{"id":27922,"date":"2021-09-07T06:30:42","date_gmt":"2021-09-07T04:30:42","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27922"},"modified":"2021-09-07T06:30:42","modified_gmt":"2021-09-07T04:30:42","slug":"hi-haura-una-sisena-onada-de-la-covid-a-la-tardor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/09\/07\/hi-haura-una-sisena-onada-de-la-covid-a-la-tardor\/","title":{"rendered":"Hi haur\u00e0 una sisena onada de la Covid a la tardor?"},"content":{"rendered":"

Amb la tornada de les vacances i l’inici d’un nou curs escolar i laboral, \u00e9s previsible que augmentin les interaccions socials i, per tant, el risc de contagi. A m\u00e9s, aquests contactes es produiran en espais m\u00e9s tancats que no pas fins ara, durant l’estiu. Tot plegat, sumat a la variant delta, m\u00e9s contagiosa, fa t\u00e9mer una sisena onada de la pand\u00e8mia a la tardor. De fet, el mateix conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja avisava en una entrevista recent a Catalunya R\u00e0dio<\/em><\/a> que \u00e9s \u00abmolt probable\u00bb que arribi una nova onada.<\/p>\n

Des de finals del mes de juny hem assistit a la cinquena onada de la pand\u00e8mia de la Covid-19 que va anar pujant d’intensitat durant el mes de juliol i que s’ha caracteritzat per afectar, especialment, a persones joves. Aquesta onada ha posat contra les cordes l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, minvada per la falta de recursos i de personal. \u00abAquesta situaci\u00f3 no l’hem vist en cap altra onada. Estem col\u00b7lapsats\u00bb, explicava N\u00faria Villanueva, adjunta d’infermeria del CAP Raval Nord, en una entrevista al Diari de la Sanitat<\/em><\/a>.<\/p>\n

A mesura que ha anat avan\u00e7ant l’estiu i tamb\u00e9 les xifres de vacunaci\u00f3, alhora que s’han pres mesures per frenar els contagis, com les restriccions a la mobilitat nocturna, les xifres de contagi han baixat, tot i que la situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica segueix sent complicada. El 5 de juliol es va assolir el pic amb un risc de rebrot de m\u00e9s de 1.900. Les darreres setmanes, tanmateix, han posat en evid\u00e8ncia que la cinquena onada est\u00e0 ja de sortida i la incid\u00e8ncia acumulada a 14 dies ha passat, en tres setmanes, de 311 a 167, amb dades de l’1 de setembre, el que situa el risc de rebrot en un 120, quan a principis d’agost encara estava al voltant de 600. Igualment, la Rt ha passat d’un 0,83 la setmana del 12 al 18 d’agost a un 0,76 la setmana del 27 d’agost a l’1 de setembre.<\/p>\n

\u00abEntrem al mes de setembre amb 1.000 casos diaris de baixada i, tot i que \u00e9s possible que s’alenteixi el descens amb la tornada a la feina, la perspectiva \u00e9s bona, ja que estem en una millor situaci\u00f3 que l’any passat quant a casos\u00bb, explica Clara Prats, investigadora del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocomsc) de la UPC. L’altre cara de la moneda, per\u00f2, s\u00f3n les UCI: \u00abArriben molt m\u00e9s plenes que l’any passat\u00bb, afirma Prats. Malgrat que a mesura que ha anat avan\u00e7ant l’estiu el nombre d’ingressos tamb\u00e9 ha anat a la baixa, actualment hi ha 938 persones ingressades als hospitals i 316 a les UCI.<\/p>\n

Per la seva banda, el doctor Roger Paredes, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, explica que la situaci\u00f3 actual \u00e9s molt millor que a l’inici d’estiu, per\u00f2 que continuen els ingressos diaris. \u00abNosaltres encara tenim entre dos i tres ingressos nous cada dia. Per tant, estem anant en la bona direcci\u00f3, per\u00f2 no podem abaixar la gu\u00e0rdia, i hem de seguir utilitzant les mascaretes, respectant la dist\u00e0ncia de seguretat i duent a terme una bona higiene de mans\u00bb, remarca.<\/p>\n

En refer\u00e8ncia a l’impacte dels ‘botellots’ i les festes multitudin\u00e0ries que hem presenciat aquest estiu, Prats explica que ens trobem encara en un \u00abterreny delicat\u00bb. \u00abSi es produeixen moltes situacions de supercontagi de manera simult\u00e0nia i sistem\u00e0tica, es pot desbordar la situaci\u00f3 i es poden produir supercadenes de contagis. Per tant, aquestes situacions de m\u00e0xim risc epidemiol\u00f2gic on no es respecten les mesures de dist\u00e0ncia ni la utilitzaci\u00f3 de mascaretes \u00e9s el primer que hem d’evitar\u00bb, remarca. En la mateixa l\u00ednia s’expressa el doctor Paredes, qui assegura que, malgrat que ara hi ha m\u00e9s persones vacunades que fa uns mesos, aquestes festes multitudin\u00e0ries s\u00f3n un \u00abcaldo de cultiu\u00bb pel coronavirus.<\/p>\n

