{"id":27950,"date":"2021-09-09T06:30:29","date_gmt":"2021-09-09T04:30:29","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=27950"},"modified":"2021-09-09T06:30:29","modified_gmt":"2021-09-09T04:30:29","slug":"carmen-vives-catedratica-de-medicina-preventiva-durant-el-confinament-la-violencia-sexual-va-seguir-aqui-pero-va-adoptar-altres-formes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2021\/09\/09\/carmen-vives-catedratica-de-medicina-preventiva-durant-el-confinament-la-violencia-sexual-va-seguir-aqui-pero-va-adoptar-altres-formes\/","title":{"rendered":"Carmen Vives, catedr\u00e0tica de Medicina Preventiva: \u00abDurant el confinament la viol\u00e8ncia sexual va seguir aqu\u00ed, per\u00f2 va adoptar altres formes\u00bb"},"content":{"rendered":"

Ahir va comen\u00e7ar la XXXIX Reuni\u00f3 Cient\u00edfica<\/a> de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE<\/a>) en la Universitat de Lle\u00f3. Hi participen prop de 600 experts per parlar de la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia, les desigualtats socials, el canvi clim\u00e0tic, l’atenci\u00f3 a la fi de la vida i altres q\u00fcestions de salut global, com la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p>\n

Carmen Vives Cases, catedr\u00e0tica de Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica de la Universitat d’Alacant<\/a>, ens explica com les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques i socials derivades de les mesures adoptades per contenir la Covid-19 -confinament, cessament d’activitats econ\u00f2miques i educatives- han intensificat la pres\u00e8ncia d’estressors relacionats amb aquest tipus de viol\u00e8ncia, com la inestabilitat econ\u00f2mica, la limitaci\u00f3 d’acc\u00e9s a recursos sociosanitaris o la conviv\u00e8ncia continuada amb els agressors.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u00e9s una epid\u00e8mia a Espanya?<\/strong><\/p>\n

El terme ‘epid\u00e8mia’ s’aplica tradicionalment a les malalties infeccioses i, afortunadament, aix\u00f2 no \u00e9s una patologia transmissible. No obstant aix\u00f2, per les dimensions que ha adquirit -no nom\u00e9s a Espanya sin\u00f3 tamb\u00e9 en el m\u00f3n-, les seves diferents formes i la seva afectaci\u00f3 a diversos col\u00b7lectius, estem parlant d’un greu problema de salut p\u00fablica, que ha existit tradicionalment. I si b\u00e9 sobre ell s’han fet diferents pol\u00edtiques i intervencions, moltes d’elles ressenyables, segueix manifestant-se amb xifres alarmants.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia que coneixem \u00e9s nom\u00e9s la que es detecta i la que es declara. \u00c9s a dir, no s’actua si les persones afectades no ho expliquen o si el col\u00b7lectiu de professionals no treballa en la seva prevenci\u00f3 i tractament.<\/p><\/blockquote>\n

Com va influir una situaci\u00f3 com el confinament sobre la viol\u00e8ncia sexual?<\/strong><\/p>\n

Durant els mesos de confinament es va observar un augment de la viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica i sexual, el que es va traduir en un increment de demandes d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica, d’acompanyament i d’escolta i d’ajuda per cobrir les necessitats b\u00e0siques de les dones i els seus fills i filles (habitatge, alimentaci\u00f3…).<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s importants de les mesures de prevenci\u00f3 de la Covid-19 \u00e9s que la capacitat dels serveis especialitzats que no impliquen una atenci\u00f3 d’urg\u00e8ncia (detecci\u00f3, campanyes de visibilitzaci\u00f3 o conscienciaci\u00f3) va caure en picat amb la pand\u00e8mia. El missatge era ‘queda’t a casa’, de manera que evidentment les persones -i tamb\u00e9 els professionals- van deixar en segon lloc tot el que no fos coronavirus.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 ha tingut greus conseq\u00fc\u00e8ncies perqu\u00e8 la viol\u00e8ncia que coneixem \u00e9s nom\u00e9s la que es detecta i la que es declara. \u00c9s a dir, no s’actua si les persones afectades no ho expliquen o si el col\u00b7lectiu de professionals no treballa en la seva prevenci\u00f3 i tractament.<\/p>\n

I com va afectar aix\u00f2 a les den\u00fancies realitzades durant el tancament?<\/strong><\/p>\n

Crida l’atenci\u00f3 que tot i que de mar\u00e7 a juny de 2020 les den\u00fancies per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a casa nostra van disminuir un 35% en comparaci\u00f3 del mateix per\u00edode un any abans, els casos atenien a situacions molt greus de viol\u00e8ncia f\u00edsica, psicol\u00f2gica o sexual -en una proporci\u00f3 molt superior a la que es donava abans del confinament-.<\/p>\n

