El 13 de gener de l\u2019any 1902 es posava la primera pedra de l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, una petita ciutat emmurallada dedicada a guarir les persones, en uns terrenys a l\u2019extraradi urb\u00e0, avui dins del districte d\u2019Horta Guinard\u00f3, al seu l\u00edmit amb l\u2019Eixample. Sota la direcci\u00f3 de l\u2019arquitecte Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner, l\u2019obra va ser finan\u00e7ada pel banquer Pau Gil, davant de la necessitat de construir un gran hospital que respongu\u00e9s a la creixent demografia. A m\u00e9s de pavellons dedicats a diferents especialitats m\u00e8diques, el recinte constru\u00eft gr\u00e0cies al mecenes inclo\u00efa tamb\u00e9 l\u2019escola d\u2019Infermeria. El rei Alfons XIII el va inaugurar oficialment el 16 de gener del 1930.<\/p>\n
En realitat, aquell projecte donava continu\u00eftat, i modernitzava un servei que fins aleshores s\u2019havia procurat des del barri del Raval, a l\u2019Hospital de la Santa Creu, distribu\u00eft en diferents edificis, un dels quals avui acull la Biblioteca Nacional de Catalunya. Aquell antic hospital tamb\u00e9 havia estat projectat, l\u2019any 1401, per centralitzar l\u2019atenci\u00f3 a les necessitats que sis hospitals ja existents a la ciutat -Sant Ll\u00e0tzer, Sant Maci\u00e0, Santa Eul\u00e0lia del Camp…- no podien cobrir de la mateixa manera.<\/p>\n
Des de l\u2019Edat Mitja, de la m\u00e0 de petites institucions religioses i la contribuci\u00f3, moltes vegades dels mateixos feligresos, i societat civil en general, no nom\u00e9s a Barcelona, sin\u00f3 a tota Catalunya, es van anar creant petits hospitals. Atenien a tothom, tant a la gent que podia pagar els tractaments, com als qui no podien. La benefic\u00e8ncia ho cobria. Fins i tot hi havia atenci\u00f3 per als viatgers, gent de pas per la ciutat i els pobles.<\/p>\n
Aix\u00ed, a Catalunya es va anar creant una xarxa d\u2019hospitals de proximitat que es van posar en marxa gr\u00e0cies a l\u2019empenta civil i l\u2019Esgl\u00e9sia, i oberts a tothom. El de la Santa Creu i Sant Pau \u00e9s nom\u00e9s un exemple, encara que molt significatiu, per\u00f2, no nom\u00e9s per la seva magnitud. El recinte projectat per Dom\u00e8nech i Montaner \u00e9s avui Patrimoni de la Humanitat com a gran referent d\u2019obra civil modernista. \u00c9s un espai visitable, on s\u2019organitzen activitats culturals, des que va ser rehabilitat de manera \u00edntegra, ja que les funcions d\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica les compleix, des de l\u2019any 2009, un nou edifici hospitalari ubicat al nord-est del recinte modernista.<\/p>\n
Tot i que l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau<\/a><\/u><\/span> ha estat des del seu origen, i encara avui, governat per representants de la ciutat i de l\u2019Esgl\u00e9sia a trav\u00e9s de la Molt Il\u00b7lustre Administraci\u00f3 (MIA), que des de l\u2019any 1990 inclou tamb\u00e9 a la Generalitat, forma part del sistema integral d\u2019utilitzaci\u00f3 p\u00fablica de Catalunya (SISCAT). \u00c9s una fundaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que gestiona l\u2019hospital, per\u00f2 sota el paraig\u00fces de planificaci\u00f3 i supervisi\u00f3 del Govern.<\/p>\n Un altre exemple com el del Sant Pau el tenim a Manresa. Tal com s\u2019explica al llibre Els hospitals de Manresa. Hist\u00f2ria d\u2019una transformaci\u00f3<\/i><\/a><\/u><\/span>, publicat recentment per la Fundaci\u00f3 Althaia<\/a><\/u><\/span>, i que va anar acompanyat per una exposici\u00f3, al municipi de Manresa, la hist\u00f2ria dels hospitals creats per iniciatives particulars arrela de lluny. L\u2019any 1260 ja estava documentat l\u2019Hospital de Sant Andreu \u2013que es deia Hospital Superior-, i el 1274 es troba referenciat per primer cop el de Santa Ll\u00facia, que es pensa que \u00e9s fins i tot anterior. Parlem del segle XIII. Per\u00f2 \u00e9s que en el moment de la transfer\u00e8ncia de compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de salut a les comunitats aut\u00f2nomes, l\u2019any 1981, Catalunya es va servir d\u2019aquesta xarxa sanit\u00e0ria que ja havia anat creant amb iniciatives privades, mutualitats, entitats religioses o mecenes particulars, per posar en marxa el sistema sanitari que tenim avui. \u201cQuan entra en vigor la legislaci\u00f3 que garanteix l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria universal, a Catalunya no es crea una xarxa p\u00fablica pr\u00f2pia, sin\u00f3 que s\u2019aprofita la que ja existeix, i es garanteix un sistema p\u00fablic amb hospitals de titularitat diversa. Aquest \u00e9s el fet diferencial respecte a d\u2019altres comunitats i del qual n\u2019han agafat idees d\u2019altres pa\u00efsos, d\u2019Europa i de l\u2019Am\u00e8rica Llatina\u201d, explica Manel Jovells, director general de la Fundaci\u00f3 Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa. \u00c9s una fundaci\u00f3 privada sense \u00e0nim de lucre que dona servei integral en l\u2019\u00e0mbit sanitari i social, regida per un patronat conformat per l\u2019Ajuntament de Manresa, l\u2019Orde Hospitalari de Sant Joan de D\u00e9u i la M\u00fatua Manresana. La seva xarxa assistencial i universit\u00e0ria \u00e9s la de refer\u00e8ncia per a 260.000 habitants del Bages, el Solson\u00e8s, el Moian\u00e8s, la Cerdanya i el Bergued\u00e0.<\/p>\n Aprofitant la diversitat d\u2019aquest model propi d\u2019hospitals i centres d\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica que esquitxen Catalunya des de fa tants segles, esdev\u00e9 el model de sanitat concertada, que a Catalunya concentra avui el 70% dels llits hospitalaris. La resta de llits estan en hospitals p\u00fablics, propis de l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS).<\/p>\n En el cas dels centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, a Catalunya el 75% pertanyen a l\u2019ICS i n\u2019hi ha un 25% de concertats. I, pel que fa als centres d\u2019atenci\u00f3 a la Salut Mental i Sociosanit\u00e0ria, a Catalunya s\u00f3n concertats m\u00e9s del 85%.<\/p>\n El Govern de la Generalitat acredita els centres autoritzats per donar servei en un sistema de salut p\u00fablica, gratu\u00efta, universal i de governan\u00e7a p\u00fablica, per\u00f2 gestionada per cada centre. La Uni\u00f3 Catalana d\u2019Hospitals<\/a><\/u><\/span> \u00e9s l\u2019associaci\u00f3 empresarial d\u2019entitats sanit\u00e0ries i socials referent entre les entitats que conformen el sistema de salut i atenci\u00f3 social. Es va fundar ara fa 45 anys. \u201cConcentrem el 95% de la sanitat concertada i treballem per aquesta concertaci\u00f3, que garanteix revertir els bons resultats en la sanitat p\u00fablica\u201d, expressa la gerent de la Uni\u00f3 Catalana d\u2019Hospitals, Roser Fern\u00e1ndez.<\/p>\n Des del 1989, la sanitat es financia mitjan\u00e7ant els impostos que paguen els ciutadans, i no a trav\u00e9s dels fons de la Seguretat Social, que \u00e9s una confusi\u00f3 freq\u00fcent quan es parla de la Seguretat Social com a sin\u00f2nim de xarxa de salut p\u00fablica i gratu\u00efta. Amb les aportacions dels contribuents a la Seguretat Social \u2013aut\u00f2noms i treballadors per compte ali\u00e8- es paguen les pensions i l\u2019atur. El pressupost destinat a sanitat el decideix cada comunitat, i Catalunya s\u2019hi destina gaireb\u00e9 el 40% de la seva caixa total. \u201cNo s\u2019ha de confondre d\u00e8ficit estructural amb el model sanitari\u201d, puntualitza Manel Jovells, que va ser gerent de l’ICS del 1995 al 1999, destacant com a \u201cfet hist\u00f2ric l\u2019infrafinan\u00e7ament de la sanitat a Espanya en general, i Catalunya en particular\u201d. Jovells posa en valor el model de mecenatge, \u201ccom a eina que s\u2019ha de poder mantenir. Si est\u00e0 ben tractat fiscalment, \u00e9s una manera de que la gent pugui decidir on van els seus impostos, una manera de col\u00b7laborar i participar\u201d.<\/p>\nA comarques<\/h3>\n