El dolor \u00e9s un gran aliat de la nostra salut. Com a senyal d’alarma, el dolor \u00e9s molt bo, ens adverteix que alguna cosa no est\u00e0 funcionant com hauria de fer-ho. El dolor ens avisa d’un c\u00f2lic nefr\u00edtic i d’un menisc mig trencat, per\u00f2 un cop compleix la missi\u00f3 d’advert\u00e8ncia, ja no t\u00e9 cap utilitat. Si es perllonga m\u00e9s enll\u00e0 dels sis mesos, parlem ja de dolor cr\u00f2nic, una situaci\u00f3 que pateix al voltant del 23% de la poblaci\u00f3, per\u00f2 que, m\u00e9s enll\u00e0 dels 60 anys, es pot dir que fins a un 70% de la gent tenen algun tipus de dolor cr\u00f2nic. En una poblaci\u00f3 que cada cop viu m\u00e9s anys, la degeneraci\u00f3 natural est\u00e0 fent incrementar cada cop m\u00e9s els pacients que conviuen amb un dolor cr\u00f2nic.<\/p>\n
Amb un dolor que es cronifica s’apr\u00e8n a conviure, sempre que no impedeixi la normal funcionalitat di\u00e0ria amb total autonomia. \u00abLa implicaci\u00f3 de la persona \u00e9s clau en aix\u00f2\u00bb, explica el cap de la Unitat del Dolor de l’Hospital del Mar, Antonio Montes. \u00abTenim una cultura globalment molt receptora, de vegades molt passiva, i m\u00e9s a l’espera que ens facin alguna cosa que ens millori, per\u00f2 per millorar, la persona pot fer moltes m\u00e9s coses de les que pensa, sempre es pot fer alguna cosa m\u00e9s. Per\u00f2 els canvis d’h\u00e0bits, com ara baixar de pes o exercitar-nos f\u00edsicament, costen molt. I aix\u00f2 \u00e9s un peix que es mossega la cua\u00bb, diu. Modificar actituds davant d’una situaci\u00f3 de dolor cr\u00f2nic, com \u00e9s sortir a caminar cada dia mitja hora i no un cop a la setmana esfor\u00e7ant-se molt, \u00e9s manera. \u00abEl canvi d’actituds \u00e9s el dif\u00edcil, per\u00f2 de columna nom\u00e9s en tenim una\u00bb, expressa l’especialista de l’Hospital del Mar que, a m\u00e9s, presideix la Societat Catalana de Dolor.<\/p>\n
El desenvolupament de metodologies que aconsegueixen reduir el dolor han estat cabdals en la darrera d\u00e8cada. Sistemes com les infiltracions de f\u00e0rmacs directament a les zones afectades, els pegats de morfina sobre la pell, els corrents el\u00e8ctrics o, per a certs dolors, l’estimulaci\u00f3 medul\u00b7lar amb el\u00e8ctrodes aplicats en l’espai epidural per activar les vies inhibit\u00f2ries del dolor en la columna, han millorat molt les situacions de dolor en els pacients. Tamb\u00e9 hi ha contribu\u00eft noves t\u00e8cniques m\u00e9s precises i menys invasives de cirurgia i microcirurgia de columna, per exemple.<\/p>\n
Entre els dolors cr\u00f2nics m\u00e9s consultats en unitats del dolor com la de l’Hospital del Mar, \u00abel dolor lumbar \u00e9s l’estrella\u00bb, diu Antonio Montes. Algunes explicacions possibles s\u00f3n les teories que parlen de l’adaptaci\u00f3 de la columna i malucs a caminar sobre dues cames que encara est\u00e0 fent el cos hum\u00e0 des de l’inici de l’evoluci\u00f3 del mico. Tamb\u00e9 una minsa o inadequada activitat f\u00edsica de la nostra vida cada cop m\u00e9s sedent\u00e0ria ho poden justificar.<\/p>\n
Tamb\u00e9 entre la gent atesa a les unitats del dolor hi ha un gran percentatge d’operats de columna, pacients amb patologia degenerativa de columna, lumbar i cervical, encara que la lumbar sigui la majorit\u00e0ria.<\/p>\n
Segons explica Montes, \u00aben el prototipus de pacient que presenta aquest dolor hi ha un percentatge molt m\u00e9s elevat d’obesitat i vida sedent\u00e0ria\u00bb. En aquest sentit, el teletreball pot haver accentuat el dolor en aquelles persones que, per un seient inadequat, males posicions, horaris m\u00e9s extensos amb reunions telem\u00e0tiques pr\u00e0cticament a qualsevol hora del dia sumats a la tensi\u00f3 de la mateixa situaci\u00f3 de pand\u00e8mia, han vist perjudicades les seves condicions laborals. \u00abAra sembla que tot val i l’al\u00b7luvi\u00f3 de reunions telem\u00e0tiques ens est\u00e0 minant. Per tot aix\u00f2, a uns dos anys vista, ja veurem com haur\u00e0 afectat en els pacients que ja presentaven algun dolor cr\u00f2nic i quina repercussi\u00f3 tindr\u00e0 en la salut, perqu\u00e8 aquest temps de degeneraci\u00f3 d’articulacions ja no es recupera\u00bb.<\/p>\n
