{"id":27202,"date":"2021-05-31T06:25:30","date_gmt":"2021-05-31T04:25:30","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27202"},"modified":"2021-05-31T06:25:30","modified_gmt":"2021-05-31T04:25:30","slug":"discriminacions-sanitaries-per-rao-dedat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/05\/31\/discriminacions-sanitaries-per-rao-dedat\/","title":{"rendered":"Discriminacions sanit\u00e0ries per ra\u00f3 d’edat"},"content":{"rendered":"

\u00daltimament sentim a parlar d’un concepte que resulta not\u00edcia: l’edatisme<\/strong><\/a>, que significa, en general, discriminaci\u00f3 per motius d’edat. La paraula no \u00e9s nova, per\u00f2 mai n’hav\u00edem sentit a parlar com ara. El terme es va definir pel geront\u00f2leg i psiquiatre Robert Butler el 1968, qui en va descriure tres components connectats entre si: les actituds perjudicials envers les persones grans i la vellesa; les pr\u00e0ctiques discriminat\u00f2ries contra les persones grans; i les pr\u00e0ctiques institucionals i pol\u00edtiques que perpetuen els estereotips sobre les persones grans. Posteriorment, el terme s’ha fet servir tamb\u00e9 amb relaci\u00f3 a altres grups d’edat.<\/p>\n

L’actual moment de pand\u00e8mia i de transformaci\u00f3 del sistema assistencial \u00e9s una ocasi\u00f3 id\u00f2nia per reflexionar sobre el fenomen.<\/p>\n

L’edat<\/strong> \u00e9s un factor biol\u00f2gic que influeix en la salut de les persones, per\u00f2 l’edat i altres causes biol\u00f2giques no s\u00f3n les \u00faniques que determinen el grau de salut o la seva qualitat, ni l’esperan\u00e7a de vida. De fet, es calcula que els factors biol\u00f2gics nom\u00e9s s\u00f3n responsables del voltant del 15-20% de la nostra salut. La resta dep\u00e8n del que s’anomenen determinants socials<\/strong>, que s\u00f3n l’estructura social, pol\u00edtica, econ\u00f2mica i cultural, les condicions de vida i de treball, el medi ambient, o els recursos materials de qu\u00e8 disposem per viure (com ara l’habitatge, el nivell d’ingressos, la c\u00e0rrega de treball reproductiu, etc…). Aquests determinants no afecten de la mateixa manera a tothom, i s’han descrit el que s’anomenen eixos de desigualtat segons els quals els recursos existents es distribueixen de manera desigual i creen injust\u00edcies determinades per factors socials. L’edat \u00e9s un eix de desigualtat tamb\u00e9 en el si del sistema sanitari.<\/p>\n

La pand\u00e8mia ha fet visible una realitat que ja existia abans: la de milers de persones grans que viuen en resid\u00e8ncies<\/strong> i no tenen el mateix acc\u00e9s a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria que la resta de poblaci\u00f3. De manera majorit\u00e0ria, no se’n fa c\u00e0rrec el sistema p\u00fablic de salut, sin\u00f3 empreses privades concertades amb la Generalitat, que actuen al marge dels serveis d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i, sovint, amb una qualitat molt per sota de la que ofereixen aquests. A Catalunya s\u00f3n m\u00e9s de 60.000 persones distribu\u00efdes en un miler de resid\u00e8ncies. Van ser not\u00edcia els problemes que van patir durant la primera onada de la pand\u00e8mia i el \u00abrescat\u00bb que van haver de fer els equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria p\u00fablics. Ara com ara no hi ha una soluci\u00f3 satisfact\u00f2ria, continuen els concerts amb les empreses privades que van demostrar les seves limitacions, mentre que l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no interv\u00e9, o ho fa de manera parcial, en els centres.<\/p>\n

El tancament de centres<\/strong> arran de la pand\u00e8mia, en especial a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, est\u00e0 originant problemes en l’accessibilitat que afecten m\u00e9s la gent gran, tal com ha alertat Amnistia Internacional en el seu Informe \u00abLa otra pandemia. Entre el abandono y el desmantelamiento: el derecho a la salud y la Atenci\u00f3n Primaria en Espa\u00f1a\u00bb<\/a>. A l’inici, es van tancar m\u00e9s de 400 centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i consultoris locals. La majoria d’aquests \u00faltims continuen tancats en l’actualitat de manera incomprensible i injustificada. Les persones grans, que estan m\u00e9s malaltes i necessiten m\u00e9s serveis de proximitat, s\u00f3n qui m\u00e9s els perden perqu\u00e8 tenen dificultats per despla\u00e7ar-se a una altra localitat. Poblacions com Sta. Coloma de Cervell\u00f3, Dosrius o Cabrils… reclamen la reobertura dels consultoris.<\/p>\n

