{"id":27836,"date":"2021-08-31T06:30:59","date_gmt":"2021-08-31T04:30:59","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27836"},"modified":"2021-08-31T06:30:59","modified_gmt":"2021-08-31T04:30:59","slug":"el-menjar-escombraria-com-a-premi-emocional-pels-infants-un-risc-que-pateixen-les-families-sense-recursos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/08\/31\/el-menjar-escombraria-com-a-premi-emocional-pels-infants-un-risc-que-pateixen-les-families-sense-recursos\/","title":{"rendered":"El menjar escombraria com a premi emocional pels infants, un risc que pateixen les fam\u00edlies sense recursos"},"content":{"rendered":"<p>Segons dades de l&#8217;Associaci\u00f3 Contra l&#8217;Anor\u00e8xia i la Bul\u00edmia (ACAB), l&#8217;any 2020 es van duplicar (de 291 a 598) les visites a familiars i a persones afectades per aquests trastorns alimentaris. Tamb\u00e9 les trucades de consulta es van duplicar (de 556 a 1096) i les consultes per correu electr\u00f2nic varen passar de 410 a 2717. Aquests increments evidencien que les emocions, en aquest cas per la situaci\u00f3 de pand\u00e8mia, ha tingut un impacte directe en la conducta aliment\u00e0ria.<\/p>\n<p>Compensar amb menjar determinats estats emocionals \u00e9s un acte habitual de les persones. Premiar-se o castigar-se amb capricis del paladar fan de l&#8217;alimentaci\u00f3 un element de canvi que l&#8217;allunya de la seva funci\u00f3 nutricional.<\/p>\n<p>La soci\u00f2loga Priya Fielding-Singh, professora assistent del departament d&#8217;Estudis de la Fam\u00edlia i Consumidors de la Universitat d&#8217;Utah, als Estats Units, va entrevistar 73 fam\u00edlies, m\u00e9s de 150 pares i infants, i va observar durant m\u00e9s de 100 hores els seus h\u00e0bits diet\u00e8tics diaris, tamb\u00e9 a les botigues de comestibles. La seva investigaci\u00f3 suggereix que l&#8217;estatus socioecon\u00f2mic de les fam\u00edlies afecta no nom\u00e9s al seu acc\u00e9s a aliments saludables, sin\u00f3 a quelcom encara m\u00e9s fonamental: el significat dels aliments.<\/p>\n<p>La majoria dels pares als quals va entrevistar la soci\u00f2loga \u2013de nuclis familiars amb diferents estatus econ\u00f2mics- volien que els seus fills mengessin aliments nutritius, i creien en la import\u00e0ncia d&#8217;una dieta saludable. I en tots els casos, els fills reclamaven menjar amb alt contingut en sucre, sal o greix, menjar del que anomenem popularment &#8216;escombraria&#8217;. Algunes de les conclusions de l&#8217;estudi, publicades al diari<a href=\"https:\/\/www.latimes.com\/espanol\/vidayestilo\/la-es-por-que-las-familias-pobres-comen-poco-saludable-porque-la-comida-chatarra-es-vista-como-una-forma-d-20180207-story.html\"> The New York Times<\/a>, indicaven que davant la mateixa demanda dels fills, en el 96% dels pares amb alts ingressos, almenys un dels dos pares confirmaven que regularment rebutjaven les peticions de menjar &#8216;escombraria&#8217; dels seus fills. En canvi, tal com explica l&#8217;autora de l&#8217;estudi, els pares amb menys recursos econ\u00f2mics varen honrar les peticions de menjar &#8216;escombraria&#8217; dels seus fills \u00abper a nodrir-los emocionalment\u00bb. Nom\u00e9s en el 13% de les fam\u00edlies amb baixos ingressos, pare o mare, de manera regular, rebutjava la petici\u00f3 dels seus fills. La difer\u00e8ncia en la resposta dels pares rau en les possibilitats d&#8217;uns i altres de satisfer les demandes dels seus fills. En els d&#8217;entorn m\u00e9s benestant, els pares podien respondre a moltes de les peticions dels seus fills de coses materials, com l&#8217;\u00faltim iPhone o un patinet. Mentre que en el cas dels pares m\u00e9s pobres, acostumats a haver de dir que no a la majoria de peticions de compra de joguines i articles als seus fills, per a ells l&#8217;\u00fanica cosa que de tant en tant s\u00ed podien permetre&#8217;s comprar per complaure els fills era menjar &#8216;escombraria&#8217;.