{"id":27868,"date":"2021-08-30T06:30:43","date_gmt":"2021-08-30T04:30:43","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27868"},"modified":"2021-08-30T06:30:43","modified_gmt":"2021-08-30T04:30:43","slug":"doctora-eva-gil-humanitat-en-temps-de-covid","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/08\/30\/doctora-eva-gil-humanitat-en-temps-de-covid\/","title":{"rendered":"Doctora Eva Gil, humanitat en temps de Covid"},"content":{"rendered":"

La primera onada de la Covid la vaig viure amb una sensaci\u00f3 de descontrol i d’impot\u00e8ncia\u00bb. Aix\u00ed descriu Eva Gil, metgessa adjunta del servei d’Urg\u00e8ncies a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, \u200b\u200bla seva experi\u00e8ncia entre finals de febrer i abril de 2020, que compara amb els anys que va estar treballant a Angola: \u00abMai hauria imaginat viure aquesta situaci\u00f3 extrema en un context que, per a mi, \u00e9s un lloc segur\u00bb.<\/p>\n

Eva Gil havia estat a l’Hospital Nossa Senhora da Paz, a Angola, entre 2015 i 2017. \u00abAll\u00e0 la impot\u00e8ncia t\u00e9 a veure amb el fet que no hi ha medicaments per a malalties que s\u00ed que es poden curar. Aqu\u00ed ens enfront\u00e0vem a una cosa que no coneix\u00edem. Tot d’una, va apar\u00e8ixer un virus que no ten\u00edem molt clar com actuava. Cada dia estaven sortint coses noves en el sentit de quins \u00f2rgans afectava, com havies d’a\u00efllar-te, quines mesures havies de prendre, com organitzar-te a l’hospital… Cada setmana sortia un protocol nou\u00bb.<\/p>\n

La sensaci\u00f3 que tenia l’Eva en els primers mesos de la pand\u00e8mia era la d'\u00bbanar per darrere de la malaltia\u00bb i, tot i aix\u00f2, haver de \u00abtirar del carro\u00bb. D’aquella \u00e8poca, l’Eva t\u00e9 poques imatges de l’hospital. Amb prou feines recorda les cares dels malalts o situacions concretes. L’estr\u00e8s laboral era compartit, i les converses amb els companys no giraven al voltant del coronavirus, sin\u00f3 sobre qu\u00e8 feien a casa i com entretenien als m\u00e9s petits. En el cas de l’Eva, t\u00e9 una filla, la Nindia, que llavors tenia un any i mig i que estava confinada juntament amb el seu pare.<\/p>\n

Un ingr\u00e9s inesperat<\/h3>\n

L’estiu va suposar un petit respir, en comparaci\u00f3 amb els primers mesos de la Covid, i a finals d’octubre, amb l’arribada de la segona onada, va ingressar a l’hospital una persona que es va convertir en el seu pacient m\u00e9s entranyable. Era la tieta de la professora de guarderia de la Nindia del curs anterior. La mestra, l’Ana, li havia comentat a l’Eva que la seva tieta Gregoria estava ingressada per Covid a Sant Pau i que a la fam\u00edlia li agradaria portar-li una petita bossa amb alguns efectes d’higiene personal, de manera que la doctora es va oferir a fer-la arribar quan pogu\u00e9s.<\/p>\n

Va ser aix\u00ed com l’Eva va con\u00e8ixer a Gregoria Pe\u00f1a, en un descans del seu torn: \u00abRecordo entrar a l’habitaci\u00f3, ben protegida, per portar les seves coses. Pensava que entraria, li donaria la bosseta i, al cap de poca estona, sortiria. I no. Em vaig quedar. Ella sabia que vindria i es va emocionar molt. Es va posar a plorar, estava molt sensible, per\u00f2 tenia ganes de parlar\u00bb. Quan la Gregoria es va calmar una mica, l’Eva li va fer una foto, va gravar una salutaci\u00f3 per a la fam\u00edlia i l’hi va enviar a Anna.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La fotografia que li va fer l’Eva a la Gregoria quan es van con\u00e8ixer, juntament amb la bossa que li va dur la doctora.<\/figcaption><\/figure>\n

Des de llavors, l’Eva va seguir visitant a la Gregoria per voluntat pr\u00f2pia, ja que la fam\u00edlia nom\u00e9s li havia demanat que li don\u00e9s la bossa. Hi anava cada dia que treballava a l’hospital, que era la gran majoria. Parlaven sobretot de l’Ana, de com es van con\u00e8ixer, i de la Nindia, que l’adorava. L’Eva no hi va ser com a doctora, sin\u00f3 com a acompanyant, per preguntar-li com se sentia i donar-li una mica de conversa enmig de l’a\u00efllament.<\/p>\n

La Gregoria va estar l\u00facida en tot moment, per\u00f2 al cap d’uns dies va empitjorar en l’\u00e0mbit respiratori i va caldre baixar-la a la unitat de cr\u00edtics, on no va estar sedada, per\u00f2 s\u00ed que va necessitar oxigen d’alt flux. L’Eva tamb\u00e9 va anar a veure-la all\u00e0, encara que nom\u00e9s fos per saludar-la i per informar a la fam\u00edlia de primera m\u00e0 com la veia. \u00abEm vaig mullar, no vaig ser freda. S\u00ed que els vaig dir des del principi que com a metgessa no interferiria, per\u00f2 jo els explicava com la veia. Quan la van baixar a cr\u00edtics, els vaig intentar donar \u00e0nims, els vaig intentar dir que s\u00ed que era veritat que hi havia pacients que anaven malament, per\u00f2 que hi havia pacients que amb una miqueta d’oxigen i d’atenci\u00f3 es recuperaven. I en pocs dies, ella es va recuperar\u00bb.<\/p>\n