La pitjor situaci\u00f3 es donava en les dones que convivien encara amb els seus agressors. A m\u00e9s, moltes es van veure obligades a desenvolupar estrat\u00e8gies de mitigaci\u00f3 de conflicte, una cosa que s’ha observat tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos. \u00c9s a dir, que la major part de les amenaces, humiliacions o insults van quedar mitigats.<\/p>\n

Les acusacions es van produir sobretot en aquelles que estaven en situacions de vulnerabilitat social, sense suports, amb fills dependents al seu c\u00e0rrec o altres den\u00fancies pr\u00e8vies sobre altres parelles agressores o si els seus agressors ja tenien antecedents de maltractament sobre altres parelles. Aquests contextos socials van fer que, tot i les mesures de distanciament, que tenien moltes dificultats per sortir de casa o estaven obligades a viure amb ells, posessin una den\u00fancia.<\/p>\n

Del mar\u00e7 al juny de 2020 les den\u00fancies per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a casa nostra van disminuir un 35%, per\u00f2 els casos atenien a situacions molt greus de viol\u00e8ncia f\u00edsica, psicol\u00f2gica o sexual.<\/p><\/blockquote>\n

Com ha estat la resposta sanit\u00e0ria a les v\u00edctimes durant la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n

El que ha passat amb la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en realitat va passar amb tots els problemes que no eren el coronavirus. El servei sanitari, encara que normalment serveix com a suport important en la lluita contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, en els primers mesos no ho va ser. Els casos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere no van arribar; per\u00f2 aix\u00f2 es va deure al fet que tant l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria com l’hospital\u00e0ria es va reorientar exclusivament a la Covid-19.<\/p>\n

Durant el confinament es va passar d’una sanitat centrada en l’individu a una centrada en la malaltia. A m\u00e9s, hi havia por de contagiar-se i la idea de no anar si no era una cosa urgent. Tamb\u00e9 s’ha comprovat que la capacitat de resposta davant la viol\u00e8ncia va minvar per altres factors que v\u00e9nen arrossegats des de fa molt de temps, com la manca de recursos o suport.<\/p>\n

Pel que fa als m\u00e9s joves, ha augmentat en els \u00faltims mesos l’assetjament sexual en aquesta poblaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

En un estudi qualitatiu dirigit a professionals de la salut i joves de 18 a 35 anys hem trobat difer\u00e8ncies molt interessants. Mentre els treballadors sociosanitaris consideren que la viol\u00e8ncia sexual va augmentar i es va intensificar en gravetat (per les demandes que van rebre), els joves tendeixen a pensar que va disminuir (ja que per a ells aquest tipus de viol\u00e8ncia es produeix en llocs d’oci, com una sortida nocturna ).<\/p>\n

Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, ja que dep\u00e8n de la viol\u00e8ncia sexual de la que parlem. La que va augmentar va ser precisament la que es va donar en les relacions de parella, per\u00f2 tamb\u00e9 en l’entorn digital. Els continguts intimidatoris i inadequats a trav\u00e9s de xarxes socials o missatgeria o amenaces i humiliacions relacionades amb la vida sexual de la v\u00edctima en els mitjans virtuals van augmentar igualment durant el confinament. En definitiva, la viol\u00e8ncia sexual va seguir aqu\u00ed, el que passa \u00e9s que va adoptar altres formes.<\/p>\n

Qu\u00e8 es pot fer per millorar la situaci\u00f3 al nostre pa\u00eds?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s fonamental que els serveis que existeixen d’atenci\u00f3 als casos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere comptin amb els recursos, el suport i els protocols necessaris per seguir treballant en situacions de crisi com les viscudes. En cas contrari, quan passa alguna cosa com la Covid-19 el sistema col\u00b7lapsa.<\/p>\n

D’altra banda, els professionals fins ara havien desenvolupat moltes de les seves activitats confiant en el presencial. Per\u00f2 durant la pand\u00e8mia van comprovar que havien de canviar les estrat\u00e8gies. I per fer aquest canvi es necessita formaci\u00f3, no pot fer-se de la nit al dia en una cosa tan greu.<\/p>\n

\u00c9s fonamental que els serveis que existeixen d’atenci\u00f3 als casos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere comptin amb els recursos, el suport i els protocols necessaris per seguir treballant en situacions de crisi com les viscudes.<\/p><\/blockquote>\n

Existeix un perfil de les v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a Espanya?<\/strong><\/p>\n