Montes es refereix a pacients amb dolor cr\u00f2nic que han deixat el seguiment perqu\u00e8 potser viuen sols, s\u00f3n molt grans i no tenen el recurs dels fills a prop per acompanyar-los a les sessions de rehabilitaci\u00f3 o als controls de les unitats de dolor. Potser alguns han estat avisats amb un SMS i ni ho han vist. D’altres tamb\u00e9 pot ser que per por a contagi hagin preferit no anar a cap centre m\u00e8dic. \u00abEls tractaments que rebien de forma c\u00edclica cada cert temps que els hi aportaven una millora, tot i que transit\u00f2ria, no els han tingut\u00bb, explica el responsable de la Unitat del Dolor de l’Hospital del Mar.<\/p>\n
\u00abAmb les rehabilitacions fisioterap\u00e8utiques tamb\u00e9 acostumaven a trobar millora, aix\u00ed com caminant cada dia o fent les seves classes d’aquagym,<\/em> que tamb\u00e9 van haver de deixar molts mesos. Alguns encara no les han recuperat ara. I, tot aix\u00f2, ho han perdut, i veurem l’empitjorament que se’n pugui derivar a mig i llarg termini\u00bb, diu Antonio Montes. I els pacients que visiten a les unitats hospital\u00e0ries del dolor s\u00f3n nom\u00e9s la punta de l’iceberg de la poblaci\u00f3 que pateix dolor, perqu\u00e8 all\u00e0 nom\u00e9s veuen els casos m\u00e9s complexos. \u00abCada vegada donem m\u00e9s transcend\u00e8ncia a la funcionalitat que no pas a la intensitat del dolor. Caminar una hora en comptes de cinc minuts o poder jugar a p\u00e0del una vegada a la setmana o objectius prioritaris que no pas eliminar el dolor totalment\u00bb, explica Montes.<\/p>\n I ara, a tot aix\u00f2, cal afegir-hi la part psicol\u00f2gica, que en tota la poblaci\u00f3, en general, s’ha vist afectada per la irrupci\u00f3 del virus de la Covid. El component emocional \u00e9s important\u00edssim en el dolor. Per aix\u00f2, l’abordatge del tractament del dolor ha de fer-se de manera transversal, fent intervenir-hi diverses especialitats i comen\u00e7ant a enfocar com a recurs prioritari la prevenci\u00f3. El Dr. Montes, que n’\u00e9s un fervent defensor, considera que mesures com el foment de l’activitat f\u00edsica en pacients de tercera edat, no cal que siguin ja molt majors, en l’\u00e0mbit dels barris, per part d’ajuntaments i Generalitat, organitzant activitats dirigides f\u00edsiques, com ara la marxa n\u00f2rdica o les caminades, ajudaria molt. \u00abHi ha un gran col\u00b7lectiu de persones que, si no se’ls hi ofereix una activitat ja organitzada, no ho fan. Vivim en una cultura molt de f\u00e0rmac, en comptes de ser m\u00e9s proactius, i hi ha un segment de poblaci\u00f3 a la qual, si se li facilita, segur que ho faria i es crearia una din\u00e0mica incorporada socialment\u00bb, exposa el president de la Societat Catalana de Dolor.<\/p>\n Tal com detalla l’investigador de la Unitat de Recerca en Resson\u00e0ncia Magn\u00e8tica de l’Hospital del Mar i catedr\u00e0tic de Psicologia de la UAB, Joan Deus, \u00abal cervell hi ha la xarxa neuronal del dolor, que connecta diverses \u00e0rees involucrades en la captaci\u00f3 de la informaci\u00f3 sensorial des dels \u00f2rgans perif\u00e8rics del cos, com la pell, la visi\u00f3, l’audici\u00f3. La informaci\u00f3 de qualsevol est\u00edmul sensorial que capten perif\u00e8ricament es transporta al cervell. Totes aquestes \u00e0rees participen en el que seria donar significat al qual percebem que pot ser o no dolor\u00f3s\u00bb.