Diana Mart\u00ednez Sanvicens \u00e9s metgessa especialitzada en psiquiatria. Es va subespecialitzar en drogoaddiccions i, actualment, treballa al CAS (Centre d’atenci\u00f3 i seguiment a les drogodepend\u00e8ncies especialitzat en el tractament de les addiccions) del barri de La Mina de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s. Aquest \u00e9s un CAS de refer\u00e8ncia d’aquesta zona de consum greu i poblaci\u00f3 molt empobrida.<\/p>\n
Com va ser l’inici de la pand\u00e8mia per tu?<\/strong><\/p>\n El mes d’octubre, just abans de la pand\u00e8mia, em vaig posar malalta. Per tant, l’inici de la pand\u00e8mia em va agafar de baixa. El meu marit tamb\u00e9 \u00e9s metge i jo estava malalta… viv\u00edem canvis personals, amb la por d’infectar-nos. Quan vaig poder reincorporar-me no vaig poder-ho fer en el meu lloc de treball a Sant Joan de D\u00e9u i ho vaig fer a la meva pla\u00e7a del Parc Salut Mar. All\u00e0 vaig retrobar-me amb molts pacients enmig del panorama pand\u00e8mic, que no \u00e9s poca cosa. He de dir que en l’\u00e0mbit professional, especialment en l’inici de la pand\u00e8mia els inicis, el suport emocional va ser incre\u00efble: la xarxa de companyes i companys es va posar en marxa de sobte; ten\u00edem necessitat de sentir-nos un col\u00b7lectiu i donar-nos suport mutu. Va ser molt colpidor.<\/p>\n Ja fa m\u00e9s d’un any que estem en pand\u00e8mia. Com ha estat l’evoluci\u00f3 de l’afectaci\u00f3 en salut mental?<\/strong><\/p>\n En l’\u00e0mbit d’urg\u00e8ncies de salut mental, va ser inesperat. Normalment hi ha molt volum de pacients, de necessitats, intents de su\u00efcidi… i amb la pand\u00e8mia es va aturar de cop i volta; les persones que acudien a urg\u00e8ncies ja es trobaven en una situaci\u00f3 d’ingr\u00e9s urgent. Pels pacients psiqui\u00e0trics, la cosa es va complicar molt. Normalment estan en espais grans per poder-se moure, per\u00f2 havien de tancar-se, i m\u00e9s si hi havia quarantenes, que s’havia de tancar la planta. Va ser dur\u00edssim. Els pacients ho van passar molt malament. A m\u00e9s, en segons quines situacions, no podien entendre-ho. Va ser dif\u00edcil i complicat. D’altra banda, les interconsultes de psiquiatria van augmentar molt: ansietat, depressi\u00f3 o del\u00edriums de pacients a\u00efllats amb Covid amb una gran incertesa vital. Va haver-hi molta feina en aquest \u00e0mbit.<\/p>\n I per a les persones addictes a subst\u00e0ncies, com ha estat aquest any?<\/strong><\/p>\n La meva experi\u00e8ncia \u00e9s a La Mina, que \u00e9s una zona de molt\u00edssim consum, molt pobre, amb una gran diversitat d’\u00e8tnies i amb gran nucli de poblaci\u00f3 gitana i de georgians. \u00c9s un barri amb una precarietat social important. El que explicaven els pacients \u00e9s que durant els mesos de confinament total no hi havia acc\u00e9s a drogues, perqu\u00e8 els narcotraficants no havien pogut portar-les des de tercers pa\u00efsos; la disponibilitat de droga va ser nul\u00b7la i de cop. Aix\u00f2 va provocar que les persones addictes a l’hero\u00efna vinguessin a buscar metadona. Eren persones que, d’altra manera, no haguessin contemplat el tractament, perqu\u00e8 el nivell de consum era molt alt. Aix\u00f2 va ser un pas positiu. D’altres tenien abstin\u00e8ncia, i tenint en compte que les persones drogodependents no tenen molta xarxa social i algunes es troben en una situaci\u00f3 de pobresa extrema, van perdre les rutines i l’estabilitat. Va haver-hi gent que va recaure, d’altres que van menjar en exc\u00e9s per no consumir. Alguns pacients es van engreixar fins a 30 quilos en aquests mesos. Ara mateix tenim pacients molt descompensats, encara a conseq\u00fc\u00e8ncia del tancament. Hi ha hagut recaigudes molt importants. Crec que mai havia enviat a tanta gent a comunitats terap\u00e8utiques com fins ara.