No, per\u00f2 hi ha una difer\u00e8ncia clau a tenir en compte. Durant anys hem vist que la viol\u00e8ncia interactua tamb\u00e9 amb les circumst\u00e0ncies socials de les persones. Per aix\u00f2, com m\u00e9s advers \u00e9s el context social (nivell educatiu m\u00e9s baix, situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica m\u00e9s deprimida, ser d’una minoria \u00e8tnica o poblaci\u00f3 immigrant), les seves dificultats de sortir d’una situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia s\u00f3n m\u00e9s grans. Perqu\u00e8 quan es decideixen a trencar amb aix\u00f2 i denuncien, es troben en una situaci\u00f3 molt greu. Per descomptat, en altres col\u00b7lectius s’est\u00e0 donant tamb\u00e9, per\u00f2 en aquests casos sol denunciar-se i prendre mesures abans.<\/p>\n

La llei org\u00e0nica de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a Espanya, de 2004, va ser pionera en el seu moment. Creu necess\u00e0ria una actualitzaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

La nostra llei \u00e9s una de les m\u00e9s completes d’Europa. El problema no \u00e9s el text, tot i que caldria pensar en mecanismes per involucrar activament els homes en la lluita contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Perqu\u00e8 en aquests documents nom\u00e9s apareix com maltractador, i aix\u00f2 no \u00e9s cert.<\/p>\n

De la mateixa manera, tamb\u00e9 \u00e9s important que englobi altres realitats que s’estan donant, com la poblaci\u00f3 adolescent, i que s’estengui m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit de la parella, ja que la major part de les situacions d’assetjament es produeixen en altres contextos, com el laboral o l’acad\u00e8mic.<\/p>\n

Com creu que evolucionar\u00e0 aquest greu problema en els propers anys?<\/strong><\/p>\n

La dada positiva \u00e9s que ara la viol\u00e8ncia es denuncia m\u00e9s, es reconeix m\u00e9s i m\u00e9s cada vegada s\u00f3n m\u00e9s visibles les diferents formes en qu\u00e8 es manifesta. La dada negativa, per\u00f2, \u00e9s la magnitud que est\u00e0 adquirint en els joves, tant la viol\u00e8ncia sexual com altres formes de viol\u00e8ncia. \u00c9s esgarrif\u00f3s.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia cada vegada es denuncia m\u00e9s, es reconeix m\u00e9s i s\u00f3n m\u00e9s visibles les diferents formes en qu\u00e8 es manifesta. No obstant aix\u00f2, la magnitud que est\u00e0 adquirint en els joves \u00e9s esgarrif\u00f3s.<\/p><\/blockquote>\n

Com a experta crec que hi ha un treball important a fer d’implicaci\u00f3 dels homes en la lluita contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Perqu\u00e8 prevenir la viol\u00e8ncia implica tamb\u00e9 mostrar models de masculinitat alternativa, m\u00e9s actius en la lluita contra aquesta xacra i m\u00e9s proactius a favor de el feminisme. Aix\u00f2 \u00e9s fonamental i podria canviar una mica la situaci\u00f3 que veiem en els m\u00e9s joves.<\/p>\n

Xifres a Espanya de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i assetjament sexual<\/h3>\n

Al nostre pa\u00eds, 9 de cada 100 joves d’entre 18 i 34 anys han patit alguna forma de viol\u00e8ncia sexual en l’\u00faltim any. La prevalen\u00e7a global \u00e9s m\u00e9s gran entre les dones (10,5%) i en les nascudes fora d’Espanya (12%). Per sexe, la prevalen\u00e7a \u00e9s major entre els homes amb atracci\u00f3 no heterosexual (homosexuals: 14,2% i bisexuals: 10,6%) i en les dones amb atracci\u00f3 bisexual (17,5%).<\/p>\n

Pel que fa a l’assetjament sexual, les dones tenen gaireb\u00e9 el doble de probabilitats que els homes d’experimentar-lo (49% enfront de 22,2%, en els \u00faltims 12 mesos). A m\u00e9s, entre homes i dones heterosexuals, la prevalen\u00e7a estimada \u00e9s menor pel que fa a l’observada entre persones bisexuals, gais i lesbianes (31,5% vs 53%, 39,2% i 34,6% respectivament).<\/p>\n

Un meta-an\u00e0lisi publicat recentment<\/a> mostra que el 9% dels adolescents han experimentat viol\u00e8ncia sexual en les seves relacions de parella. Aquesta prevalen\u00e7a \u00e9s m\u00e9s alta en noies que en nois, respectivament (14% vs 8%).<\/p>\n

Segons l’\u00faltima macroenquesta sobre viol\u00e8ncia contra les dones<\/a>, a Espanya el 8,4% de les dones que han tingut parella alguna vegada han patit viol\u00e8ncia sexual. En les dones de 16 a 24 anys, aquest percentatge arriba al 12,4%, en comparaci\u00f3 del 8,9% de les dones de 25 anys o m\u00e9s.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies d’estudis presentats al congr\u00e9s de la SEE:<\/strong><\/p>\n