Les tan pregonades noves tecnologies<\/strong> i les seves aplicacions (internet, la meva salut, l’e-consulta) o el simple tel\u00e8fon que s’han imposat a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria funcionen com a barreres d’acc\u00e9s<\/a> presencial per a tothom, per\u00f2 es comporten com a veritables factors de discriminaci\u00f3 per a les persones grans, sovint amb disminucions sensorials, que no tenen les habilitats per fer-les servir, o simplement no en disposen.<\/p>\n

Altres desigualtats ja es podien observar abans de la pand\u00e8mia en un tema tan rellevant com la prescripci\u00f3 de medicaments. Les persones grans estan sotmeses a m\u00e9s polimedicaci\u00f3<\/strong>, \u00e9s a dir, prenen m\u00e9s de cinc f\u00e0rmacs. A Espanya, entre la poblaci\u00f3 m\u00e9s gran de 65 anys no institucionalitzada, la polimedicaci\u00f3 se situa al voltant del 50%. \u00c9s cert les persones grans presenten m\u00e9s patologia, en concret, el 70% t\u00e9 malalties cr\u00f2niques, una mitjana de quatre per a cada persona. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que un ter\u00e7 dels medicaments que prenen no tenen una indicaci\u00f3 clara. La polimedicaci\u00f3 s’associa a la pres\u00e8ncia d’efectes adversos, que s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en les persones grans. Es considera que les reaccions adverses afecten pr\u00e0cticament el 100% de persones quan prenen 10 o m\u00e9s f\u00e0rmacs. Reaccions adverses que poden portar a un ingr\u00e9s hospitalari o, fins i tot, a la mort.<\/p>\n

Un altre terreny de discriminaci\u00f3 per edat \u00e9s de la investigaci\u00f3. Els assajos<\/strong> cl\u00ednics<\/strong> de medicaments freq\u00fcentment no inclouen gent gran o ho fan amb gent gran sana, que no \u00e9s representativa de la poblaci\u00f3 a qui despr\u00e9s s’aplicaran. Aquest fet ha quedat visualitzat amb les vacunes per a la Covid-19. En els assajos previs a la comercialitzaci\u00f3 la representaci\u00f3 de la gent gran era baixa, al voltant del 4% de majors de 75 anys en el cas de Pfizer. El mateix est\u00e0 passant amb la investigaci\u00f3 dels tractaments, en els quals nom\u00e9s hi participen un 50% de persones grans. Aix\u00f2 fa que es desconegui d’entrada tant l’efectivitat com els efectes adversos en aquest nombr\u00f3s grup de poblaci\u00f3.<\/p>\n

Es pot parlar encara de m\u00e9s desigualtats en el sistema sanitari vers les persones velles, per exemple, en el tracte<\/strong>. Sovint s’observa una infantilitzaci\u00f3 que comporta p\u00e8rdua d’autonomia i ataca la dignitat, com no preguntar la mateixa opini\u00f3, preguntar-la als fills, tractar amb una familiaritat que no toca, o parlar en general dels \u00abavis\u00bb. O les actuacions excessives<\/strong> i perilloses, com algunes intervencions suposadament preventives basades en la realitzaci\u00f3 de proves i en la prescripci\u00f3 de medicaments (vitamines, minerals, protectors d’est\u00f3mac, per la dem\u00e8ncia…) que augmenten la depend\u00e8ncia del sistema sanitari i fan cr\u00e9ixer la bossa de polimedicaci\u00f3 i els seus efectes adversos. En el sistema privat la discriminaci\u00f3 \u00e9s encara m\u00e9s gran. Per exemple, a partir de certa edat, les companyies d’assegurances no admeten nous clients, o incrementen el preu de les p\u00f2lisses, perqu\u00e8 els vells no s\u00f3n rendibles.<\/p>\n

En resum, el sistema sanitari incrementa les desigualtats en salut per ra\u00f3 d’edat. Falta molt perqu\u00e8 el nostre sistema p\u00fablic sigui equitatiu i solidari. No \u00e9s una empresa tan dif\u00edcil si les pol\u00edtiques es conceben i s’impregnen de sensibilitat social.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00daltimament sentim a parlar d’un concepte que resulta not\u00edcia: l’edatisme, que significa, en general, discriminaci\u00f3 per motius d’edat. La paraula no \u00e9s nova, per\u00f2 mai n’hav\u00edem sentit a parlar com ara. El terme es va definir pel geront\u00f2leg i psiquiatre Robert Butler el 1968, qui en va descriure tres components connectats entre si: les actituds […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":27203,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[2387],"class_list":["post-27202","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-edatisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27202"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27202\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27202"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27202"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}