L’envelliment i l’estil de vida actual, amb nens i adults que passen molt de temps davant de pantalles i no jugant o passejant a l’aire lliure i enfocant la mirada m\u00e9s lluny, s\u00f3n un gran handicap per al bon estat dels ulls i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, per a la salut visual. Tamb\u00e9 ho s\u00f3n totes les patologies heredit\u00e0ries, tant d’oftalmologia, com d’altres que poden tenir repercussi\u00f3 en la vista, com ara la retinopatia diab\u00e8tica.<\/p>\n
La investigaci\u00f3 m\u00e8dica i les m\u00e9s avan\u00e7ades tecnologies s\u00f3n a la carrera per contrarestar el deteriorament de la visi\u00f3, fins i tot reptant els l\u00edmits de la ceguesa. Els darrers progressos, segons repassem amb la cap del servei d’Oftalmologia del Parcdesalutmar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperan\u00e7a), Ana Mart\u00ednez Palmer, s’han donat tant en els diagn\u00f2stics i seguiment de les patologies, com en el tractament i l’atenci\u00f3 als pacients.<\/p>\n
Pel que fa al diagn\u00f2stic, una eina que ha aportat molta millora qualitativa i beneficiosa per al pacient en els \u00faltims anys \u00e9s la prova de la tomografia de coher\u00e8ncia \u00f2ptica (OCT). \u00abEns permet visualitzar estructures oculars, des de la c\u00f2rnia fins a la retina i el nervi \u00f2ptic amb gaireb\u00e9 precisi\u00f3 microsc\u00f2pica, mentre que per al pacient l’exploraci\u00f3 suposa com una fotografia, \u00e9s a dir absolutament indolora i d’uns 10 minuts de durada\u00bb, exposa la Dra. Mart\u00ednez Palmer. \u00abI recentment, s’han incorporat equips d’angio OCT amb els que visualitzem els vasos de la retina i la circulaci\u00f3 sense necessitat d’injectar un contrast per veure-ho\u00bb, afegeix l’especialista.<\/p>\n
Tamb\u00e9 la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial ha fet les seves aportacions en oftalmologia. Com precisa la cap del servei d’Oftalmologia del Parcdesalutmar, \u00abel gran increment en la capacitat computacional permet actualment manegar quantitat ingent de dades. Ja hi ha equips treballant amb algoritmes que ens ajuden a analitzar aquestes dades i prendre decisions de forma autom\u00e0tica, obtenint resultats iguals o superiors a rendiment hum\u00e0. Aix\u00f2 facilitar\u00e0 l’screening poblacional i el seguiment de patologies cr\u00f2niques com la retinopatia diab\u00e8tica, la degeneraci\u00f3 macular associada a l’edat (DMAE), l’edema macular diab\u00e8tic, el queratocon, les cataractes, la retinopatia de prematuritat i el glaucoma\u00bb.<\/p>\n
El glaucoma \u00e9s la primera causa de ceguera irreversible i es preveu que, l’any 2040, 112 milions de persones desenvolupin aquesta malaltia a tot el m\u00f3n. Ens ho recorden des de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, on una oftalm\u00f2loga, la doctora Mar\u00eda Iglesias, ha patentat un nou instrument que permet mesurar amb precisi\u00f3 la pressi\u00f3 intraocular en pacients operats de miopia. \u00abQuan aquesta pressi\u00f3 a dins de l’ull \u00e9s elevada, de forma cr\u00f2nica, comporta ceguesa irreversible asimptom\u00e0tica, per la qual cosa \u00e9s important poder mesurar-la de manera precisa i que el pacient es faci revisions peri\u00f2diques\u00bb, precisen des de l’Hospital de Sant Rafael. A causa de l’abs\u00e8ncia de s\u00edmptomes fins a fases avan\u00e7ades del glaucoma, un 50% dels afectats no sap que ho pateix.<\/p>\n
Aquesta malaltia compr\u00e8n un conjunt de patologies que provoquen un dany progressiu i irreversible del nervi \u00f2ptic, que \u00e9s l’estructura que actua de conductora de la informaci\u00f3 des de l’ull fins al cervell, que la interpreta i genera la visi\u00f3. A conseq\u00fc\u00e8ncia del deteriorament del nervi es produeix una p\u00e8rdua de funcionalitat i el camp visual del pacient va reduint-se si la malaltia no es tracta. La clau per prevenir el dany irreversible que produeix el glaucoma \u00e9s el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de la malaltia, per poder controlar-la abans que segueixi evolucionant.<\/p>\n
