{"id":27733,"date":"2021-07-22T06:30:11","date_gmt":"2021-07-22T04:30:11","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27733"},"modified":"2021-07-22T06:30:11","modified_gmt":"2021-07-22T04:30:11","slug":"on-son-les-variables-de-sexe-i-genere-als-estudis-clinics-sobre-la-covid-19","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/07\/22\/on-son-les-variables-de-sexe-i-genere-als-estudis-clinics-sobre-la-covid-19\/","title":{"rendered":"On s\u00f3n les variables de sexe i g\u00e8nere als estudis cl\u00ednics sobre la Covid-19?"},"content":{"rendered":"

Les difer\u00e8ncies de sexe i g\u00e8nere influeixen en la incid\u00e8ncia de la infecci\u00f3 per SARS-CoV-2 i en la mortalitat per Covid-19. De fet, la informaci\u00f3 disponible fins ara mostra un major risc de mortalitat<\/a> per als pacients masculins a tot el m\u00f3n. Aix\u00f2 podria estar relacionat amb difer\u00e8ncies intr\u00ednseques del sexe en la reacci\u00f3 immunit\u00e0ria<\/a> o amb caracter\u00edstiques espec\u00edfiques del proc\u00e9s infecci\u00f3s.<\/p>\n

Una investigaci\u00f3 publicada a Nature Communications<\/em><\/a> revela que nom\u00e9s el 4% dels articles que investiguen enfocaments terap\u00e8utics per al tractament del coronavirus -registrats a ClinicalTrials.gov<\/a> (una base de dades d’estudis cl\u00ednics realitzats arreu del m\u00f3n) entre l’1 de gener de 2020 i el 26 de gener de 2021- van informar expl\u00edcitament d’un pla per a incloure el sexe o el g\u00e8nere com a variable anal\u00edtica.<\/p>\n

Els autors indiquen que la inclusi\u00f3 del sexe com a variable podria contribuir a la identificaci\u00f3 d’intervencions eficaces i proporcionar m\u00e9s dades sobre la patologia. Per la seva banda, el g\u00e8nere -que descriu la identitat, les normes i les relacions entre els individus- pot afectar l’acc\u00e9s a proves, diagn\u00f2stic, atenci\u00f3 m\u00e8dica i tractaments, i tamb\u00e9 influeix en la disponibilitat de suport social, econ\u00f2mic i log\u00edstic, i en el comportament preventiu i de risc.<\/p>\n

Fins i tot amb la informaci\u00f3 i el consens general sobre l’impacte del sexe i el g\u00e8nere en la Covid-19, nom\u00e9s 1 de cada 4 estudis considera expl\u00edcitament les dues variables en els seus criteris de reclutament i nom\u00e9s 1 de cada 20 les examina expl\u00edcitament en el seu pla d’an\u00e0lisi.<\/p><\/blockquote>\n

\u00abEn aquesta pand\u00e8mia hem vist des del principi que l’impacte de la malaltia pot ser diferent en les dones que en els homes\u00bb, explica a SINC Sabine Oertelt-Prigione<\/a>, investigadora del Centre M\u00e8dic de la Universitat de Radboud<\/a> (Pa\u00efsos Baixos). \u00abPer primera vegada en els 15 anys que porto fent aquesta feina, no he hagut de conv\u00e8ncer la gent que sexe i g\u00e8nere influeixen en la malaltia\u00bb.<\/p>\n

Oertelt-Prigione i la resta de l’equip es van proposar comprovar si el que semblava oc\u00f3rrer en els hospitals de tot el m\u00f3n es traduiria en una major atenci\u00f3 a la investigaci\u00f3 al sexe i al g\u00e8nere. \u00abVol\u00edem veure si aix\u00f2 portaria a un canvi en les pr\u00e0ctiques, ja que sab\u00edem que hist\u00f2ricament els assaigs cl\u00ednics no han tingut la pot\u00e8ncia suficient per investigar els efectes espec\u00edfics en les dones\u00bb, afegeix.<\/p>\n

Els resultats demostren que, fins i tot amb la informaci\u00f3 i el consens general sobre l’impacte del sexe i el g\u00e8nere en una malaltia, aix\u00f2 no canvia autom\u00e0ticament la pr\u00e0ctica d’investigaci\u00f3.<\/p>\n

\u00abTrobem que nom\u00e9s 1 de cada 4 estudis planeja considerar expl\u00edcitament el sexe o el g\u00e8nere en els seus criteris de reclutament i nom\u00e9s 1 de cada 20 pensa examinar expl\u00edcitament el sexe o el g\u00e8nere en el seu pla d’an\u00e0lisi. Quan analitzem els estudis publicats, la situaci\u00f3 millora lleugerament, ja que aproximadament 1 de cada 5 assajos ofereix alguna informaci\u00f3 desglossada per sexe. Per descomptat, aix\u00f2 est\u00e0 lluny de ser suficient\u00bb, continua l’experta.<\/p>\n

El problema d’excloure les difer\u00e8ncies de sexe i g\u00e8nere<\/h3>\n

Suprimir les difer\u00e8ncies de sexe per a informar sobre els resultats dels assajos cl\u00ednics podria suposar un augment de el risc d’efectes secundaris per al sexe excl\u00f2s, mentre que en no abordar el g\u00e8nere com a variable es perd una oportunitat de tractar la desigualtat en l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria<\/a>.<\/p>\n

