La Fundaci\u00f3 SURT ha realitzat un estudi sobre l\u2019impacte de la crisi durant la pand\u00e8mia en les dones que ha mostrat que la c\u00e0rrega de treball de cures derivada dels periodes de confinament i de quarentena han limitat la disponibilitat de les dones per treballar. A m\u00e9s, s’ha vist que la precaritzaci\u00f3 ha estat generalitzada de les condicions de treball i els treball essencials han patit una major pressi\u00f3 i desprotecci\u00f3.<\/p>\n
Davant aquesta situaci\u00f3, des de Surt assenyalen que existeix la necessitat de seguir analitzant l\u2019impacte a llarg termini de la crisi econ\u00f2mica i social des de la perspectiva de g\u00e8nere. Sira Vilardell, directora general de l\u2019entitat, destaca que cal \u00abvisibilitzar i recon\u00e8ixer les desigualtats per poder transformar-les\u00bb i afirmava que donat que \u00abs\u2019han accentuat les desigualtats de g\u00e8nere\u00bb, l’estudi pretenia mostrar-ho. En el mateix sentit, la responsable de l\u2019\u00e0rea de recerca de Surt, Laura Sales, destacava: \u00abla nostra tasca \u00e9s investigar la realitat social que ens envolta des d\u2019una mirada feminista que ens permiti visibilitzar certes realitats, que sovint queden invisibilitzades, amb l\u2019objectiu de poder millorar la intervenci\u00f3 social que fem des del tercer sector i des de les administracions p\u00fabliques, contribuir a la reflexi\u00f3 i a la innovaci\u00f3 metodol\u00f2gica, i a la incid\u00e8ncia social i pol\u00edtica feminista\u00bb.<\/p>\n
Aix\u00ed, la voluntat d’aquest o altres estudis com ara ‘Dones en crisi’, sorgit de la crisi econ\u00f2mica i social del 2008, \u00e9s poder recollir informaci\u00f3 que no busquen les estad\u00edstiques i aix\u00ed contrastar les dades macro d\u2019atur amb el nivell micro de les experi\u00e8ncies quotidianes de les dones i de les professionals de la intervenci\u00f3 que les acompanyen en els processos d\u2019empoderament. Poder aix\u00ed aplicar una mirada anal\u00edtica i cr\u00edtica feminista transformadora.<\/p>\n
Arran de l’estudi i havent analitzat la situaci\u00f3, afirmen que \u00abla pand\u00e8mia t\u00e9 una dimensi\u00f3 global, per\u00f2 aterra a les diferents realitats territorials de forma concreta, en gran part perqu\u00e8 els contextos econ\u00f2mics, socials i pol\u00edtics de partida s\u00f3n heterogenis i les mesures que s\u2019han pres als diferents pa\u00efsos han estat, fins i tot, divergents\u00bb. Aix\u00ed, apunten que la crisi de la Covid-19 no es pot entendre simplement com una crisi sanit\u00e0ria, sin\u00f3 que emergeix en una crisi econ\u00f2mica, social, de cura i ecol\u00f2gica.<\/p>\n
Alba Elvira, investigadora principal de l\u2019estudi, exposa que \u00abs\u2019ha evidenciat m\u00e9s que mai la feminitzaci\u00f3 dels treballs considerats essencials i el seu car\u00e0cter imprescindible. El per\u00edode de confinament va obligar a haver d\u2019identificar aquelles feines que no podien aturar-se perqu\u00e8 eren necess\u00e0ries per a sostenir la vida quotidiana i que, com s\u2019assenyalava abans, estan feminitzades\u00bb. I segueix: \u00abs\u00f3n les dones qui han estat a l\u2019avantguarda de l\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, donant resposta a les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques de la poblaci\u00f3. Malgrat formar part dels treballs essencials, un dels col\u00b7lectius m\u00e9s invisibilitzats i afectats per aquesta crisi sense precedents han estat les treballadores de la llar i la cura\u00bb.<\/p>\n
L\u2019estudi destaca que \u00ables experi\u00e8ncies de les dones evidencien la seva posici\u00f3 de vulnerabilitat estructural a causa del masclisme, el classisme i el racisme predominant a la societat\u00bb, per\u00f2 assenyala que aix\u00f2 s\u2019ha accentuat. En ess\u00e8ncia, el text afirma que hi ha hagut una precaritzaci\u00f3 generalitzada de les condicions de treball, que els treballs essencials han patit una major pressi\u00f3 i desprotecci\u00f3. Amb tot, hi ha una aguditzaci\u00f3 de tend\u00e8ncies existents: augment de treballadores pobres i del treball informal. En aquesta l\u00ednia, l\u2019augment de la bretxa digital dificulta incrementa el risc d\u2019exclusi\u00f3 social i laboral de les dones grans, amb pocs recursos i\/o manca de compet\u00e8ncies digitals. A m\u00e9s, les dones migrades, sense papers i en situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica vulnerable han patit amb major duresa la crisi, entre d\u2019altres.<\/p>\n
