La primera part del sis\u00e8 informe d’avaluaci\u00f3 de El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic, IPCC, per les seves sigles en angl\u00e8s (grup I, base de ci\u00e8ncia f\u00edsica), publicat el passat dilluns, sost\u00e9 que la temperatura mitjana des del per\u00edode preindustrial (1850\/1900) ha pujat 1,1\u202f\u00b0C (1,25\u202f\u00b0C el 2020) a causa del vessament de Gasos amb Efecte Hivernacle (GEH) que ha convertit l’atmosfera en un abocador. I sost\u00e9 tamb\u00e9 que la temperatura mitjana pujar\u00e0 m\u00e9s d’1,5 \u00b0C en els pr\u00f2xims 20 anys si no es fa res per evitar-ho (reducci\u00f3 radical de Gasos amb Efecte Hivernacle). El m\u00e9s probable, aix\u00f2 no obstant, \u00e9s que l’augment d’1,5 \u00baC esdevingui en els pr\u00f2xims 20 anys.<\/p>\n
Permeteu-me que abans de continuar li pregunti a Francisco Doblas-Reyes, director del departament de Ci\u00e8ncies de la Terra del Barcelona Supercomputing Center, professor d’ICREA i coordinador d’aquest darrer informe IPCC, qu\u00e8 \u00e9s el canvi clim\u00e0tic comprom\u00e8s: \u00ab\u00c9s aquella part del canvi clim\u00e0tic d’origen antropog\u00e8nic (causat per l’activitat dels \u00e9ssers humans) que esdevindr\u00e0, independentment de quines siguin les emissions a partir d’ara mateix. Aix\u00f2 vol dir, que, fins i tot si es deix\u00e9s d’emetre GEH avui mateix (an\u00e9ssim de cop a zero emissions), durant els propers 20 o 30 anys el canvi clim\u00e0tic continuaria. La ra\u00f3 \u00e9s que el sistema clim\u00e0tic encara s’est\u00e0 ajustant a les emissions que s’han abocat en els darrers 170-180 anys, quan va comen\u00e7ar la producci\u00f3 industrial a gran escala a tot el planeta. Aix\u00f2 vol dir que l’adaptaci\u00f3 no \u00e9s una elecci\u00f3. Que hem d’adaptar-nos a un seguit de canvis que tindran lloc sigui quin sigui el comprom\u00eds en la reducci\u00f3 de GEH que ocorri\u00bb.<\/p>\n
Si tenim en compte que l’escalfament global antropog\u00e8nic no \u00e9s inferior a 0,20\u202f\u00b0C\/decenni, i que en funci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic comprom\u00e8s el clima continuar\u00e0 ajustant-se durant com a m\u00ednim 20 anys, fem el que fem avui, en la nostra opini\u00f3, l’increment d’1,5\u00b0C, que segons els Acords de Par\u00eds s’havia d’evitar despassar, ja \u00e9s inevitable, i es produir\u00e0 no m\u00e9s enll\u00e0 de 2040.<\/p>\n
Per\u00f2 qu\u00e8 n’opina Doblas-Reyes, com d\u00e8iem, coordinador del darrer informe IPCC?: \u00abSi tenim en compte el canvi clim\u00e0tic comprom\u00e8s, i que a escala global s’observa un escalfament des del per\u00edode preindustrial d’entre 1 i 1,15 \u00b0C, \u00e9s molt probable que s’assoleixi l’augment d’1,5 \u00b0C en els pr\u00f2xims 20 anys. No tenim, per\u00f2, certesa de quan passar\u00e0, ni de si hi ha alguna traject\u00f2ria de reducci\u00f3 de GEH que permet\u00e9s limitar l’augment a 1,5\u202f\u00b0C\u00bb. I encara rebla: \u00abevitar un escalfament de m\u00e9s d’1,5 \u00b0C \u00e9s possible, per\u00f2 nom\u00e9s si la reducci\u00f3 de GEH \u00e9s superior a la que hem vist fins ara, i molt probablement bastant m\u00e9s gran que la reducci\u00f3 que ha tingut lloc durant l’any 2020 a causa de la Covid-19.<\/p>\n
Pitjor \u00e9s l’an\u00e0lisi que ha fet Carbon Brief<\/a><\/em> en situar, en el previsible escenari d’emissions, la superaci\u00f3 del grau i mig entre 2030 i 2035. El repte aleshores seria evitar els +2\u00b0C, l’augment de temperatura que segons els Acords de Par\u00eds no s’hauria de sobrepassar mai. Tampoc \u00e9s gaire optimista Carbon Brief<\/em> en entendre que si no hi ha una molt forta reducci\u00f3 d’emissions, abans de mitjan segle s’haur\u00e0 arribat als +2\u202f\u00b0C.