{"id":27510,"date":"2021-06-29T06:30:50","date_gmt":"2021-06-29T04:30:50","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27510"},"modified":"2021-06-29T06:30:50","modified_gmt":"2021-06-29T04:30:50","slug":"la-historia-demostra-que-les-epidemies-accentuen-les-desigualtats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/06\/29\/la-historia-demostra-que-les-epidemies-accentuen-les-desigualtats\/","title":{"rendered":"La hist\u00f2ria demostra que les epid\u00e8mies accentuen les desigualtats"},"content":{"rendered":"

Al maig de 2021, la vir\u00f2loga Angela Rasmussen\u00a0va sostenir<\/a> que \u00absi els \u00faltims 18 mesos han demostrat alguna cosa \u00e9s que far\u00edem b\u00e9 en recordar les lli\u00e7ons de les pand\u00e8mies passades en tractar de prevenir les futures\u00bb, el que implica sortir enfortits d’aquesta crisi.<\/p>\n

Els testimonis de passades epid\u00e8mies poden ajudar-nos.\u00a0Encara que no ofereixen respostes definitives sobre el que cal fer, ens adverteixen que l’augment de les desigualtats \u00e9s inevitable despr\u00e9s d’una pand\u00e8mia i, si es volen evitar, cal actuar amb dilig\u00e8ncia.<\/p>\n

Pensem en la gran plaga de Londres de 1665. Quan va comen\u00e7ar a remetre, el funcionari naval Samuel Pepys\u00a0va assenyalar<\/a> que la seva riquesa s’havia triplicat amb escreix aquell any, tot i els terribles moments que molts estaven vivint.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, ha lamentat la despesa que va suposar abandonar Londres per evitar els contagis.\u00a0Pepys havia hagut de finan\u00e7ar l’allotjament de la seva esposa i de les criades en Woolwich i el seu propi i el dels seus empleats a Greenwich.\u00a0La seva experi\u00e8ncia contrasta amb la dels londinencs que van perdre els seus mitjans de vida, i els\u00a0100.000<\/a>\u00a0que van morir.<\/p>\n

Avui podem veure com les mateixes desigualtats socials i econ\u00f2miques s’accentuen.\u00a0Els directius d’Amazon\u00a0Jeff Bezos<\/a>\u00a0i de Tesla\u00a0Elon Musk<\/a>\u00a0han augmentat el seu patrimoni net en milers de milions de d\u00f2lars durant la pand\u00e8mia, mentre que molts dels seus empleats\u00a0s’han enfrontat als riscos del coronavirus<\/a>\u00a0en el lloc de treball a canvi d’una escassa remuneraci\u00f3.<\/p>\n

De la mateixa manera, durant i despr\u00e9s del brot de grip de 1918 -en el qual s’estima que es va infectar un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 mundial i van morir al voltant de 50 milions de persones<\/a>\u00a0– els prove\u00efdors de medicaments\u00a0van tractar d’obtenir beneficis<\/a>.\u00a0Als pa\u00efsos occidentals, aix\u00f2 va venir acompanyat de compres,\u00a0marcades pel p\u00e0nic<\/a>, de\u00a0quinina<\/a>\u00a0i altres productes per tractar i evitar la grip.<\/p>\n

Avui tamb\u00e9 hi ha controv\u00e8rsia sobre com les nacions riques fan apilament de vacunes i prometedors\u00a0tractaments potencials<\/a>.\u00a0Tot i que COVAX es va crear per distribuir les vacunes de forma equitativa, el repartiment est\u00e0 sent\u00a0molt favorable<\/a>\u00a0als pa\u00efsos rics.\u00a0Estem reproduint els errors del passat.<\/p>\n

La caritat tamb\u00e9 augmenta<\/h3>\n

En aquest tipus de crisi, al costat de la cobd\u00edcia i la desigualtat tamb\u00e9 hi ha la possibilitat de realitzar actes de caritat.\u00a0En Diario del a\u00f1o de la peste<\/em> de Daniel Defoe -un relat fictici de la gran pesta, publicat molts anys despr\u00e9s, en 1722, i escrit amb la veu d’alg\u00fa que va viure l’esdeveniment- el narrador, HF, comenta<\/a>:<\/p>\n

La mis\u00e8ria dels pobres la vaig presenciar moltes vegades, i de vegades tamb\u00e9 l’ajuda caritativa que algunes persones piadoses els donaven di\u00e0riament, enviant-los ajuda i subministraments tant d’aliments com de medicaments i altres ajuts, segons el que necessitaven<\/p><\/blockquote>\n

HF assenyala que ciutadans particulars enviaven fons a l’alcalde perqu\u00e8 els distribu\u00eds entre els necessitats, mentre que seguien repartint \u00abvastes sumes\u00bb de manera directa.<\/p>\n

Segons els relats reals de la pand\u00e8mia de grip de 1918, en aquesta crisi tamb\u00e9 es van produir molts\u00a0actes de caritat<\/a>.\u00a0A la pand\u00e8mia actual tamb\u00e9 s’han produ\u00eft aquests actes de bondat, amb un augment de les\u00a0donacions ben\u00e8fiques<\/a>\u00a0i dels\u00a0projectes de suport als necessitats<\/a>.\u00a0A tot el m\u00f3n, les donacions s’han tornat m\u00e9s\u00a0locals i expansives<\/a>, i l’ajuda m\u00fatua<\/a>\u00a0-la pr\u00e0ctica d’ajudar els altres en un esperit de solidaritat i reciprocitat- est\u00e0 augmentant.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, aquestes pr\u00e0ctiques corren el risc de desapar\u00e8ixer despr\u00e9s de la crisi actual. Despr\u00e9s de la \u00abgrip espanyola\u00bb de 1918, Estats Units\u00a0va oblidar r\u00e0pidament<\/a> la malaltia que havia matat a uns 675.000 dels seus conciutadans. El per\u00edode d’auge econ\u00f2mic conegut com els bojos anys 20 va esborrar els records.\u00a0Existeixen poques petjades d’all\u00f2.<\/p>\n