<\/p>\n<p>Un refresc i una bossa de patates fregides esdevenien aix\u00ed un grapat de felicitat per als seus fills i, al mateix temps, agra\u00efment i carinyo per als seus pares. Aquests pares de situaci\u00f3 econ\u00f2mica modesta prenien, doncs, el consentiment de compra de menjar no saludable, per\u00f2 barat, com un acte d&#8217;estima cap als fills.<\/p>\n<p>Segons explica la psic\u00f2loga Andrea Arroyo, coordinadora del Grup de Treball de Trastorns de la Conducta Aliment\u00e0ria (TCA) i tractament psicol\u00f2gic de l&#8217;obesitat del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya, \u00aben termes generals, \u00e9s m\u00e9s com\u00fa del que ens pensem fer servir el menjar com a premi o incl\u00fas com a c\u00e0stig. I normalment es fa servir el dol\u00e7 com a premi per tal que un nen deixi de plorar o es calmi o, fins i tot, com a premi en les postres oferim aliments dol\u00e7os per refor\u00e7ar que s&#8217;ha acabat tot el plat. Per\u00f2 aquest fet nom\u00e9s afavoreix que el nen es desconnecti de les seves pr\u00f2pies sensacions de sacietat, a m\u00e9s d&#8217;afavorir que tingui una major motivaci\u00f3 pels dol\u00e7os i el menjar excessivament ric en sucres afegits\u00bb.<\/p>\n<h3>Ambient obesog\u00e8nic<\/h3>\n<p>El gran poder de la ind\u00fastria alimentaria i el m\u00e0rqueting alimentari tenen molt a veure amb aquests aliments no saludables que s&#8217;usen com a premi. \u00abDissenyen productes molt atractius, especialment destinats a p\u00fablic f\u00e0cil i vulnerable, com s\u00f3n els infants i els joves, com a exemple\u00bb, afirma la psic\u00f2loga. \u00abAix\u00f2 fa que ens envolti el que es coneix com a ambient obesog\u00e8nic, on l&#8217;exc\u00e9s de menjar i l&#8217;acc\u00e9s \u00e9s molt disponible i afavoreix que el menjar processat esdevingui d&#8217;un alt consum\u00bb.<\/p>\n<p>Per\u00f2, \u00bfQu\u00e8 fa que aquests aliments siguin m\u00e9s apreciats? L&#8217;especialista en trastorns de l&#8217;alimentaci\u00f3 explica que \u00abexisteix una associaci\u00f3 entre la ingesta de sucres i greixos i l&#8217;activaci\u00f3 de determinades \u00e0rees cerebrals que fan que la persona senti una sensaci\u00f3 de recompensa o plaer similar al que succeeix quan es consumeix algun tipus de droga o t\u00f2xic. Aix\u00f2 fa que es provoqui un refor\u00e7 positiu de la conducta i cada vegada sigui m\u00e9s apreciat aquell aliment ric en greix i\/o sucre, i per tant, aliment no saludable\u00bb.<\/p>\n<p>Per evitar-ho, diu Andrea Arroyo, \u00abd&#8217;entrada \u00e9s molt important respectar l&#8217;autoregulaci\u00f3 de la persona des d&#8217;etapes inicials. No obligar mai a menjar ni a acabar el menjar del plat si no se&#8217;n vol m\u00e9s, simplement pel fet de deixar el plat buit. Com a alternativa al premi amb el menjar, es pot fer servir qualsevol altre tipus de refor\u00e7 positiu que no sigui menjar. Pot ser una joguina, una abra\u00e7ada, una visita d&#8217;un familiar, etc.<\/p>\n<h3>Amor com a premi?