Des que el mar\u00e7 de 2020 l’OMS declar\u00e9s la Covid-19 com a pand\u00e8mia, les nostres societats han hagut de conviure amb mesures excepcionals de control epidemiol\u00f2gic que inclouen la restricci\u00f3 de drets fonamentals com la llibertat de moviment. La majoria dels pa\u00efsos van imposar mesures m\u00e9s o menys estrictes que freq\u00fcentment inclo\u00efen el tancament dels espais p\u00fablics -amb el conseg\u00fcent dany econ\u00f2mic que aquesta aturada va provocar-, i les restriccions en el despla\u00e7ament dins dels mateixos Estats i entre ells.<\/p>\n
Amb l’objectiu de posar fi com m\u00e9s aviat a aquesta situaci\u00f3 excepcional, s’han proposat diverses opcions per reobrir les societats sense deixar de banda la salut de la poblaci\u00f3. Una d’aquestes opcions s\u00f3n els anomenats passaports immunitaris, un sistema d’identificaci\u00f3 i facilitaci\u00f3 del moviment de la poblaci\u00f3 immunitzada enfront del SARS-CoV-2. Tot i que aquesta figura ja existeix per al cas de malalties com la febre groga o la poliomielitis, la seva introducci\u00f3 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e8tiques i pr\u00e0ctiques que han de ser considerades seriosament abans de prendre una decisi\u00f3 sobre el millor model.<\/p>\n
A l’inici de la pand\u00e8mia aquesta eina es va proposar com a possible soluci\u00f3, per\u00f2 va ser r\u00e0pidament descartada per basar-se en els anticossos generats despr\u00e9s de la infecci\u00f3 per Covid-19.<\/p>\n
La ra\u00f3 va ser doble: per una banda, no ten\u00edem prou coneixement de virus com per afirmar, sense una prova serol\u00f2gica, que la persona qued\u00e9s immunitzada despr\u00e9s de la infecci\u00f3, ni per quant de temps.<\/p>\n
De l’altra, la possibilitat d’atorgar privilegis a les persones que hagin passat la infecci\u00f3 podia crear una discriminaci\u00f3 efectiva davant d’aquells que no l’haguessin passat, a m\u00e9s d’incentivar el contagi per poder accedir a aquests beneficis.<\/p>\n
El que ha canviat des de llavors fins ara s\u00f3n les eines d’immunitzaci\u00f3. Amb tretze vacunes aprovades en diferents pa\u00efsos i la major campanya de vacunaci\u00f3 de la hist\u00f2ria en marxa, el passaport immunitari es presenta com una opci\u00f3 realista i acceptable.<\/p>\n
Amb tretze vacunes aprovades en diferents pa\u00efsos i la major campanya de vacunaci\u00f3 de la hist\u00f2ria en marxa, el passaport immunitari es presenta com una opci\u00f3 realista i acceptable.<\/p><\/blockquote>\n
L’\u00fas d’un certificat de vacunaci\u00f3 com a passaport immunitari presenta tres avantatges importants. En primer lloc, la seva fiabilitat. Com que les persones vacunades adquireixen altes taxes d’immunitzaci\u00f3 i transmeten menys el virus, \u00e9s possible que prescindeixin de mesures com la dist\u00e0ncia social i les mascaretes, com ja es fa als Estats Units, sense que aix\u00f2 suposi un risc significatiu per a la seva salut i la del seu entorn.<\/p>\n
En segon lloc, suposa una possibilitat realista d’accelerar la reobertura d’una forma relativament segura i comen\u00e7ar aix\u00ed la tan anhelada recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Sense els certificats immunitaris, la desescalada de restriccions hauria d’anar guiada pel descens de casos, l’ocupaci\u00f3 hospital\u00e0ria i, finalment, per la immunitat de ramat. Aquesta f\u00f3rmula, per\u00f2, permet accelerar l’obertura en el curt termini, pal\u00b7liant les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n
Finalment, si un certificat basat en la infecci\u00f3 podia promoure el contagi, tamb\u00e9 podem argumentar que un passaport basat en la immunitzaci\u00f3 fomenta la vacunaci\u00f3 en poblacions reticents.<\/p>\n
Problema: el nacionalisme de les vacunes<\/h3>\n
\u00c9s important tamb\u00e9 tenir en compte que els passaports immunitaris v\u00e9nen acompanyats d’una s\u00e8rie de reptes que val la pena analitzar per aix\u00ed fer-los front.<\/p>\n