{"id":27895,"date":"2021-09-02T06:30:17","date_gmt":"2021-09-02T04:30:17","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27895"},"modified":"2021-09-02T06:30:17","modified_gmt":"2021-09-02T04:30:17","slug":"fernando-dominguez-ancorat-a-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/09\/02\/fernando-dominguez-ancorat-a-la-vida\/","title":{"rendered":"Fernando Dom\u00ednguez, ancorat a la vida"},"content":{"rendered":"

\u00ab103, un n\u00famero sobre la porta, un n\u00famero associat al p\u00e0nic que, vaig pensar en aquell moment, ja seria per sempre, un n\u00famero male\u00eft en el meu record. Al final, resultaria el refugi que em permetria sortir del pou on havia caigut\u00bb<\/em>. Aix\u00ed recordava en Fernando Dom\u00ednguez l’habitaci\u00f3 en la qual va estar intubat. En total, va passar 18 dies d’incerteses i aprenentatges a l’hospital, dels quals ha deixat const\u00e0ncia en la missiva \u00abAgrair. Sobre pors, persones i humanitat (Cola de vida)\u00bb.<\/p>\n

Va anar a Urg\u00e8ncies de l’Hospital de Bellvitge el 13 de mar\u00e7 del 2020, despr\u00e9s de diversos dies de febre i cansament. Recorda que el van a\u00efllar en un box, van guardar la roba en bosses, li van posar una bata i el van estirar en el llit. A partir d’aqu\u00ed, i sense saber precisar durant quant temps, van venir la por, la diarrea i la morfina. Quan va recuperar la consci\u00e8ncia, va notar una cosa a la boca que no li permetia parlar i va sentir els bra\u00e7os lligats al llit. \u00ab\u00c9s per la teva seguretat\u00bb, li van dir.<\/p>\n

\u00abAmb la boca ocupada per un tub no es pot parlar, aix\u00ed que la voluntat d’algunes infermeres intentava superar l’inconvenient. La paci\u00e8ncia, la seva, feia que al final aconsegu\u00edssim entendre’ns\u00bb<\/em>, va relatar en la carta el Fernando, arquitecte de professi\u00f3 i ve\u00ed del Prat de Llobregat. Ara que han passat 16 mesos, reconeix que no \u00e9s una cosa que tingui molt present en el seu dia a dia: \u00abRevius m\u00e9s la situaci\u00f3 quan es repeteix en alg\u00fa que tu coneixes\u00bb.<\/p>\n

Quan encara estava lligat al llit, es fixava en els ulls de les infermeres, del doctor, de la doctora, del zelador, perqu\u00e8 els seus ulls eren l’\u00fanica cosa que podia veure darrere dels equips de protecci\u00f3, les ulleres i les mascaretes, per\u00f2 les sensacions anaven m\u00e9s enll\u00e0 de les mirades. La Gwen, la infermera de trets asi\u00e0tics (despr\u00e9s va saber que era de la Xina), li va agafar la m\u00e0 i va fer sentir al Fernando que \u00abfora hi havia un m\u00f3n\u00bb.<\/em><\/p>\n

Va sortir de l’UCI entre aplaudiments<\/h3>\n

Nou dies despr\u00e9s d’entrar a l’hospital i encara feble, el Fernando va sortir de l’UCI entre els aplaudiments dels sanitaris, que li van confessar que necessitaven un cas com el seu, ja que fins aleshores nom\u00e9s hi havia morts per Covid en cures intensives. A partir d’aqu\u00ed, la seva recuperaci\u00f3 va transc\u00f3rrer a les plantes 16 i 11.<\/p>\n

La primera vegada que va intentar escriure el seu nom, a penes va poder amb la primera lletra. Va tenir diverses primeres vegades: caminar de nou, beure aigua, aixecar-se del llit, dutxar-se… \u00abEn el meu cas, vaig anar recuperant-me. He tingut molta sort, vaig sortir de l’hospital pel meu propi peu. Conec amics que encara tenen dificultats per caminar o que han de fer-ho amb una f\u00e8rula. La meva sensaci\u00f3 f\u00edsica \u00e9s que faig una vida suposadament normal d’una persona de 62 anys\u00bb.<\/p>\n

Amb el temps, all\u00f2 que m\u00e9s aprecia dels petits moments quotidians \u00e9s la dutxa. El primer dia que va poder fer-ho per ell mateix a l’hospital va ser inoblidable: \u00abEl plaer de sentir l’aigua calenta c\u00f3rrer des del teu cap als peus, juntament amb el plaer esbufegant de l’esfor\u00e7 realitzat en eixugar-te amb la tovallola, no va passar desapercebut a les assistents, mentre anava repetint: Quina meravella! Quina meravella!\u00bb<\/em>. Encara avui ho reviu com una de les millors sensacions: \u00abQuan em van deixar dutxar-me va ser un espectacle, una explosi\u00f3 d’alegria. En aquest moment est\u00e0s m\u00e9s sensible i l’aprecies m\u00e9s. Coses petites del dia a dia a les quals abans no donaves import\u00e0ncia, aqu\u00ed es converteixen en una cosa important\u00bb.<\/p>\n

A la carta, el Fernando agraeix el tracte rebut per les infermeres Jessica i Gwen, entre d’altres, el \u00abDoctor X1\u00bb, la \u00abDoctora X2\u00bb, perqu\u00e8 llavors no sabia els seus noms, o la \u00absenyora X3 de la neteja\u00bb (despr\u00e9s va saber que es diu N\u00faria) qui, en descobrir que el seu carregador era compatible amb el m\u00f2bil del Fernando, li ho va deixar fins a l’endem\u00e0 perqu\u00e8 pogu\u00e9s comunicar-se amb la seva fam\u00edlia.<\/p>\n