I doncs, \u00e9s possible que arribi una sisena onada a la tardor?<\/p>\n

Segons la investigadora de la UPC, \u00e9s possible que durant aquestes pr\u00f2ximes setmanes, amb la tornada a l’activitat laboral i escolar, la baixada de casos s’acabi aturant i, fins i tot, que es doni un creixement, per\u00f2 caldr\u00e0 veure de quin tipus d’onada parlem. \u00abNo t\u00e9 res a veure parlar d’una sisena onada com si fos la quarta que vam tenir, que va tenir una incid\u00e8ncia for\u00e7a baixa, que una onada com la que hi ha hagut des de principis d’estiu, molt m\u00e9s intensa\u00bb, explica. \u00abSi hi ha un augment de casos, el m\u00e9s important \u00e9s que sigui assumible i no comporti una onada d’ingressos a l’UCI i de mortalitat i aix\u00f2, amb la vacunaci\u00f3, cada cop li posem m\u00e9s dif\u00edcil al coronavirus\u00bb, afegeix.<\/p>\n

Prats admet, per\u00f2, que la represa de l’activitat laboral i escolar ens juga en contra i recorda el que va passar el setembre de l’any passat: \u00abAmb el retorn a la feina i l’augment de la mobilitat i dels contactes en espais tancats, vam comen\u00e7ar a notar un increment en nombre de contagis que va derivar en una situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica greu\u00bb. Per aix\u00f2, diu, ser\u00e0 clau l’augment del percentatge de persones vacunades al llarg d’aquest mes de setembre.<\/p>\n

Per la seva banda, el doctor Paredes compara la situaci\u00f3 de Catalunya amb la d’Esc\u00f2cia, que ha tingut una evoluci\u00f3 semblant a la nostra. \u00abAmb la variant delta van pujar molt els casos de Covid a Esc\u00f2cia, despr\u00e9s van baixar i ara ha arribat un segon brot amb m\u00e9s casos. Aqu\u00ed podria passar el mateix\u00bb, assenyala. Puntualitza, per\u00f2, que \u00e9s molt dif\u00edcil predir que passar\u00e0 en el futur i que el que si sabem del cert \u00e9s que el virus continuar\u00e0 circulant per molt que ens vacunem. \u00abHem de vacunar-nos tots, per\u00f2 tampoc ho podem fiar tot a la vacunaci\u00f3\u00bb, destaca.<\/p>\n

La vacunaci\u00f3 i la variant delta<\/h3>\n

Pel que fa a la vacunaci\u00f3, i malgrat que el mes d’agost, per motiu de les vacances, se n’ha ressentit el ritme, amb dades fins al 4 de setembre, el nombre de persones vacunades a Catalunya amb la primera dosi \u00e9s de 5.728.713 i amb la pauta completa de 5.423.498. Aix\u00f2 ha fet superar ja el 70% del total de la poblaci\u00f3 vacunada amb la pauta completa. Les franges d’edat on el nombre de vacunats encara \u00e9s inferior \u00e9s la de 12 a 14 anys, ja que es va obrir m\u00e9s tard i nom\u00e9s el 25% de la poblaci\u00f3 d’aquesta franja d’edat t\u00e9 la pauta completa, mentre que les franges d’edat entre els 15 i els 19 anys i entre els 20 i 24 anys pr\u00e0cticament el 60% dels joves ja t\u00e9 la pauta completa. El Departament de Salut vol fer encara un esfor\u00e7 per administrar al llarg d’aquest mes de setembre uns dos milions de dosis, el que ens situaria amb un alt percentatge d’immunitat.<\/p>\n

\u00abA favor hi ha el fet que tenim una immunitat molt m\u00e9s elevada, a anys llum, de la que ten\u00edem l’any passat. Per contra, el retorn a la rutina laboral i la variant delta, que \u00e9s la predominant i que sabem que \u00e9s molt m\u00e9s contagiosa\u00bb, explica Prats. Tal com assenyala el doctor Paredes, \u00abaquesta variant fa que les vacunes siguin menys eficaces quant a frenar la transmissi\u00f3, encara que s\u00f3n igualment eficaces quant a frenar les complicacions cl\u00edniques i els ingressos\u00bb. Aix\u00f2, segons Paredes, fa pensar que la immunitat de ramat, definida com la situaci\u00f3 en qu\u00e8 el virus deixa de circular, no l’aconseguirem amb les eines que tenim el dia d’avui.<\/p>\n