<\/p>\n En aquest escenari fa por que, tal com explic\u00e0vem a l’article \u00abLa salut del planeta llan\u00e7a nous crits d’auxili\u00bb<\/a>, publicat a Catalunya Plural<\/a><\/em> el 22 de gener de 2021, es faci realitat all\u00f2 que s’apuntava al document IPCC fet p\u00fablic a Incheon, Corea del Sud, el 8 d’octubre de 2018: \u00abSi la temperatura excedeix de 0,20\u00b0C els +1,5\u202f\u00b0C, si arriba a ser 1,7\u202f\u00b0C m\u00e9s alta que la mitjana de l’era preindustrial, revertir-la, suposaria, amb tota probabilitat, un esfor\u00e7 de captura de carboni, econ\u00f2micament i t\u00e8cnica, impossible d’aconseguir\u00bb. Aix\u00f2 voldria dir que el Tipping Point<\/em> de la temperatura, el ‘punt de capgirell’ com l’anomena en Ferran Puig Vilar, \u00e9s a dir, la gota que fa vessar el vas, esdevindria en ultrapassar els +1,7\u202f\u00b0C. Llavors l’augment de la temperatura seria irreversible. Si com diu Carbon Brief<\/em> els + 2\u202f\u00b0C estan compromesos, m\u00e9s ho estaria el punt de capgirell a +1,7\u00aaC. Aterrador!<\/p>\n En tot cas, la gravetat de la situaci\u00f3 obliga a una reducci\u00f3 dr\u00e0stica d’emissions i no pas a augmentar-les com es vol fer a Espanya, (que no acompleix amb la reducci\u00f3 de CO\u2082 recomanada per l’ONU), amb l’ampliaci\u00f3 dels aeroports de Barcelona i Madrid.<\/p>\n Un recent treball de l’economista Llu\u00eds Torrens, membre de Revo Prosperitat Sostenible, quantificava les emissions dels vols amb dest\u00ed o origen a l’aeroport del Prat l’any 2019 en 8,433 milions de tones de CO\u2082 equivalent. Les de Barcelona ciutat, sense l’aeroport que \u00e9s fora del municipi, s\u00f3n de 3,413 milions de tones de CO\u2082-eq, menys de la meitat (a tot Espanya foren 314,5 milions de tones de CO\u2082-eq). I es preguntava Torrens quines serien les emissions en un aeroport que dels 52 milions de passatgers de 2019 pass\u00e9s als 70 d’un futur ‘hub’ internacional com ara els de Madrid o Par\u00eds. La resposta no pot ser m\u00e9s alarmant: al voltant de 18 milions de tones de CO\u2082-eq, el doble que les actuals. A la vista de les dades, quin sentit t\u00e9 ampliar els aeroports? Javier Mart\u00edn Vide, catedr\u00e0tic de geografia F\u00edsica a la UB i coordinador del Grup d’Experts del Canvi Clim\u00e0tic a Catalunya, es mostrava contrari a l’ampliaci\u00f3 de El Prat a TV3: \u00abel que s’imposa \u00e9s una reducci\u00f3 dr\u00e0stica de les emissions de GEH, i tenint en compte En el darrer decenni la temperatura ha pujat 0,7\u202f\u00b0C a Catalunya. Si l’augment fos lineal, i donat que segons el Servei Meteorol\u00f2gic, ja ha pujat 1,6\u202f\u00b0C, significaria que en 20 anys, el 2040, la temperatura seria 3 \u00b0C m\u00e9s alta que en el per\u00edode preindustrial. Per\u00f2 no \u00e9s lineal, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat s’accelera. En els pr\u00f2xims 30 anys, diu Doblas-Reyes, hi haur\u00e0 un rang de temperatures mitjanes que oscil\u00b7lar\u00e0 entre + 2 i + 3,5 \u00b0C depenent del comportament de la variabilitat interna.<\/p>\n Aix\u00f2 ens porta a temperatures de 50 \u00b0C a l’interior de Catalunya al voltant de mitjan segle i no un dia puntual. Un fet fatal, mai vist, i que afectar\u00e0 ineludiblement la vida de les persones: ens podem adaptar a aquestes temperatures?<\/p>\n Raona Doblas-Reyes: \u00abDurant els estius tindrem temperatures superiors a les actuals. Aix\u00f2 t\u00e9 un impacte sobre la humitat que conserva el s\u00f2l i que permet cr\u00e9ixer les plantes. Quan augmenten les temperatures, encara que les precipitacions no disminu\u00efssin (de fet, seran inferiors), el fet que s’evapori m\u00e9s aigua del s\u00f2l implicar\u00e0 que hi hagi menys aigua disponible. Si aix\u00f2 pass\u00e9s ja a la primavera, l’impacte sobre l’agricultura i els ecosistemes seria terror\u00edfic. Els ecosistemes, la natura, s’hauran d’adaptar al nou r\u00e8gim de temperatura i disponibilitat d’aigua, a un nou clima. Caldr\u00e0 adaptar-se a la nova disponibilitat d’aigua tamb\u00e9 pel que fa als conreus, la ind\u00fastria, el turisme o la mateixa vida quotidiana… Cal anar pensant, doncs, en reduccions dels usos de l’aigua perqu\u00e8 esdevindr\u00e0 insostenible continuar pel mateix cam\u00ed\u00bb.