{"id":27768,"date":"2021-07-21T06:30:57","date_gmt":"2021-07-21T04:30:57","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27768"},"modified":"2021-07-21T06:30:57","modified_gmt":"2021-07-21T04:30:57","slug":"sou-dou-la-casa-de-la-dona-africana-un-impuls-dacompanyament-i-autogestio-entre-la-comunitat-de-dones-subsaharianes-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/07\/21\/sou-dou-la-casa-de-la-dona-africana-un-impuls-dacompanyament-i-autogestio-entre-la-comunitat-de-dones-subsaharianes-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Sou Dou, la casa de la dona africana, un impuls d\u2019acompanyament i autogesti\u00f3 entre la comunitat de dones subsaharianes a Catalunya"},"content":{"rendered":"

Quan vaig arribar a Espanya vaig estar molts anys sense treballar, sense fer res. Anava fent fills i ja est\u00e0. Aix\u00f2 em va a\u00efllar. No tenia amigues, nom\u00e9s coneixia al meu marit\u201d. Adama \u00e9s una dona de 37 anys de Guinea Bissau, per\u00f2 amb nacionalitat senegalesa, que viu a Barcelona. Quan recorda la seva experi\u00e8ncia migrat\u00f2ria, del que m\u00e9s es penedeix \u00e9s de no haver cregut que podia fer altres coses, con\u00e8ixer altra gent. \u201cFins el 2014 no vaig comen\u00e7ar a treballar i jo vaig arribar el 2004. Jo pensava, no tinc estudis, tinc nens, qu\u00e8 far\u00e9? Sentia que no tenia res a oferir i a sobre no tenia perm\u00eds de treball. A m\u00e9s de l\u2019idioma, no parlava res quan vaig arribar aqu\u00ed. Tot aix\u00f2 m\u2019ha anat a\u00efllant, vaig estar a casa molt\u201d.<\/p>\n

Ara \u00e9s una de les membres de Sou Dou (\u201ccasa\u201d en fula, un dels principals idiomes de l\u2019\u00c0frica Occidental), un projecte que t\u00e9 la intenci\u00f3 de fundar la casa de la dona africana a Barcelona per oferir suport legal, tallers, orientaci\u00f3 laboral i, sobretot, xarxes i amistats a les dones africanes que viuen a Barcelona. \u201cM\u2019agradaria poder oferir aquesta opci\u00f3 a altres dones perqu\u00e8 quan arribin puguin compartir tot el que tenen dins. Perqu\u00e8 a mi m\u2019hagu\u00e9s agradat tenir-la, no vull que cap altra dona se\u2019n penedeixi d\u2019haver estat a\u00efllada tant de temps\u201d.<\/p>\n

La iniciativa la duen a terme al voltant de deu dones de diferents nacionalitats africanes, un nombre que fluctua segons el temps i implicaci\u00f3 de cadascuna. Una altra de les veus que representa Sou Dou \u00e9s la Fina, infermera geri\u00e0trica a l\u2019Hospital del Mar i especialitzada acad\u00e8micament en la mutilaci\u00f3 genital femenina (MGF). \u201cLa mutilaci\u00f3 genital \u00e9s una pr\u00e0ctica normalitzada a zones de l\u2019\u00c0frica subsahariana com Mauritania o Guinea Bissau. Per\u00f2 tamb\u00e9 passa a Barcelona\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a>
L’Adama, origin\u00e0ria de Guinea Bissau, \u00e9s una de les membres de Dou Sou<\/figcaption><\/figure>\n

La Fina, procedent de Guinea Equatorial, va decidir vincular-se a l\u2019associaci\u00f3 Achama (Asociaci\u00f3n Humanitaria Contra la Ablaci\u00f3n de la Mujer Africana), que ofereix suport a dones que han sofert aquesta pr\u00e0ctica, mentre feia el seu treball de fi de grau sobre aquesta tem\u00e0tica: \u201c\u00c9s important que hi hagi una entitat africana en mig del protocol establert quan es detecta un cas per tal que la v\u00edctima no es senti jutjada i senti que pot comptar amb una dona com ella, que parla el seu idioma i ent\u00e9n la cultura.\u201d Achama s\u2019encarrega de la sensibilitzaci\u00f3 i mediaci\u00f3 amb les fam\u00edlies de les nenes. Reivindiquen el no fer sentir que hi ha una part dolenta de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 intentar comprendre la problem\u00e0tica en profunditat. \u201c\u00c9s una pr\u00e0ctica molt comuna, a mi tamb\u00e9 m\u2019ho van fer, per\u00f2 gr\u00e0cies a d\u00e9u el meu marit i jo vam estar d\u2019acord en un principi que no ho far\u00edem a les nostres filles, tot i la pressi\u00f3 de les nostres fam\u00edlies\u201d, explica Adama.<\/p>\n

Tant per l\u2019Adama com per la Fina, estar vinculades a associacions com Achama els ha servit per conscienciar-se i sentir-se orgulloses de ser dones africanes. \u201cSer dona, estrangera, sense papers i sense feina pot fer-te sentir molt minimitzada. Les xarxes com Achama t\u2019ajuden a valorar-te m\u00e9s malgrat tots aquests factors, a tenir m\u00e9s clar el nostre rol com a dones a la societat, que no \u00e9s dolent, sin\u00f3 imprescindible\u201d, afegeix la Fina.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, es van adonar que Achama havia d\u2019abastar molt m\u00e9s i treballar per oferir les xarxes de suport i d\u2019acompanyament per les ja integrants de l\u2019associaci\u00f3 i les que vindran: \u201cvolem ser un espai on les dones migrants sentin que poden comptar amb un suport m\u00e9s enll\u00e0 dels seus marits.\u201d La idea va n\u00e9ixer ja el setembre de 2020, per\u00f2 la situaci\u00f3 de la pand\u00e8mia l\u2019ha alentit. Ara es troben en el punt de recerca d\u2019espai. La voluntat \u00e9s crear xarxa a tot Catalunya. Tot i aix\u00ed, la seu central ser\u00e0 a Barcelona i es formaran comissions per despla\u00e7ar-se all\u00e0 on es necessiti.<\/p>\n

A m\u00e9s de tallers amb perspectiva feminista, classes de cuina o sessions de r\u00e0dio, les membres del projecte tenen clar que el m\u00e9s important \u00e9s oferir un espai on simplement estar, on poder acudir tant quan una dona necessiti una ajuda concreta com quan necessiti passar una estona acompanyada, fora de casa.<\/p>\n

Tot i trobar-se en un estat embrionari, el projecte pot ser pioner a nivell estatal i marcar un precedent com a entitat d\u2019enfocament feminista i decolonial autogestionat per dones africanes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan vaig arribar a Espanya vaig estar molts anys sense treballar, sense fer res. Anava fent fills i ja est\u00e0. Aix\u00f2 em va a\u00efllar. No tenia amigues, nom\u00e9s coneixia al meu marit\u201d. Adama \u00e9s una dona de 37 anys de Guinea Bissau, per\u00f2 amb nacionalitat senegalesa, que viu a Barcelona. Quan recorda la seva experi\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":487,"featured_media":27769,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2453],"class_list":["post-27768","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-xarxes-de-suport"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27768","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/487"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27768"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27768\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27768"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27768"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27768"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}