La prevalen\u00e7a de glaucoma entre la poblaci\u00f3 miop \u00e9s de 2 a 4 vegades m\u00e9s freq\u00fcent que entre les persones sense aquesta afecci\u00f3 ocular. Segons explica la Dra. Iglesias, \u00aben els pacients operats de miopia amb l\u00e0ser es produeix una disminuci\u00f3 del gruix de la c\u00f2rnia que comporta que la pressi\u00f3 intraocular que s’obt\u00e9 amb el ton\u00f2metre de Goldmann \u2013l’est\u00e0ndard- sigui inferior a la registrada abans de la cirurgia. I la subestimaci\u00f3 d’aquest valor augmenta el risc de no diagnosticar un possible glaucoma\u00bb, afegeix l’oftalm\u00f2loga de l’Hospital de Sant Rafael. La seva troballa ha estat modificar la punta anterior del ton\u00f2metre est\u00e0ndard perqu\u00e8 tingui una forma convexa que, sobre la c\u00f2rnia, podria compensar la seva p\u00e8rdua d’espessor despr\u00e9s d’una cirurgia, evitant, aix\u00ed la subestimaci\u00f3 de la pressi\u00f3 intraocular en aquests pacients.<\/p>\n
De fet, ja hi ha estudis que demostren que els vasos i capes neuronals de la retina reflecteixen el que est\u00e0 passant en altres \u00f2rgans, concretament al cor i al cervell, aix\u00ed com altres malalties sist\u00e8miques i neurodegeneratives que es manifesten a trav\u00e9s de l’ull.<\/p>\n
Donat que les tres capes de desenvolupament embrionari, l’ectoderma, el mesoderma i l’endoderma, es troben representades en la composici\u00f3 dels ulls, en ells conflueixen molts teixits diferents, aix\u00f2 fa que l’ull, tot i ser un \u00f2rgan de petita dimensi\u00f3, englobi una gran complexitat. A m\u00e9s \u2013explica Ana Mart\u00ednez Palmer- \u00abl’ull est\u00e0 relacionat amb nombroses patologies sist\u00e8miques, de manera que suposa una finestra a l’interior del cos que ens permet, per exemple, visualitzar l’estat de la microcirculaci\u00f3 en pacients diab\u00e8tics\u00bb.<\/p>\n
L’estudi cada cop m\u00e9s prec\u00eds de l’ull obre, doncs, la perspectiva de detecci\u00f3 i coneixement tamb\u00e9 d’altres patologies, la seva detecci\u00f3 i pron\u00f2stics, facilitant els cribratges poblacionals.<\/p>\n
En aquest sentit, tamb\u00e9 estan aportant moltes garanties d’ajuda els biomarcadors. \u00abS\u00f3n les subst\u00e0ncies que indiquen un estat biol\u00f2gic i s’utilitzen com a predictors de pacients que desenvoluparan malalties, detecci\u00f3-diagn\u00f2stic indicadors primerencs o d’evoluci\u00f3 i pron\u00f2stic de determinades patologies\u00bb, segons explica la Dra. Mart\u00ednez Palmer.<\/p>\n
Des del camp de l’\u00f2ptica tamb\u00e9 es lloen els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics. L’instrumental \u00f2ptic ha avan\u00e7at molt amb noves aplicacions i t\u00e8cniques, com les noves \u2013ja citades- tomografies de coher\u00e8ncia \u00f2ptica en plataformes multidiagn\u00f2stic, biselladores, l\u00e0ser refractiu, c\u00e0meres de retina o for\u00f2pter (instrument de diagn\u00f2stic per a l’oftalm\u00f2leg o l’optometrista per calcular la graduaci\u00f3 subjectiva del pacient). \u00abLa majoria s\u00f3n tecnologies que ens permeten obtenir imatges de l’interior de l’ull i les seves diferents parts. Tamb\u00e9 analitzen que totes les seves estructures estan b\u00e9 i confirmen que tinguin les dimensions correctes. B\u00e0sicament permeten tenir informaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s precisa sobre els ulls i tot el sistema visual\u00bb, exposa Fabio Delgado, director \u00f2ptic de Cottet. Aquesta \u00e9s una de les firmes col\u00b7laboradores de l’organitzaci\u00f3 Visi\u00f3n y Vida en l’estudi La pand\u00e8mia de la miopia<\/a>, segons dades del qual s’estima que el 2050 les taxes de discapacitat visual es podrien triplicar, si no es prenen mesures preventives. \u00abL’augment de casos de miopia magna est\u00e0 sent considerable, augmentant el risc de patir despreniment de retina, alteracions del vitri, glaucoma i desenvolupament preco\u00e7 de cataractes (amb casos en persones m\u00e9s joves i joves)\u00bb, explica Fabio Delgado. \u00abA m\u00e9s de factors externs que afecten la nostra visi\u00f3 com l’\u00fas de pantalles amb tecnologia LED, hi ha altres factors que perjudiquen o van en contra de la nostra qualitat visual, com la mala alimentaci\u00f3, la manca de visi\u00f3 en el camp obert o altres components gen\u00e8tics (antecedents familiars)\u00bb, afegeix.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2021\/07\/unnamed-3.jpg\")
<\/a>