\n En l’edat adulta, la socialitzaci\u00f3 diferencial femenina es reflecteix en l’assumpci\u00f3 de rols de g\u00e8nere que comporten una sobrec\u00e0rrega de tasques i responsabilitats, sovint centrades en la cura d’altres persones, que s’intenten compaginar amb la pres\u00e8ncia en el mercat laboral.<\/p>\n Aix\u00f2 es coneix com la doble jornada, \u00e9s a dir, jornada laboral m\u00e9s treball dom\u00e8stic o de cures. Aquesta doble pres\u00e8ncia \/ abs\u00e8ncia simbolitza l’estar i no estar, i obliga les dones a passar d’una cultura de la cura a una del benefici, interioritzant les tensions que aix\u00f2 comporta. A m\u00e9s que dificulta la igualtat d’oportunitats per al desenvolupament de la carrera professional. I aix\u00f2 implica que es perpetua la bretxa de g\u00e8nere.<\/p>\n Existeixen nombroses investigacions que constaten el malestar que experimenten les dones, en termes de salut, quan han de fer front a la tensi\u00f3 que els suposa la doble pres\u00e8ncia o la \u00abconciliaci\u00f3\u00bb. Potser perqu\u00e8 una de les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta sobrec\u00e0rrega \u00e9s un menor temps disponible per a una autocura saludable i per si mateixes.<\/p>\n Tampoc podem obviar que les dones presenten major esperan\u00e7a de vida en comparaci\u00f3 amb els homes. Aix\u00f2 no vol dir que gaudeixin d’un envelliment m\u00e9s satisfactori. Si tenim en compte els diversos indicadors econ\u00f2mics basats en la quantia de les pensions i el dret a les mateixes, elles se situen en clar desavantatge.<\/p>\n Les dones grans han d’enfrontar la seva conjuntura personal i vital, que en molts casos les ha situat a la depend\u00e8ncia i la pobresa, alhora que desemmascara alguns mandats socioculturals que les han limitat, relacionats amb un concepte de bellesa i joventut que no respecta el mateix proc\u00e9s natural d’envellir.<\/a><\/p>\n En el pla de la salut psicol\u00f2gica, la socialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere femenina s’associa amb una major prevalen\u00e7a de problemes com l’ansietat, la depressi\u00f3 o els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria<\/a>, units a un marcat deteriorament de l’autoestima.<\/p>\n A m\u00e9s, una de cada tres dones \u00e9s v\u00edctima d’algun tipus de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere<\/a>. Al llarg de les seves vides, moltes dones experimenten episodis o situacions m\u00e9s o menys sostingudes en el temps d’assetjament o ab\u00fas sexual, o de viol\u00e8ncia per part de la seva (ex)parella. Aquests esdeveniments suposen un risc per a la salut de les dones, provocant un pitjor estat de salut general<\/a>.<\/p>\n A aix\u00f2 se suma una major medicalitzaci\u00f3 de la salut de les dones<\/a> com a conseq\u00fc\u00e8ncia, al menys en part, dels biaixos de g\u00e8nere en el diagn\u00f2stic, atenci\u00f3, tractament i investigaci\u00f3. Aix\u00ed succeeix, per exemple, amb el dolor i el cansament que moltes dones presenten com a motiu principal de consulta. Quan no queden sense diagnosticar, es diagnostiquen err\u00f2niament, derivant en un major consum de psicof\u00e0rmacs, sovint innecessaris.<\/a><\/p>\n Un altre exemple el trobem en les malalties cardiovasculars<\/a>. \u00c9s poc conegut que els s\u00edmptomes d’infart m\u00e9s freq\u00fcents en dones s\u00f3n diferents<\/a> dels que solen oc\u00f3rrer en els homes. Aquest desconeixement, unit a la percepci\u00f3 err\u00f2nia que els problemes cardiovasculars es produeixen m\u00e9s en homes, d\u00f3na lloc en moltes ocasions a un diagn\u00f2stic tard\u00e0 i un pitjor pron\u00f2stic.