<\/h3>\n<p>De totes maneres, davant d&#8217;aquest fenomen de premiar a trav\u00e9s de capricis alimentaris i no saludable, Arroyo planteja que ens porta a una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s profunda. \u00abAmor en forma de menjar &#8216;no saludable&#8217; equivaldria a manca de consci\u00e8ncia del que \u00e9s bo i no per als infants i joves, i tamb\u00e9 sobre qu\u00e8 \u00e9s estimar, a qu\u00e8 en diem amor, si \u00e9s complaure senzillament sense analitzar res m\u00e9s enll\u00e0\u00bb.<\/p>\n<p>L&#8217;especialista apunta que \u00abper cobrir les nostres necessitats afectives no necessitem menjar, per cobrir les nostres necessitats nutricionals, s\u00ed. El menjar tamb\u00e9 \u00e9s plaer i est\u00e0 clar que existeix una forta associaci\u00f3 emocional entre el nostre m\u00f3n intern i emocional i la nostra alimentaci\u00f3. Per\u00f2 demostrar afecte o amor a trav\u00e9s de permetre o dir que s\u00ed als aliments poc saludables, no \u00e9s una bona manera de practicar amor de forma funcional. Una abra\u00e7ada, un pet\u00f3, una mirada o simplement una car\u00edcia, s\u00f3n formes m\u00e9s adaptatives de demostrar amor\u00bb, conclou.<\/p>\n<p>Entre les conclusions de l&#8217;estudi realitzat per aquesta soci\u00f2loga dels Estats Units, explica que \u00abels pares pobres varen honrar les peticions de menjar &#8216;escombraria&#8217; dels seus fills per nodrir-los emocionalment. En canvi, els pares adinerats que varen negar als seus fills els aliments processats ho varen fer per ensenyar-los h\u00e0bits saludables de per vida, i no per a privar-lo d&#8217;un gust\u00bb. Aix\u00ed doncs, Piya Fielding-Singh, considera que \u00abla desigualtat nutricional als Estats Units t\u00e9 m\u00e9s a veure amb l&#8217;estatus socioecon\u00f2mic de les persones que amb la seva ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica\u00bb.<\/p>\n<p>L&#8217;autora de l&#8217;estudi tamb\u00e9 valora que \u00abviure en la pobresa o en la riquesa afecta m\u00e9s que el nostre acc\u00e9s als aliments saludables, perqu\u00e8 dona forma als significats que donem als aliments\u00bb. I com a possibles vies de canvi, la soci\u00f2loga expressa que \u00ababordar la desigualtat nutricional requerir\u00e0 alguna cosa m\u00e9s que obrir supermercats en barris de baixos ingressos. Aquestes intervencions no canviaran all\u00f2 que signifiquen els aliments per a les fam\u00edlies pobres que vaig con\u00e8ixer\u00bb. I conclou que \u00absi els pares de baixos ingressos tinguessin els recursos per satisfer els desitjos dels seus fills, potser una bossa de Doritos seria nom\u00e9s una bossa de Doritos, en comptes d&#8217;un s\u00edmbol excepcionalment important d&#8217;amor i cura dels pares cap als seus fills\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Segons dades de l&#8217;Associaci\u00f3 Contra l&#8217;Anor\u00e8xia i la Bul\u00edmia (ACAB), l&#8217;any 2020 es van duplicar (de 291 a 598) les visites a familiars i a persones afectades per aquests trastorns alimentaris. Tamb\u00e9 les trucades de consulta es van duplicar (de 556 a 1096) i les consultes per correu electr\u00f2nic varen passar de 410 a 2717. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":27872,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[247],"class_list":["post-27836","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-alimentacio-saludable"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27836","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27836"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27836\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27836"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27836"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}