La novel\u00b7la curta de Katherine Porter de 1939\u00a0Cavall p\u00e0l\u00b7lid, genet p\u00e0l\u00b7lid<\/em>\u00a0\u00e9s una excepci\u00f3.\u00a0S’hi descriu l’experi\u00e8ncia de Miranda durant l’epid\u00e8mia de 1918, que malalta i delira de grip, per\u00f2 es recupera.\u00a0No obstant aix\u00f2, descobreix que el genet p\u00e0l\u00b7lid, o la mort, s’ha portat al seu amor, el soldat Adam, que probablement va emmalaltir per tenir cura d’ella.\u00a0\u00c9s un recordatori que el trauma de les pand\u00e8mies \u00e9s profundament personal i no s’ha d’oblidar.<\/p>\n

Les desigualtats persisteixen<\/h3>\n

Ara que les economies comencen a recuperar-se i\u00a0s’espera que hi hagi creixement<\/a>, hem de recordar tant el patiment individual com la commoci\u00f3 social que ha causat la pand\u00e8mia, i utilitzar-lo per prendre millors decisions sobre com avan\u00e7ar.\u00a0La hist\u00f2ria suggereix que les desigualtats recents reapareixeran tret que ens esforcem a combatre-les.<\/p>\n

Pensem, per exemple, en una mena de desigualtat fruit de les pand\u00e8mies que porta molt temps de resoldre: que les dones i els nens es veuen especialment afectats. El narrador de Defoe, HF, considera que el fet que les dones pobres haguessin de donar a llum soles durant la pesta, sense llevadora ni ve\u00efns que les ajudessin, \u00e9s un dels casos m\u00e9s \u00abdeplorables de tota la calamitat actual\u00bb.<\/p>\n

HF tamb\u00e9 afirma que van morir m\u00e9s dones i nens a causa de la pesta del que suggereixen els registres, perqu\u00e8 es registraven altres causes de dec\u00e9s encara que fos pesta.<\/p>\n

La pand\u00e8mia de grip de 1918 tamb\u00e9 va afectar m\u00e9s als menors de cinc anys i als que tenien entre 20 i 40 anys, deixant a molts\u00a0nens sense mare o orfes<\/a>.<\/p>\n

En l’actual pand\u00e8mia, les mares han hagut de donar a llum amb molt menys suport del necessari. Tamb\u00e9 han suportat una major c\u00e0rrega en haver de compaginar el treball, la cura dels nens i l’educaci\u00f3 a casa<\/a>.<\/p>\n

El nombre de nens en situaci\u00f3 de pobresa tamb\u00e9 ha augmentat: s’estima, per exemple, que el\u00a014% dels nens brit\u00e0nics<\/a>\u00a0s’han enfrontat a la fam persistent en algun moment de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

Planificar el futur<\/h3>\n

No obstant aix\u00f2, observar els testimonis del passat no vol dir que estiguem condemnats a reproduir els patrons de desigualtat. Potser poder servir per inspirar el contrari. La sortida de la crisi potser \u00e9s el moment de considerar canvis radicals en l’statu quo<\/em>, com la\u00a0renda b\u00e0sica universal<\/a>\u00a0i les llars d’infants p\u00fabliques o fortament subvencionades.<\/p>\n

Ha arribat el moment que els responsables pol\u00edtics i la societat pensin en gran i siguin auda\u00e7os. Si tenim la sort de tenir una recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica r\u00e0pida i forta com despr\u00e9s de 1918, no oblidem que una altra cat\u00e0strofe, ja sigui una pand\u00e8mia o qualsevol altra, tornar\u00e0 a posar de manifest les debilitats exposades al llarg de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Potser no cal esperar que torni la normalitat, sin\u00f3 recordar l’esperan\u00e7a dels primers dies de la pand\u00e8mia: que aquesta esperan\u00e7a serveixi per plantejar una nova i millor normalitat.<\/p>\n

Janet Greenlees \u00e9s professora associada d’Hist\u00f2ria de la Salut a la Glasgow Caledonian University. <\/strong><\/em>Andrea Ford \u00e9s investigadora en Antropologia M\u00e8dica a la University of Edinburgh.\u00a0<\/strong><\/em>Sara Read \u00e9s professora en Angl\u00e8s a la\u00a0Loughborough University<\/strong><\/em><\/p>\n

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation<\/a>.\u00a0Llegiu l’original<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al maig de 2021, la vir\u00f2loga Angela Rasmussen\u00a0va sostenir que \u00absi els \u00faltims 18 mesos han demostrat alguna cosa \u00e9s que far\u00edem b\u00e9 en recordar les lli\u00e7ons de les pand\u00e8mies passades en tractar de prevenir les futures\u00bb, el que implica sortir enfortits d’aquesta crisi. Els testimonis de passades epid\u00e8mies poden ajudar-nos.\u00a0Encara que no ofereixen respostes […]<\/p>\n","protected":false},"author":446,"featured_media":27511,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2388],"class_list":["post-27510","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-pandemies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27510","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/446"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27510"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27510\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}