<\/p>\n Aquest reconeixement de l’est\u00edmul es pot dividir en tres dimensions: la sensorial, a un nivell en la qual se li dona sentit o forma a l’est\u00edmul, per\u00f2 encara no al dolor; l’emocional, que fa que donem m\u00e9s o menys intensitat a l’est\u00edmul percebut com a m\u00e9s o menys dolor; i la dimensi\u00f3 cognitiva, que \u00e9s la mem\u00f2ria i l’atenci\u00f3. Un est\u00edmul el podem recordar com a dolor\u00f3s, o en prestar-li m\u00e9s atenci\u00f3 percebrem molta m\u00e9s sensaci\u00f3.<\/p>\n S\u00f3n aquestes tres dimensions les que donen resposta a la percepci\u00f3 del dolor i defineixen quan un est\u00edmul ens molesta o ens produeix dolor. Per tant, que hi hagi dolor o no, no ho dona l’est\u00edmul, sin\u00f3 el cervell. En aix\u00f2 consisteix la nocicepci\u00f3, el conjunt de processos neuronals de determinats est\u00edmuls dels quals resulta la sensaci\u00f3 de dolor. \u00abPer tant, per poder donar la resposta es necessiten les tres an\u00e0lisis: sensorial, emocional i cognitiu\u00bb, precisa Deus.<\/p>\n Que hi hagi dolor o no, no ho dona l’est\u00edmul, sin\u00f3 el cervell, diu el catedr\u00e0tic de Psicologia de la UAB, Joan Deus.<\/p><\/blockquote>\n Hi ha trets de personalitats que poden facilitar una percepci\u00f3 de dolor m\u00e9s elevada, com \u00e9s la catastr\u00f2fica, que es relaciona amb persones molt nervioses o molt ansioses. \u00abAquestes tindran una percepci\u00f3 del dolor molt elevada com a tret de personalitat normal, sense que sigui considerat patol\u00f2gic\u00bb, diu el psic\u00f2leg. Tamb\u00e9 l’estat d’\u00e0nim pot modular el dolor. I com explica Joan Deus, \u00abparadoxalment, quan hi ha un dolor psicol\u00f2gic molt profund, el dolor f\u00edsic es percep de forma distorsionada, es necessita un dolor f\u00edsic molt m\u00e9s elevat per poder-lo notar. En canvi, s\u00ed que notem el dolor m\u00e9s emocional\u00bb.<\/p>\n Sobre el dolor cr\u00f2nic, l’especialista en psicologia explica que \u00abdurant molt de temps, en algunes malalties etiquetades de dolor cr\u00f2nic o persistent, s’havia considerat que la causa, l’etiologia, podria ser una alteraci\u00f3 emocional, psicol\u00f2gica o psicopatol\u00f2gica, per\u00f2 avui en dia aix\u00f2 ha quedat totalment contrariat\u00bb. En la fibromi\u00e0lgia, per exemple, ara se sap que \u00abla causa del seu dolor no \u00e9s una malaltia emocional, no \u00e9s un trastorn de personalitat o som\u00e0tic. Al contrari, els dolors constants s\u00ed que poden causar dolor cr\u00f2nic\u00bb.<\/p>\n En el cas de la migranya \u2013diu Joan Deus- parlem d’un trastorn cr\u00f2nic, per\u00f2 la causa no \u00e9s una alteraci\u00f3 psicol\u00f2gica. En canvi, una cefalea tensional, que \u00e9s un mal de cap amb caracter\u00edstiques diferents, s\u00ed que pot ser provocat per una alteraci\u00f3 psicol\u00f2gica. El que determina la causa del dolor \u00e9s el tipus de trastorn. El que s\u00ed que pot causar secund\u00e0riament el dolor s\u00f3n problemes emocionals o trastorns emocionals comorbiditat\u00bb, afegeix Deus.<\/p>\n El dolor, com tota malaltia cr\u00f2nica pot causar problemes emocionals com a conseq\u00fc\u00e8ncia. I el psic\u00f2leg posa com a exemple el cas de la menstruaci\u00f3. \u00abNo ve de ser depressiva una dona que pateix molt de dolor en cada regla, per\u00f2 si no li marxa el dolor s\u00ed que pot acabar deprimint-se\u00bb.