<\/p>\n Ens preguntem aleshores per qu\u00e8 el Govern encara s’entesta a permetre la implementaci\u00f3 de camps d’energia renovable en un 10% dels terrenys de sec\u00e0 i un 5% de regadiu en s\u00f2ls de cada I en qu\u00e8 pensen els governs de l’Estat i de Catalunya quan manifesten la voluntat d’ampliar els aeroports? Es proposen superar els 2\u202f\u00b0C, volen fer irreversible la temperatura, pretenen depassar el punt de capgirell? No en tenen prou que tant a Catalunya com a Espanya (la Mediterr\u00e0nia \u00e9s una regi\u00f3 molt sensible i s’escalfa m\u00e9s que la mitjana de la Terra en especial l’estiu i la tardor) la temperatura sigui ja entre 1,6 i 1,7\u202f\u00b0C m\u00e9s alta que en el per\u00edode preindustrial?<\/p>\n Si ho fan, si contribueixen a l’augment de les temperatures, ja no podran al\u00b7legar ignor\u00e0ncia i cauran en una irresponsabilitat, que em pregunto si no podria ser de car\u00e0cter penal, donat que la vida de les persones est\u00e0 en greu perill. Ja sigui per les temperatures altes permanents, a les nits en qu\u00e8 no es podr\u00e0 descansar, per la durada de les onades de calor, o pels incendis forestals. En definitiva, perqu\u00e8 es perdran vides prematurament.<\/p>\n Aquesta setmana viurem una onada de calor probablement sense precedents. A quina temperatura arribarem i quants dies? Quants incendis viurem? Quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindr\u00e0 sobre els ecosistemes, els conreus, sobre la salut de les persones i altres \u00e9ssers sensibles que habitem la biosfera? Caldr\u00e0 romandre amatents!<\/p>\n Els darrers estudis publicats en revistes qualificades i revisats per parells, ens indiquen que Aquest \u00e9s un article de Josep Cabayol Virallonga i Ester Gonz\u00e1lez Garc\u00eda amb el suport de Solidaritat i Comunicaci\u00f3, SICOM.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La primera part del sis\u00e8 informe d’avaluaci\u00f3 de El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic, IPCC, per les seves sigles en angl\u00e8s (grup I, base de ci\u00e8ncia f\u00edsica), publicat el passat dilluns, sost\u00e9 que la temperatura mitjana des del per\u00edode preindustrial (1850\/1900) ha pujat 1,1\u202f\u00b0C (1,25\u202f\u00b0C el 2020) a causa del vessament de Gasos […]<\/p>\n","protected":false},"author":302,"featured_media":27843,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[170],"class_list":["post-27842","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-canvi-climatic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27842","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/302"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27842"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27842\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27842"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27842"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27842"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Aeroports<\/h3>\n
\ncom va el clima del planeta, jo no seria partidari d’ampliar l’aeroport perqu\u00e8 continuar\u00edem donant el missatge d’anar creixent. I no, hem d’actuar de forma continguda en tots els \u00e0mbits de l’economia, de la societat…\u00bb<\/p>\nCap on va Catalunya?<\/h3>\n
Conseq\u00fc\u00e8ncies immediates<\/h3>\n
Responsabilitats<\/h3>\n
\nmunicipi, de nivell 3 i 4 i, per tant, bons pels conreus. Segons les seves pr\u00f2pies dades, mai en els temps moderns s’ha superat el 40% de sobirania aliment\u00e0ria. Qu\u00e8 pretenen, doncs, continuar portant menjar de fora carregat del CO\u2082 que comporta el transport? Qu\u00e8 es faci el menjar a centre Europa i dedicar Catalunya i Espanya al monocultiu energ\u00e8tic? Obviar que el sistema agroalimentari, incloent-hi el transport i segons ho comptem, suposa entre el 21 i el 37% del total de les emissions de GEH? Renunciar, malgrat que formalment es digui el contrari, a augmentar la producci\u00f3 d’aliments de proximitat? Encara ser m\u00e9s dependents?<\/p>\n
\nel desgla\u00e7 de l’\u00c0rtic, Groenl\u00e0ndia, l’Ant\u00e0rtica Occidental i el permafrost, han superat els Tipping Points<\/em>, han traspassat els punts de capgirell. El desgla\u00e7 ja no s’aturar\u00e0 i aix\u00f2 fa que el nivell del mar ja no pari de cr\u00e9ixer. Quant i quan?<\/p>\n