El gest humanitari va topar amb un moment de terror quan el Fernando no va aconseguir recordar la contrasenya del m\u00f2bil, per\u00f2 despr\u00e9s de diversos intents, la mem\u00f2ria va jugar a favor seu: \u00abMai un carregador, mai un m\u00f2bil, va ser tan important per a mi; el meu es va convertir en la bassa que acull el n\u00e0ufrag, encara enmig de la tempesta. Mai abans havia dit tantes vegades en tan poc temps ‘t’estimo, us estimo'\u00bb.<\/em><\/p>\n

El tel\u00e8fon tamb\u00e9 li va portar not\u00edcies personals del seu m\u00f3n exterior. Quan dies despr\u00e9s ja li van fer arribar el seu carregador, el seu germ\u00e0 mitj\u00e0 el va trucar i li va explicar que la seva mare, de 97 anys, havia mort mentre ell estava a l’UCI. \u00abVa ser delicat quan em va explicar com l’havia trobada quan el van avisar: la sensaci\u00f3 de pau, els ulls tancats, com adormida en el seu llit. Va sentir les meves ll\u00e0grimes, la meva veu inexistent, vaig sentir la seva proximitat, el seu afecte, la seva tendresa\u00bb<\/em>. La mare vivia amb el fill petit, per la qual cosa el Fernando tot seguit va trucar al seu germ\u00e0 petit i el missatge que va rebre va ser: \u00abTu no et preocupis, ara el que has de fer \u00e9s recuperar-te\u00bb. Els seus pares eren gallecs i, aix\u00ed com quan va morir el pare el van portar a la seva terra natal, tal com ells havien demanat, ara tenen pendent \u00abuna urna i un viatge\u00bb perqu\u00e8 descansin tots dos junts.<\/p>\n

\u00abAtenci\u00f3, inter\u00e8s, afecte, comprensi\u00f3\u00bb<\/h3>\n

Amb sensacions i sentiments tan oposats, el Fernando destaca que, m\u00e9s enll\u00e0 dels imprescindibles coneixements m\u00e8dics, \u00abhi havia alguna cosa m\u00e9s que m’havia ajudat, que m’havia fet aferrar all\u00e0 on estava, i aix\u00f2 havia estat la demostraci\u00f3 per part d’unes persones que s\u00ed que estaven fent la seva feina, per\u00f2 que alhora em van transmetre atenci\u00f3, inter\u00e8s, afecte, comprensi\u00f3: una cola insuperable que t’ancora a les ganes de viure\u00bb.<\/em><\/p>\n

En Fernando Dom\u00ednguez va rebre l’alta el 31 de mar\u00e7. \u00abCada dia aprenia una cosa m\u00e9s, anava avan\u00e7ant i anava creixent, f\u00edsicament. El m\u00e9s complicat \u00e9s el tema psicol\u00f2gic; el cap \u00e9s molt m\u00e9s complex\u00bb, reconeix el Fernando, que va decidir acudir al psic\u00f2leg per primera vegada per intentar assimilar tots els canvis. Les confer\u00e8ncies telem\u00e0tiques, encara amb cansament i cert d\u00e8ficit d’atenci\u00f3 derivats de la Covid, se li van fer dures, com ho va ser tamb\u00e9 el confinament propi de la pand\u00e8mia. \u00abSi les teves capacitats estan disminu\u00efdes i tu creus que no, et trobes amb un xoc brutal. Tu vols arribar, per\u00f2 no arribes. Aix\u00f2 es queda al teu cap. Et menystens\u00bb.<\/p>\n

La hist\u00f2ria del Fernando ha quedat plasmada en un curtmetratge realitzat per David Airob i Jos\u00e9 Bautista que relata la por d’aquells dies a l’Hospital de Bellvitge i la humanitat dels sanitaris enmig de la pand\u00e8mia. El treball porta com a t\u00edtol \u00ab103\u00bb, el n\u00famero d’habitaci\u00f3 en la qual el p\u00e0nic inicial va anar desdibuixant-se mentre afloraven les ganes de viure.<\/p>\n

\u00abEns vam poder tocar\u00bb<\/h3>\n

Gr\u00e0cies a aquest curt, el Fernando va con\u00e8ixer els rostres i els noms de gran part de l’equip hospitalari que el va atendre i que va acudir a l’estrena el passat 8 de juliol. \u00abNo sabia quines cares tenien, nom\u00e9s veia els seus ulls. Primer els vaig veure en fotos, al documental. Se’ls veien les cares i aguantaven un cartell que posava \u00abJo s\u00f3c el doctor X1\u00bb o \u00abJo s\u00f3c la doctora X2″. Algun d’ells em va escriure, i el dia que van estrenar el curt, molts d’ells van venir i ens vam poder tocar\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00ed va culminar l’anhel que el Fernando havia expressat en sortir de l’hospital en la seva carta: \u00abEspero poder posar-vos cara i nom a tots\u00bb. \u00abLa meva hist\u00f2ria \u00e9s una de tantes i segur que en cada cas hi haur\u00e0 persones com les que a mi em van cuidar, persones que, a m\u00e9s de la seva feina, demostren la seva humanitat\u00bb, <\/em>conclou en les 17 p\u00e0gines que va escriure entre l’1 i el 16 d’abril del 2020.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00ab103, un n\u00famero sobre la porta, un n\u00famero associat al p\u00e0nic que, vaig pensar en aquell moment, ja seria per sempre, un n\u00famero male\u00eft en el meu record. Al final, resultaria el refugi que em permetria sortir del pou on havia caigut\u00bb. Aix\u00ed recordava en Fernando Dom\u00ednguez l’habitaci\u00f3 en la qual va estar intubat. En […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":27896,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2176],"class_list":["post-27895","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27895","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27895"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27895\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}