\u00abNecessitem m\u00e9s normes vinculants per evitar que el 50% de la poblaci\u00f3 estigui inadequadament representada i informada sobre els efectes d’una intervenci\u00f3 que rebran\u00bb, subratlla Oertelt-Prigione. \u00abNo \u00e9s acceptable que visquem en l’era de la medicina personalitzada i no se s\u00e0piga si un medicament \u00e9s m\u00e9s efectiu en les participants femenines que en els masculins\u00bb.<\/p>\n

\u00abSol\u00b7licitem que les ag\u00e8ncies reguladores facin un pas endavant i exigeixin m\u00e9s transpar\u00e8ncia i que les revistes cient\u00edfiques apliquin normes m\u00e9s cr\u00edtiques en la presentaci\u00f3 d’informes. No es tracta d’una croada pol\u00edtica, sin\u00f3 de produir la ci\u00e8ncia m\u00e9s fiable, s\u00f2lida i socialment rellevant\u00bb, insisteix.<\/p>\n

Necessitem m\u00e9s normes vinculants per evitar que el 50% de la poblaci\u00f3 estigui inadequadament representada i informada sobre els efectes d’una intervenci\u00f3 que rebran. No \u00e9s acceptable que no se s\u00e0piga si un medicament \u00e9s m\u00e9s efectiu en les participants femenines que en els masculins
\nSabine Oertelt-Prigione, autora.<\/p><\/blockquote>\n

Al llarg de la investigaci\u00f3, els autors van identificar 237 estudis que van planificar mostres aparellades per sexe o representatives o que van emfatitzar la informaci\u00f3 sobre el sexe o el g\u00e8nere, i 178 estudis que van informar d’un pla per a incloure el sexe o el g\u00e8nere com una variable anal\u00edtica.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, dels 4.420 estudis registrats, la majoria (2.496 estudis) no van fer refer\u00e8ncia al sexe o al g\u00e8nere en el registre de l’assaig, i 935 estudis van esmentar el sexe o el g\u00e8nere \u00fanicament en el context del reclutament.<\/p>\n

A m\u00e9s, de les 45 publicacions d’assaigs controlats aleatoris d’intervencions farmacol\u00f2giques per a la Covid-19, nom\u00e9s 8 van informar de resultats desglossats per sexe o an\u00e0lisis de subgrups.<\/p>\n

Limitacions de l’estudi<\/h3>\n

Els autors adverteixen que els seus resultats nom\u00e9s han analitzat la base de dades ClinicalTrials.gov, el que podria afectar l’aplicabilitat global dels seus resultats. D’altra banda, la mida de les mostres i les cultures disciplin\u00e0ries poden impactar en la inclusi\u00f3 del sexe o el g\u00e8nere en els estudis i que els investigadors potser no hagin proporcionat la informaci\u00f3 completa sobre les an\u00e0lisis de les dues variables quan van registrar els seus estudis.<\/p>\n

Suprimir les difer\u00e8ncies de sexe als assajos cl\u00ednics podria suposar un augment del risc d’efectes secundaris per al sexe excl\u00f2s, mentre que en no abordar el g\u00e8nere com a variable es perd l’oportunitat de tractar la desigualtat en l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria.<\/p><\/blockquote>\n

No obstant aix\u00f2, sostenen que tots els investigadors que treballen en Covid-19 haurien d’aplicar una metodologia espec\u00edfica per sexe i que una an\u00e0lisi m\u00e9s exhaustiva hauria d’abordar les repercussions relacionades amb el g\u00e8nere i identificar les experi\u00e8ncies de subgrups espec\u00edfics i les barreres d’acc\u00e9s.<\/p>\n

\u00abEncara que h\u00e0gim sabut des del principi que el sexe i el g\u00e8nere s\u00f3n importants en la Covid, aix\u00f2 no s’ha tradu\u00eft en un canvi de les nostres pr\u00e0ctiques habituals. Podem tenir tota la informaci\u00f3 que vulguem, per\u00f2 aquesta no s’aplica autom\u00e0ticament si no se sol\u00b7licita formalment\u00bb, conclou Oertelt-Prigione.<\/p>\n

Refer\u00e8ncia:<\/em><\/strong><\/p>\n

Emer Brady, Mathias Wullum Nielsen, Jens Peter Andersen & Sabine Oertelt-Prigione. Lack of consideration of sex and gender in COVID-19 clinical studies. Nature Communications<\/a> DOI 10.1038 \/ s41467-021-24265-8<\/em><\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s un article tradu\u00eft de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les difer\u00e8ncies de sexe i g\u00e8nere influeixen en la incid\u00e8ncia de la infecci\u00f3 per SARS-CoV-2 i en la mortalitat per Covid-19. De fet, la informaci\u00f3 disponible fins ara mostra un major risc de mortalitat per als pacients masculins a tot el m\u00f3n. Aix\u00f2 podria estar relacionat amb difer\u00e8ncies intr\u00ednseques del sexe en la reacci\u00f3 immunit\u00e0ria […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":27734,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,7],"tags":[2386],"class_list":["post-27733","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-politica-i-gestio","tag-perspectiva-de-genere-en-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27733"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27733\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}