{"id":27330,"date":"2021-06-10T06:30:29","date_gmt":"2021-06-10T04:30:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27330"},"modified":"2021-06-10T06:30:29","modified_gmt":"2021-06-10T04:30:29","slug":"40-anys-de-sida-els-reptes-pendents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/06\/10\/40-anys-de-sida-els-reptes-pendents\/","title":{"rendered":"40 anys de SIDA: els reptes pendents"},"content":{"rendered":"

El passat 5 de juny de 2021 es van complir 40 anys de la primera descripci\u00f3 cl\u00ednica de casos del que, posteriorment, es va denominar s\u00edndrome d’immunodefici\u00e8ncia adquirida (sida). Els casos van apar\u00e8ixer publicats al Butllet\u00ed Epidemiol\u00f2gic Nord-americana Morbidity Mortality Weekly Report (MMWR)<\/a> el 1981. Es tractava de cinc homes pr\u00e8viament sans que presentaven infeccions oportunistes en el context d’una grav\u00edssima immunodepressi\u00f3 cel\u00b7lular.<\/p>\n

Tan sols dos anys despr\u00e9s, el 1983, els Laboratoris de l’Institut Pasteur a Par\u00eds a\u00efllaven l’agent infecci\u00f3s responsable d’aquesta nova malaltia, el Virus de la Immunodefici\u00e8ncia Humana (VIH).<\/p>\n

Al llarg d’aquestes quatre d\u00e8cades es calcula que prop de 40 milions de persones han mort de SIDA a tot el m\u00f3n<\/a>. A m\u00e9s, conviuen amb el VIH uns 38 milions<\/a>, encara s’infecten prop d’un mili\u00f3 de persones anualment i moren unes 700.000 per any.<\/a> A Espanya el nombre de malalts de VIH ascendeix a 150.000, i sorgeixen al voltant de 3.000 noves infeccions a l’any.<\/p>\n

La pand\u00e8mia devastadora<\/h3>\n

La primera d\u00e8cada de la pand\u00e8mia de VIH va ser terrible des de tots els punts de vista, amb una morbimortalitat elevad\u00edssima. Tant que a aquest per\u00edode se’l coneix tamb\u00e9 com la \u00abEdat Mitjana\u00bb del VIH.<\/p>\n

Hi havia desconcert general, i la desesperaci\u00f3 en pacients i personal sanitari era enorme. Aix\u00f2 va contribuir que, encara que el VIH havia estat identificat el 1983, fins a 1986 a Espanya no eren obligat\u00f2ries les proves de cribratge de VIH a tot producte hemoderivat (transfusions, etc.). D’altra banda, durant els primers anys no estava clar si atribuir la causa de la SIDA a un agent biol\u00f2gic o a un agent qu\u00edmic. A sobre, tots els intents per aconseguir tractaments enfront de VIH tenien un \u00e8xit molt discret i molt limitat en el temps.<\/p>\n

En aquella primera d\u00e8cada, la infecci\u00f3 per VIH va arribar a ser la primera causa de mort en el nostre entorn en persones d’entre 20 i 40 anys. El canvi radical va arribar en la segona d\u00e8cada, despr\u00e9s del Congr\u00e9s Internacional de la SIDA de 1996 a Vancouver (Canad\u00e0)<\/a>. Va ser llavors quan van apar\u00e8ixer estrat\u00e8gies antiretrovirals molt potents, capaces d’inhibir la replicaci\u00f3 del VIH gaireb\u00e9 al 100%, que van fer que la mortalitat disminu\u00eds de forma important\u00edssima.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, els efectes adversos de la medicaci\u00f3 i les m\u00faltiples pastilles di\u00e0ries que havien de ingerir els pacients eren un obstacle molt gran per a un tractament cr\u00f2nic.<\/p>\n

D’altra banda, m\u00faltiples estrat\u00e8gies de tractament inclo\u00efen ter\u00e0pies de tres mol\u00e8cules que, si b\u00e9 tenien una efic\u00e0cia molt alta, s’acompanyaven d’importants efectes adversos, com la lipodistr\u00f2fia, que limitaven la qualitat de vida dels pacients, incrementant l’estigma de la malaltia.<\/p>\n

Una pastilla al dia… o a la setmana<\/h3>\n

A la tercera d\u00e8cada de la pand\u00e8mia van apar\u00e8ixer finalment opcions m\u00e9s potents que les anteriors amb un perfil de seguretat excel\u00b7lent (pr\u00e0cticament sense efectes adversos), de m\u00faltiples fam\u00edlies de f\u00e0rmacs i reunides en una sola pastilla al dia.<\/p>\n

Des de llavors, els aven\u00e7os han anat orientats a trobar noves mol\u00e8cules amb un perfil d’efic\u00e0cia, toler\u00e0ncia i conveni\u00e8ncia excel\u00b7lents, que fins i tot permeten l’administraci\u00f3 parenteral (intramuscular o subcut\u00e0nia). Aix\u00f2 obre la possibilitat a tractaments antiretrovirals administrables cada diverses setmanes o mesos.<\/p>\n

A m\u00e9s, s’han establert les bases per al control efectiu de la pand\u00e8mia mitjan\u00e7ant mesures profil\u00e0ctiques. Aix\u00f2 inclou la detecci\u00f3 i tractament preco\u00e7 dels infectats (test and treat<\/em>, \u00abdiagnosticar i tractar\u00bb). Per\u00f2 tamb\u00e9 la profilaxi pre-exposici\u00f3 (PrEP), que consisteix a administrar mol\u00e8cules antiretrovirals en persones amb alta probabilitat d’infectar-se per, efectivament, evitar aquesta infecci\u00f3. A m\u00e9s, s’insisteix en investigar veritables vacunes profil\u00e0ctiques que puguin evitar la infecci\u00f3 pel VIH.<\/p>\n

Curaci\u00f3 completa i vacunes<\/h3>\n

En el moment actual, la investigaci\u00f3 sobre el VIH s’enfronta a dos grans reptes:<\/p>\n