\u00abNo \u00e9s realista pensar que el virus deixar\u00e0 de circular. El que podem aspirar \u00e9s a un control funcional d’aquest virus: Que arribem al moment en que ens puguem contagiar, per\u00f2 no emmalaltir. Aix\u00f2 ho farem sobretot amb les vacunes, entrenant al nostre sistema immunitari perqu\u00e8 sigui capa\u00e7 d’eliminar el virus aviat i no ens generi afectacions greus, i tamb\u00e9 amb nous f\u00e0rmacs, amb els quals estem treballant, que previndran hospitalitzacions\u00bb, assenyala el cap del Servei de Malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias. Segons la investigadora Clara Prats, aquest control funcional implicar\u00e0 que tindrem el virus circulant, per\u00f2 d’una forma assumible, de manera que no calgui implementar grans mesures de contenci\u00f3 i que no es desbordin els hospitals ni l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb el fet que en alguns pa\u00efsos ja es parli de programar terceres dosis de la vacuna, Paredes explica que, de moment, no hi ha dades s\u00f2lides que apuntin que s’hagi de posar la tercera dosi a tota la poblaci\u00f3, sin\u00f3 nom\u00e9s a aquelles persones que, malgrat estar vacunades, es poden infectar i tenir complicacions greus de la malaltia. \u00abParlem d’aquelles persones que tenen un sistema immunitari m\u00e9s debilitat: persones immunodeprimides o trasplantades, que estan rebent tractaments immunodepressors o persones grans amb patologies pr\u00e8vies\u00bb, assenyala.<\/p>\n

Girar la mirada cap al sud global<\/h3>\n

Segons un estudi de la Universitat Johns Hopkins<\/a> publicat a la revista m\u00e8dica British Medical Journal<\/em> (BMJ), un 25% de la poblaci\u00f3 mundial no tindr\u00e0 acc\u00e9s a una vacuna contra la Covid fins a l’any 2022<\/a>. I \u00e9s que mentre Espanya supera amb escreix el 70% de la poblaci\u00f3 vacunada amb la pauta completa, pa\u00efsos com Sudan o Nig\u00e8ria nom\u00e9s tenen un 1,4% de la seva poblaci\u00f3 vacunada, segons dades d’Our World in Data<\/em><\/a>.<\/p>\n

\u00abHem de girar del tot la mirada cap al sud\u00bb, expressa la investigadora Clara Prats, qui insisteix en el fet que la pand\u00e8mia \u00e9s un problema global i no estar\u00e0 controlada fins que ho estigui a tot arreu. \u00abMentre el virus segueixi circulant a escala mundial, anir\u00e0 entrant sistem\u00e0ticament al nostre territori i seguir\u00e0 havent-hi la probabilitat que sorgeixin noves variants que compliquin la situaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica\u00bb, remarca. \u00abLa vacuna t\u00e9 un efecte personal, que ens protegeix de desenvolupar malaltia greu, per\u00f2 tamb\u00e9 col\u00b7lectiu, perqu\u00e8 redueix la transmissi\u00f3. Per tant, l’objectiu no \u00e9s vacunar el 80 o 90% dels catalans, sin\u00f3 vacunar el 80 o 90% de la poblaci\u00f3 mundial\u00bb, afegeix Prats.<\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia s’expressa Roger Parades, qui assenyala que en alguns pa\u00efsos del m\u00f3n, on no han arribat les vacunes, la situaci\u00f3 \u00e9s \u00ababsolutament dram\u00e0tica i la gent est\u00e0 abandonada a la seva sort\u00bb. Per aix\u00f2, defensa que \u00ab\u00e9s urgent que pressionem als nostres governs perqu\u00e8 cedeixin el seu excedent de vacunes i contribueixin a un esfor\u00e7 global per assegurar que arribin les vacunes a tots aquells pa\u00efsos on no estan arribant. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 d’humanitat i solidaritat\u00bb, conclou.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb la tornada de les vacances i l’inici d’un nou curs escolar i laboral, \u00e9s previsible que augmentin les interaccions socials i, per tant, el risc de contagi. A m\u00e9s, aquests contactes es produiran en espais m\u00e9s tancats que no pas fins ara, durant l’estiu. Tot plegat, sumat a la variant delta, m\u00e9s contagiosa, fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":78,"featured_media":27923,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2176],"class_list":["post-27922","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27922","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/78"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27922"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27922\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27922"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27922"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27922"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}