![\"\"](\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/08\/IMG_5918.jpg\")
<\/a>\u00abPotser \u00e9s l’\u00faltima vegada que ho celebren junts\u00bb<\/h3>\n
A partir de llavors, l’enlla\u00e7 de la fam\u00edlia va ser la Mari Carmen, una de les filles de la Carmen i el Tom\u00e1s. \u00abEm va dir: ‘Potser \u00e9s l’\u00faltima vegada que els meus pares ho celebren junts’. Aix\u00f2 \u00e9s el que em va activar m\u00e9s. La veritat \u00e9s que la senyora estava m\u00e9s justeta, no sab\u00edem qu\u00e8 passaria, i la fam\u00edlia n’era conscient. I v\u00e8iem que se’ns morien molts pacients… \u00c9s molt dur estar a l’hospital sol, morir-te i fer-ho sense acompanyant\u00bb.<\/p>\n
La In\u00e9s va explicar a la reuni\u00f3 d’equip el cas de les noces d’or, i van obrir una pluja d’idees. No tenien temps i les botigues estaven tancades, aix\u00ed que cadasc\u00fa es va oferir a portar de casa el que pogu\u00e9s. Aix\u00ed, van fer un past\u00eds i galetes, i van portar roses per fer un ram de flors i serpentines per decorar l’habitaci\u00f3. \u00abVam dir: ‘Farem com si es casessin de nou’. Tothom va ser molt proactiu i participatiu\u00bb.<\/p>\n
En arribar el dia, la Carmen i el Tom\u00e1s van estar molt sorpresos i feli\u00e7os. A ell li van posar una esponja com a llacet, i a ella la van vestir de blanc, vel incl\u00f2s, amb roba de l’hospital. Van rebre una foto del seu estimat gos, a qui tant trobaven a faltar, i van connectar amb la Mari Carmen a trav\u00e9s de la tauleta. Va haver-hi marxa nupcial, padrins de casament i va arribar el moment: \u00abPots entregar la n\u00favia al nuvi!\u00bb.<\/p>\n
Past\u00eds, m\u00fasica i ball<\/h3>\n
El Tom\u00e1s esperava la Carmen fora de l’habitaci\u00f3, acompanyat dels equips infermer i m\u00e8dic enfundats en EPI, i la festa va continuar al passad\u00eds, on van col\u00b7locar dues cadires i una taula amb un past\u00eds i dues espelmes que indicaven que feien 50 anys de casats. La Mari Carmen saludava constantment amb un \u00abMama, mama! Estic aqu\u00ed!\u00bb, i la Carmen li preguntava com estava el gos.<\/p>\n
Van sonar can\u00e7ons de Los Manolos i del Raphael, les mateixes que la Mari Carmen li havia dit a la In\u00e9s que els agradava als seus pares, com \u00abAmigos para siempre\u00bb o \u00abMi gran noche\u00bb. I van arrencar a ballar. \u00abAqu\u00ed s\u00ed que vaig dir ‘prou, parem’, perqu\u00e8 els dos estaven amb l’oxigen i la Carmen estava justeta. Aix\u00ed que vam tornar cap a l’habitaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
\u00abVa ser molt xulo. Vam plorar molt. Plor\u00e0vem tots. El Tom\u00e1s va plorar molt\u00edssim, m\u00e9s que ella. Vam plorar perqu\u00e8, a m\u00e9s, se’ns morien molts pacients, va ser una \u00e8poca molt dura, i molt personal va necessitar assist\u00e8ncia psicol\u00f2gica, per\u00f2 despr\u00e9s, dintre de tot, queda aquest record bonic, aquesta part bonica, la implicaci\u00f3 i les ganes d’ajudar el pacient. Estic supercontenta amb l’equip\u00bb.<\/p>\n L’endem\u00e0, la Carmen estava esgotada, com una nena petita despr\u00e9s d’una festa d’aniversari, i el Tom\u00e1s, el m\u00e9s xerraire dels dos, plorava, i deia: \u00ab\u00c9s la millor celebraci\u00f3 que he tingut\u00bb. \u00abTots dos estaven contents, deien que no ho oblidarien mai a la vida. La veritat \u00e9s que, quan mires enrere, penses que va ser una experi\u00e8ncia molt maca, inoblidable, perqu\u00e8 mira que han passat coses en aquests 35 anys d’infermera, he viscut de tot, he tingut moments millors i pitjors, per\u00f2 aquesta experi\u00e8ncia va ser diferent. I la gent es va implicar molt. Tot era treballar, treballar i treballar, i durant el temps per descansar vam fer pastissos, galetes… Va sorgir aix\u00ed, per ajudar el pacient i estar pel pacient\u00bb. Una de les persones de l’equip, que tenia coneixements audiovisuals, va editar un v\u00eddeo de poc m\u00e9s d’un minut sobre la celebraci\u00f3 d’aquests 50 anys junts que van titular \u00abAmar en tiempos revueltos\u00bb<\/a>.<\/p>\n<\/a>\u00abNo ho oblidar\u00e9 mai\u00bb<\/h3>\n