enquesta oberta<\/a> que han respost al voltant de 2.000 dones entre 18 i 55 anys, un 11,6 de les enquestades fan servir paper higi\u00e8nic com a substitutiu dels productes menstruals i un 4,3% usa bolquers. Aix\u00ed mateix, el 4,6% practica el sagnat lliure, \u00e9s a dir, no utilitza cap producte menstrual.<\/p>\nDavant aquesta problem\u00e0tica, s’han engegat diverses iniciatives per a garantir l’acc\u00e9s a aquests productes. Una d’elles l’ha dut a terme el Banc Farmac\u00e8utic, una ONG catalana que promou la inclusi\u00f3 social de les persones que viuen en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat a trav\u00e9s de la millora de la salut. A trav\u00e9s del Fons Social de la Menstruaci\u00f3 (FSMn), s’ajuden a les menors i dones amb problemes econ\u00f2mics facilitant l’acc\u00e9s gratu\u00eft als productes d’higiene menstrual com s\u00f3n els tampons i compreses, a m\u00e9s de productes reutilitzables com copes menstruals i calces i compreses de tela.<\/p>\n
\u00abHem aconseguit recaptar m\u00e9s de dos milions de productes menstruals\u00bb, explica Jordi Bosch, director de Relacions Institucionals del Banc Farmac\u00e8utic i director de l’Observatori de la Pobresa Farmac\u00e8utica. Tots aquests productes s’han donat al Banc de Productes No Alimentaris, que els est\u00e0 repartint a 300 entitats socials d’arreu de Catalunya. \u00abMitjan\u00e7ant el contacte amb les entitats hem comprovat que \u00e9s una necessitat; \u00e9s real que hi ha una manca en aquests tipus de productes. I amb la crisi derivada de la pand\u00e8mia de la Covid-19 encara s’ha fet m\u00e9s evident\u00bb, destaca Bosch. El Banc Farmac\u00e8utic ha demanat a les 300 entitats que reparteixen els productes menstruals que, mitjan\u00e7ant enquestes, recopilin informaci\u00f3 sobre les persones usu\u00e0ries d’aquests productes per tal de poder estudiar m\u00e9s a fons la problem\u00e0tica.<\/p>\n
Combatre la pobresa menstrual des de les administracions<\/h3>\n
Tamb\u00e9 hi ha pa\u00efsos que s’han mostrat compromesos en la lluita contra la pobresa menstrual. \u00c9s el cas d’Esc\u00f2cia, que el passat mes de novembre es va convertir en el primer pa\u00eds del m\u00f3n on les compreses i tampons es poden adquirir gratu\u00eftament com a productes d’acc\u00e9s universal en determinats edificis p\u00fablics, com centres sanitaris o escolars. La mesura es va aprovar despr\u00e9s d’una intensa campanya de quatre anys al voltant de les desigualtats en la menstruaci\u00f3 liderada per la portaveu de salut del Partit Laborista escoc\u00e8s, Monica Lennon.<\/p>\n
Tamb\u00e9 el govern de Nova Zelanda, despr\u00e9s d’una prova pilot impulsada en diverses escoles, ha anunciat que proporcionar\u00e0 a partir d’aquest mes de juny productes d’higiene femenina gratu\u00efts a totes les escoles del pa\u00eds per tal de combatre la pobresa menstrual.<\/p>\n
A Espanya, el debat sobre la pobresa menstrual encara est\u00e0 en una fase inicial. El president del govern, Pedro S\u00e1nchez, va anunciar que els productes d’higiene \u00edntima passarien a tenir un IVA superredu\u00eft del 4%, que grava els articles de primera necessitat. No obstant aix\u00f2, aquest canvi encara no s’ha implementat. Si es fes efectiu, Espanya se sumaria a pa\u00efsos com el Regne Unit, Austr\u00e0lia, els Estats Units, It\u00e0lia o el Canad\u00e0, que ja han redu\u00eft o eliminat aquesta taxa. A m\u00e9s, alguns d’aquests pa\u00efsos tenen programes per proporcionar productes gratu\u00eftament en escoles i universitats estatals.<\/p>\n
