L’Iris Garcia estava passant uns dies lliures a Cancun. \u00abAll\u00e0 no havia arribat encara el coronavirus, o si hi havia casos no era com aqu\u00ed, i m’arribaven not\u00edcies que els carrers estaven buits, la gent confinada, que als supermercats faltaven coses… Per mi va ser un xoc, jo al\u00b7lucinava. \u00c9s com que no t’ho acabes de creure perqu\u00e8 no ho est\u00e0s vivint\u00bb. L’Iris recorda les fotos que li enviaven de carrers de Barcelona habitualment molt transitats, i va sospesar si era millor quedar-se o marxar.<\/p>\n
Estava fent les pr\u00e0ctiques d’Infermeria, a trav\u00e9s d’un programa d’intercanvi d’estudiants, a Puebla, un lloc tranquil i estudiantil, lluny de l’enrenou. A l’abril, van comen\u00e7ar a con\u00e8ixer-se els primers casos de Covid-19 a M\u00e8xic, i l’Iris va cedir a la pressi\u00f3 familiar que li demanava que torn\u00e9s a Castellbisbal (Barcelona). Li van anul\u00b7lar un vol, dos vols, i tant ella com una companya que estava en la mateixa situaci\u00f3 es van posar en contacte amb el Ministeri de l’Interior davant la possibilitat d’anar en un avi\u00f3 de l’ex\u00e8rcit que estava repatriant ciutadans espanyols, cosa que encara avui li sembla de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. A casa li deien que si no tornava ara, no sabien quan podria fer-ho, i una cosina seva que \u00e9s infermera la va alertar de la gravetat de la pand\u00e8mia. Finalment, van rebre un email d’Aerom\u00e9xico que els informava que anava a operar un vol amb destinaci\u00f3 Madrid i van volar en un avi\u00f3 comercial.<\/p>\n
Va estar les dotze hores del vol amb guants i amb doble mascareta, cosa que encara no era obligat\u00f2ria a M\u00e8xic i que va viure amb una certa angoixa i incomoditat. En arribar a l’aeroport de Barajas, la sensaci\u00f3 no va desapar\u00e8ixer: \u00abEra molt rar tot. Estava tot buit. Vaig canviar la targeta SIM i vaig rebre un munt de trucades de diferents centres sanitaris, hotels Covid, espais com les fires que havien habilitat…\u00bb. Va rebutjar la primera oferta d’incorporaci\u00f3 immediata a un hotel Covid perqu\u00e8 va preferir fer una setmana d’a\u00efllament preventiu en haver fet un viatge tan llarg i haver estat en contacte amb tantes persones de diferents pa\u00efsos.<\/p>\n
A finals d’abril la van trucar de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS) per treballar a Urg\u00e8ncies de l’Hospital de Viladecans durant sis mesos. Ho tenia relativament a prop de casa, a Castellbisbal, i va comen\u00e7ar a treballar quan va acabar la quarantena volunt\u00e0ria. Encara no estava graduada perqu\u00e8 no havia presentat el Treball de Final de Grau (TFG), per\u00f2 era q\u00fcesti\u00f3 de mesos.<\/p>\n
\u00abSempre vaig estar acompanyada d’un infermer amb m\u00e9s experi\u00e8ncia, mai em van deixar sola. No signava medicaci\u00f3 i, si hi havia un pacient una mica m\u00e9s delicat, entrava alg\u00fa amb mi. S\u00ed que feia d’infermera, per\u00f2 sempre amb un acompanyament, perqu\u00e8 realment no tenia el t\u00edtol\u00bb. El mes de juliol, l’Iris ja estava oficialment titulada.<\/p>\n
La gran majoria dels pacients que arribaven a Urg\u00e8ncies de l’Hospital de Viladecans eren persones amb s\u00edmptomes de Covid. \u00abVa ser una oportunitat per espavilar-te de totes totes, perqu\u00e8 tampoc et quedava molta opci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
En l’\u00e0mbit emocional, el que m\u00e9s la va afectar va ser veure els pacients sols a l’habitaci\u00f3. \u00abEm quedava amb ells, sobretot si eren persones grans que sabies que potser no sortirien d’all\u00e0 i estaven conscients, sabien perfectament on estaven. Jo entrava, els posava el pijama, la via i, si els veia una miqueta malament, els donava la m\u00e0, els preguntava com se sentien, intentava calmar-los una miqueta si estaven nerviosos\u00bb.<\/p>\n