Surt afirma que si b\u00e9, la major necessitat de treballadores en els sectors essencials a l\u2019inici de la pand\u00e8mia va permetre la incorporaci\u00f3 de dones sense experi\u00e8ncia al mercat de treball, aquesta ha estat molt inestable i prec\u00e0ria. De fet, veuen que s\u2019evidencia una tend\u00e8ncia a l\u2019al\u00e7a de les treballadores pobres. Segons el tipus, les feines temporals, parcials i mal remunerades s\u00f3n les primeres que s\u2019han destru\u00eft, per\u00f2 a la vegada se n\u2019ha incrementat l\u2019oferta per tal de cobrir les necessitats altament variables de les empreses en el context de la pand\u00e8mia. Aix\u00ed, l’exig\u00e8ncia de les empreses ha augmentat i les opcions de les dones per decidir s\u2019han redu\u00eft perqu\u00e8 entenen que les males condicions laborals s\u2019han est\u00e8s encara m\u00e9s.<\/p>\n
En aquesta l\u00ednia, professionals de les entitats i sindicats alerten de la regressi\u00f3 de drets laborals que s\u2019est\u00e0 produint i que afecta amb m\u00e9s for\u00e7a els sectors m\u00e9s vulnerables de la poblaci\u00f3, com les dones migrades. Enfront d\u2019aix\u00f2, al text, la Fundaci\u00f3 Surt assenyala que \u00abconv\u00e9 formular estrat\u00e8gies, no nom\u00e9s per a garantir que les dones accedeixen a una feina formal, sin\u00f3 que les condicions en qu\u00e8 ho facin siguin dignes i els permetin guanyar autonomia i estabilitat econ\u00f2mica.<\/p>\n
Com tamb\u00e9 s’ha anat dient, la digitalitzaci\u00f3 dels tr\u00e0mits i la saturaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 ha estat una de les principals barreres de les dones alhora de sol\u00b7licitar protecci\u00f3 social, prestacions econ\u00f2miques o renovar la documentaci\u00f3. S’ha vist que en el cas de l\u2019habitatge, la major inestabilitat econ\u00f2mica i les dificultats per fer front als alts preus de lloguer han comportat un major risc de desnonament, sensellarisme o infrahabitatge. Assenyalen tamb\u00e9 que especialment vulnerable ha estat i \u00e9s la situaci\u00f3 de les dones en situaci\u00f3 administrativa irregular o les dones que encap\u00e7alen fam\u00edlies monomarentals.<\/p>\n
A banda d’aquests casos, en general la baixada dels ingressos familiars ha intensificat la necessitat i predisposici\u00f3 de les dones de trobar feina, ja sigui en el sector formal o en l\u2019informal. Tanmateix, l\u2019augment de la c\u00e0rrega de cura derivada de la pand\u00e8mia, especialment en per\u00edodes de quarantena, ha limitat encara m\u00e9s la disponibilitat de les dones per a treballar fora de la llar. En termes generals, s’ha vist que les dones han seguit assumint el rol principal en el treball de cura no remunerat, tinguessin o no parella.<\/p>\n
Les conclusions de l’estudi acaben afirmant que la predisposici\u00f3 de les professionals i la r\u00e0pida adaptaci\u00f3 a un context extraordinari i un futur impredictible ha perm\u00e8s reajustar el dia a dia dels programes i oferir un acompanyament d\u2019acord amb les noves necessitats de les dones. La prioritat ha estat garantir la cobertura de necessitats b\u00e0siques: alimentaci\u00f3, habitatge, prestacions socials… Aix\u00f2, per\u00f2, afegeixen, ha limitat la capacitat de les usu\u00e0ries d\u2019aquests serveis per engegar o continuar els seus projectes formatius i professionals, aix\u00ed com els seus processos d\u2019empoderament personal i comunitari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Fundaci\u00f3 SURT ha realitzat un estudi sobre l\u2019impacte de la crisi durant la pand\u00e8mia en les dones que ha mostrat que la c\u00e0rrega de treball de cures derivada dels periodes de confinament i de quarentena han limitat la disponibilitat de les dones per treballar. A m\u00e9s, s’ha vist que la precaritzaci\u00f3 ha estat generalitzada […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":27390,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-27389","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27389","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27389"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27389\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27389"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27389"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27389"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}