De moment, al territori espanyol hi ha una iniciativa pionera per combatre la pobresa menstrual. La Universitat de Vigo, a Pontevedra, s’ha convertit en la primera universitat espanyola en repartir compreses i tampons gratu\u00eftament a les estudiants i treballadores de la instituci\u00f3.<\/p>\n
Educaci\u00f3 menstrual<\/h3>\n
Els resultats de l’estudi de l’Institut d’Investigaci\u00f3 en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria Jordi Gol, finan\u00e7at per la European Society of Contraception and Reproductive Health<\/em>, indiquen que el 12,6% d’enquestades no sabia qu\u00e8 era la menstruaci\u00f3 i el 47% tenia informaci\u00f3 parcial sobre aquesta abans de la primera menstruaci\u00f3. A m\u00e9s, el 48,7% va declarar que no se sentien preparades per tenir la menstruaci\u00f3 quan la van tenir per primera vegada.<\/p>\nSegons les enquestades, els primers aprenentatges sobre la menstruaci\u00f3 van ser per part de la fam\u00edlia en el 69,5% dels casos, en centres educatius per al 40,4% i a trav\u00e9s d’amistats en el 35,5% d’enquestades. El 41,5% de les participants s’ha sentit en algun moment discriminada o jutjada per tenir la menstruaci\u00f3.<\/p>\n
Respecte al dolor menstrual, el 7,9% considera \u00abnormal\u00bb que la menstruaci\u00f3 vagi acompanyada de dolor intens, mentre que el 3,8% considera que no \u00e9s necessari consultar a un professional de salut pels dolors menstruals. Segons les investigadores -en la majoria dones-, aquestes dades assenyalen una normalitzaci\u00f3 del patiment i d’altres alteracions menstruals, una de les barreres m\u00e9s significatives per detectar problemes de salut com l’endometriosi.<\/p>\n
Respecte a l’acc\u00e9s a serveis de salut menstrual, el 20% de les participants en l’estudi no ha consultat a professionals sanit\u00e0ries o altres professionals sobre la menstruaci\u00f3, mentre que el 15,8% ha consultat medicina alternativa o complement\u00e0ria. Segons les expertes, aquestes dades podrien ser un indicatiu que les institucions sanit\u00e0ries no acaben de donar resposta a les demandes i necessitats de les usu\u00e0ries en relaci\u00f3 amb consultes sobre el cicle menstrual i la menstruaci\u00f3.<\/p>\n
Per aix\u00f2, remarquen la necessitat crucial de promoure l’educaci\u00f3 menstrual, aix\u00ed com l’abordatge del cicle menstrual i la menstruaci\u00f3 com a signes vitals de la salut menstrual i general als serveis sanitaris. \u00abAmb aix\u00f2 i per a aix\u00f2, es requereix eliminar el tab\u00fa, estigma i discriminaci\u00f3 encara associats a menstruar, a trav\u00e9s de la visibilitzaci\u00f3 de la menstruaci\u00f3 i la ciclicitat de la salut de les dones que menstruen\u00bb, sostenen les autores de l’estudi.<\/p>\n
Segons el director de Relacions Institucionals del Banc Farmac\u00e8utic, Jordi Bosch, per trencar el tab\u00fa \u00e9s essencial promoure la \u00abcultura educativa\u00bb. En aquest sentit, l’entitat organitza tallers en diversos centres d’ESO i Batxillerat i en Instituts de Formaci\u00f3 Professional de Barcelona, Cornell\u00e0 del Llobregat i Girona, en els quals es parla obertament de la menstruaci\u00f3 amb l’objectiu de reduir els estigmes i prejudicis i naturalitzar el proc\u00e9s. \u00abHi ha certes cultures que ho viuen com un tema molt tab\u00fa i aix\u00f2 fa que, a vegades, quan les noies tenen la regla, aix\u00f2 es tradueixi en absentisme escolar. Per aix\u00f2 \u00e9s essencial educar en la normalitzaci\u00f3 de la menstruaci\u00f3\u00bb, remarca Bosch.<\/p>\n
L’impacte mediambiental dels productes menstruals<\/h3>\n