\u00abAix\u00f2 \u00e9s potser el que m\u00e9s m’ha marcat. Nosaltres estem acostumades a la mort, a veure la gent morir, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que tan massivament… I gent de potser 50 o 60 anys… Crec que cal fer molt d’\u00e8mfasi en l’acompanyament emocional, en qu\u00e8 el pacient senti que et preocupes per ell, i aix\u00f2 en infermeria aqu\u00ed s\u00ed que es t\u00e9 molt en compte\u00bb.<\/p>\n
Un cop finalitzat el contracte a Viladecans, l’octubre del 2020 va comen\u00e7ar a treballar a Urg\u00e8ncies de l’Hospital de Bellvitge en horari nocturn, on ja s’havien posat en contacte amb ella uns mesos abans. L’Iris havia fet all\u00e0 les pr\u00e0ctiques el 2019 i havia quedat molt satisfeta de l’experi\u00e8ncia. \u00abEm van encantar. Sabia que volia acabar all\u00ed, tard o d’hora. Jo estava molt b\u00e9 a Viladecans, \u00e9s un hospital molt familiar i la gent t’acull molt b\u00e9. Estic molt agra\u00efda per l’oportunitat laboral que em van donar, per\u00f2 el somni de la meva vida era estar a Bellvitge\u00bb.<\/p>\n
L’Iris es va incorporar a Bellvitge durant la segona onada, que no va ser tan tr\u00e0gica com la primera en aquest hospital: \u00abPel que m’han explicat, va ser molt dur. Jo no m’ho imagino, no ho he viscut, potser per aix\u00f2 no m’ha quedat un trauma molt fort. Gaudeixo molt amb la meva feina, no ho visc com una feina. Avui, per exemple, haig d’anar a treballar, per\u00f2 ja tinc ganes d’anar-hi\u00bb. Durant els anys que va estudiar Infermeria, va treballar com a administrativa, una ocupaci\u00f3 que li va permetre pagar-se la carrera, per\u00f2 que no li satisfeia. Ara, amb 28 anys, s’ha independitzat, viu a Viladecans, prop de l’hospital, i gaudeix de l’ambient laboral: \u00ab\u00c9s com una miniciutat, a mi m’encanta\u00bb.<\/p>\n
L’Iris no t\u00e9 la sensaci\u00f3 de ser una treballadora essencial, sin\u00f3 que creu que forma part d’un col\u00b7lectiu de professionals que fan el que han de fer. Tampoc se sent reflectida amb les comparacions dels superherois de bata blanca. \u00abJo no em sento una hero\u00efna, soc una noia normal i corrent que \u00e9s infermera, igual que han estat infermeres moltes persones durant molts anys, per\u00f2 s\u00ed que tenia ganes de formar part d’aix\u00f2\u00bb.<\/p>\n
El seu repte actual a Urg\u00e8ncies \u00e9s \u00abaprendre a prioritzar\u00bb. \u00abM’estic enfocant m\u00e9s a saber identificar situacions; \u00e9s a dir, quan ve un pacient, qu\u00e8 \u00e9s el que has de fer primer. Costa molt tenir l’ull cl\u00ednic d’una persona experta, per\u00f2 a poc a poc ho estic aprenent\u00bb.<\/p>\n
El contracte actual finalitza al desembre, i no deixa de formar-se. L’any passat va cursar un M\u00e0ster presencial en Urg\u00e8ncies Intrahospital\u00e0ries i al setembre comen\u00e7a un altre sobre Urg\u00e8ncies Extrahospital\u00e0ries: \u00abA mi el que em mou ara mateix \u00e9s la motivaci\u00f3 laboral\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’Iris Garcia estava passant uns dies lliures a Cancun. \u00abAll\u00e0 no havia arribat encara el coronavirus, o si hi havia casos no era com aqu\u00ed, i m’arribaven not\u00edcies que els carrers estaven buits, la gent confinada, que als supermercats faltaven coses… Per mi va ser un xoc, jo al\u00b7lucinava. \u00c9s com que no t’ho acabes […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":27935,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[2176],"class_list":["post-27934","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-covid-19"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27934"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27934\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27934"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}