<\/p>\n L’empitjorament ha afectat de forma igual dones i homes?<\/strong><\/p>\n Hi ha moltes dones consumidores que s\u00f3n v\u00edctimes de viol\u00e8ncia masclista greu. Per a elles consumir subst\u00e0ncies \u00e9s una manera de pal\u00b7liar l’ansietat i el dolor. L’educadora social no va parar, es van fer molts acompanyaments i vam poder treure dones del nucli familiar que es trobaven en situacions extremes, molt pitjors que els mesos anteriors. Les dones que v\u00e9nen al CAS s\u00f3n nom\u00e9s un 20%. Tot i que crec que els mesos de confinament van ser igual de dolents per tots, les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia van empitjorar molt\u00edssim. Van substituir les drogues per m\u00e9s ansiol\u00edtics, pastilles per controlar l’abstin\u00e8ncia… tamb\u00e9 he vist s\u00f3n moltes dones amb un gran augment de pes. Van perdre totes les activitats i rutines, i moltes no van poder recuperar-se despr\u00e9s.<\/p>\n Com heu viscut, col\u00b7lectivament, les professionals aquest any?<\/strong><\/p>\n Amb la sensaci\u00f3 d’improvisaci\u00f3 constant, i no sempre amb coher\u00e8ncia. Al CAS s’afegia el no poder veure als pacients, havent de citar els pacients per tel\u00e8fon. Aix\u00f2 \u00e9s molt complicat. Imagina trucar a una noia que \u00e9s addicte a l’alcohol, per\u00f2 que el seu marit no ho sap i l’has de trucar per fer el seguiment: \u00e9s un drama. Es va perdre una intimitat essencial, a m\u00e9s de perdre’s la din\u00e0mica. Calia recuperar les visites presencials, tornar a fer controls… est\u00e0 costant molt tornar a implementar-ho. Hem anat veient com els pacients es descompensaven i no ten\u00edem eines per ajudar-los.<\/p>\n L’estigma en la salut mental i les drogodepend\u00e8ncies, \u00e9s una realitat que ha quedat oculta?<\/strong><\/p>\n Crec que s\u00ed. La salut mental ja marca estigma i el consum de subst\u00e0ncies sovint no es considera ni malaltia, es considera directament un vici sense donar entitat de necessitat de tractament m\u00e8dic. Sumat a la Covid, l’estigma era enorme. A banda, la simptomatologia Covid en pacients en aquesta situaci\u00f3 es tracta b\u00e9 si l’hospital t\u00e9 una\u00a0 sensibilitat cap a aquestes patologies, i n’hi ha que no en tenen.<\/p>\n Es parla que la quarta onada ser\u00e0 la salut mental. Com creus que afectar\u00e0 la realitat dels CAS?<\/strong><\/p>\n Hi haur\u00e0 diverses afectacions greus. La primera, l’econ\u00f2mica. Els nostres pacients reben pensions, que segurament baixaran. Els recursos socials tamb\u00e9 baixaran. Aix\u00f2 provocar\u00e0 m\u00e9s problemes de salut mental. Si les condicions de vida empitjoren, empitjora la salut mental. Els serveis socials no donaran m\u00e9s de si. Estan augmentant els problemes i su\u00efcidis infanto-juvenils i hi ha risc que creixi en general, i m\u00e9s en el col\u00b7lectiu que tractem als CAS, perqu\u00e8 s\u00f3n gent molt impulsiva, amb acc\u00e9s a drogues de les quals saben perfectament els l\u00edmits i sense suport psicosocial. Ara mateix ja ens hi comencem a trobar. Les condicions de vida empitjoren i la gent claudica. Cal millorar la xarxa p\u00fablica d’atenci\u00f3 a la salut mental, o no podrem cobrir el que ens ve a sobre. Si no hi dediquem m\u00e9s recursos, no podrem donar resposta.<\/p>\n