<\/p>\n Per tot l’anterior, la perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s fonamental per oferir una millor atenci\u00f3 sanit\u00e0ria. No es tracta nom\u00e9s d’incloure a les dones i veure les difer\u00e8ncies. Urgeixen an\u00e0lisis en qu\u00e8 la difer\u00e8ncia sexual sigui una categoria anal\u00edtica central. Aix\u00f2 implica molt m\u00e9s que \u00abafegir\u00bb dones a les dades: hem d’adonar-nos de la import\u00e0ncia de ser una dona o un home en la recerca en salut.<\/a><\/p>\n Afortunadament, no tot \u00e9s negatiu pel que fa a la salut de les dones. La socialitzaci\u00f3 diferencial i l’especialitzaci\u00f3 emocional de la qual parlem abans afavoreixen, entre d’altres aspectes saludables, un major desenvolupament de l’empatia i m\u00e9s sensibilitat.<\/p>\n Totes dues coses faciliten l’exist\u00e8ncia de relacions socials, convertint-se el suport social en una estrat\u00e8gia d’afrontament saludable freq\u00fcent entre les dones. A m\u00e9s, moltes dones del nostre entorn s\u00f3n exemple de resili\u00e8ncia i superaci\u00f3 davant de qualsevol adversitat (in)imaginable.<\/p>\n Com proposa Anna Freixas<\/a>, si volem tirar endavant, les dones ens hem de prendre seriosament. Aix\u00f2 requereix \u00abvalorar la nostra ment i les seves produccions, sense demanar perd\u00f3 per si de cas no estan a l’altura; ens convida a no estar sempre disponibles, com si el temps ens sobr\u00e9s; suposa anteposar les nostres necessitats a les dels que colonitzen el nostre temps i, per descomptat, ens insta a respectar el nostre cos, la nostra salut, els nostres somnis i els nostres desitjos\u00bb. Prendre en consideraci\u00f3 la perspectiva de g\u00e8nere en la salut obre la porta a l’assoliment de les nostres expectatives vitals.<\/p>\n B\u00e1rbara Luque Salas \u00e9s professora Titular del Departament de Psicologia de Universitat de C\u00f2rdova. Carmen Tabernero Urbieta \u00e9s catedr\u00e0tica de Psicologia Social de la Universitat de Salamanca. <\/strong><\/em> Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de The Conversation<\/a>. <\/em>Llegeix l’original aqu\u00ed<\/a> Sovint, la investigaci\u00f3 m\u00e8dica ha mirat a les dones \u00abcom si fossin homes\u00bb. \u00c9s a dir, ha ignorat els seus problemes, malalties espec\u00edfiques, les seves queixes, malestar i causes de dolor, per centrar-se gaireb\u00e9 exclusivament a l’estudi de les dones en la seva salut reproductiva. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que \u00e9s molt m\u00e9s que aix\u00f2. […]<\/p>\n","protected":false},"author":437,"featured_media":27184,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2386],"class_list":["post-27180","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-perspectiva-de-genere-en-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/437"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27180"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27180\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Socialitzaci\u00f3 \u00aben femen\u00ed\u00bb<\/h3>\n
La tensi\u00f3 de la doble pres\u00e8ncia<\/h3>\n
Salut psicol\u00f2gica i medicalitzaci\u00f3<\/h3>\n
No es tracta nom\u00e9s d’incloure a les dones en les dades<\/h3>\n
\nNaima Z. Farhane Medina \u00e9s psicol\u00f2ga per la Universitat de C\u00f2rdova. <\/strong><\/em>
\nRosario Castillo-May\u00e9n treballa al departament de Psicologia de la Universitat de C\u00f2rdova.<\/strong> <\/em><\/p>\n
\n![\"The](\"https:\/\/counter.theconversation.com\/content\/159950\/count.gif?distributor=republish-lightbox-advanced\")
<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"