Molts titulars amb frases d’experts en mitjans de comunicaci\u00f3 diuen que \u00abla primera meta \u00e9s convertir el c\u00e0ncer en una malaltia cr\u00f2nica\u00bb, i aix\u00f2 podem extrapolar-ho a moltes altres malalties. Jo dic que no: la primera meta per millorar la salut de la poblaci\u00f3 \u00e9s investigar m\u00e9s i actuar m\u00e9s i millor abans del c\u00e0ncer, en les seves causes i factors determinants per actuar en la prevenci\u00f3.<\/p>\n
Convertir el c\u00e0ncer en una malaltia cr\u00f2nica \u00e9s el que interessa a les empreses privades de diagn\u00f2stic i tractament, \u00e9s el seu negoci i el dels interessos corporativistes: els volem cr\u00f2nics, per\u00f2 que no es morin, volem allargar-los la vida ni que sigui en molt males condicions. Segurament \u00e9s l’enfocament m\u00e9s cl\u00e0ssic de l’\u00e9sser hum\u00e0: actuar quan es presenta el problema, recordar a santa B\u00e0rbara quan trona, matar mosquits o virus quan n’hi ha molts i ens afecten, pensar en mesures \u00abd’adaptaci\u00f3\u00bb al canvi clim\u00e0tic i l’escalfament global enlloc d’actuar sobre les seves causes. Igual passa amb el c\u00e0ncer (i moltes altres malalties).<\/p>\n
Els c\u00e0ncers, a m\u00e9s de factors gen\u00e8tics predisposats, tenen uns factors ambientals i d’estils de vida i sobre aquests no s’investiga prou i, sobretot, no s’actua (o molt poc). Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que actuar sobre alguns d’ells \u00e9s un tema dif\u00edcil econ\u00f2micament i pol\u00edticament, perqu\u00e8 \u00e9s enfrontar-se amb interessos de la cultura consumista i de les grans corporacions.<\/p>\n
Posem l’exemple del c\u00e0ncer de mama en la nostra societat. Cada dia surten als mitjans de comunicaci\u00f3 not\u00edcies sensacionals sobre m\u00e8todes nous de detecci\u00f3 preco\u00e7 de c\u00e0ncers, alguns m\u00e8todes per detecci\u00f3 gen\u00f2mica, altres per VOMIT (V\u00edctimes de Tecnologia d\u2019Imatges M\u00e8diques). Tamb\u00e9 s\u00f3n molt volgudes les not\u00edcies sobre nous tractaments, sobretot m\u00e8dics, que retarden les met\u00e0stasis, etc. Tot amb la bona intenci\u00f3 de convertir els c\u00e0ncers amb una malaltia cr\u00f2nica o evitar alguna mort prematura. Aquest cam\u00ed de la nostra sanitat, reflectit pels mitjans, forma part de la \u00abcultura\u00bb i els \u00abvalors\u00bb hegem\u00f2nics avui en la medicina i en la societat: actuar i actuar amb la malaltia ja instaurada, amb noves tecnologies, nous f\u00e0rmacs, noves t\u00e8cniques quir\u00fargiques, potser allargant l’esperan\u00e7a de vida (potser no la qualitat d’aquesta viuda). Aix\u00f2, a m\u00e9s, fa cada cop m\u00e9s insostenible el sistema p\u00fablic de salut.<\/p>\n
Per altra banda, tenim les taxes d’incid\u00e8ncia del c\u00e0ncer (nous casos per 100.000 habitants a l’any). En el cas del c\u00e0ncer de mama, que \u00e9s el m\u00e9s freq\u00fcent en les dones, les taxes d’incid\u00e8ncia estan creixent en pa\u00efsos com el nostre cada any un 2,2% i no trobem not\u00edcies ni estudis de les causes d’aquest creixement a mig m\u00f3n. Seria important poder fer front a les causes (amb evid\u00e8ncia cient\u00edfica i mitjans) per prevenir la malaltia i evitar sofriments a les persones.<\/p>\n
Creiem que unes causes s\u00f3n l’envelliment creixent de la poblaci\u00f3, encara que aix\u00f2 no explica l’augment tamb\u00e9 en dones de mitjana edat. Sabem tamb\u00e9 que moltes causes no s\u00f3n gen\u00e8tiques, s\u00f3n externes a la persona, com el tipus d’alimentaci\u00f3, el consum de tabac i alcohol, l’obesitat o la manca d’exercici f\u00edsic. Aqu\u00ed si podem actuar amb fermesa. Altres causes de la incid\u00e8ncia m\u00e9s gran s\u00f3n el major nombre de diagn\u00f2stics a causa dels aven\u00e7os en els sistemes de detecci\u00f3 preco\u00e7 del c\u00e0ncer, com s\u00f3n les mamografies. Aix\u00ed, el 1976 les taxes eren de 112 per 100.000, apareixen les mamografies i 30 anys despr\u00e9s (2006), les taxes han augmentat a 234 per 100.000 (m\u00e9s del doble). Per tant, augmenten els diagn\u00f2stics (i sobrediagn\u00f2stics, falsos positius), per\u00f2 tamb\u00e9 han passat 30 anys, amb aparici\u00f3 d’altres causes (ambientals, estils de vida, alimentaci\u00f3, etc.). Tamb\u00e9 est\u00e0 molt menys estudiat en profunditat altres causes, que s\u00f3n m\u00e9s ambientals i socials. Entre aquestes, haur\u00edem de parlar de les dioxines i altres contaminants qu\u00edmics pel c\u00e0ncer de mama i del tipus del treball de les dones, l’estr\u00e8s i altres factors.<\/p>\n
Mentrestant, seguim mitificant el miratge de l’anomenada \u00abdetecci\u00f3 preco\u00e7\u00bb i les altes i noves tecnologies, amb programes de mamografies i bi\u00f2psies poblacionals sofisticats, que comporten m\u00e9s \u00abmedicalitzaci\u00f3\u00bb, programes amb costos elevats i per alguns poc eficients, a m\u00e9s de possibles efectes no desitjats, falsos positius i sobrec\u00e0rrega innecess\u00e0ria dels ja saturats serveis assistencials. Programes de cribratge que salven algunes vides, per\u00f2 no pararan el creixement dels nous casos cada any.<\/p>\n
El mateix podr\u00edem dir ara sobre els virus i tantes altres \u00abpatologies\u00bb. Hem de pensar en la Salut i no en Santa B\u00e0rbara.<\/p>\n
Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n