{"id":27271,"date":"2021-06-03T06:25:07","date_gmt":"2021-06-03T04:25:07","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27271"},"modified":"2021-06-03T06:25:07","modified_gmt":"2021-06-03T04:25:07","slug":"lactitud-cientifica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/06\/03\/lactitud-cientifica\/","title":{"rendered":"L&#8217;actitud cient\u00edfica"},"content":{"rendered":"<p>La breu narraci\u00f3 que fa la Wikipedia de la mort dels quatre presidents dels Estats Units que han estat assassinats \u00e9s un bon exercici per a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de la medicina. Amb tots ells, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abraham_Lincoln\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Lincoln<\/a> el 1865, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/James_A._Garfield\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Garfield<\/a> el 1881, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/William_McKinley\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">McKinley<\/a> el 1901 i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_F._Kennedy\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Kennedy<\/a> el 1963, la medicina de l&#8217;\u00e8poca va fer tot el que va poder per salvar-los la vida. Dels quatre magnicidis, el m\u00e9s il\u00b7lustratiu \u00e9s el de Garfield, que va rebre dos trets que no van afectar cap \u00f2rgan vital. L&#8217;il\u00b7lustre ferit va estar m\u00e9s de dos mesos en un llit a la Casa Blanca, mentre els metges -en el seu afany per trobar una de les bales- van anar convertint una ferida d&#8217;uns mil\u00b7l\u00edmetres en una ferida greu. I va acabar morint \u00abper culpa de la infecci\u00f3 i de l&#8217;hemorr\u00e0gia interna que li van causar els metges\u00bb.<\/p>\n<p>El cas pot sorprendre pel poc temps transcorregut. Per\u00f2 en aquest esc\u00e0s segle i mig la medicina ha canviat profundament. El 1881, ja havia abandonat l&#8217;\u00e8poca precient\u00edfica de les sagnies, purgues, trepanacions i altres tractaments que mataven m\u00e9s que curaven. I, per primera vegada, tenia una explicaci\u00f3 cient\u00edfica per a l&#8217;origen de moltes malalties, una vegada que Pasteur havia presentat en la d\u00e8cada de 1860 proves que els microbis eren la causa d&#8217;infeccions. No obstant aix\u00f2, els metges seguien sense acceptar una cosa que no podien veure i es preguntaven \u00abon s\u00f3n aquestes petites b\u00e8sties?\u00bb, aferrats a una pr\u00e0ctica cl\u00ednica sustentada en l&#8217;autoritat i la tradici\u00f3. Mentre Garfield moria a mans dels seus metges, Koch mostrava aquestes petites b\u00e8sties en el seu microscopi, inaugurant la bacteriologia.<\/p>\n<p>La medicina es feia cient\u00edfica amb un retard de diversos segles respecte a la f\u00edsica o l&#8217;astronomia, per\u00f2 la immensa majoria dels metges ni estaven al cas de la ci\u00e8ncia ni pensaven com a cient\u00edfics. En els 80 anys que van des de la teoria microbiana a l&#8217;\u00fas m\u00e8dic de la penicil\u00b7lina el 1941, el progr\u00e9s cl\u00ednic no va ser realment apreciable. A partir de llavors, els aven\u00e7os m\u00e8dics es van comen\u00e7ar a disparar. Quan Kennedy va morir el 1963, els metges tampoc van poder fer res per salvar la vida d&#8217;un home amb el cervell destrossat, per\u00f2 la pr\u00e0ctica m\u00e8dica tenia ja unes s\u00f2lides bases cient\u00edfiques i s&#8217;havien aconseguit \u00e8xits com el dels trasplantaments d&#8217;\u00f2rgans. Els metges no eren cient\u00edfics -i la majoria d&#8217;ells segueixen sense ser-ho- per\u00f2 la medicina era ja plenament cient\u00edfica, perqu\u00e8 en la professi\u00f3 prevalia l&#8217;actitud cient\u00edfica, aquesta actitud que implica aprendre de l&#8217;evid\u00e8ncia emp\u00edrica, revisar-la cont\u00ednuament i modificar d&#8217;acord a la pr\u00e0ctica i, si cal, les pr\u00f2pies creences. Aquest ha estat el gran canvi.<\/p>\n<p>No sempre \u00e9s f\u00e0cil diferenciar la ci\u00e8ncia del que no ho \u00e9s i de la pseudoci\u00e8ncia. <a href=\"http:\/\/www.laetoli.es\/biblioteca-bunge-editorial-laetoli\/114-pseudociencia-e-ideologia-mario-bunge-9788492422630.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Mario Bunge va proposar a <em>Pseudoci\u00e8ncia i ideologia<\/em><\/a> fins a 12 condicions necess\u00e0ries que havia de complir un camp de coneixement per a ser considerat cient\u00edfic. Per\u00f2 l&#8217;aventura intel\u00b7lectual d&#8217;aconseguir una definici\u00f3 de ci\u00e8ncia d&#8217;acord amb les lleis de la l\u00f2gica sembla finalment en via morta davant la impossibilitat d&#8217;identificar les seves condicions necess\u00e0ries i suficients. Alguns fil\u00f2sofs de la ci\u00e8ncia segueixen donant-li voltes al problema de la demarcaci\u00f3 i reivindicant el m\u00e8tode cient\u00edfic, per\u00f2 es van obrint cam\u00ed idees m\u00e9s pragm\u00e0tiques com la de l&#8217;<a href=\"https:\/\/revistas.um.es\/daimon\/article\/view\/436061\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">actitud cient\u00edfica que defensa el fil\u00f2sof Lee McIntyre<\/a> com el m\u00e9s genu\u00ed de la ci\u00e8ncia i que implica un comprom\u00eds col\u00b7lectiu ferm amb l&#8217;evid\u00e8ncia. Aquest comprom\u00eds no evita que hi hagi fraus, errors i exemples de mala ci\u00e8ncia, per\u00f2 permet identificar-los, esmenar-los i avan\u00e7ar. 140 anys despr\u00e9s de la mort de Garfield, els tractaments m\u00e8dics segueixen sent una causa de malaltia i mort gens menyspreable. Per\u00f2 la preemin\u00e8ncia de l&#8217;actitud cient\u00edfica a la medicina \u00e9s el que garanteix que cada vegada es conegui millor el que cal fer i el que no cal fer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La breu narraci\u00f3 que fa la Wikipedia de la mort dels quatre presidents dels Estats Units que han estat assassinats \u00e9s un bon exercici per a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de la medicina. Amb tots ells, Lincoln el 1865, Garfield el 1881, McKinley el 1901 i Kennedy el 1963, la medicina de l&#8217;\u00e8poca va fer tot [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":27273,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1206],"tags":[640],"class_list":["post-27271","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-escepticemia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27271"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27271\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}