<\/p>\n En el cas del dolor cr\u00f2nic, la psicologia \u00e9s una eina o instrument m\u00e9s per mitigar-lo. En la psicoter\u00e0pia es treballar\u00e0 tot all\u00f2 que ajudi a dormir b\u00e9, s’alleugerir\u00e0 l’estr\u00e8s que causa el dolor i es promour\u00e0 l’acceptaci\u00f3 i l’afrontament que representa la malaltia del dolor cr\u00f2nic, es promour\u00e0 l’activitat i s’evitaran baixes laborals. \u00abFonamentalment ho intentem aix\u00ed\u00bb, diu l’expert, que tamb\u00e9 suggereix petites coses que poden ajudar tamb\u00e9, com ara:<\/p>\n L’efecte sobre el dolor cr\u00f2nic derivat de la pand\u00e8mia, en psicologia, tamb\u00e9 es t\u00e9 en compte. \u00abComencen a haver-hi resultats de seguiment cr\u00f2nic, que s’han centrat sobretot en fibromi\u00e0lgia, tot i que de dolor cr\u00f2nic n’hi ha de molts tipus\u00bb, explica Joan Deus. \u00abPensem que ha empitjorat la fibromi\u00e0lgia i, en general, tamb\u00e9 perqu\u00e8 s’ha redu\u00eft la mobilitat, que sempre s’hauria de mantenir, encara que redu\u00efda\u00bb, afegeix.<\/p>\n El pes de la pand\u00e8mia sense que hi hagi hagut contagi del virus \u00abs’ha incrementat molt m\u00e9s en els pacients de dolor cr\u00f2nic en l’\u00e0mbit emocional. S’ha dormit m\u00e9s malament, i han augmentat els problemes emocionals i l’ansietat\u00bb.<\/p>\n Per als que han passat la Covid \u00e9s una altra cosa. \u00abSobre la fatiga post Covid comencen tamb\u00e9 a haver-hi petits estudis\u00bb, afirma Deus. I un altre detall encara a tenir en compte, \u00abdonat que no s’ha pogut fer b\u00e9 el seguiment de tots els pacients, el consum m\u00e9s gran de f\u00e0rmacs per combatre el dolor que hi pugui haver hagut durant el confinament, tampoc no haur\u00e0 estat bo\u00bb. Les conseq\u00fc\u00e8ncies estan per veure.<\/p>\n La psique i l’exercici f\u00edsic esdevenen, doncs, valuoses eines per combatre el dolor cr\u00f2nic, a les quals s’hi afegeixen tamb\u00e9 algunes claus de l’alimentaci\u00f3. A banda de mantenir una dieta saludable, com la mediterr\u00e0nia, que contempla una equilibrada combinaci\u00f3 de fruita, verdura, carn i peix, evitant sempre que es pugui al m\u00e0xim els productes processats, segons detalla la metgessa de fam\u00edlia especialitzada en alimentaci\u00f3 i salut, Odile Fern\u00e1ndez, hi ha certs productes que afavoreixen la disminuci\u00f3 del dolor. \u00abTotes les herbes arom\u00e0tiques s\u00f3n antiinflamat\u00f2ries, per\u00f2 d’entre totes elles, s\u00f3n molt efectives el gingebre, la c\u00farcuma i el xili\u00bb, indica. \u00abI la c\u00farcuma, en concret, barrejada amb pebre s’absorbeix m\u00e9s\u00bb. Tamb\u00e9 van b\u00e9 per al dolor, segons la metgessa \u00abla ceba, l’all, els vegetals de fulla verda, els fruits vermells com ara les maduixes, les mores, els nabius i les llavors de xia i lli\u00bb.<\/p>\n Les esp\u00e8cies es poden afegir com a condiment en guisats i arrossos. I la c\u00farcuma i el gingebre es poden prendre en infusi\u00f3 tamb\u00e9, tres cops al dia. La Dra. Fern\u00e1ndez, aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 insisteix a reduir el consum d’ultraprocessats, els embotits processats i els productes ensucrats, i recomana menjar menys carn i l\u00e0ctics com flam o natilles. Per\u00f2 s\u00ed que afirma que es poden mantenir el iogurt i el quefir natural.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El dolor \u00e9s un gran aliat de la nostra salut. Com a senyal d’alarma, el dolor \u00e9s molt bo, ens adverteix que alguna cosa no est\u00e0 funcionant com hauria de fer-ho. El dolor ens avisa d’un c\u00f2lic nefr\u00edtic i d’un menisc mig trencat, per\u00f2 un cop compleix la missi\u00f3 d’advert\u00e8ncia, ja no t\u00e9 cap utilitat. […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":27374,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[153],"class_list":["post-27373","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-dolor-cronic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27373","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27373"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27373\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}La ruta del dolor, de l’est\u00edmul a la psique<\/h3>\n
\n
Aliments i dolor<\/h3>\n