{"id":27839,"date":"2021-08-10T06:20:04","date_gmt":"2021-08-10T04:20:04","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27839"},"modified":"2021-08-10T06:20:04","modified_gmt":"2021-08-10T04:20:04","slug":"noticies-falses-i-desmentits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/08\/10\/noticies-falses-i-desmentits\/","title":{"rendered":"Not\u00edcies falses i desmentits"},"content":{"rendered":"

En resposta a l’allau de desinformaci\u00f3 sobre la pand\u00e8mia, les verificacions de plataformes independents van augmentar un 900% entre gener i mar\u00e7 de 2020, segons un informe del Reuters Institute for the Study of Journalism<\/a>. En la mostra de 225 peces de desinformaci\u00f3, el 59% implica alguna forma de reelaboraci\u00f3 o recontextualitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 existent, sovint veritable; el 38% \u00e9s informaci\u00f3 inventada, i el 3%, bromes; en les xarxes socials, els percentatges s\u00f3n el 87%, 12% i 1%, respectivament. A la mostra no es van trobar exemples de falsificacions profundes. L’informe parla nom\u00e9s de desinformaci\u00f3 i evita termes tan populars com fake news<\/em> (not\u00edcies falses) i hoax<\/em> (rumors). Per\u00f2 cal donar per bona aquesta categoritzaci\u00f3? Com classificar la desinformaci\u00f3 en espanyol?<\/p>\n

En espanyol, la paraula bulo<\/em> s’ha fet un lloc en el discurs p\u00fablic i t\u00e9 el vent de cara per fer fortuna, per la seva brevetat (les paraules curtes s’usen m\u00e9s), el consens que suscita i la preocupaci\u00f3 creixent sobre la desinformaci\u00f3. Tot i que la primera aparici\u00f3 registrada a les bases de dades de la Reial Acad\u00e8mia Espanyola (RAE) \u00e9s de 1481 (\u201cEl que de Medina arranca\/aunque lleve bulo y bula\/si se le manca la mula\/no dejar\u00e1 de ser manca\u201d<\/em>), no va entrar en el seu diccionari fins a 1992. La seva popularitat ha crescut en els \u00faltims anys, especialment amb la pand\u00e8mia de Covid-19. Com a mostra, l’eina Google Trends<\/a>, que registra la freq\u00fc\u00e8ncia de les cerques de Google i marca l’apogeu per bulo <\/em>a l’abril de 2020.<\/p>\n

El terme sembla estar quallant gr\u00e0cies al suport de les organitzacions de verificaci\u00f3 i els mitjans de comunicaci\u00f3, que mai es van sentir molt a gust amb el terme fake news<\/em>, i fins i tot dels investigadors en comunicaci\u00f3. La definici\u00f3 comuna del bulo<\/em> com a \u00abnot\u00edcia falsa propalada amb algun fi\u00bb (RAE) ha estat precisada en un article del grup de Ram\u00f3n Salaverr\u00eda<\/a>, de la Universitat de Navarra com \u00abtot contingut intencionadament fals i d’aparen\u00e7a veritable, concebut per tal de enganyar la ciutadania, i dif\u00f3s p\u00fablicament per qualsevol plataforma o mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 social\u00bb. Les dues definicions tenen un clar mat\u00eds finalista en la difusi\u00f3 de la falsedat, i aix\u00f2 fa que el concepte tingui uns l\u00edmits difusos.<\/p>\n

Assumir voluntarietat en la difusi\u00f3 de qualsevol falsedat implica ignorar que juntament amb l’engany deliberat pot haver-hi altres motius, com l’exageraci\u00f3, la broma o la simple redifusi\u00f3 ignorant i benintencionada. Per aix\u00f2, resulta encertada i benvinguda la proposta del grup de Salaverr\u00eda de classificar els bulos<\/em> en quatre tipus: broma, exageraci\u00f3, descontextualitzaci\u00f3 (per exemple, difondre una imatge d’un succ\u00e9s en un altre context) i engany. Aquesta classificaci\u00f3 t\u00e9, a m\u00e9s, la virtualitat d’establir quatre graus de falsedat i voluntarietat, corresponent el m\u00e9s alt en les dues escales a l’engany i el m\u00e9s baix a la broma, encara que no sempre sigui f\u00e0cil enquadrar alguns rumors.<\/p>\n

L’an\u00e0lisi dels rumors sobre la Covid-19 detectats per tres plataformes de verificaci\u00f3 espanyoles (Maldita, Newtral i EFE Verifica), del 14 de mar\u00e7 a el 13 d’abril de 2020, mostra que la majoria (89,1) es van difondre per les xarxes socials, especialment per WhatsApp<\/em>, i molt pocs (3,9%) per mitjans period\u00edstics, sent el tipus m\u00e9s freq\u00fcent l’engany (64,4%). Certament, les organitzacions de verificaci\u00f3 es centren m\u00e9s en desmentir el que t\u00e9 pinta de ser un engany que una broma. Est\u00e0 per veure quina \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia d’aquests quatre tipus de rumors en el m\u00f3n real, sense el filtre de les organitzacions de verificaci\u00f3. Per\u00f2, sigui quina sigui aquesta distribuci\u00f3, el que est\u00e0 clar \u00e9s que el treball d’acad\u00e8mics i verificadors est\u00e0 contribuint a l’alfabetitzaci\u00f3 de la ciutadania en mitjans de comunicaci\u00f3 i en ci\u00e8ncia i salut. I, de passada, aguditzant el seu sentit cr\u00edtic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En resposta a l’allau de desinformaci\u00f3 sobre la pand\u00e8mia, les verificacions de plataformes independents van augmentar un 900% entre gener i mar\u00e7 de 2020, segons un informe del Reuters Institute for the Study of Journalism. En la mostra de 225 peces de desinformaci\u00f3, el 59% implica alguna forma de reelaboraci\u00f3 o recontextualitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":27840,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[640],"class_list":["post-27839","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres","tag-escepticemia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27839","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27839"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27839\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27839"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27839"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27839"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}