Els productes d’un sol \u00fas, com \u00e9s el cas de les compreses o els tampons, causen greus impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida, des de la fase de producci\u00f3 fins a la d’eliminaci\u00f3 del residu. Aquests impactes inclouen tant l’alliberament de components qu\u00edmics perillosos per al medi ambient, com la gesti\u00f3 prec\u00e0ria dels residus, que acaben el seu cicle de vida en abocadors o incineradores o, fins i tot, abandonats al mar.<\/p>\n
Segons un estudi realitzat per Rezero<\/a> sobre els costos ambientals i econ\u00f2mics dels productes menstruals d’un sol \u00fas, entre altres productes, una persona menstruant al llarg la seva vida f\u00e8rtil llen\u00e7a aproximadament 180 kg de compreses i tampons. A m\u00e9s, els productes menstruals d’un sol \u00fas i tovalloletes humides es troben entre els 10 productes pl\u00e0stics d’un sol \u00fas m\u00e9s trobats en el medi mar\u00ed de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\nDe la investigaci\u00f3 elaborada per Rezero s’extreu que un sol any de menstruaci\u00f3 per una dona menstruant representa una petjada de carboni de 5,3 kg de CO\u2082 equivalents. Aix\u00f2 significa que la mitjana anual de consum aproximadament de 49 bilions de productes menstruals d’un sol \u00fas a la UE a 28 Estats membres equival a 245.000 tones de CO\u2082. A Catalunya, el consum de 752 milions de productes menstruals d’un sol \u00fas equival a 9 tones d’emissions de CO\u2082.<\/p>\n
Davant l’impacte ambiental dels productes d’un sol \u00fas, la utilitzaci\u00f3 dels productes reutilitzables \u00e9s una bona soluci\u00f3. Segons els resultats de l’estudi, s’estima que gr\u00e0cies a l’\u00fas d’una copa menstrual es pot reduir el 99% dels residus que s\u00f3n generats amb els productes d’un sol \u00fas. \u00c9s a dir, si nom\u00e9s el 20% de les persones menstruants opt\u00e9s per utilitzar la copa menstrual en lloc de productes menstruals d’un sol \u00fas, es podrien reduir gaireb\u00e9 100.000 tones anuals del total de residus generats a la UE.<\/p>\n
Tot i que durant l’\u00faltima d\u00e8cada els productes menstruals reutilitzables, com la copa menstrual o les compreses de tela, han guanyat popularitat i s’estan comen\u00e7ant a incrementar al mercat de la UE, la poblaci\u00f3 que els utilitza encara representa una minoria. El principal motiu d’aquest fet \u00e9s que aquests productes reutilitzables no s\u00f3n \u00e0mpliament accessibles a tota la UE, i la seva disponibilitat varia molt en funci\u00f3 del pa\u00eds. Per exemple, les copes menstruals i compreses de roba estan majorit\u00e0riament disponibles per Internet, i nom\u00e9s en alguns pa\u00efsos tamb\u00e9 a botigues f\u00edsiques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Segons dades de l’Institut d’Estad\u00edstica de Catalunya (Idescat), el 28% de les dones que viuen a Catalunya tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes. La manca de recursos econ\u00f2mics es tradueix tamb\u00e9 en dificultats per accedir als productes menstruals. De fet, segons l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’ impulsat per l’Institut d’Investigaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":27301,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2284],"class_list":["post-27300","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-pobresa-menstrual"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27300"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27300\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}