Un dia, a mitjans de novembre, l’Eva va anar a l’hospital i la van informar que li havien donat l’alta a la Gregoria. No va poder acomiadar-se d’ella presencialment, per\u00f2 s\u00ed que ho va fer a trav\u00e9s del m\u00f2bil, i va rebre diversos missatges i \u00e0udios d’agra\u00efment de la fam\u00edlia.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00abQuan coneixes el context del pacient \u00e9s diferent, aprofundeixes una mica m\u00e9s i es creen altres vincles\u00bb |\u00a0Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abEstan molt espantats\u00bb<\/h3>\n

La Gregoria va suposar un punt d’inflexi\u00f3 per a l’Eva. \u00abVa ser un xoc. Abans d’ella, jo intentava mantenir-me al marge, donava la informaci\u00f3 i desapareixia. Despr\u00e9s, els preguntava als pacients si volien que parl\u00e9s amb alg\u00fa de la fam\u00edlia o si volien que apunt\u00e9s el n\u00famero de tel\u00e8fon d’alg\u00fa. Et preocupes una mica m\u00e9s, i enriqueix, perqu\u00e8 a mi, a m\u00e9s de la medicina, m’agrada el tracte amb el pacient\u00bb.<\/p>\n

\u00abElls estan sols i estan 24 hores a l’habitaci\u00f3 donant-li voltes al cap. Darrere de cada persona hi ha una hist\u00f2ria i una fam\u00edlia, per\u00f2 no poden anar a veure’ls, i estan espantats. Molt espantats. Perqu\u00e8 s’han dit moltes coses sobre el coronavirus, hi ha molta informaci\u00f3. Molts ploren en el moment en qu\u00e8 els dius que tenen Covid i han d’anar a la unitat de cr\u00edtics\u00bb.<\/p>\n

En l’\u00e0mbit personal, tenir cura emocionalment de la Gregoria va suposar una forma de \u00abtornar\u00bb l’afecte a qui tamb\u00e9 havia curat de la seva filla. \u00abL’Ana \u00e9s molt afectuosa i la Nindia l’estima amb bogeria. Em va demanar que fes d’enlla\u00e7, no podia dir que no, i tampoc volia dir que no. Quan coneixes el context del pacient \u00e9s diferent, aprofundeixes una mica m\u00e9s i es creen altres vincles\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00abHo vaig viure com un toc d’atenci\u00f3 per tornar a involucrar-me amb els pacients, adonar-me que darrere d’ells hi ha hist\u00f2ries i situacions. Va ser tornar a fer la medicina personal que m’agrada\u00bb |\u00a0Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Viure la Covid com a metgessa i familiar<\/h3>\n

L’Eva va saber el que \u00e9s estar a l’altre costat i tenir un familiar proper ingressat. La seva fam\u00edlia \u00e9s de Burriana (Castell\u00f3) i durant els mesos de gener i febrer de 2021 es van encomanar el seu pare, el seu cunyat, el seu nebot de dos anys i la seva germana, la qual, sense ser factor de risc, va ser la que pitjor ho va passar i va haver d’estar ingressada per pneum\u00f2nia. L’Eva no va poder baixar a visitar-los, pel confinament i perqu\u00e8 tampoc li haguessin perm\u00e8s anar a veure’ls. \u00abVa ser tens, per la dist\u00e0ncia i pel pes de jo saber com van les coses. No sabia si aniria b\u00e9, i tampoc podia dir-los-hi als meus pares\u00bb.<\/p>\n

La germana de l’Eva es va recuperar. Des de llavors, s’han vist poc, perqu\u00e8 l’Eva es va quedar embarassada al mar\u00e7, sent un embar\u00e0s de risc. Est\u00e0 de baixa i t\u00e9 poca vida social, m\u00e9s enll\u00e0 de dur a la Nindia al parc. Ara, els sentiments s\u00f3n diferents dels de les onades anteriors. Confessa que \u00e9s m\u00e9s complicat cuidar-se a un mateix que als altres, perqu\u00e8 a l’hospital, en anar totalment equipada, tenia una sensaci\u00f3 de seguretat, cosa que no li passa al carrer.<\/p>\n

Fa poc va veure a l’Ana, que li va comentar que la Gregoria, amb 70 anys complerts, segueix b\u00e9. L’Eva recorda aquells dies i aquelles converses \u00absobre res en concret\u00bb amb molt d’afecte. \u00abHo vaig viure com un toc d’atenci\u00f3 per tornar a involucrar-me amb els pacients, adonar-me que darrere d’ells hi ha hist\u00f2ries i situacions. Va ser tornar a fer la medicina personal que m’agrada\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La primera onada de la Covid la vaig viure amb una sensaci\u00f3 de descontrol i d’impot\u00e8ncia\u00bb. Aix\u00ed descriu Eva Gil, metgessa adjunta del servei d’Urg\u00e8ncies a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, \u200b\u200bla seva experi\u00e8ncia entre finals de febrer i abril de 2020, que compara amb els anys que va estar […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":27869,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2176],"class_list":["post-27868","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27868","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27868"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27868\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}